dimarts, 21 de juliol de 2020

DEL PONT DERA MONTANHETA AL PORT DE RATERA PER SABOREDO TORNANT PER COLOMÈRS

 

Després de cinc anys tornem a fer visita a Joana i Vicent en la Val d’Aran amb l’excusa de seguir coneixent les seues muntanyes. Ja ens han dit sovint que som benvinguts però tampoc és qüestió d’abusar de l’hospitalitat encara que enguany l’hem agraït més que mai donades les circumstàncies. A més ho fem aprofitant que també Juanma està amb la família per la vall de manera que podem fer ruta amb quasi la meitat de l’equip habitual.

Després de mirar les moltes rutes que es poden fer a la Val d’Aran decidim acostar-nos al parc nacional d’Aigües Tortes per fer una ruta senzilla però espectacular movent des del Pònt dera Montanheta al port de Ratera.

 


Per a començar la ruta ens acostem a la part alta de la vall de Tredòs. Als Banhs de Tredòs la pista està barrada i només es pot accedir amb taxi o, els veïns de la Val, amb una vinyeta identificativa. Com anem amb Vicent i una amiga i veïna de la Val podem per tant pujar fins a l’àrea recreativa del Pònt dera Montanheta amb cotxe estalviant-nos mitja hora de camí d’anada i una altra tanta de tornada des dels Banhs de Tredòs.

Comencem a caminar amb l’ombra i la frescor del matí per la vora d’un dels rierols que conflueixen ací per a formar l’arriu d’Aiguamòg. De seguida la senda enfila amunt per la costeruda vessant dera Montanheta. Uns punts grocs ens marquen el camí correcte que no sempre s’endevina entre la verdor de l’herba que creix sota el pinar de pi negre. El camí tan pronte voreja el rierol com se’n separa per a buscar el millor punt on salvar les penyes que queden dalt nostre. Conforme anem prenent altura les vistes sobre la vall de Tredòs van fent-se més interessants ajudades també pel fet que el pinar es va fent més esclarissat. Finalment arribem a un punt on acaba la costera i el bosc. Davant nostre hi ha una comalada pedregosa però abans trobem un sender molt fressat. Es tracta del camin de Colomèrs a Saboredo que forma part del recorregut de Carros de Foc entre el refugi de Colomèrs i el de Saboredo.

Seguim a l’esquerra el camí que a partir d’ara serà clar i molt marcat. Primer comença pujant per una vessant herbosa fins que enfila un llomet amunt cap al Còth  de Sendrosa. La pujada és dura però continua i això fa que siga fàcil dur un ritme constant fins que finalment arribem a l’ample Còth que separa (o uneix) el Gran Tuc de Sendrosa del Tuc deth Pishader.

Una vegada coronat el coll cal baixar per l’altra banda. El camí ací travessa una vessant herbosa i enfila avall cap a Saboredo. Després d’una baixada més costeruda la pendent suavitza prou i baixa fent una llarga diagonal per la vessant del Tuc de Sendrosa a buscar el Lac de Baish, un dels molts llacs que envolten el refugi de Saboredo.

Abans d’arribar al refugi passem per davant del Lac i de molts estanyols que hi ha a la vora. El camí planeja entre este terreny més planer abans de pujar al llomet on s’està el refugi, a recer dels allaus.


Inici de la ruta al Pònt dera Montanheta.

Senda al Còth de Sendrosa marcada amb fites grogues.

Vorejant un dels rierols que conflueixen al Pònt.

La Val de Tredòs des dera Montanheta.

Gran Tuc de Sendrosa.

Tuc dera Salana des de Sendrosa.

Camin de Colomèrs a Saboredo.

Còth de Sendrosa.

Gran Tuc de Sendrosa des del Còth.

Còth de Sendrosa des de Saboredo.

Estanys de Saboredo.

L'únic tram complicat de tot el camí.

Lac de Baish.


El refugi de Saboredo és un dels 8 refugis de la val d’Aran i un dels 3 que hi ha dins el Parc Nacional. Es tracta d’un refugi menut i que no es troba en les rutes de pas més importants per això és dels més tranquils.

Després de descansar al sol davant del refugi cal continuar la marxa i ho fem pel camí del Pòrt de Ratera per on també continua Carros de Foc. El camí per això té una traça molt clara i no hi ha confusió possible. Comença remuntant els llacs de Saboredo. Hem deixat enrere el Lac de Baish i ara toca passar per la vora del Lac deth Miei que deixem a la dreta mentre continuem pujant cap al Lac de Naut que deixem a l’esquerra. Fins ara la pujada ha estat suau però ara toca remuntar una dura costera que ens portarà quasi al pòrt de Ratera. El camí ací està molt marcat i es nota que fou un antic camí de pas doncs en alguns punts hi s’ha empedrat encara que de manera basta per tal de facilitar l’accés al port dels animals i poder així aprofitar les pastures de més amunt. Quan coronem la costera darrere nostre queda tota la vall de Saboredo amb els seus tres grans lacs; de Naut, deth Miei i de Baish i si ens fixem molt vorem el refugi que no és més que un puntet prop del lac de Baish. Davant nostre queda l’ample pòrt de Ratera que s’estén entre el Tuc de Ratera i la Serra de Saboredo. Ací hi ha dos passos principals entre la val d’Aran i la Vall de Ratera: el pòrt de Ratera de Colomèrs i el Pòrt de Ratera d’Espot. Nosaltres encaminem els nostres passos al primer.

El pòrt de Ratera és un port molt obert que sorprèn per ser molt diferent als colls habituals que són estrets enllaços entre muntanyes. Ací hi ha una ampla superfície més o menys planera des de les vessants que miren al nord cap a la Val d’Aran a les que miren al sud cap al Pallars. Aprofitem i travessem el Pòrt per a guaitar cap al sud a la part de Sant Maurici on destaquen els Encantats. Dalt nostre hi ha el Tuc de Ratera i Vicent ens anima a pujar-hi però ho descartem per no fer la ruta massa llarga.

Personalment el Pòrt i el Tuc de Ratera em porten bons records doncs eixe va ser el primer pic del Pirineu que vaig pujar ja fa quasi 25 anys. Les muntanyes són les mateixes però nosaltres no i l’edat ha portat a més experiència i més seny doncs l’ascensió al pic la vam fer sense massa coneixement del terreny i posant-nos en perill innecessàriament. També cal dir que la quantitat de neu que hi havia era molt més gran i això que estem a la mateixa època de l’any. Seran coses del canvi climàtic.


Refugi de Saboredo.

Camí de Saboredo al Pòrt de Ratera.

Vaques pasturant a Saboredo.

Lac deth Miei.

Lac de Naut.

Lacs de Saboredo.



Tram final de pujada al port de Ratera.

Port de Ratera sota el Tuc de Ratera.

Foto de grup amb el Tuc de Ratera.

Passant a Colomers.

Després de descansar al port comencem la baixada cap a Colomèrs seguint les marques blanques i roges del GR-11 que ve del Refugi de Colomèrs i continua cap al d’Amitges. Seguim ací el camin deth Pòrt de Ratera, antic camí que unia les dos valls. El camí baixa fent voltes a buscar l’Estanh Obago el segon més gran dels més de vint que s’estenen als peus del gran circ de Colomèrs que queda dalt nostre entre el Tuc de Ratera i el Tuc de Balaguera.

Passem per l’esquerra l’Estanh Obago i el deixem enrere continuant cap a l’estanh Redon, separat només per una llenca de terra de l’estanh Long de Colomèrs. Com anem de baixada i sense pressa podem disfrutar del paisatge bucòlic dels prats i els estanys on es reflecteixen els alts pics dels voltants.

Arribats a l’estanh Redon i el Long els pins negres comencen a fer acte de presència, senyal que estem més baixos i en una zona no afectada pels allaus. De tota manera encara no tenim davant un bosc pròpiament dit. Passats els estanys trasponem el xicotet Còret deth Clòto on un senyal ens indica on comença el camí que porta de Colomèrs a Saboredo pel Còth de Sendrosa, per on hem passat abans. Nosaltres seguirem cap a Colomèrs que encara què és un poc més llarg és un camí més fàcil.

Passat el Còret arribem a un altre enforcall de camins, a vistes ja del nou refugi de Colomèrs situat a la vora de l’estanh Major de Colomèrs. Ací abandonem el GR que continua per Colomèrs cap a la Restanca i seguim pel camin de Colomèrs que hi puja des de Tredòs.

Estanh Obago.

Camin deth Pòrt de Ratera.

El Pòrt de Ratera des de l'Estanh Obago.

Estanh Long de Colomèrs.

Pòrt i Tuc de Ratera des de l'Estanh Redon.

Coret de Clòto

Camin de Colomèrs. Al fons el refugi vielh de Colomèrs.

Només ens queda baixar cap a era Montanheta, poc més de 2 km de baixada fàcil per un camí ample i ben conservat.

Comencem baixant per la vora del rierol per on desguassa l’aigua de l’estanh Major de Colomèrs. El camí s’endinsa ací dins del bosc que ja és digne de tal nom. Ací trobem exemplars ja grans de pins negres amb un sotabosc de nerets i nabius acompanyats d’un dens estrat herbaci. De tota manera el pinar no és espès doncs els grans blocs de granit i els patamolls no deixen créixer els arbres.

El camí que baixa està ben traçat i ben mantingut. Trobem trams empedrats en els llocs de més pendent i on l’aigua sol fer de les seues acompanyats per altres amb passeres de fusta per tal de no enfangar-nos als patamolls o aiguamolls que s’hi fan a les zones més planeres com les Planhòles dera Lòssa que travessem abans d’enfilar una curta baixada que ens porta al camin de Pruedo per on hi ha traçada una carretera de terra per accedir a les pastures de Pruedo.

Quan arribem a la pista de terra a l’esquerra queda el pàrquing on hi ha els taxis que pugen des de Banhs de Tredòs per tal d’estalviar la llarga vall de Tredòs. Nosaltres però no baixarem en taxi entre d’altres coses perquè el cotxe el tenim molt més amunt.

Seguim avall però no per la carretera sinó pel sender que fa drecera baixant pel Pletiu dera Montanheta. La baixada és ben agradable entre prats de muntanya i amb els pics i serres que de la Salana i la Sendrosa que ens fan de teló de fons. Cal travessar un parell o tres de vegades la carretera de Pruedo que baixa fent més volta fins que arribem al fons de la vall, ja a la vora de l’arriu dera Montanheta. Ací abandonem el sender que per la vora del riu continua a Banhs de Tredòs estalviant el llarg tram de pista i seguim per ella els pocs metres que ens falten per a arribar a l’àrea de pic-nic dera Montanheta des d’on hem començat a caminar.

L’ombra dels pins i l’aigua fresca conviden a refrescar-se i estar-se una bona estona descansant però un estol de tàvens que ens ataca per totes bandes ens fan fugir cames ajudeu-me cap al cotxe i, marxar de seguida a buscar un lloc sinó més bonic si almenys on puguem estar lliures de picades.

Eixa serà l’única nota negativa d’una gran jornada de senderisme per un dels racons més bonics ja no de la Val d’Aran sinó del Pirineu.


Passeres de fusta al camí per evitar els patamolls.

Planhòles dera Lòssa.

Pàrquing dels Taxis.

Pleltiu dera Montanheta.

Carretera de Pruedo.

Zona de pic-nic dera Montanheta.

 

 

 

 Ací està el track:


Powered by Wikiloc


Més informació: 

  • Visor de l'Institut Cartogràfic Català.
  • VV. AA. Mapa y guía Excursionista Val d'Aran Ed. Alpina, Barcelona, 1998
  • VV.AA. GR 11 Senda Pirenaica Ed. Prames, Zaragoza, 2008 
  • Carros de Foc

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada