Un any més i com cada novembre des de l'any 2000 el Centre Excursionista de Vila-real torna a xafar la serra d'Albarracín. Tot i els anys que venim realitzant excursions per ací sempre trobem rutes i llocs nous per a visitar en una serra que sembla que no ens l'acabarem mai.
Enguany però la ruta ha sigut diferent, la neu li ha donat un toc especial. Tots els anys mirem si ha nevat per fer una marxa xafant neu però només l'any 2005, pujant al Caimodorro, ens vam trobar les parts més altes blanques de neu.
Ara però hem tingut neu i és que no ha parat de nevar en tot el cap de setmana.
Dissabte de matí vam eixir de Vila-real per estar a l'hora d'esmorzar a Noguera. Les previsions donaven neu i fred. Quan vam arribar a Noguera de neu no n'hi havia peo el fred ja hi era present així que vam esmorzar al bar.
La ruta prevista era pujar a la Laguna del Cerritón pel barranco de la Tejeda, seguint un itinerari marcat per la comarca, baixar a buscar el merendero de la Peña del Castillo per un vell camí, i després de visitar la Peña travessar el marojal que s'estén als seus peus per la vora del barranco de Peñas Agudas fins al río Garganta. Després només calia seguir el riu fins a Tramacastilla.
Com sempre la ruta era a l'aventura doncs hi havia molts trams que no sabíem si podríem passar. Al bar vam preguntar per la baixada seguint el riu i ens van dir que des de las Saleras a Tramacastilla era fàcil qeu ens tocara banyar-nos els peus per a passar.
Després d'agafar forces amb l'esmorzar vam eixir travessant el poble per agafar la pista que remunta el barranco del Pradillo.
 |
| Eixint de Noguera. |
El barranc a l'eixida del poble es troba prou deforestat, però després d'arribar al forcall amb el de la Tejeda comencem a entrar al pinar. Travessem el fil d'aigua que baixa pel barranc on aboquen rajolins que sumen de totes bandes, parcialment congelats, i pugem per la pista que munta per la vora amb una pendent moderada.
Encara no hem fet ni cent metres pel barranc que comença a nevar i conforme anem pujant per l'estret barranc la nevada no afluixa, ans al contrari.
 |
| Comença el barranco de la Tejeda i a nevar. |
A meitat barranc ens aturem sota uns pins a llevar-nos roba perquè malgrat la neu i el fred la pujada contínua ens ha fet entrar en calor i fins i tot suar, i no és qüestió de suar molt perquè amb el fred la suor es gela de seguida que ens aturem un moment.
 |
| Remuntant la Tejeda. |
Arribem finalment a la part alta del barranc on s'obri i es bifurca en diferents barranquissos. Just ací es troba la fuente de los Maquis i ens aturem per si algú vol fer un glop, però l'única cosa que es fan són fotos.
 |
| Voltants de la fuente los Maquis. |
A partir d'ací abandonem la ruta abalisada i seguim recte pel barrancusset que mou darrere la font. Trobem un sender que remunta per l'esquerra sota el pinar i el seguim. Ens trobem ara sota un pinar madur sense sotabosc que ens protegeix de la nevada i per on s'avança cómodament.
 |
| Pujant cap a la Era Carrasco. |
Quan ens acostem a la capçalera el pinar madur deixa pas a un pinar més jove i amb abundant sotabosc i ací trenquem a l'esquerra enllaçant amb una pista per on puja la ruta marcada.
 |
| Pista a l'Era Carrasco. |
Seguint la pista arribem al collado de las Salegas i el travessem seguint per dalt un llomet. A la nostra esquerra es troba el barranco de Peñas Agudas, per on baixa una pista i l'itinerar oficial, nosaltres seguim recte cap a la Laguna del Cerritón que es troba a una gran planície dalt les munatenyes i voltada de pinar per totes bandes.
 |
| Collado de las Salegas. |
Ens costa prou de trobar-la perquè equivoquem la pista que passa per la vora i hem de tornar enrere buscant-la entre el pinar però finalment arribem a la Laguna, nom un poc pretenciós doncs és més bé una bassa gran i poc fonda, i en estos moments es troba seca.
 |
| Dalt del Cerritón buscant la Laguna. |
Ens fem fotos davant la Laguna i li peguem la volta travessant-la per una banda buscant un vell camí que baixa cap al merendero de la Peña del Castillo.
 |
| Laguna del Cerritón (seca). |
Travessem l'ample pla on està la Laguna entre el pinar fins que trobem una ampla depressió que baixa i per on passa un carril.
 |
| Carril de baixada. |
Quan acaba el paisatge canvia i provem de trobar i seguir el vell camí que fuig dels cingles de Peñas Agudas i dels borrocals que s'estenen als seus peus, tot i no estar segurs d'haver-lo seguit correctament finalment aconseguim baixar pel pas més fàcil.
 |
| Baixada sense camí clar. |
Conforme baixem comencen a aparèixer roures amb les fulles grogues encara a l'arbre que li donen un toc diferent al paisatge.
Quan més baixem els pins van fent-se més escassos i finalment ens trobem dins una roureda quasi pura.
 |
| Roureda de Peñas Agudas. |
Al capdavall trobem un camí que trenca a la dreta sense perdre altura i el seguim paral·lels a la carretera de Griegos, i que ens duu directament a l'àrea recreativa de la Peña del Castillo, feta on s'alçava l'antiga casilla de camineros.
 |
| Senda per la roureda. |
Tot i què és prompte encara decidim dinar ací, drets i a cobert dels paelleros doncs és l'únic cobert que trobarem en tota la ruta.
Mentre dinem la nevada pren força i el vent fred l'acompanya. No estem molta estona dinant però acabem gelats, i no debades perquè la temperatura no passa dels -4ºC, així que reprenem de seguida la ruta i a bon pas per entrar en calor.
 |
| Dinant a la fuente del Castillo. |
Des d'ací teníem previst pujar a la veïna Peña del Castillo però dessistim i seguim avall per la carretera direcció a Noguera. En tota l'estona que hem estat només han passat un parel de cotxes que desafien la nevada i durant el tram que fem fins el barranco de Peñas Agudas no en passa cap.
 |
| Carretera de Noguera a Griegos. |
Arribats al barranc trobem un pal de continuïtat del sender que venim seguint des de Noguera i seguint les seues indicacions baixem a buscar el barranquet.
 |
| Barranco de Peñas Agudas. |
Travessem el barranc i busquem la continuïtat del camí fins que trobem un vell corriol que baixa per l'esquerra del rierol. Seguint-lo travessem una magnífica roureda que s'estén vessant avall fins al Río Garganta. És un dels trams més bonics del dia amb la blancor de la neu i el daurat de les fulles dels roures que ens envolten per totes bandes.
 |
| Senda travessant la roureda. |
Els roures no són massa grans i sovint van acompanyats de rebrotissos que creixen per tot arreu, però hi ha racons on encara es conserva una rourera madura i ben formada.
 |
| Roureda de la Peña del Castillo. |
A la banda de baix tornem a travessar el barranc enllaçant diverses sendes que travessen el bosquet i baixem a buscar la pista de la Garganta. Quan eixim a la pista la nevada ha amainat. Dins la roureda hem estat protegits de la neu i semblava que ja havia acabat però encara continua tot i que més dèbilment.
 |
| Pista de la Garganta. |
Ací abandonem la ruta de la Laguna de Peñas Agudas que retorna a Noguera per la Virgen del Carmen i la Dominguera i baixem a buscar la vora del río Garganta.
Seguim vora riu per uns bancals fins que el travessem i pugem a una pista que passa pel pinar de la banda dreta.
 |
| Pista vora el río Garganta. |
Seguim la pista fins que s'acaba i ací hem de tornar a travessar el riu que està acompanyat d'un bosquet de ribera amb salzes i vímets. De l'altra banda travessem un bancal i pugem a un corral arreglat. Ací la vall s'obri i el lloc que abans ocupaven els roures ara està ocupat per vells bancals i praderies.
 |
| Travessant la Huerta de la Olmeda. |
Anem travessant els bancals erms i els prats que s'estenen per la Huerta de la Olmeda, on ja res no es rega, buscant el punt on el riu entra en un estret. Ha parat de nevar i fins i tot sembla que vol eixir elsol així qeu ens animem a seguir la ruta prevista. L'altra opció era anar directament a Noguera.
 |
| Estret al peu dels Pinarejos. |
Arribem a l'estret i trobem un camí vell que el recorre, ara per la dreta, ara per l'esquerra. Hi ha trams on el riu està encara congelat pel fred de la nit però no tan com per poder-lo passar a peu.
 |
| Río Garganta mig gelat. |
El paisatge canvia i deixem enrere les quarsites per a entrar en un terreny calar. Ací l'estepa deixa pas a l'argelaga negra i el roure de fulla gran al roure valencià. A més contrasta la vessant de l'ombria coberta per pinar amb la de solana on només hi ha alguns roures dispersos.
 |
| Puente del Recuenco. |
A meitat de l'estret ens sorprén trobar un pont amb un arc de formigó que travessa el riu. Es tracta del puente del Recuenco per on passa el vell camí de Noguera a Griegos que baixa de Noguera pel Ceñajuelo i continua cap al Rebollar pel barranco del Recuenco.
 |
| Baixant a la Hoya Castillo. |
Nosaltres el travessem i seguim recte per vora riu que, ara, no duu aigua.
Quan acaba l'estret trobem una pista que passa pel puente de Hoya Castillo i que puja cap al Rebollar des de Noguera, substituint al vell camí de ferradura. Travessem la pista i seguim vora riu sense camí definit o senda clara.
 |
| Sense senda clara. |
La Hoya s'obre en una ampla fondalada on hi ha camps de cultius. Nosaltres seguim recte cap a les muntanyes on sembla que hi haja pas. Just per ahí continua el riu i la nostra ruta.
Arribem a un nou pontet que aprofitem per canviar de banda de riu. Per ací passa el camí vell de Noguera a Villar del Cobo.
 |
| Pontet del camino de Villar del Cobo. |
A partir d'ací travessem alguns bancals i finalment arribem a una pista que ve des de Noguera per l'ermita de las Buenas Nuevas. Ens trobem a los Ríos on el río Noguera conflueix amb el río de la Garganta.
Seguim ara per l'altra banda del riu, sense camí i pels bancals del costat del riu, i passem per una estranya construcció circular. Ens trobem a los Saleros i la construcció està relacionada amb l'extracció de sal que va tindre lloc ací en temps antics.
 |
| Congost a los Saleros. |
Nosaltres seguim recte cap a les parets que es troben davant nostre i on ja es veu el tall obert pel riu per fer-se pas.
 |
| Congost del río Garganta. |
Ací comença la part d'aventura de la ruta. Encara ens queden 4 o 5 km a Tramacastilla i un parell d'hores de sol per a travessar l'estret, i no sabem si serà possible fer-ho o ens tocarà tornar enrere.
Entrem a l'estret que s'obri entre el cerro del Carrascal i el Banegrillo i anem trobant un senderol que va travessant el riu i evitant les zones més tancades de rosers, espinals i altres arbustos espinosos.
 |
| Travessant el riu. |
Com que hem d'anar contínuament buscant el camí decidim anar davant un parell de persones per a trobar el millor pas, i la resta ja vindran seguint la traça marcada a la neu. Així aconseguim no haver de tornar enrere i anar un poc més de pressa, però l'avanç es fa lent per les vegades que hem de passar el riu i pels passos tècnics i complicats, sobretot amb neu.
 |
| Buscant el millor pas. |
L'estret s'allarga vorejat de cingles rocosos que de vegades cal passar per dalt i normalment per baix a la vora del riu fins que finalment no hi ha cap altra opció que seguir el riu. Just abans però un barranquet hi arriba per l'esquerra i per ací hi ha una possible escapatòria, l'únic punt on podem eixir fàcilment de la gorja cap a la carretera.
 |
| Las Umbrías. |
Per sort, a partir d'ací el riu no duu aigua i podem avançar més ràpidament per dins. El congost s'estreta i hi ha moments en què el riu és l'únic pas.
 |
| Riu sec. |
Quan ja estem molt a prop de Tramacastilla arribem a un ullal d'on brolla l'aigua que circulava sota terra, pot ser per això a Tramacastilla al riu se'l coneix com río Salido. Nosaltres hem de seguir un corriol per la vora del riu doncs ja no hi ha altra opció.
Un poc més avant el corriol travessa el riu per una vella passera feta amb dos troncs, però un d'ells s'ha trencat i no ens queda altra opció que passar-la a cavall.
 |
| Pas a cavall. |
Encara n'hem de passar una altra, també trencada però no tan difícil i perillosa, abans d'arribar a las Cuevas de Tramacastilla on acaba l'estret i des d'on un camí ens porta al poble.
 |
| Passera mig trencada. |
Sortosament ja estem a tocar del poble perquè la nit va caient i entrem al poble a la llum de les faroles que ja s'han encés.
 |
| Tramacastilla la nuit. |
El bar de la plaça s'ompli amb tots els que anem, i de seguida demanem alguna cosa calenta per a calfar el cos mentre apareixen galletes, rossegons, xocolate, i altres llepoleries que formen un improvisat berenar mentre esperem a Jose, que puja a fer nit i que ens durà a pels cotxes que tenim en Noguera.
La ruta del dia ja s'ha acabat, però encara ens queda una estona més d'aventura fins arribar a Griegos, on hem de fer nit, per les carreteres nevades i gelades de la serra. Per sort ens espera un llit parat, un bany calent i un sopar deliciós abans de reprendre la ruta de l'endemà. Però d'eixa parlarem un altre dia.
Aci està el track:
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada