Podría ací descriure els antecedents de la marxa i el perquè de la seua realització, o afegir una descripció més detallada de tot el recorregut però només seria repetir coses ja dites en altres entrades del blog. Així qui tinga interés en saber com va nàixer la ruta pot llegir-ho ací. O per a una descripció detallada del recorregut original pot acudir ací (i amb la variant del Carro ací).
Enguany per celebrar el Xè aniversari el temps ens ha acompanyat més que els darrers anys que hem patit pluja, fred i vent quasi constantment. Així que hem pogut no només disfrutar més del recorregut sinó també agrupar-nos en cada pic i fer una foto de grup en cadascun. A més com no podia ser d'altra manera l'organització va millorant cada any i hem eixit un poc més pronte per tal d'arribar més pronte a Torralba i dinar al bar de Victor, que tan bé ens tracta.
Així que abans de les 7 i mitja ja ens havíem fet la foto a la plaça d'Alcudia i empreniem la pujada al primer mil del dia. Encara que el dia sembla que serà calorós fins que no comença a pegar el sol fa frescor, però com no corre l'aire ja de primeres cal començar a llevar-se roba.
Com sempre el grup s'estira durant la llarga pujada a l'Espadà, i quan els primers arriben dalt coincideixen amb els col·legues senderistes del Club Desplome que han eixit mitja hora abans. Quan ells baixen arribem els últims dalt i ens fem la foto de grup al cim. No corre l'aire però no està emboirat i les vistes són magnífiques.
Quan comencem a baixar ens trobem a Miguel i un company que venen a fer la ruta corrent i els tornem a trobar de baixada tot i què ells van més ràpids i ens despedim fins a Torralba on ja ens trobarem al bar.
Baixem a la Nevera i abans de començar la pujada a la Ràpita cal llevar-se roba perquè el sol ja calfa i cara amunt tot sobra.
Davant nostre van els del Desplome i finalment coincidim amb ells dalt de la Ràpita on som prop de cinquanta senderistes esmorzant. Fa molt bon estar i fins i tot abelleix fer una becadeta però la llonganissa és molt llarga.
Després de l'esmorzar continuem ruta cap a la Lastra. El senderol de pujada a la Lastra està cada vegada més xafat i clar i no tenim massa problemes per arribar dalt. Fins i tot de tant passar s'ha fet senda fins les penyes que miren cap a la Vall de Sogorb.
Quan baixem per l'altra banda sentim als companys del Desplome que venen per darrere però per poc no ens creuem amb ells.
A la baixada cap al Carro hi ha fites, tot i què ens costa trobar les primeres. Toni d'Onda ens ha comentat que va estar fa poc i va enfitar el sender més xafat i gràcies a això patim menys que l'any passat doncs no hem de perdre temps buscant el camí.
Quan arribem a la senda de l'Ombria trobem dos senderistes del Desplome que venen un poc tocats del genoll (amb genollera incorporada) i que han recurtat per ací, els demanem si poden esperar-nos a la nevera del Carro i gràcies a ells podem fer-nos la foto de grup.
Des d'ací ens queda la baixada a la pista de Matet i la llarga pujada pel camí de Matet fins al Collado. Ací ja comencen a pesar els quilòmetres i el sol pega de valent, però com que la pendent és més suau i hi ha més trams de pista es pot aprofitar per conversar i compartir experiències.
Des del Collao ja només queden dos mils i dos pujades; la primera a l'Alto del Pinar on arribem a la caseta del forestal i ens estem una bona estona asseguts al solet i cal fer un gran esforç per continuar la ruta.
Al collet on hi ha un aljub trobem als companys del Club Desplome que no tenen tanta pressa perquè ells tenen previst dinar a la caseta i és que ja són les dos i el cos demana gasto. Nosaltres però seguim per la pista que travessa el Pinar fins al Tajar, baixem al collado de la Rocha i pugem per l'altra banda cap a la Santa.
La pujada a la Santa és curta però se fa llarga per tot el que ja portem a les cames, però arribats ací no és qüestió de tirar avall a Torralba, o almenys no encara.
Coronem a la Santa i completem un any més els cinc mils i poc a poc comencem a baixar cap a Torralba. Santi és el primer en baixar doncs ell no s'aturarà a Torralba sinó que vol fer la tornada a Alcudia així que ens despedim d'ell desitjant-li bon camí.
Quan toquen les tres i mitja al campanar de Torralba arribem els darrers a la plaça on Joan ens fa estiraments, que falta ens fan, ens rentem a la font i ens adecentem un poc. Ací ens espera Modesto i aprofitem per eixir tots a la foto de la porta de l'església.
A les quatre tocades ja estem en taula per fer honor a l'olleta, el conillet amb allets i la Panacotta.
Al bar trobem Miguel que acaben de dinar i ja se'n baixen amb un amic que ha pujat a per ells, i encara no hem arribat als carajillos que arriba el grup del Desplome. Com els hem promés no hem acabat amb les reserves de cervesa i se'n poden fer una (o més) per recuperar forces.
Ja són quasi les cinc i mitja que toca tornar a casa. Nosaltres fem com l'any passat i baixem amb els taxis rurals d'Alcudia. Els onders, que en són més, baixen amb autobús. Llàstima no haver-nos coordinat perquè haguerem pogut fer l'autobús a mitges, caldrà mirar-ho per a l'any que ve.
 |
| Plaça d'Alcudia. Foto Paco Ortells. |
 |
| Pujada a l'Espadà. |
 |
| Pic d'Espadà. Primer mil. Foto Paco Ortells. |
 |
| Feliç trobada al pic d'Espadà amb Miguel i un company. |
 |
| Nevera d'Algimia. Foto Paco Ortells. |
 |
| Prenent el sol mentre esperen la resta al coll de la Nevera. |
 |
| La primera Teta. |
 |
| Senda de pujada a l'Alto de los Cubos. |
 |
| Cim de la Ràpita. Segon mil. Foto Paco Ortells. |
 |
| Esmorzant a la Ràpita en juntament amb els companys del Club Desplome d'Onda. |
 |
| Collado de Villamalur per on passa el camí d'Algimia a Villamalur. |
 |
| Collado de Villamalur. Foto de Paco Ortells. |
 |
| Cim de la Lastra. Tercer mil. Foto de Paco Ortells. |
 |
| Algimia i la seua vall des de la Lastra. |
 |
| Nevera del Carro. Foto de Paco Ortells. |
 |
| Carrascal baixant del Carro. |
 |
| Camino viejo de Matet. |
 |
| Arribant al Collao. |
 |
| Villamalur des del Collado. |
 |
| El Pinar de Villamalur des de la pista de Pavías. |
 |
| El Perrudo. |
 |
| Caseta forestal al cim del Pinar de Villamalur. Muntanya d'utilitat pública. |
 |
| Alto del Pinar. Quart mil. Foto de Paco Ortells. |
 |
| El Pinar de Torralba i la Santa (el punt més alt) des del Tajar. Pel mig el collado de la Rocha on cal baixar i pujar per l'altra vessant. |
 |
| Arribant al cinqué mil: la Santa. |
 |
| Cim de la Santa. Cinqué mil. Foto de Paco Ortells. |
 |
| Torralba des del Pinar. |
 |
| Baixant del Pinar. |
 |
| Església de Torralba. Foto de Paco Ortells. |
Ací està el track:
I altres rutes que comparteixen part del traçat:
Pujada al Pinar (la Santa) des de Villamalur
De Torralba al Pinar
Pujada a la Ràpita
De la Nevera a la Ràpita
De la Fuente de la Calzada al Pic d'Espadà
Pujada a la Lastra des d'Algimia
De Matet a Torralba pel Pinar
Aín al Picaio i l'Espadà tornant per la fuente del Toro
Circular a la Ràpita pel corral de Navarro i el barranco de las Tortugas
El Picaio, l'Espadà i el Cullera seguint la marató dels Dements
La Lastra des de Villamalur
2mils d'Espadà: Espadà i Ràpita
5 mils d'Espadà 2013
5 mils d'Espadà 2014
Més informació:
- García Osuna, Antonio (2010) Toponímia dels pobles valencians: Algimia de Almonacid, Ed. AVL accessible a la web.
- Visor web de conselleria.
- Senderos de Torralba del Ayuntamiento Torralba del Pinar
- Altres rutes i senders del Parc Natural de la Serra d'Espadà
- Centre Excursionista de Vila-real
- Boira i Muñoz, Pasqual (2012) Les neveres de la província de Castelló
- Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada