divendres, 2 de gener de 2015

LLUCENA: DE LA BADINA A LA MALVESTIDA TORNANT PER LES FORQUES



Llucena.
Aprofitant les vacances escolars eixim a la muntanya a passejar amb l'excusa de conèixer una camí recentment recuperat a Llucena pels amics dels camins de ferradura de Llucena: el camí de la Malvestida, que va des de la Badina al mas de la Malvestida seguint un track de José Querol.
És una tasca lloable la de recuperar l'antiga xarxa viària de l'època preindustrial, i  imprescindible per al manteniment d'este impagable patrimoni rural illetrat.

Comencem la ruta a la Mitja Lluna, fora poble i és que és més fàcil trobar lloc per aparcar ací que a la plaça del poble.
Des d'ací baixem per unes escales i enllacem amb una variant del camí dels Molins que puja cap al poble. Seguint-la anem cap a la part vella del poble però no pugem sinó que baixem pels horts de la Solaneta seguint el camí del mateix nom entre les parets dels horts.
Camí de la Solana.
Però baixar per un camí ample i formigonat sempre és més avorrit que anar per senda, així que ens desviem per una senda que puja cap al poble passant sota les cases. Ara bé, quan ja enfila amunt l'abandonem per seguir una sèquia que voreja el tossal on s'alça el vell castell de Llucena i que s'endinsa cap al riu dominant les seues hortes des de dalt, i per ell arribem al camí vell d'Atzenete per on baixem al riu.
Passant sota els cases.

La revolta del Batà de Dalt des de la Solana.
El camí baixa formigonat fins que a l'enllaçar amb el PR-CV-326 es torna de terra i continua el vell camí empedrat. Nosaltres no el seguim exàctament sinó que darrere de les marques del PR baixem un tram per les travesses a buscar el vell camí que ens porta a travessar el riu per la Badina.
Pont a la Badina.
Abans hi havia una passera però ara s'ha construït un nou pont penjat que queda dalt el nivell de les aigües fins i tot en les grans crescudes, i per ell travessem el riu i baixem un poc fins a trobar l'àrea recreativa de la Badina.
Com que ja és hora aprofitem per dinar ací ja que hi ha tauletes, i també per trobar un geocache amagat.
Des d'ací mateix i per dalt la sèquia del Batà mou el camí de la Malvestida, què és el que hem fingut a fer.
Camí de la Malvestida.
El camí corre per la banda esquerra del riu, i està net i marcat amb senyals blanques i blaves.
Anem per la vessant de Solana i això s'agraeix a l'hivern doncs fa un solet molt agradable. De tota manera la tornada la farem per la banda contrària, per l'ombria.
Camí per dalt del Batà.
El camí passa damunt dels darrers bancals treballats i per dalt el molí del Batà, pel Batà de Baix i voreja el Racó de Madalena. En tot este tram és pla i sense pujades i ample i còmode doncs fins i tot s'ha despedregat per a poder xafar millor com es feia antigament quan tots estos camins tenien manteniment.
Llucena des del camí de la Malvestida.
Passat el Batà de Baix el camí comença a pujar cap al mas de la Malvestida i s'endinsa al pinar que fins ara s'anava alternant amb els bancals d'ametlers, oliveres i garroferes.
Es nota que fa ben poc que s'ha reobert i netejat el camí i veiem també cintes als pins marcant altres camins que n'ixen d'este tan de baixada cap al riu com de pujada. Esperem que gràcies a la magnífica tasca desinteressada dels amics dels camins de ferradura molt pronte puguen tornar a estar transitables. La veritat és que gràcies a ells ara ja hi ha a Llucena una bona xarxa de camins que permet fer moltes i variades excursions, i de ben segur que s'ampliarà d'ací poc.
Arribant a la Malvestida.
El camí puja suaument, sense presses però sense (massa) pauses fins que arribem al collet que hi ha a la vora del mas de la Malvestida que queda tapat pel pinar. Ací segueix un tros per uns bancals per a enllaçar amb l'assegador de Guardamar que puja des del Tossal de la Pedrera, vora riu.
Assegador de Guardamar
La baixada seguint l'assegador és més costeruda que la pujada, però com que es cara avall es fa més fàcil. Per l'esquerra portem el barranc de les Parres, equipat per a barranquisme pel club de muntanya de Figueroles i que veiem des de dalt, un punt de vista diferent al dels que fan barranquisme.
El Pla de la Penya Roja.
El camí de baixada és curt i enllaça amb la ruta dels Molins d'Aigua. Ací podem vore la faena feta per a adequar el camí dels Molins, molta d'ella d'una utilitat qüestionable doncs amb una mínima part de la inversió feta en eixe camí s'haurien pogut recuperar molts dels antics camins de ferradura de Llucena per a ús senderista.
Camí dels Molins
Continuem camí avall i riu amunt baixant cap al molí de Panissares. Ací podem vore la feina feta per a recuperar vells camins i adequar-los per a l'ús senderista per part dels contratistes del ministeri. Molta feina i molts diners que no sempre semblen ben usats; així trobem unes baranes de fusta en un lloc sense cap perill evident i que a més han desfet part de l'empedrat per a poder-les instal·lar. També veiem com en conte de recuperar l'empedrat original s'han fet una mena de grades (o graus) de pedra. Millor però que els de fusta que s'han fet en altres parts i que no han tingut en conter ni la tècnica constructiva tradicional en pedra, ni la sostenibilitat del resultat doncs d'ací pocs anys desapareixeran.
Passera al molí Panissares.
Baixant pel camí dels Molins arribem al riu i el seguim fins a trobar la nova passera feta davant justet del molí Panissares, que queda de l'altra banda del riu i mig tapat per la vegetació que l'envolta.
Senda de pujada.
Des d'ací una senda oberta a manera de pista ens puja a buscar el camí dels Nevaters seguint un vell assegador. Arribem així al Pla de Manolico per on passa una pista que seguim un trosset fins que per la vora d'unes cases l'abandonem enfilant cap a Llucena seguint el camí dels Nevaters, per on baixaven els arriers la neu de Penyagolosa fins a Castelló tal com recorda un panell.
Camí dels Nevaters.
El camí és ample i empedrat i discorre a una certa altura del riu sempre per la seua vessant dreta. Nosaltres l'agafem en sentit contrari que els nevaters pujant cap a Llucena.
El camí baixa per travessar el barranc de la Boquera i puja passant pel costat de la depuradora d'aigües residuals de Llucena. A partir d'ací es transforma en un camí formigonat fins un encreuament.
Camí de les Forques.
A l'encruament la ruta dels molins baixa per retrobar el riu i nosaltres seguim recte pel camí de les Forques (i el dels nevaters) seguint el PR-CV-326 que ve des del riu i que no deixarem fins a Llucena.
Pujada a les Forques.
Seguim pel camí formigonat fins que acaba i deixa pas a un camí de terra que passa per la vora d'unes casetes. Ací el camí dels Nevaters continua recte encara que ara està tapat per la malea. El PR i nosaltres girem a l'esquerra i comencem a pujar a la carretera per les Forques seguint un magnífic camí de ferradura empedrat que passava a l'ombra d'un pinar que es va cremar l'any passat.
Passeig vora la carretera de Castelló.
Seguint el camí arribem a la carretera per la revolta de les Forques. Just davant nostre continua l'assegador de les Forques i també una senda que el segueix, també recuperada i marcada amb pintura blanca i blava, que puja cap al collet del Ferrís.
Nosaltres però seguint el PR continuem pel passeig peatonal que hi ha a la vora de la carretera de Castelló i per ell entrem a Llucena per l'ermita de Sant Vicent.
Ermita de Sant Vicent.
Just davant l'ermita hi ha un gran parc i no es pot trobar un millor final de ruta anant amb xiquets.


Ací està el track:


I ací un altre track que comparteix part del recorregut:

Llucena - Figueroles - Guardamar


Més informació:
  • Escrig Fortanete, Joaquin (coord.) ( 2011) La Llucena masovera 
  • (1909) Minuta del término municipal de Lucena del Cid Ed. IGN
  • Muncharaz Pou, Manuel (1984) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Lucena del Cid  Generalitat Valenciana
  • Moliner, Odet (1998) 10 Excursions a peu pel terme de Llucena Ed. Associació cultural Llucena
  • Hotel Llucena
  • Cartoweb
  • Llucena. La perla de la muntanya.

4 comentaris:

  1. Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de rutas o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
    plantararboles.blogspot.com.es
    Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
    Salud,
    José Luis Sáez Sáez

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies José Luis per la teua aportació.

      Elimina
  2. ¡Hola Xavier! És molt agradable passejar per vells camins que van servir per comunicar poblacions i masies i que tristament es van perdre i van passar a l'oblit substituïts per carreteres secundàries. És d'agrair el fet de recuperar aquests vells camins per a gaudir del senderista i per preservar aquest patrimoni cultural tan important.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com escriuen els responsables de la seua neteja, ara cal xafar-los per a evitar que es tornen a perdre. O siga que ja sabem la part que ens pertoca.

      Elimina