dissabte, 31 de gener de 2015

EL PICAIO, ESPADÀ I CULLERA DES D'AIN SEGUINT LA MARATÓ DELS DEMENTS.


Hui anem a fer una part de la Marató dels Dements, exàctament la part que es va anular a causa de les fortes pluges del dia que es va celebrar. I ho fem per a conèixer un parell de sendes que s'han obert per tal de poder passar la cursa; l'una de pujada a la Finestra i l'altra de baixada per la Reflexió.

Després de passar a arreplegar a Solo a Artana fem cap a la plaça d'Aín des d'on eixim. Ell va fer la marató però va haver d'abandonar ací però té carregat el track així que ens anirà guiant per eixir del poble que és l'únic punt on tenim un poc de dificultat.

Escaletes del Secà.
Eixim del poble per unes escales que imaginativament porten el nom d'Escales del Secà. Per davant d'elles mou un camí que puja cap al dipòsit d'aigua del poble i des d'ell continuem per una pista que enfila cap a les primeres estribacions d'Espadà passant per la vora d'una gran surera.
Pista entre sureres.
La pista ens aboca a la carretera d'Almedíjar, la travessem i per l'altra banda mou una senda marcada amb punts rojos. La senda travessa el pinar que baixa per les Rossetes i comença a pujar cap a la Finestra traçant llaçades per a suavitzar la forta costera.
Senda de pujada.
De tant en tant trobem fites i alguns punts on s'ha tallat algun que altre pinet o bruc que molestava. És gràcies a la cursa que s'ha recuperat esta vella senda que puja més suaument cap a la Penya del Pastor.
Pedrera de la Finestra.
La senda fa llaçades de pujada fins que arriba a unes carboneres al peu d'una pedrera que baixa des de la Finestra. Ací la vella senda continua cap al Picaio mentre que el traçat de la carrera puja recte per la pedrera.
Ascens vora la pedrera.
Com que la pujada de la pedrera és molt dura finalment per a la carrera s'ha obert un pas per la dreta que evita les pedres però no la pendent, i ací en molt poc de tros se supera un bon desnivell. Si fins ací la pujada era més o menys suau ara s'empina pujant al recte i cal ajudar-se de les mans per anar avançant i estalviar-se mals passos.
Travesant la pedrera.
A meitat pujada travessem la pedrera al lloc on hi ha unes grosses trinxeres de la guerra civil, i continuem pujant per la vora de la pedrera una trossada més.
Ascens per la vora de la pedrera.
Un poc més amunt arribem a la cresta de la Penya Pastor, un poc per damunt de la Finestra, i ací hi ha unes cordes instal·lades que ajuden a superar les penyes del darrer tros, molt d'agrair en cas que estiga la pedra humida.
Cordes en la ruta de pujada.
Arribem així a la Penya Pastor que queda després de travessar una fonda trinxera. Des d'ací podem vore la continuació de la ruta per tota la cresta fins al pic d'Espadà.
El Picaio i Espadà des de la Penya Pastor.
Fins ací puja el SL-CV-27 que puja des del poble d'Aín seguint el barranc del Picaio. Nosaltres el travessem en el collet que queda als peus de la Penya Pastor i seguim recte per la part de dalt de les muntanyes cap al Picaio. Ací no hi ha senda clara doncs s'ha fet senda de passar la gent. Per sort ara està molt xafada i amb fites que ajuden a no perdre's.
Continuació al Picaio.
Les fites ens van portant ara per l'ombria, ara per la solana, però sempre prop o dalt dels cims on bufa un ventet entre fresc i gelat.
Trinxeres en la cresta.
Per tota la carena anem trobant trinxeres i algunes velles construccions. La majoria són restes de la guerra civil però pot ser algunes són més antigues, dels temps de la revolta dels moriscos d'Espadà doncs fou ací on es van fortificar i on es va lliurar l'última batalla on van vèncer els cristians.
Pinar del del barranc dels Morts.
Pugem al Picaio on hi ha restes d'antigues construccions on destaca restes d'una espècie d'aljub fet de morter de calç que sembla anterior a la guerra. El Picaio és un pic redó que destaca en esta part de la serra i també el lloc on és més factible fortificar-se i segurament fóra usat durant la revolta dels moriscos.
 
Senda a Espadà.
Després del Picaio passem pel pinar que queda dalt del barranc dels Morts, que marca la divisòria entre els termes d'Alcudia i Aín, i continuem pel senderol enfitat que segueix la carena. Quan anem sota el pinar és més clar però quan s'enfila a les penyes dels cims es torna perdedor i cal anar atent a no perdre les fites. De tota manera està més ben marcat que la darrera vegada que hi vam ser.
Quan ja som prop del cim del Pic d'Espadà enllacem amb el PR-CV-63.3 que seguim els darrers metres de pujada al cim.
Pic d'Espadà.
 El dia ventós i fresc ens proporciona magnífiques vistes però per eixa raó no ens estem massa  al cim i continuem per l'altra banda baixant cap a la Nevera, però només baixar del pic cal desviar-se a l'esquerra per la senda que baixa a enllaçar amb una pista que acaba al Pedregal Redondo. Des d'ací seguim avall fins a la Pista de la Ibola a la Nevera.
La pista passa per un collet que a Algimia coneixen com a Collado de Aín, i a Aín crec que com a coll de la font Calenta tot i què mai m'ha quedat clar si  era eixe o el següent per on sembla que passaríen els vells camins.
Travessem la pista i continuem recte per una senda que passa pel coll de la Font Calenta o Collado de Paquito de Eugenia. Per ací devia passar l'antic camí que baixava cap a la font de la Parra però mai n'hem trobat les traces tot i què encara es pot baixar fins a la font.
Coll de la font Calenta.
Des d'ací pugem recte cap al tossalet que queda davant que a Aín (si no ens informa malament Solo que coneix els topant per haver caçat per ací) anomenen Cullereta.
El Pic d'Espadà des de la pujada al Cullereta.
La senda puja cap al cim però quan està quasi dalt fa la volta per l'esquerra vorejant-lo buscant un collet obert al rodeno roig als peus de les penyes cimeres del Cullereta. Ací no hi ha senda però si dos itineraris enfitats: per la dreta continua la cresta que passa pel collado de los Erizos fins a Juan Vicente mentre que recte seguim cap a la Peña Cullera.
Cresta del Cullera.
Seguint la cresta arribem a la Peña Cullera, cim més elevat del crestall i que domina las Piedras de Cullera que estan un tros més avall.
Peña Cullera.
Passem pel cim de la Peña Cullera però no ens entretenim gens i girem a l'esquerra seguint unes fites que baixen per un rellomet. Per l'altra banda baixa un senderol a las Piedras de Cullera fins on puja una vella senda.
Baixant a la Reflexió.
Seguim el rellomet on anem trobant fites. Esta drecera de baixada la va enfitar fa anys Carlos Janés amb la idea de baixar directe fins al barranc d'Almansor, però no ho va poder completar i només ho va poder fer fins al camino de los Majadales que finalitza ací i es manté net per a treure el suro. Ara amb motiu de la marató han obert el tram que faltava fins al barranc d'Almansor.
El tram final de baixada és molt pendent fins que arribem al barranc de la Reflexió per on passa un vell camí, i seguint-lo arribem al barranc d'Almansor.
Barranc d'Almansor.
El barranc d'Almansor és un dels pocs barrancs amb aigua permanent que podem trobar a Espadà tot i què és ben pronte aprofitada per a regar les hortetes que hi ha a la vora de manera que aigües avall de la font d'Almansor sol quedar sec. Gràcies a això podem trobar a la seua vora i fins i tot dins l'aigua una vegetació diferent de la resta.
Camí d'Almedijar a Aín.
Vora el barranc d'Almansor passa el vell camí que unia els pobles d'Almedijar i Aín abans de fer la carretera, i també després perquè encara ara és el camí més curt per anar d'un poble a l'altre. Nosaltres el seguim amunt remuntant el barranc i deixant a la dreta el camí de Penyablanca que puja cap a la carretera i continua amunt cap a Penyablanca (este darrer tram perdut).
Pista de la Ibola.
El camí ix del barranc quan este se separa en diversos reguers més menuts i arriba a uns bancals d'ametlers abandonats. Per dalt d'ells corre la pista de la Ibola, traçada en bona part damunt del camí de la Ibola. El traçat del vell camí ací segueix la pista cap a la dreta pujant cap al coll de la Ibola.
Coll de la Ibola.
Arribem així al coll de la Ibola anomenat així perquè dona pas a la gran partida de la Ibola, dins el terme d'Aín però de l'altra banda de la divisòria d'aigües.
Ací hi ha una important bifurcació de camins. Per l'esquerra abans del coll puja el camí de la Serra que continua fins al pic d'Espadà i per on passa el PR-CV-63.6 i també el SL-CV-27 que se'n desvia per a pujar a la Penya Pastor. Abans de travessar el coll continua per l'altra banda el PR cap a el Cerro Gordo i la Mosquera (per on continua la Marató dels Dements), i passat el coll segueix el camí vell que baixa recte cap a Aín. Per ací està marcat el PR, però el SL que puja des d'Aín segueix un altre camí que enllaça amb el primer i que usen sobretot les bicicletes que han fet una traça recta.
Camí vell per la Rossa.
El vell camí continua per la Rossa, partida calcària i pràcticament l'únic lloc de tota la ruta on desapareix el rodeno, i passa sota el castell buscant el barranc de la Caritat on enllaça amb el GR-36 que segueix el vell camí de Chóvar. Seguim avall per un camí que ja hem fet infinitat de vegades seguint el barranc de la Caritat que també duu aigua de manera permanent gràcies a la font de la Caritat que mai se seca, i passem per la vora del molí de l'Arquet abans d'arribar al Calvari d'Aín per on entrem al poble.
Arribant a Aín.
Completem així un tram de la Marató dels Dements que se'ns ha fet prou dur de manera que no volem ni pensar què serà fer-la sencera.


Ací està el track:

I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

Aín al Picaio i l'Espadà tornant per la fuente del Toro
D'Aín al Castell i la font de Sant Ambrós
D'Aín al Batalla i retorn pel Bovalar
D'Aín a  la Mosquera amb tornada per les Penyes Blanques
D'Aín a la Penya Pastor per la Finestra
De la Fuente la Calzada a la Peña Cullera
2 mils d'Espadà: Espadà i Ràpita
5 mils d'Espadà 2013

Més informació:
  • S.A.S.E Senders a Aín Ed. Ajuntament d'Aín, 2001
  • Cebrián Gimeno, Rafael Montañas Valencianas VII. Sierra Espadán Ed. CEV, 1999
  • Ajuntament d'Aín
  •  Senders d'Aín, fullet realitzat per la SASE i editat per l'Ajuntament d'Aín. accessible a la web.
  • Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  • Cartoweb
  •  Puchades, Sento Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE, 2009
  • Ajuntament d'Algimia de Almonacid
  • García Osuna, Antoni (2010) Toponímia dels pobles valencians: Algimia de Almonacid Ed. AVL accessible a la web.
  • (1909) Minuta del MTN de Ain  Ed IGN
  • (1909) Minuta del MTN de Algimia de Almonacid  Ed IGN
  • (1909) Minuta del MTN de Alcudia de Veo  Ed IGN

4 comentaris:

  1. No saps què bé que m'ha vingut aquesta crònica, a part de lo ben detallada que està, com sempre, m'anote eixa senda de pujada la Penya Pastor, com dius es d'agrair el treball que han fet de netejar-la, i després, dissabte publicaré una entrada de una ruta que vaig fer fa poc en Almedíjar, en la que vaig pujar al Cullera per la carena que neix a prop del corral de Juan Vicente, i tenia el dubte de com es deia eixe doble cim que hi ha abans del Cullera, l'anote com Cullereta, ara sols en falta saber cert el nom del primer cim que es corona en la carena jeje, jo una vegada el vaig batejar com a Vilanova...

    Encara tenen Voll-Damm de barril a Aín?

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani:
      Pots estar tranquil que a Aín encara tenen Voll-Damm de barril.
      Respecte als cims que parlem, jo no sé segur si el nom correcte és Cullereta ... però és el que em van dir (fonts no sé si del tot fiables). La Vilanova l'he vista retolada prop del cim que tu dius per la banda d'Almedíjar (en les minutas del mtn) on parla d'un Collado de la Mina sota la Cullereta. També el coll de la Font Calenta crec que l'he trobat com a coll de Torres o de Paquito el d'Eugenia (el primer a Aín, l'altre a Algimia), de fet la Font Calenta és el barranc que des del coll baixa al d'Almansor.
      Ja saps que la toponímia és molt rica i un mateix lloc té més d'un nom, sobretot quan està enmig de dos pobles diferents.
      I per cert, les sendes totes netes i ben enfitades però molt dures.

      Elimina
  2. Hola

    Me gusta mucho este recorrido, sobretodo la subida al Picaio. Queda anotada en la carpeta de "pendientes"

    Saludos!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nuga't bé les botes per a fer-lo perquè és dels que fa suar, sobretot eixa primera "costereta".

      Elimina