ENTRE FUENTES I TORRECHIVA: PEL COLLADO DEL OLMO, EL MOJONET I ZAILES

Ja fa molt de temps que li teníem ganes al camí vell de Fuentes a Espadilla que passa pel Collado del Olmo. Quan vaig llegir una crònica de Tiocanya que passava per ací em vaig alegrar molt i ja abans de l'estiu vam anar a fer la senda que remunta el barranco del Olmo però ens en vam anar cap a la Penya Negra i va quedar pendent arribar a Fuentes. Així que avui tocava anar a fer-la.
A la vegada també volíem vore una senda que es va netejar i per on va passar la marxa que la Coleja de Fuentes va fer a principis de l'estiu (ressenyada per Jose) que passa per los Zailes . Així que al final hem fet una ruta circular que passa entre els termes de Fuentes i Torrechiva i hem passat per algunes sendes que no coneixíem en una ruta molt agradable i tranquila.

Hem eixit des de Fuentes per la part de dalt del poble buscant el camí vell de Torrechiva, substituït ara per una pista formigonada que anirem trobant al llarg de la ruta.

Plaça de Fuentes.

 De seguida que agafem la pista ix una senda a l'esquerra, amb una fita, què és per on puja el camí vell, més dret que la pista. De seguida el poble queda molt avall i nosaltres anem travessant vells bancals, erms i ocupats pel pinar. Un pinar jove creix per tot arreu i és una constant al llarg de la ruta i és que ja quasi han passat vint anys del gran incendi d'Espadilla que va arrasar bona part de la serra i va fer desaparèixer bona part de les grans pinedes de la part més interior.

Fuentes des del camino de Torrechiva.

 Travessem la pista i continuem pujant fins que arribem a la pista just a l'altura del Colladico. Ací hi ha bancals encara treballats d'oliveres que estan per les vores del camí.
Just ací ens trobem un pal indicador amb rutes de Fuentes. A l'esquerra puja la ruta 2 a la Erica Blanca per Viñas viejas. Nosaltres seguim recte cap a la Tejería.

Camino de Torrechiva. Ara pista.

Continuem un tros pel formigó deixant a la dreta el barranco Sabates fins que arribem a la Tejería.
De l'antiga Tejería no hi ha cap resta, però al mateix lloc on un pal ens marca la continuïtat del camí hi ha un gran tàlveg a l'argila que, segurament, va fer que s'instal·lara ací la Tejería.

Camino de Espadilla a la Tejería.

Deixem ara el camino de Torrechiva, que continua més o menys per la pista, i seguim el camino de Espadilla que va a buscar el collado del Olmo. Al poc de pujar la ruta 4 que anem seguint es desvia a la dreta per retornar a Fuentes per la Moleta i Peñas Casicas, nosaltres seguim amunt per un tàlveg.
Travessem un espès pinaret que va arribar a tapar el camí en una pujada constant però suau.

Camino de Espadilla.

El camí puja, travessant a meitat uns bancals treballats, a buscar la Peña Broda que la passa per ponent. Però just quan arribem a la ratlla de terme cal seguir a la dreta pujant al dret a la Peña Broda.

Desviament a Peña Broda.

El vell camí segueix recte però es troba totalment perdut i s'ha netejat cap al cim on hi ha una grossa fita de terme marcant el límit entre Ayodar, Torrechiva i Fuentes.

Pilón de termino a Peña Broda.

Des d'ací baixem recte a buscar el collado del Olmo, i a meitat baixada tornem a trobar les traces del vell camí, que no sempre seguim.

Baixada al collado del Olmo.

Arribats al coll girem a l'esquerra per la pista que hi accedeix.
El collado del Olmo és un important encreuament de camins i per ací passa el camí de Fuentes a Espadilla i a Toga, que segueix recte al Pilón que parteix termes de Toga, Torrechiva i Ayódar (i des d'on es pot anar a Torrechiva per la Masadeta); i el camí d'Ayódar a Torrechiva que puja pel barranco del Olmo i baixa cap al de la Higuera, què és el que seguirem.

Collado del Olmo.

Baixem per la pista que ha substituït el vell camí, seguint la direcció del barranco de la Higuera que ens queda a l'esquerra.
Ací el paisatge canvia un poc, al pinar, omnipresent, s'afegeixen roures joves que creixen dispersos entre els pins i formen alguns rodals de roures a les zones més ombrívoles.

Camino de Ayódar a Torrechiva.

Arribem finalment a la pista de Torrechiva a Fuentes, on trobem una paleta que marca la ruta senderista de Torrechiva al barranco de la Higuera. Nosaltres la seguim cap a Fuentes baixant un poc a travessar el barranc.
Just al lloc on travessem el barranc hi ha un bassot amb unes tauletes a la vora. És esta la zona més humida i els roures són més abundants, igual que els xops que marquen la línia del barranc.

Pista de Torrechiva a Fuentes.

Travessem el barranc i comencem a pujar per l'altra banda seguint l'asfalt i travessant l'ombria fins que arribem a una revolta tancada a dretes.
Ací unes indicacions ens assenyalen l'entrada a la senda que per las Cuevas roda a buscar el barranco del Higueral, i que comença travessant un bancal sembrat per a la caça.

Entrada a la senda del Higueral.

A la punt del bancal mou la senda, prou neta, que continua a cota resseguint la vessant de l'Erica Blanca i passa sota uns covarxos sempre per dalt de la capçalera del barranc de la Higuera.

Senda del Higueral.

El paisatge no arriba a ser monòton perquè al pinar se li afegeixen roures i carrasques i, el més interessant hui, alborcers carregats de fruit. No anem massa depressa perquè cada poc de tros ens aturem a collir i menjar alborços que estan en son punt.

Menjant alborços.

Passem per la vora d'un corral assolat i al fons del barranc ja distingim Torrechiva, als peus de l'Almayud.
A partir d'ací la senda no segueix una traça clara sinó que està oberta faldejant els tossals a buscar el collado del Mojonet.

Torrechiva des del Higueral.

Arribem així a l'enllaç amb el camino del Mojonet, per on puja la ruta de Torrechiva. Nosaltres no seguim avall cap a Torrechiva sinó que pugem a buscar el coll que ja està ben prop.
Assolim finalment el coll i ací mateix trobem el vell camí del Tormo que mou a la dreta i la pista que puja per l'altra banda i que hem de seguir.

Arribant al collado del Mojonet.

Seguim pista avall fins que arriba al barranco de Macasta i ací agafem una altra pista que remunta un poc i travessa el barranc. Just ací hem de seguir barranc avall uns metres a trobar una vella senda a la dreta, netejada de fa poc però amb molt poc d'ús, que puja per la vessant de las Clochas amunt.
De seguida prenem altura i si girem la vista enrere veiem el collado del Mojonet i, al fons, Penyagolosa.

al fons collado del Mojonet i Penyagolosa

El camí segueix amunt per la lloma calcària, passant per un corral assolat. Un matollar baix de romer i coscoll, acompanyat de ginebres cobreix la lloma fins que, arribem a un punt on el rocam canvia i el terreny calar deixa pas al rodeno i apareixen alguns alcornocs joves acompanyats de brucs. Malauradament la vegetació encara no s'ha recuperat totalment del gran incendi del 94, però va per bon camí.

Pujant a Zailes.

Ací mateix hi ha una fita que marca el camí de baixada cap a l'Armajal seguit per la ruta 4 de Fuentes. Just als nostres peus es troba la Masá, i un poc més lluny el río Pequeño amb el Pozo Negro i los Morrones de Gil al fons.
La lloma de Zailes té molt bones vistes de la part central de la serra d'Espadà, des d'Eslida fins Caudiel; i també de la vall del Millars i les terres altes que s'estenen cap a Penyagolosa. Per estar tan oberta a totes bandes comencem a notar un ventet fresquet que bufa de ponent i que ens recorda que estem a primers de novembre, tot i què encara no vullga arribar el fred.
Coronem la lloma de Zailes i baixem per la vessant nord. Ací els alcornocs joves deixen pas als roures que pinten de groc el vessant que baixa cap al barranco de Macasta.

Roures a l'ombria de Zailes.

La senda oberta baixa recte cap al barranc però quan arriba al lloc per on passa l'assegador de Zailes trenca a l'esquerra i el segueix per la vessant de la lloma fins que, després de passar vora un corral, arriba a un coll, vora el Balsón de Zailes, per on passa la nova pista de Macasta i el vell camí de Cirat.

Collado al camí de Cirat.

Des d'ací girem a l'esquerra de retorn al poble de Fuentes per la pista, però no la seguim molta estona doncs de seguida l'abandonem a l'esquerra per seguir el vell camí de Cirat, marcat als llocs on travessa la pista amb una fita de pedres.

Camí de Cirat i de Macasta.

Baixem per una vessant de rodeno on creix el pinar i seguim el vell camí que, en molts trossos està malmés per solsides de la inestable vessant.
Quan travessem uns bancals treballats ja estem prop de la Masá i un poc més avant el camí aboca a una ampla pista que cal seguir a l'esquerra per seguir-lo a Fuentes.
Just ací també hi ha una caseta a mig arreglar i trobem un xic plegant olives. Li preguntem pel camí que seguim i també per la fuente de la Masá (davant nostre) i ens recomana el camí que baixa des de la font a los Chorricos, així que deixem el camí vell i passant per davant del que fou la Masá, anem per pista fins a la font homònima.

La Masá.

Al costat de la font es troba la bassa que rega la Huerta de la Masadica, on encara queden alguns bancals treballats.
A la fuente de la Masá es troba un llentiscle monumental, el més gros de la Comunitat Valenciana, i ací també trobem gent treballant la terra i preguntem pel camí que mou per un bancal davant la font.

Fuente de la Masá i llentiscle centenari.

Només travessar el bancal el camí es torna ample i clar i baixa cap al barranco de Macasta, per on corre un fil d'aigua.
A l'arribar al barranc el travessa i puja per l'altra banda a buscar el camino de Cirat a los Corralicos, però nosaltres seguim les indicacions que ens han donat i seguim per dins del barranc, vora l'aigua, fins que arribem a los Chorricos on l'aigua que regalima per les roques es conduïda per una sèquia fins a la balsa de los Chorricos.

Barranco de Macasta.

Passem per dalt la balsa de los Chorricos,  i just ací enllaça el camí de Montan que puja cap al Vago i Macasta. Nosaltres seguim recte avall per la vora del barranc.

Balsa de los Chorricos.

Passem per davant del restaurat Molino de Arriba, i no ens estem d'aguaitar al carcau i vore el restaurat rodet i la resta de la maquinària que fa funcionar el molí.
Després d'això continuem avall cap a Fuentes que ja està a tocar, per la part de baix de la Cirihuela.

Carcau i rodet del Molino de Arriba.

Arribem així a la Canal, on la sèquia principal es parteix en dos per a regar les hortes de les dos bandes del riu.
Nosaltres passem sota la Canal i entrem a Fuentes pel camí de Torralba.

Arribant a Fuentes per la Canal.

I com sempre només ens queda recuperar forces i líquid visitant les tavernes locals.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

fuentes - pozo negro - piedras santas més informació ací
fuentes - villamalur més informació ací
fuentes - torralba - macasta - fuentes més informació ací
ayodar - collado del olmo - peña negra - peña saganta més informació ací
fuentes - torralba - fuentes més informació ací
torrechiva - poza negra - fuentes
torrechiva - la masadeta - barranco de la higuera
fuentes - la tejeria
fuentes - bailia - erica blanca

Més informació:

• Ayuntamiento de Fuentes de Ayodar
• Ayuntamiento de Torrechiva
• Fuentesdeayodar.com
• Cartoweb
• Llop Goterris, Xavier (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà <http://www.slideshare.net/xgoterris/30-rutes-a-peu-per-la-serra-despad>