dimecres, 15 de juliol de 2020

DEL SITJAR A LA TALAIA

 

 Anit va ploure i va refrescar així que cal aprofitar un matí que es presenta més fresc de l’habitual per alçar-se ben pronte per a posar-se a caminar a punta de dia i acabar a meitat matí per a fugir de la calor. Amb estes característiques cal buscar una ruta propera per a no perdre temps en el desplaçament. Per esta raó i per no conèixer prou bé totes les possibilitats, que semblen moltes, m’acoste al pantà del Sitjar per a pujar a la Talaia d’Onda.


 

Mentre el sol ix per darrere del Mas Vell comence a caminar travessant el pinar que hi ha als peus de les casetes del Sitjar, construïdes per a allotjar als treballadors del Pantà i ara encara dretes i en ús però ara només com a segona residència. Gràcies a este nou ús encara es conserven al contrari que ha passat en moltes altres casetes construïdes per als treballadors de les centrals hidroelèctriques. A la vora s'alça una esglesieta, tal i com era habitual a totes les construccions de l'època de la dictadura. La senda passa per la vora de l’església i de les casetes abans d’enfilar amunt cap al cim de les Pedrissetes que domina les casetes del Sitjar. Cal seguir però al revés una de les ciclo-rutes abalisades per l’ajuntament d’Onda.

El camí enfila amunt i ix del pinar quan salva un cinglet per continuar després per una faixa que pren altura i ens deixa vore una ampla panoràmica del pantà del Sitjar. Seguint la senda arribem a un collet on arriba també una pista. Des d’ací es convenient acostar-se a un magnífic mirador sobre el pantà on algú ha tingut la brillant? idea de ficar una butaca, pot ser per a disfrutar del paisatge. No cal però seure allí per a disfrutar de les vistes sobre les diferents illes que hi ha al pantà quan està ple, com és el cas.

Retornant al collet cal seguir la senda (la pista també va al mateix lloc però passa per finques privades) fins que torna a enllaçar amb la pista. Un tros de pista i novament per senda retallant una volta de la pista fins que baixem a un collet on passa la carretera vella del Colmenar. En este tram la senda segueix el traçat de l’assagador del Corral Roig què coincideix amb el camí de la Talaia. Ací ens separem de la ciclo-ruta d’Onda que continua per una senda traçada seguint l’assagador de Farons, per on cal tornar.

Cal travessar la vella carretera de carro que entra a la central elèctrica del Colmenar (a l’esquerra) i seguir recte per dins del pinar pujant cap a la Talaia. El camí puja una primera costera sota el pinar fins que n’ix i ens permet disfrutar d’unes magnífiques vistes de la Plana abans de continuar resseguint els plecs de la muntanya. Es troba prou xafat i fàcil de seguir mentre puja i baixa entre antics bancals abandonats ara colonitzats pel pinar, més o menys espès depenent de si el rocam aflor a a la superfície.

Cal seguir un tros més fins que s’arriba a un punt on hi ha un important encreuament de camins (abans n’hem deixat un que baixa cap al corral de Sancho per on passarem després). De l’encreuament, marcat amb una grossa fita, el camí de la Talaia baixa a l’esquerra a buscar el Regall de l’Abellar on hi ha una planta de reciclatge de fems. Hui però no toca continuar per allí sinó trencara a la dreta per a pujar al cim de la Talaia.

La senda segueix també un assagador, com no, en este cas el de la Torreta de la Talaia que corona el cim de la Talaia. Cal pujar per la carena de la muntanya fins al cim. Ací els pins deixen pas al coscoll i també trobem algunes carrasques no molt grans que proven de créixer entre les penyes del cim. Finalment arribem al colmo de la Talaia on hi ha un vèrtex geodèsic i la torre de la Talaia que li dóna el nom.

La Torre de la Talaia és una torre talaia o de vigilància d’origen musulmà tot i què alguns autors afirmen que n’és anterior. La torre està connectada visualment al castell d’Onda d’una banda i de l’altra es veu la vall del riu de Millars des de Ribesalbes fins al Sitjar permeten així informar ràpidament als habitants o guerrers del castell d’Onda de possibles tropes que arribaren pel riu de Millars o més enllà. De l’antiga torre talaia només en resta la base fins a uns tres metres d’altura i fins i tot esta es troba malmesa en una part. Les vistes però romanen intactes i des d’ací podem vore Ribesalbes, Onda i la major part dels pobles de la Plana Baixa.


 

El sol guaitant el cap pel Mas Vell.

Esglesieta de les casetes del Sitjar.

Camí de la Talaia.

Travessant les Pedrissetes.

Mirador del pantà, amb sofà inclòs.

Un conill despistat al mig del camí.

Caseta de Pedra vora l'assagador del Corral Roig.

El camí de la Talaia pujant a la Talaia.

La Plana des dels tossals de la Talaia.

El Regall de l'Abellar.

Ribesalbes.

El Bovalar i Onda.

Vértex i torre de la Talaia.

Després de disfrutar de les magnífiques vistes que hi ha a la Talaia cal baixar. Fins ací dalt arriben tres sendes: l’una és la que hem seguit per a pujar, l’altra és la continuació de la mateixa que baixa per l’assagador fins a la bassa de Farons i la tercera, per on baixarem hui, és una senda oberta per a baixar cap al mas de Pere. Esta és més clara i fàcil de seguir que la de Farons per ser també molt més xafada.

La senda mou uns metres abans d’arribar a la torre així que caldrà desfer un tros de camí per enfilar la senda que baixa cap al nord fent voltes entre bancals ermats on trobem alguna caseta de pedra seca encara en bon estat. Travessant els bancals on creix el pinar arribem a la part alta d’una finca de tarongers cap on sembla que va el camí, però no fa cap allí sinó que la senda continua per la vora i només quan està ja prop de la carretera del pantà eix per la vora de l’hort de tarongers.

Just al punt on s’arriba a la carretera mou a la dreta una pista on hi ha la senyal de ruta btt d’Onda, i és que ací enllacem amb la ruta nº2 d’Onda que va al pantà per les Pedrissetes. Cal seguir la pista fins que es converteix en senda. El pinar és més espès en esta part d’ombria que en la pujada a la Talaia i així encara que el sol ja està més alt encara no arriba a calfar.

La senda continua planera entre els bancals i allà on el pinar no ho cobreix tot permet vore una àmplia panoràmica del pantà del Sitjar i les terres de l’Alcora amb Penyagolosa al fons. El fet de ser planera i el bon peany permet avançar ràpida i còmodament però fent grans voltes. La primera és per a salvar el barranc del mas de Pere on, per a no perdre altura, va i torna a cota salvant el barranc. Abans de travessar-lo deixem a la dreta una altra senda que puja cap a la Talaia, menys xafada però també neta i que permet fer un recorregut alternatiu. Passat el barranc torna a fer una volta per la lloma on es troba el corral de Sancho i enfila al davant, salvant un altre barranquet fent novament una gran volta per la capçalera deixant també algunes sendes a esquerra i dreta. Les de l’esquerra baixen cap a l’antic terrer del mas de Pere mentre que les de la dreta pugen cap a la Talaia.

Deixem enrere l’assolat corral de Sancho i de l’altra banda del barranc una curiosa caseta de pedra seca a la vora del camí abans d’entrar en un tram més pla on la senda es converteix en una línia enmig del pinar. Passat este tram comença a baixar per un pinar més espès fins que arriba a la carretera vella del Colmenar només uns metres més avall d’on l’havíem travessada abans. La ciclo-ruta continua recte però com que eixa part ja és coneguda cal girar avall per la pista del Colmenar a buscar la carretera del Pantà.

La pista (carretera vella de terra i pedra) del Colmenar continua per la vora d’un barranquet passant sota un maset on viuen tot l’any abans d’arribar al pantà. Ací cal seguir a la dreta per la carretera per on sol passar molt poca gent. De fet a estes hores del matí tan sols algun ciclista. La carretera passa a l’ombra de les Pedrissetes i sota el pinar que tot ho envolta encara no s’ha secat la humitat de les pluges d’anit. Per la carretera, quan els pins ho permeten, hom pot disfrutar de les vistes del pantà que sembla un gran llac amb illes boscoses al bell mig, i després d’un quilòmetre curt de carretera retornem al pantà del Sitjar, punt d’inici de la ruta.

El pantà del Sitjar porta el nom d'una gran partida del terme d'Onda que s'estén per tota la part nord del riu, encara que la part que li dona el nom es troba més prop del terme d'Almassora on hi havia moltes sitges antigues relacionades amb assentaments medievals o fins i tot anteriors. Abans d’arribar a l’aparcament de la presa encara queden a l’esquerra unes grans construccions on viu o vivia el guarda del pantà, responsable de vigilar la infraestructura i les comportes per tal de regular el nivell de l’aigua del pantà i també de l’aigua del riu. El pantà del Sitjar es va acabar de construir el 1960 inundant una part important de la partida del Sitjar alt i tots els masos i hortes que hi havia a la vora del riu. La seua funció és regular i emmagatzemar aigua per al regadiu tradicional de la Plana però la seua existència també ha permès estendre la superfície regada pel riu recolzant amb les aigües del Millars els pous de regs de la part alta de la Plana mitjançant els canals de la Cota 100 i la Cota 220.


Senda de baixada al mas de Pere.

Caseta de pedra a la Talaia.


Carretera del Pantà.

Ciclo-ruta de les Pedrissetes.

Penyagolosa des del mas de Pere.

Una de les moltes sendes que se'n desvien de la ruta.

Corral de Sancho.

Caseta de pedra seca amb volta.


Antic camí del Colmenar.


Enllaçant amb la carretera del pantà.

Carretera del pantà arribant a la presa.

Instal·lacions de la confederació hidrogràfica al pantà.

Ací està el track:

 

 

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Les Pedrisses i la Talaia des del Sitjar   

sant gil - colmenar - pantano - pedrisses

 onda - talaia - onda

del Sitjar a la Llidona

 

Més informació: 

  • Castany i Àlvaro, Joan Toponímia dels pobles valencians: Onda , ed. AVL, València, 2004 Accessible a la web.
  • Diago Manuel, V. Àlvaro i Fèlix, F El clima i la vegetació d'Onda Ed. els propis autors, Onda, 2004
  • (1909) Minuta del Mapa Topográfico Nacional termino municipal de Onda Ed. IGN
  • Vazquez Gabaldón, Fco  (1954) Proyecto de clasificación de vías pecuarias: Onda, Castellón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada