Ahir vam estar caminant per la vessant nord de la Val, ja dins del
parc d’Aigües Tortes en un paisatge granític clapejat d’estanys,
passant per refugis i seguint camins molt fressats. Hui continuem a
la Val d’Aran però farem una ruta totalment diferent. El granit
deixa pas a la pissarra, els esquistos i la quarsita; els crestalls,
les tarteres i les penyes de granit deixen pas a un paisatge
predominantment herbós amb alguns estanys foscos i on destaquen les
roques roges i grogues que semblen d’un altre planeta. A més ací
no trobarem sendes ben marcades pel pas de la gent sinó corriols
enfitats que es perden entre l’herba. Per a acabar de
diferenciar-ho vorem com ací la mà de l’home ha deixat una
petjada que encara es nota en forma de galeries, construccions,
túnels i escombreres. Ens acostarem, com no, a la zona de Liat. Però
hui no toca anar cap als Lacs de Liat sinó pujar al Maubèrme que
amb els seus 2880 metres és un dels cims més alts de la Val (el més
alt dels que la tanquen per tramuntana) i que per les seues vistes i
prominència es troba en la llista dels 100 principals cims de
Catalunya.
Per no allargar
l’excursió pugem per la pista o camin de Liat. La pista a partir
des Grauèrs no és apta per a qualsevol cotxe. De tota manera amb un
cotxe un poc alt o una furgona es puja bé fins al Plan deth Tor des
d’on començarem l’excursió. Seguint la pista remuntem l’arriu
Unhòla que baixa ben roig entre el verd de les pastures de les vores
i és que tota la zona de dalt és rica en diversos minerals que
arrossega l’aigua vall avall.
Deixem el cotxe en
una revolta de la pista on veiem que hi ha més gent que aparca, un
poc abans de trobar el desviament a l’estanh de Montoliu per on
pujarem al Maubèrme. El paisatge és ben diferent al de l’excursió
que vam fer ahir i sorprèn qui no el coneix doncs no és la típica
estampa d’alta muntanya amb prats, boscos i llacs coronats per cims
de pedra. Ací trobem el verd de l’herba sense cap arbre
(segurament tallats per a les mines) que contrasta amb les solsides
que s’obren a les vessants de les muntanyes on es mostra la terra
de baix, roja, negra o groga depenent dels minerals que hi
predominen. La solitud també és nota doncs no es veu a ningú en
tot el que abraça la vista ... i és molt.
Comencem a caminar
per l’antic camí que pujava a l’estanh de Montoliu i a les mines
del Pòrt d’Urets. Seguim les indicacions del GR-211
que ve de Sant Joan de Toran i va cap a l’estanh de Montoliu i
Montgarri. El camí és una vella pista oberta per a accedir amb
vehicles a la part baixa de les mines per poder baixar el mineral
però el pas del temps, el moviment de les vessants i l’herba han
fet que es convertisca en una ampla senda. El camí planeja per
damunt de la vall del riu Unhola en direcció sud fins que arribats a
l’altura de la Cometa dels Calhaus comença a fer amples voltes
remuntant la vessant fins que passem per la vora del Cap dera Cometa
dels Calhaus, tossalet menut que trau el cap per dalt de la cometa.
Una vegada passat entrem en una altra coma, la de Montoliu, que ens
queda a la dreta travessada per l’arriu de Montoliu que baixa del
llac del mateix nom.
Després d’un curt
tram més planer la vella pista torna a pujar fent grans revoltes
però per la dreta i prop del riu puja un camí de ferradura que fa
drecera i retalla una bona part de les voltes. Girant la vista enrere
queda el massís de la Maladeta, lluny però a la vegada tan prop, i
és que les vistes seran un dels al·licients de la ruta tal i com
anem guanyant altura.
Després d’una
curta costera pista i camí tornen a juntar-se i van de la mà fins a
l’estanh de Montoliu. Travessem l’arriu que mou de l’estanh i
arribem a la mateixa vora. Davant nostre ja tenim el Maubèrme que
destaca entre tots els pics que envolten l’estany tant per la
prominència com per la forma, ben esmolada.
 |
Eth Plan de Torn.
|
 |
Inici de la ruta a la pista de Liat.
|
 |
Camí de les mines del Pòrt d'Urets.
|
 |
L'arriu Unhòla amb les aigües roges.
|
 |
Lac de Montoliu.
|
 |
El Maubèrme des del Lac de Montoliu.
|
Per ponent de l’estany puja un corriol directe cap al cim del
Maubèrme, molt fressat per passar per ell el Pass’aran
però nosaltres hi pujarem seguint un camí més llarg així que
continuem fent la volta a l’estanh de Montoliu. De seguida trobem
una bifurcació. El camí principal se’n separa de la vora de
l’estany i puja guanyant altura progressivament i fent una llarga
diagonal. Per allí hi va el Pass’aran cap a Montgarri (pel còth
de Montoliu) i el GR-211 que puja al pòrt d’Urets passant per les
Mines d’Urets. Nosaltres però continuem per la vora de l’estany
fins que arribem als peus de les mines on trobem un vell camí de
ferradura pràcticament esborrat que puja fent llaçades cap a les
mines. Arreu anem trobant restes de construccions relacionades amb
les mines i el corriol que seguim n’és un traçat per a enllaçar
les construccions de sota amb la part superior on hi ha la bocamina
seguint una pala herbosa. Arribats al capdamunt trobem una bocamina i
la part baixa d’un carregador. Cal continuar amunt fins a la part
de dalt on retrobem les marques del GR-211 que puja fent prou més
volta passant sota uns cingles. Per dalt nostre queden les principals
construccions de les Menes deth Pòrt d’Urets. Nosaltres ara
continuarem pel GR que segueix el traçat d’un carrilet que portava
el mineral fins al Pòrt d’Urets.
El carrilet va
penjat dels cingles on s’ha obert pas picant la pedra i fins i tot
hem de travessar un parell de tunels. En algun punt encara hi ha les
restes de les vies molt malmeses. El seguim planers fins al Pòrt on
hi havia un funicular que baixava el mineral cap a França. Ara al
port el que trobem és una cabana de fusta de nova construcció per a
recer dels ramaders i muntaners que passen per ací. Ací trobem per
fi gent, una parella de francesos que pugen des d’Eilia per tota la
Val d’Urets i esperen passar la nit a la cabana. Nosaltres només
ens aturem un moment en ella i continuem camí pel sender que enllaça
Urets amb Liat passant sota la cara sud del Maubèrme.
El sender passa sota
les Pales del Maubèrme que baixen des de la base del penyal que
corona el Maubèrme. Travessem les pales herboses per dalt del Lac de
Montoliu fins que arribem a un enforcall de senders. A l’esquera
puja (o baixa, segons ho mirem) el Pass’aran que ve des del Lac de
Montoliu i que hem deixat enrere abans. Recte continua el Pass’aran
cap al Pòrt dera Horqueta. Nosaltres continuarem recte però abans
hem de fer el cim i en este mateix punt cal desviar-se per un
senderol menys fressat però enfitat que se’n desvia cap a la dreta
fent la volta al Maubèrme.
El sender que puja i
baixa al cim comença fent una diagonal que ens acosta als pedregals
que hi ha als peus de les penyes que coronen el cim. Travessem un
primer pedregal (tartera li diuen per ací) i continuem per la cara
de ponent del tuc fins que ens trobem sota una ampla canal pedregosa.
Per ací cal pujar fins al cim seguint la senda, prou clara i amb
fites, que fent voltes i més voltes ens va pujant per la vessant
sempre buscant el millor pas.
Ens ho agafem amb
tranquil·litat i en pocs minuts acabem assolint el cim sense més
complicacions. Dalt del cim hi ha un parell de grans mollons de
pedres que marquen la frontera més que el cim, i ací cal fer-se la
foto de cim. Les vistes són immillorables doncs no debades ens
trobem davant d’una de les muntanyes més prominents dels Pirineus
i des d’on dominem pràcticament una part important de la
serralada. Identificar tots els cims que es veuen des de dalt seria
llarg (i en el nostre cas difícil) però d’entre tots destaca el
massís de la Maladeta amb les inconfusibles glaceres de la cara nord
que es veuen tan de prop que sembla que podem acostar-nos en una
passejada.
 |
Pujant cap a les mines d'Urets.
|
 |
Glaceres de la Maladeta.
|
 |
Lac de Montoliu i tuc de Crabes.
|
 |
Antigues mines.
|
 |
Carregador de les mines d'Urets.
|
 |
Carrilet de les mines d'Urets. El Maubèrme al fons.
|
 |
Escombreres de les mines.
|
 |
Camí del Pòrt d'Urets.
|
 |
Tunel del carrilet.
|
 |
Pòrt d'Urets o còth deth Maubèrme.
|
 |
Cabana del Pòrt d'Urets al mateix coll.
|
 |
Lac de Montoliu des del Pòrt d'Urets.
|
 |
La nova cabana d'Urets.
|
 |
Vall d'Urets.
|
 |
Sender per les Pales deth Maubèrme.
|
 |
Pedregal sota la punta sud del Maubèrme.
|
 |
Canaleta d'accés al Maubèrme per la via normal.
|
 |
Tuc deth Maubèrme.
|
Després d’estar-nos una estona al cim cal començar la baixada i
ho fem pel mateix camí fins a enllaçar amb l’itinerari del
Pass’aran que seguirem ara cap al Pòrt dera Horqueta. El sender
ens baixa pels estanhets de Maubèrme cap a Liat. Ací encara trobem
una rabera de vaques pasturant en un dels estanys més baixos.
Continuem després cap a les Pales de Liat però no hi arribem a
passar-les. Després de travessar un reguer que baixa des del tuc
deth Tarterau trobem el sender que baixa cap a Liat per on seguirem
abandonant l’itinerari del Pass’aran, molt més marcat.
Baixem per les pales
seguint el sender poc xafat que va fent voltes per suavitzar el
pendent fins que en una d’elles l’abandonem per enfilar
directament cap a una collada inconfusible a l’esquerra que ens
baixarà al Planèth deth Pas Estret (sense haver de passar pel pas
estret).
Travessem un reguer
i anem seguint les traces d’un antic sender que apareix més clar
als mapes que a la realitat. Quan arribem al collet el sender baixa
per l’altra banda, per l’únic lloc lògic i es fa més fàcil de
seguir. Baixem del coll seguint un reguer sec que baixa al Planèth
deth Pas Estret però no hi arribem. A meitat baixada a l’esquerra
trobem traces del sender que apareix als mapes i, amb intuició i GPS
el seguim cap a llevant passant sota els Malhs deth Plan de Torn que
guaiten des de dalt el pla que queda a continuació del del Pas
Estret.
Seguint el sender
passem per un planell abans de baixar per una vessant herbosa a
enllaçar amb la pista de Liat. Des d’ací només ens queda seguir
la pista avall poc més d’un quilòmetre per tancar el cercle i
completar una ruta magnífica, sobretot per la varietat de colors que
hi trobem on contrasta el verd dels prats, el negre i roig de les
roques i penyes, el roig i blau de les aigües i el blanc i blau del
cel. Tota una simfonia de colors.
 |
Lac i tuc de Montoliu.
|
 |
Inici del descens. Al fons l'estanh Long de Liat
|
 |
Descens cap als estanhets deth Maubèrme.
|
 |
Vaques pasturant als estanhets.
|
 |
| Liat. |
 |
Camí de baixada a Liat.
|
 |
Drecera al Pas Estret.
|
 |
Planèth deth Pas Estret.
|
 |
Sota els Malhs deth Plan de Torn.
|
 |
Enllaçant amb la pista de Liat.
|
 |
Pista de Liat.
|
 |
Cabana des Calhaus.
|
 |
Inici de la ruta dalt del Pla de Torn.
|
 |
Arriu Unhola en la baixada a Bagergue.
|
Ací està el track:
I ací una altra ruta que comparteix part del recorregut:
Volta a la Val d'Aran
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada