dissabte, 17 de gener de 2015

DE LA VILANOVA A LA FONT DE CALAF PER LES MALLAETES I EL MOLÍ DE CARLES

Seguint amb la llista de vèrtex gedèsics que tenim més prop per a pujar hui hem anat al vèrtex de les Malladetes a la Vilanova d'Alcolea i la tria no ha estat cap casualitat. Hui és Sant Antoni i a la nit se celebra ací una de les santantonades més famoses i, segurament, la més espectacular de les comarques del nord de Castelló. Així que hem fet camí i hem aprofitat per a vore els preparatius per a la festa del foc.

Quan hem arribat al poble el dia ha eixit de gener: fred i un poc ventós, vent que s'ha anat fent més fort conforme passava el matí mantenint la temperatura baixa.
Tractors carrejant argelagues.
Només arribar al poble ja hem vist els primers muntons d'argelagues i tractors carregats d'argelagues anant i venint, i esta és la imatge que ens ha acompanyat bona part de la jornada.
Preparant les fogueres.
Hem eixit del poble per la carretera de Torreblanca, però només passar el cementeri ens hem desviat pel camí vell, que va paral·lel a la carretera durant uns centenars de metres.
Camí vell de Torreblanca.
Ja al costat del cementeri hem vist una gran quantitat d'argelagues  amuntonades per tal d'escampar-les pels carrers del poble, i un poc més avant, quan el camí de terra per on anem ens ha tornat a traure a la carretera uns metres per prendre a l'esquerra el camí asfaltat al mas de Calaf, hem trobat els tractors carregats d'argelagues venint i anant a per una altra càrrega. Fins a setanta càrregues hem sentit que s'han fet.
Trànsit de tractors al camí del mas de Calaf.
Nosaltres hem anat fent via esta primera part del recorregut per camins asfaltats, única opció possible doncs els vells camins de ferradura i de carro s'han adaptat als nous temps i asfaltat per permetre el pas amb més comoditat als tractors i cotxes que han substituït a matxos i burres.
Hem vingut a pujar un vèrtex però muntanyes, el que es diu muntanyes, no en veiem cap. El paisatge és una successió de llomes suaus cobertes de coscoll que alterna amb trossos plantats d'oliveres i ametlers. La part més alta eren els tossals que quedaven a la nostra dreta, desmuntats per a fer l'aerotort de la Vilanova on ara sembla que hi ha avions tot i que no en veiem ni sentim cap.
Camí avant arribem a un enforcall; per l'esquerra continua el camí al mas (i la font) de Calaf. Nosaltres seguim per la dreta pel camí de Torreblanca.
El camí passa per la vora d'una gran bassa. Es tracta de la Bassa en Gil, abeurador que queda dins l'assegador que coincideix amb el camí de Torreblanca.
Bassa en Gil.
Passada la bassa ens desvíem del camí per un entrador que acaba a uns bancals d'ametlers que voregen els de les Mallaetes. El vèrtex queda de l'altra banda dels bancals però nosaltres no els travessem pel mig sinó que fem la volta per la vora mirant de no xafar massa el bancal treballat.
Pujant a les Malladetes.
Tot el que queda per la nostra dreta són terres expropiades per a l'aerotort, per tal de desmuntar el colmo de les Mallaetes i la muntanyeta de Santa Bàrbera i evitar que els avions xoquen contra elles a l'aterrar o enlairar-se.
Arribem finalment al corral de la Mallaeta que queda dins del Pas Real, assegador que travessa el terme d'Est a Oest, pujant des del Prat de Cabanes cap a la Serra En Galzeran.
Vèrtex de les Mallaetes.
Seguint l'assegador hi ha un camí que seguim un tros abans de desviar-nos uns metres per accedir al vèrtex que queda també dins l'assegador.
Malgrat que no és el vèrtex no està situat dalt d'un cim prominent les vistes són magnífiques i això explica el perquè d'on està. Podem vore bona part de les terres interiors de Castelló i, almenys, els vèrtex de Serrancanes, Campanilles, Torre Ebrí, el Desert, la Ferradura, el Gaidó, Penyagolosa, el Turmell, entre d'altres.
Pista que segueix el Pas Real.
Continuem camí pel pas real cap a ponent i als peus de la Lloma, en un xicotet collet, travessem el camí de Torreblanca que fins ací arriba asfaltat. Nosaltres seguim recte passant entre bancals plantats d'ametlers i algunes oliveres i un poc més avant travessem el camí del Mas de Borràs i passem per la vora d'una bassa abans d'arribar al camí del mas de Calaf, asfaltat, i que ja hem xafat a l'inici de la ruta.
Ací tornem a trobar els tractors carregats d'argelagues que venen de les Paraes, partida que queda just al nord del Pas i on sembla abundar més el coscoll que l'argelaga, pot ser perquè estes han estat arrencades per a cremar durant anys.
Coscollar a les Parades.
Xafem uns metres el camí del mas de Calaf que continua per dalt les llomes cap al mas i la font de Calaf, i seguim l'assegador per on ara passa un carril estret que va perdent-se entre el coscollar.
Pas Real cap al Puigpedró.
El pas real s'encamina cap al Puigpedró continuant per dins del barranc del mateix nom, però nosaltres quan el camí sembla que es per definitivament arribem a una pista que corre transversalment. Es tracta del camí al mas de Blasco i per dalt d'on anem hem vist entrar als tractors a carregar argelagues.
Caminant en la nostra direcció coincidim amb un home major que va cap al mas de Calaf i conversant ens conta que abans s'agafaven les argelagues a mà, però ara ho fan en tractor i per tant fan fogueres molt més grans, tant que acaben fent mal a les cases, sobretot en dies de vent com hui.
Pujant cap al mas de Blasco.
Anem seguint l'itinerari de la Cursa de Muntanya de la Vilanova d'Alcolea que organitza el Club de Muntanya Vilanova. Arribem a un punt on el camí es bifurca i l'itinerari de la marxa continua per l'esquerra mentre el camí més curt cap a la font de Calaf segueix a la dreta. Nosaltres seguim a l'esquerra pel traçat de la cursa i passem just per sota d'un bancal on estan traient argelagues per a cremar, així que ens acostem a vore i saber com ho fan.
Carrejant argelagues.
Els tractors s'emporten carros carregats d'argelagues mentre que un altre amb ganxos rasca la terra i arrenca les argelagues dels vells bancals, amuntonant-les i carregant-les als carros.
Carregant argelagues.
Fem algunes fotos i ens conten que hui fa mal dia per a cremar perquè fa prou d'aire, abans de tornar a posar-nos en camí i continuar la marxa cap a la font de Calaf.
Ací deixem enrere els camps de cultiu i les grans extensions de malea i comencem a trobar bosquets de pins i, a l'altura del mas de Tarragó, un agradable bosquet de carrasques no molt espès però molt interessant botànicament.
Carrasques al mas de Tarragó.
Continuem per camins més estrets que pugen i baixen per travessar els barranquets que baixen cap al pla des de les llomes per on anàvem abans, i passem per la vora d'un pinar de repoblació i és que als anys 70 l'antic ICONA dins de la seua política forestal va comprar (o expropiar) terres abandonades i les va reforestar amb pinar. Pinars que posteriorment han passat a mans de la Generalitat Valenciana i que s'estenen en grans finques inconnexes entre Cabanes i Sant Mateu.
Pinars de repoblació.
Vorejant el pinar de repoblació arribem al camí de la font de Calaf, formigonat, i el seguim un curt tros fins a la font.
Camí de la font de Calaf.
La font de Calaf és un dels punts d'aigua del terme i disposa de taules i paelleros sota uns xops. Per ací passa la ruta de l'aigua que des del poble arriba al mas de Comos. Nosaltres la seguim però en un altre sentit, baixant per la pista que voreja el barranc de Calaf i travessa els pinars de repoblació plantats a les vores.
Font de Calaf.
Baixem per la pista vorejada en part per xiprers, procediment habitual a les pistes obertes als anys 70 per l'ICONA, i deixem enrere una bassa d'incendis abans de travessar el barranquet de la Cova.
Pista del barranc de Calaf.
Passat el barranc el pinar s'acaba i les llomes i tossals deixen pas a un llarg pla inclinat que baixa cap al barranc de Traver.
El paratge porta el significatiu nom dels Gatells, que seria la vegetació dominant a la zona abans que fora artigada per convertir-la en fèrtils camps de conreu.
La Torre des dels Gatells.
Les oliveres i els ametlers han pres el lloc als gatells i ens acompanyen cap al barranc. Just davant nostre tenim la Torre d'en Domènec.
El camí baixa recte fins al riu de la Vilanova i només travessar-lo gira a l'esquerra per la seua vora, passant per dalt d'una sènia que regava els bancals d'horta de la vora aprofitant que el nivell freàtic no és molt profund tal i com demostra el canyar que ocupa el llit del riu.
Corredors prelitorals.
Passada la sènia el camí gira altra vegada per enfilar cap a la Torre, però nosaltres seguim recte el traçat de la ruta de l'aigua, sempre prop del barranc.
Anem ara seguint un dels corredors que s'alternen amb les muntanyes a l'interior nord castellonenc. En este cas forma una llarga fossa tectònica des de Sant Mateu a Cabanes que va ser aprofitada des d'antic per traçar la principal via de comunicació de la Ibèria oriental: la Via Augusta, que circula paral·lela a nosaltres però uns centenars de metres més a ponent.
Molí de Carlos.
El nostre camí travessa olivars i es fa més estret quan s'endinsa a la malea. Ací trobem una bifurcació senyalitzada que ens acosta a vore el Molí de Carlos.
El Molí de Carlos o de Blasco fou un important molí de dos moles, que encara conserva la bassa, el cub i el casalici en un acceptable estat, casalici bastit segurament a finals de l'edat mitjana com mostra l'arc apuntat que reforça la volta. El molí s'abastia de l'aigua del riu mitjançant una sèquia de terra ara colgada per la vegetació.
Riu de la Vilanova.
Després de vore el molí continuem ruta i, en comptes de tornar enrere per seguir la ruta de l'aigua, seguim recte per dins del riu sec a buscar una pista que baixa des del Mas de Blasco i travessa el barranc continuant cap al mas del Planàs.
Mas del Planàs.
Ací retrobem la ruta de l'aigua però en una altre ramal, i el seguim travessant el Planàs que dona nom al mas, ara cobert d'herba que ha crescut després de les escasses pluges de l'hivern.

Llavadors de la Vila.
Deixem enrere el Planàs i ens dirigim cap a l'Assut arribant al pont de l'Assut per on passa la carretera que puja a la Vilanova. El camí continua per l'altra banda de la carretera però nosaltres ens desviem per a baixar a vore el llavador de la Vila que hi ha a la vora del riu, just on el barranc de la Carrasqueta es junta amb el de les Passeres donant pas al riu, també anomenat riu de l'Assut, afluent del riu de les Coves.
A l'altra banda del tossal es troba l'Hostalot encara que fa anys que va desapareixer el vell hostal tardomedieval bastit sobre les runes d'una Mansio romana que els historiadors identifiquen amb la mansio romana d'Ildum
Barranc de les Passeres.
Continuem el camí i a partir d'ací trobem aigua al barranc encara que només en corre un filet, però suficient per a que cresquen els joncs i xops i també prats que de ben segur que a la primavera estaran ben verds i ufanosos.
Camí de la Torre o de l'Assut.
Poc a poc el camí se separa del barranc i enfila recte cap al poble. Es tracta de l'antic camí de carro que pujava des de l'Assut (i la carretera) al poble i que també s'usava per a anar a la Torre. Bona part del camí és accessible per a cotxes però després de travessar la carretera ja no en passa cap i el camí és més estret i en alguns trams empedrat.
Empedrat a l'antic camí de carros.
Els moderns cotxes ja no poden passar pel camí com ho feien els vells carros de rodes grans per a superar més fàcilment les pedres i clots dels camins.
Arribem així a un collet on s'alça una capelleta mig derruida al punt on s'uneix el camí dels Gatells que pujava recte des del molí de Carlos (però que ara està impracticable).
A partir d'ací el camí torna a permetre el pas de vehicles de quatre rodes i circula entre parets dels bancals fins a l'entrada del poble de la Vilanova on trobem un panell informatiu de la ruta de l'Aigua.
Acabem la ruta i aprofitem per passejar pel poble camí del bar i vore els preparatius per a les fogueres que cremaran a la nit desitjant que s'ho passen molt bé i esperant que ningú prenga mal.





Ací està el track:



Més informació:
  • Arasa i Gil, Ferran (2013) "L'Hostalot (Vilanova d'Alcolea, el Baix Maestrat). Excavacions a la mansio Ildum de la via Augusta. El complex arquitectònic de l'horreum" dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló nº 31 <http://hdl.handle.net/10234/84392>
  • Arasa i Gil, Ferran (2004) "El jaciment romà de l'Hostalot (Vilanova d'Alcolea). La mansio Ildum de la via Augusta" dins Actes de les IX Jornades culturals de la Plana de l'Arc <http://www.academia.edu/2570895/El_jaciment_rom%C3%A0_de_l_Hostalot_Vilanova_d_Alcolea_._La_mansio_Ildum_de_la_Via_Augusta>
  • Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea
  • Ajuntament de Vilanova d'Alcolea
  • Club de Muntanya Vilanova

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada