dissabte, 7 de febrer de 2015

DE LA POBLA AL CORMULL DEL GAIDÓ, TORNANT PEL CAMÍ DELS ROMANS


Un dia més seguim amb els vèrtex geodèsics, i hui hem anat a fer un un poc especial. Es tracta del Gaidó, muntanya que s'alça solitària entre Cabanes i Vilafamés dominant tot el Pla de l'Arc i que per això mateix té unes immillorables vistes del centre de la província de Castelló.
Per a fer la ruta he tingut en conter alguns tracks de Piprecabar, com sempre que anem a caminar per Cabanes tot i que la major part del recorregut és seguint els mapes.

El dia s'ha alçat fred però amb poc de vent (per sort) i també sense la boira que tan habitual és a la Plana de l'Arc.
Hem començat la ruta des de la Pobla tot i què el Gaidó s'alça més prop de Cabanes, però per a pujar des de Cabanes cal travessar un polígon industrial i l'autovia. En conte d'això hem eixit per la carretera vella, vorejada de plataners conforme estaven totes les carreteres antigament per fer sombra a l'estiu als carros i la gent a peu que passava.
Carretera de Cabanes.
Seguim la carretera fins quasi arribar a la rotonda que enllaça amb la nova autovia que l'ha substituïda. Abans d'arribar trenquem a l'esquerra pel camí dels Aiguamolls que va paral·lel al riu de la Pobla.
Passem sota la carretera nova de Vilafranca i un poc més avant travessem el riu pel Prat per a pujar cap a la Sort del Pas cap al Corral Blanc.
Riu de la Pobla.
Deixem el camí de cotxe que fa la volta al tossal del Corral Blanc i seguim recte el traçat de l'assegador de les Serretes fins al cim pla del Corral Blanc. Ací travessem el camí de les Serretes i baixem per l'altra banda seguint un sender obert per les motos que travessa un pinar de pi pinastre que creix en un saulonar.
Pujant al Corral Blanc.
Baixem fins a les Foies i les travessem cap al coll de Cabanes que queda de l'altra banda.
Les Foies estan totes parcel·lades en unes sorts llargues i estretes, i entre dos d'elles travessem el pla i comencem a pujar els tossals de l'altra banda.
Travessant les Foietes.
Pugem seguint una vella pista que acaba dalt del coll, i ací ens desviem per enllaçar amb una senda que puja pel tallafocs obert sota els fils de la llum per on hem vist baixar unes motos. La senda que corre pel tallafocs ens duu dalt dels tossals on trobem una pista que continua per l'esquerra.
Tallafocs des de les Foies.
La pista es converteix en una senda que sempre per dalt dels tossals va pujant cap al Gaidó, però encara estem molt lluny.
Passem primer per Reula on deixem el camí més fressat que travessa uns olivars i seguim una senda que arriba al mateix lloc però travessant el pinar que creix al capoll.
Senda a Reula.
Arribem a una nova pista que seguim amunt fins que torna a deixar pas a una senda, i és que ací arriben pistes d'una banda i l'altra que pugen als bancals treballats, però nosaltres seguim sempre per dalt dels tossals cap al Gaidó, aprofitant ara una pista, adés l'altra i ara una senda que va recte seguint la ratlla de Cabanes.
La Ferradura i el Pla de les Foies de Cabanes.
La senda munta un primer llomet i arriba a un collet des d'on mou una senda que baixa cap al Racó del Gaidó. Per ací baixarem després però encara ens queda fer l'últim tras de pujada cap al Gaidó.
Remuntem una nova costera i ens quedem als peus del Cormull del Gaidó. Per la dreta puja una senda seguint la carrerassa del Pou de la Blanca, per on més tard tornarem.
Arribant al Cormull del Gaidó.
Arribem així al Cormull del Gaidó. La part més alta i on es troba el vèrtex geodèsic.
Vèrtex del Gaidó.
Des d'ací hi ha una molt bona vista de totes les terres que ens envolten. Segurament una de les millors panoràmiques de tots els vèrtex geodèsics que hem pujat doncs si bé el Gaidó no és molt alt sí és molt prominent i s'alça solitàri enmig dels plans que l'envolten. És per això que a l'època ibèrica va servir d'assentament de vigilància per controlar el pas i per a avisar al proper poblat de la Balaguera.


No ens estem molt perquè encara que no fa aire no ha eixit el sol i fa un fred que la suau pujada no ens ha tret del damunt.
El Pla de l'Arc des del cormull del Gaidó.
Des del cim continuem cap a la punta que domina tot el Pla de l'Arc i Cabanes, als nostres peus, i seguim una senda pedregosa i costeruda que baixa cap al Corral Nou.
Inici de la baixada.
El camí baixa recte, traçat per les motos i desfet per l'aigua, fins al Corral Nou que ara és vell i assolat. Darrere hi ha el polígon industrial de Cabanes amb llargues fileres de naus moltes d'elles abandonades. Unes cabres domèstiques ens miren des d'unes penyes mentre baixem com si estigueren esperant que fem un mal pas i fem cap a terra.
Baixant al polígon del Pont de Cabanes.
No fem però cap pas en fals i arribem al corral sense més contratemps. Ací trobem un home que ha eixit a passejar els gossos i és que esta és la zona de solta de gossos (de cacera) de Cabanes, i gràcies a ell trobem un senderol que passa per la part de dalt del polígon fins al corral del Gato, i un poc més enllà, fins la Carrerassa del Pou de la Blanca.
Corral del Gato.
Passat el Corral del Gato i les dos grans carrasques que li fan ombra travessem un ametlar i enfilem amunt per la senda traçada damunt la carrerassa.
Carrerassa i assegador són sinònims, tot i què en uns pobles en fan servir un i en d'altres l'altre per a fer referència a les vies pecuàries.
Carrerassa del Pou de la Blanca.
La carrerassa passa pel cim del Gaidó per a poder portar les raberes fins ací a pasturar i baixa per la vessant de la Pobla. La senda també puja fins al cim traçada damunt les clapisses que queden als peus del cormull no sempre seguint la carrerassa.
Senda al Gaidó.
Arribem així al punt on enllacem amb el camí que ja havíem fet a la pujada i continuem, ara, avall com si retornarem a la Pobla però quan baixem una costereta prenem a la dreta una senda que baixa per la part de ponent pel terme de la Pobla.
Senda de baixada del Gaidó.
La senda baixa amb forta pendent pels pinars que cobreixen esta vessant del Gaidó i passa per la part de dalt d'un olivar. Ací decidim baixar al recte pels bancals i estalviar-nos la volta que fa la senda evitant els camps treballats (doncs és molt usada per les motos).
Cap al racó del Gaidó.
Travessem els bancals d'oliveres i arribem al camí d'accés que baixa cap a la plana passant per la vora del punt on connecta el sender que seguiem. Ací trobem un caçador de tord que està a l'espera i ens explica com arribar al camí dels Romans, que és la pròxima fita.
Olivars al peu del Gaidó.
El camí ens baixa al mas de Calisto, on hi ha el camí del Mas de Barrera que ve des de la Pobla, però nosaltres seguim entre uns masos arreglats fent un poc de volta cap al camí dels Romans.
el Mas de Barrera.
Arribem finalment al camí dels Romans que segueix ací la ratlla dels termes de Vilafamés i la Pobla. Ara per ací passa el camí de Sant Jaume de Castelló camí de la Balma.
El camí ve directe des de l'Arc i enfila recte al cim del tossal de la Balaguera on hi havia l'assentament humà més important de tot el pla de l'Arc abans de l'arribada dels romans, i això no sembla ser una casualitat.
Camí dels Romans, antiga via Augusta.
Continuem el camí dels Romans que corre entre bancals d'oliveres i ametlers i travessa una xicoteta llometa per travessar tot seguit el camí de les Foies. Prop d'ací hi ha les restes d'un miliari dins de la paret d'un bancal però no les veiem.
Camí dels Romans als Bufadors.
Arribem així als Bufadors, lloc on s'acumula l'arena resultat de l'erosio de l'arenisca dels voltants. Pot ser eixe siga l'origen del topònim doncs es tracta d'una zona baixa on l'aire ha creat algunes xicotetes dunes fixades per la vegetació.
Es fa estrany caminar sobre l'arena emmig del pla i li lleva la monotonia a la llarga recta que seguíem.
Camp de cros.
A la dreta, i ja en terme de Vilafamés, trobem un camp de cross i sembla que estan celebrant algun tipus de competició doncs és tot ple de gent i motos que amb el soroll trenquen la tranquil·litat del dia. Tot i això sempre és d'agrair que els aficionats al cross disfruten de la seua afició en un circuit condicionat per a fer-ho i no per les sendes de muntanya.
Deixant enrere el camp de cross un poc més avant travessem el riu de la Pobla deixant a l'esquerra les Sorts llargues i estretes al pla. El topònim Sort el trobem sovint i es refereix als trossos de terra comunal que se sortejaven cada any entre els veïns per sembrar. Al segle XIX amb la desamortització de Madoz es van vendre i els veïns que van poder van comprar-ne els trossos en pública subhàsta.
Miliari Romà.
Quan comencem a pujar trobem el Miliari de la Roca a un bancal dalt del camí. Es tracta d'un miliari molt ben conservat i no traslladat, realitzat amb pedra de rodeno. La cantera d'on procedeix es troba a la propera partida de la Marmudella dins el terme de la Pobla i d'allí són la majoria de miliaris que hi ha entre la Vilanova i Castelló.
Arribant al polígon de la Pobla.
Continuant el camí passem sota la nova carretera de Vilafranca i de seguida arribem al polígon industrial de la Pobla, als peus de la Balaguera. Ací durant uns metres el camí coincideix amb la vella carretera de Vilafranca per a tot seguit separar-se'n.
Olivera centenària al camí vell de Vilafamés.
El vell camí dels Romans (i també de Vilafamés) corre paral·lel a la carretera i passa entre velles oliveres centenàries que al llarg de la seua vida han vist passar milers de persones pel seu davant.
Un poc més avant trobem les restes d'un miliari escapçat, que ja estava ací ben dret abans que plantaren les oliveres i, si els hòmens el deixem, continuarà ací quan les oliveres hauran mort.
Miliari Romà de la Pobla.
Passat el miliari el camí enllaça novament amb la carretera a l'altura de la Font Seca, i seguint-la entrem a l'important encreuament de camins que fou, fins fa poc, la Pobla.


Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

De la Pobla a les Santes pel Bartolo
De Cabanes a la Pobla
la Pobla - Gaidó - Cabanes - Arc - la Pobla



Més informació:
  • Andreu Bellés, Joan (2012) Toponímia dels pobles valencians: la Pobla Tornesa Ed. AVL versió web <http://www.avl.gva.es/va/publicacions/Col-lecci---Onom-stica--/S-rie--Topon-mia-dels-Pobles-Valencians-/LA-POBLA-TORNESA>
  • Esteve i Gàlvez, Francesc (2003) La via romana de Dertosa a Saguntum 
  • Arasa i Gil, Ferran (2009) "La vía Augusta en el País Valenciano" dins Anas nº 21-22 (2008/2009) <http://www.academia.edu/2533639/La_v%C3%ADa_Augusta_en_el_Pa%C3%ADs_Valenciano>
  • Allepuz Marzà, Xavier (2001) Introducció al poblament ibèric a la Plana de l'Arc (Castelló) Ed. Diputació de Castelló
  • Piprecabar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada