dimecres, 22 de juliol del 2020

TUC DE MAUBERME DES DE LIAT

 Ahir vam estar caminant per la vessant nord de la Val, ja dins del parc d’Aigües Tortes en un paisatge granític clapejat d’estanys, passant per refugis i seguint camins molt fressats. Hui continuem a la Val d’Aran però farem una ruta totalment diferent. El granit deixa pas a la pissarra, els esquistos i la quarsita; els crestalls, les tarteres i les penyes de granit deixen pas a un paisatge predominantment herbós amb alguns estanys foscos i on destaquen les roques roges i grogues que semblen d’un altre planeta. A més ací no trobarem sendes ben marcades pel pas de la gent sinó corriols enfitats que es perden entre l’herba. Per a acabar de diferenciar-ho vorem com ací la mà de l’home ha deixat una petjada que encara es nota en forma de galeries, construccions, túnels i escombreres. Ens acostarem, com no, a la zona de Liat. Però hui no toca anar cap als Lacs de Liat sinó pujar al Maubèrme que amb els seus 2880 metres és un dels cims més alts de la Val (el més alt dels que la tanquen per tramuntana) i que per les seues vistes i prominència es troba en la llista dels 100 principals cims de Catalunya.


Per no allargar l’excursió pugem per la pista o camin de Liat. La pista a partir des Grauèrs no és apta per a qualsevol cotxe. De tota manera amb un cotxe un poc alt o una furgona es puja bé fins al Plan deth Tor des d’on començarem l’excursió. Seguint la pista remuntem l’arriu Unhòla que baixa ben roig entre el verd de les pastures de les vores i és que tota la zona de dalt és rica en diversos minerals que arrossega l’aigua vall avall.

Deixem el cotxe en una revolta de la pista on veiem que hi ha més gent que aparca, un poc abans de trobar el desviament a l’estanh de Montoliu per on pujarem al Maubèrme. El paisatge és ben diferent al de l’excursió que vam fer ahir i sorprèn qui no el coneix doncs no és la típica estampa d’alta muntanya amb prats, boscos i llacs coronats per cims de pedra. Ací trobem el verd de l’herba sense cap arbre (segurament tallats per a les mines) que contrasta amb les solsides que s’obren a les vessants de les muntanyes on es mostra la terra de baix, roja, negra o groga depenent dels minerals que hi predominen. La solitud també és nota doncs no es veu a ningú en tot el que abraça la vista ... i és molt.

Comencem a caminar per l’antic camí que pujava a l’estanh de Montoliu i a les mines del Pòrt d’Urets. Seguim les indicacions del GR-211 que ve de Sant Joan de Toran i va cap a l’estanh de Montoliu i Montgarri. El camí és una vella pista oberta per a accedir amb vehicles a la part baixa de les mines per poder baixar el mineral però el pas del temps, el moviment de les vessants i l’herba han fet que es convertisca en una ampla senda. El camí planeja per damunt de la vall del riu Unhola en direcció sud fins que arribats a l’altura de la Cometa dels Calhaus comença a fer amples voltes remuntant la vessant fins que passem per la vora del Cap dera Cometa dels Calhaus, tossalet menut que trau el cap per dalt de la cometa. Una vegada passat entrem en una altra coma, la de Montoliu, que ens queda a la dreta travessada per l’arriu de Montoliu que baixa del llac del mateix nom.

Després d’un curt tram més planer la vella pista torna a pujar fent grans revoltes però per la dreta i prop del riu puja un camí de ferradura que fa drecera i retalla una bona part de les voltes. Girant la vista enrere queda el massís de la Maladeta, lluny però a la vegada tan prop, i és que les vistes seran un dels al·licients de la ruta tal i com anem guanyant altura.

Després d’una curta costera pista i camí tornen a juntar-se i van de la mà fins a l’estanh de Montoliu. Travessem l’arriu que mou de l’estanh i arribem a la mateixa vora. Davant nostre ja tenim el Maubèrme que destaca entre tots els pics que envolten l’estany tant per la prominència com per la forma, ben esmolada.

 

Eth Plan de Torn.

Inici de la ruta a la pista de Liat.

Camí de les mines del Pòrt d'Urets.

L'arriu Unhòla amb les aigües roges.


Lac de Montoliu.

El Maubèrme des del Lac de Montoliu.

Per ponent de l’estany puja un corriol directe cap al cim del Maubèrme, molt fressat per passar per ell el Pass’aran però nosaltres hi pujarem seguint un camí més llarg així que continuem fent la volta a l’estanh de Montoliu. De seguida trobem una bifurcació. El camí principal se’n separa de la vora de l’estany i puja guanyant altura progressivament i fent una llarga diagonal. Per allí hi va el Pass’aran cap a Montgarri (pel còth de Montoliu) i el GR-211 que puja al pòrt d’Urets passant per les Mines d’Urets. Nosaltres però continuem per la vora de l’estany fins que arribem als peus de les mines on trobem un vell camí de ferradura pràcticament esborrat que puja fent llaçades cap a les mines. Arreu anem trobant restes de construccions relacionades amb les mines i el corriol que seguim n’és un traçat per a enllaçar les construccions de sota amb la part superior on hi ha la bocamina seguint una pala herbosa. Arribats al capdamunt trobem una bocamina i la part baixa d’un carregador. Cal continuar amunt fins a la part de dalt on retrobem les marques del GR-211 que puja fent prou més volta passant sota uns cingles. Per dalt nostre queden les principals construccions de les Menes deth Pòrt d’Urets. Nosaltres ara continuarem pel GR que segueix el traçat d’un carrilet que portava el mineral fins al Pòrt d’Urets.

El carrilet va penjat dels cingles on s’ha obert pas picant la pedra i fins i tot hem de travessar un parell de tunels. En algun punt encara hi ha les restes de les vies molt malmeses. El seguim planers fins al Pòrt on hi havia un funicular que baixava el mineral cap a França. Ara al port el que trobem és una cabana de fusta de nova construcció per a recer dels ramaders i muntaners que passen per ací. Ací trobem per fi gent, una parella de francesos que pugen des d’Eilia per tota la Val d’Urets i esperen passar la nit a la cabana. Nosaltres només ens aturem un moment en ella i continuem camí pel sender que enllaça Urets amb Liat passant sota la cara sud del Maubèrme.

El sender passa sota les Pales del Maubèrme que baixen des de la base del penyal que corona el Maubèrme. Travessem les pales herboses per dalt del Lac de Montoliu fins que arribem a un enforcall de senders. A l’esquera puja (o baixa, segons ho mirem) el Pass’aran que ve des del Lac de Montoliu i que hem deixat enrere abans. Recte continua el Pass’aran cap al Pòrt dera Horqueta. Nosaltres continuarem recte però abans hem de fer el cim i en este mateix punt cal desviar-se per un senderol menys fressat però enfitat que se’n desvia cap a la dreta fent la volta al Maubèrme.

El sender que puja i baixa al cim comença fent una diagonal que ens acosta als pedregals que hi ha als peus de les penyes que coronen el cim. Travessem un primer pedregal (tartera li diuen per ací) i continuem per la cara de ponent del tuc fins que ens trobem sota una ampla canal pedregosa. Per ací cal pujar fins al cim seguint la senda, prou clara i amb fites, que fent voltes i més voltes ens va pujant per la vessant sempre buscant el millor pas.

Ens ho agafem amb tranquil·litat i en pocs minuts acabem assolint el cim sense més complicacions. Dalt del cim hi ha un parell de grans mollons de pedres que marquen la frontera més que el cim, i ací cal fer-se la foto de cim. Les vistes són immillorables doncs no debades ens trobem davant d’una de les muntanyes més prominents dels Pirineus i des d’on dominem pràcticament una part important de la serralada. Identificar tots els cims que es veuen des de dalt seria llarg (i en el nostre cas difícil) però d’entre tots destaca el massís de la Maladeta amb les inconfusibles glaceres de la cara nord que es veuen tan de prop que sembla que podem acostar-nos en una passejada.


Pujant cap a les mines d'Urets.

Glaceres de la Maladeta.

Lac de Montoliu i tuc de Crabes.

Antigues mines.

Carregador de les mines d'Urets.

Carrilet de les mines d'Urets. El Maubèrme al fons.

Escombreres de les mines.

Camí del Pòrt d'Urets.

Tunel del carrilet.



Pòrt d'Urets o còth deth Maubèrme.

Cabana del Pòrt d'Urets al mateix coll.

Lac de Montoliu des del Pòrt d'Urets.

La nova cabana d'Urets.

Vall d'Urets.

Sender per les Pales deth Maubèrme.

Pedregal sota la punta sud del Maubèrme.

Canaleta d'accés al Maubèrme per la via normal.


Tuc deth Maubèrme.


Després d’estar-nos una estona al cim cal començar la baixada i ho fem pel mateix camí fins a enllaçar amb l’itinerari del Pass’aran que seguirem ara cap al Pòrt dera Horqueta. El sender ens baixa pels estanhets de Maubèrme cap a Liat. Ací encara trobem una rabera de vaques pasturant en un dels estanys més baixos. Continuem després cap a les Pales de Liat però no hi arribem a passar-les. Després de travessar un reguer que baixa des del tuc deth Tarterau trobem el sender que baixa cap a Liat per on seguirem abandonant l’itinerari del Pass’aran, molt més marcat.

Baixem per les pales seguint el sender poc xafat que va fent voltes per suavitzar el pendent fins que en una d’elles l’abandonem per enfilar directament cap a una collada inconfusible a l’esquerra que ens baixarà al Planèth deth Pas Estret (sense haver de passar pel pas estret).

Travessem un reguer i anem seguint les traces d’un antic sender que apareix més clar als mapes que a la realitat. Quan arribem al collet el sender baixa per l’altra banda, per l’únic lloc lògic i es fa més fàcil de seguir. Baixem del coll seguint un reguer sec que baixa al Planèth deth Pas Estret però no hi arribem. A meitat baixada a l’esquerra trobem traces del sender que apareix als mapes i, amb intuició i GPS el seguim cap a llevant passant sota els Malhs deth Plan de Torn que guaiten des de dalt el pla que queda a continuació del del Pas Estret.

Seguint el sender passem per un planell abans de baixar per una vessant herbosa a enllaçar amb la pista de Liat. Des d’ací només ens queda seguir la pista avall poc més d’un quilòmetre per tancar el cercle i completar una ruta magnífica, sobretot per la varietat de colors que hi trobem on contrasta el verd dels prats, el negre i roig de les roques i penyes, el roig i blau de les aigües i el blanc i blau del cel. Tota una simfonia de colors.



Lac i tuc de Montoliu.

Inici del descens. Al fons l'estanh Long de Liat

Descens cap als estanhets deth Maubèrme.

Vaques pasturant als estanhets.

Liat.

Camí de baixada a Liat.

Drecera al Pas Estret.

Planèth deth Pas Estret.

Sota els Malhs deth Plan de Torn.

Enllaçant amb la pista de Liat.

Pista de Liat.

Cabana des Calhaus.

Inici de la ruta dalt del Pla de Torn.

Arriu Unhola en la baixada a Bagergue.

 

 Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací una altra ruta que comparteix part del recorregut:

Volta a la Val d'Aran


Més informació:

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada