dissabte, 10 de gener de 2015

DE CHÓVAR A LA NEVERA DE CASTRO PER LA MAJADICA TORNANT PER LAS BOÑIGAS

Una setmana més continuem pujant a vèrtex geodèsics. Esta vegada ho fem a un vell conegut: el vèrtex geodèsic de la Nevera, entre Alfondeguilla i Chóvar, on ja hem pujat altres vegades però sempre passant pel costat del vèrtex que no està a la part més alta de l'ample tossal.

Com que l'última vegada que vam pujar ho vam fer des de Fondeguilla esta vegada comencem a Chóvar.
Plaça de Chóvar.
Eixim des del Cementerio Viejo i travessem el poble camí del dipòsit d'aigua. Ací trobem les primeres costeres del dia perquè arribar a la part alta del poble ja requereix un esforç encara que les vistes compensen sobradament la pujada.
Dalt del dipòsit de l'aigua hi ha les restes del Castillo, encara que més bé sembla una simple torre que vigilaria l'antiga alqueria de Chóvar.
Chóvar i la Punta de la Sartén.
El Castillo es troba dalt d'un tossalet anomenat la Punta de la Sartén i que forma un puntalet separat d'una serreta que corre entre el barranco de Ajuez i el del Carbón. Nosaltres pugem pel camino de la Solana de Ajuez que recorre la part alta de la serreta però sempre buscant la solana.
Solana de Ajuez.
Fa uns anys es va cremar este tram i conforme pugem podem comprovar com els alcornocs, gràcies al suro, han sobreviscut al foc mentre que els pins han mort quasi tots de manera que el què abans fou un bosquet mixte de pins i sureres ara és un alcornocar esclarissat.
El barranco de Ajuez i el Castillet.
Tot i què està enfitada i és un camí antic hi ha trams on la vegetació tapa un poc la senda ja que no és un itinerari massa transitat malgrat les magnífiques vistes que té del Castillet i de la Peña de l'Agua i tota la seua ombria. És per tant una alternativa molt interessant al sender marcat del parc que remunta el barranco de Ajuez, sobretot en dies freds d'hivern on abelleix més el solet de la Solana que el fred del barranc.
Senda al Paraíso.
La senda puja d'una manera progressiva i sense grans pendents i finalment planeja sota el Paraíso per a eixir a la pista que puja a les mines de l'Hembrar, just a la vora de les runes de la Casa de Miguel Tent.
Nosaltres ací fem un recte per estalviar la revolta de la pista on es troba la casa i continuem pista avall cap a la Majadica.
Aljibe de la Majadica.
Quan arribem a l'aljub de la Majadica hi ha una bifurcació, per l'esquerra la pista baixa a Chóvar pel barranco del Carbón mentre que nosaltres continuem per la dreta cap a la Majadica.
Pista de la Majadica.
La pista travessa un pinar jove que creix a la solana de la Majadica i arriba finalment al collado Nariz que a Eslida també diuen el coll de la Mallaeta (nom de la partida de l'altra banda del coll ja al terme d'Eslida).
Coll de la Mallaeta o Collado Nariz.
Arribe al collado Nariz a la vegada que un ciclista que puja des de l'altra banda. Aguaitant per l'altre costat es veu Eslida.
Per l'esquerra mou una senda que als pocs metres es fa en dos; per l'esquerra passa per Tarraguan i arriba al coll d'Eslida, la de la dreta baixa per l'ombria de Tarraguan a la font de Matilde per on vam pujar no fa molt.
Senda per la ratlla d'Eslida.
Nosaltres continuem per la pista que mou a la dreta, anant al mateix pas que el ciclista que hem trobat. Però fets uns metres es separen els nostres passos; ell continua pista amunt cap a les Mines de l'Hembrar o a Castro (als dos llocs es va), nosaltres seguim per l'esquerra per una senda que segueix un vell tallafocs traçat per la ratlla d'Eslida i Chóvar.
Pista a la Mallaeta.
La senda ens trau a la pista de la Mallaeta i continua travessant la pista cap al cim de la Nevera, nosaltres però ens desviem a l'esquerra travessant el Pinar dels Vidals cap al coll de la Mallaeta des d'on veiem ja el castell de Castro.
Un poc més avant, a la capçalera del barranc de la Lloba deixem la pista i pugem per la dreta en forta pendent cap a la Nevera de Castro.
Nevera de Castro.
Després d'un tram curt de pujada entre un bosc jove de sureres i pins arribem a la Nevera, restaurada l'any 1995 i molt ben conservada. Aprofitem per fer un mos i descansar un moment mentre disfrutem de les vistes cap a la mar abans de completar la pujada al cim de la Nevera, ja a tocar.
Travessem algunes trinxeres traçades prop del cim i arribem a l'ample llom que forma el tossal de la Nevera, que s'allarga més d'un quilòmetre, un cas singular en esta part d'Espadà on els cims són estrets i trencats.
Vèrtex Nevera.
Per dalt del cim corre una pista i seguint-la arribem al vèrtex de la Nevera que s'alça al començament de la llarga lloma.
Ens fem la foto de rigor, que a això hem vingut, i seguim camí cap al cim autèntic, on solem aturar-nos.
Cim de la Nevera.
Al punt més alt hi ha una antena de comunicacions i una fita de terme, i les vistes no són pitjors que on es troba el vèrtex. Pot ser no foren així quan es va alçar a causa de la vegetació ...
Continuem camí travessant tot el llarg llom que va des de la Nevera al Carrascal per l'Erica del Vaquero, on hi ha les restes d'antigues construccions per a les mines de l'Hembrar.
Pista a la Erica del Vaquero.
Quan acaba la pista continuem recte per una senda entre les sureres que ací, a les parts més rocalloses, deixen pas a les Carrasques.
Cal estar atents perquè la senda quan arriba a l'extrem de la muntanya comença a baixar a l'esquerra. De totes maneres és el camí més xafat doncs seguim la ratlla de l'Alfondeguilla i per ací passa la Volta al Terme de Fondeguilla i, a més recentment s'ha obert un ample tallafocs. Si seguirem recte per la cresta (enfitada) baixaríem a Chóvar pel Carrascal però tot i què és un sender molt interessant descartem esta primera opció per massa curta.
Baixant la Solana del Carrascal.
La senda baixa per la Solana del Carrascal pràcticament al recte. De fet ací no hi ha hagut mai senda, esta s'ha fet de baixar la gent a la volta al terme i de les pluges de la tardor està molt erosionada.
Arribem així al collet del Carrascal que separa els barrancs del Carrascal i el que baixa per les Lloses. Des d'ací una senda vella baixa pel Carrascal a Cantalobos i és la segona opció que tenim per a tornar a Chóvar.
Collado del Carrascal.
Passem el coll i tenim al davant dos sendes. La més xafada continua recte enfilant cap als Picaios seguint la ratlla; la més fàcil fa la volta als Picaios per dins del terme de Chóvar i les dos van al mateix lloc. Nosaltres seguim la primera i passem per dalt dels Picaios i baixant després al coll de la Serafina.
Collado de la Serafina.
Del coll de la Serafina també mouen dos sendes; per l'esquerra en baixa una al barranc de l'Horteta de la Fondeguilla mentre que per la dreta en baixa un altra a Chóvar per Cantalobos, però nosaltres descartem també esta tercera opció de tornada i continuem recte en una dura pujada cap al Sinaí.
La mar des de las Boñigas
Pugem al Sinaí, i al cim deixem enrere el tallafocs que ens ha acompanyat des de la Nevera que baixa per la Penya del Rei al Planàs, una opció molt muntanyenca d'anar a Fondeguilla. Nosaltres però seguim la ratlla uns metres més fins que arribem a las Boñigas, i abans de trobar el corral del mateix nom ens desviem per una senda que mou a la dreta.
Esta és la quarta opció de tornar a Chóvar però encara en queda una cinquena continuant recte fins trobar el camí vell de Fondeguilla que passa pel Pla de Miralles, al peu de las Boñigas.
La Jarra.
La senda no està tan neta com totes les que hem passat fins ara però no presenta cap problema per a seguir-la ni per a passar. Primerament travessa les parts altes de la Jarra, cobertes de coscollar, i les deixa enrere buscant el Reguero del Niño, que segueix de baixada cap a Cantalobos.
Baixant pel Reguero del Niño.
La senda acaba a uns bancals d'oliveres a Cantalobos i des d'ací continua el camí ample d'accés als bancals. Però no és l'única senda que baixa a Cantalobos perquè també seguint totes les anteriors opcions podem baixar fins ací.
Olivars a Cantalobos.
El que ens queda des d'ací a Chóvar és fàcil i curt. El camí de cotxe segueix barranc avall travessant olivars fins que arriba a un altre camí més ample. Este és el camí vell de la Fondeguilla i seguint-lo a la dreta de seguida passem un llomet i veiem ja davant nostre Chóvar a tocar.
Arribant a Chóvar pel camí d'Alfondeguilla.
 Només hem de travessar la Huerta de Ajuez per a tancar el cercle.



Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

de Chóvar a la Balsa de la Dehesa
Cims d'Eslida: la Costera i Tarraguan
D'Eslida al castell de Castro i a la Nevera
Eslida a la Costera i retorn per la Mina de los Sejas
Alfoneguilla a la Nevera per les Bonyigues i retorn per Cantallops

Més informació:
  • Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  • Martí Coronado, Jose () Un paseo por Chóvar. Senderismo y cicloturismo en la sierra de Espadán.
  • Ajuntament de Chóvar
  • Arnau Juan, Oscar (2010) Mapa
  • Cronista Jose Martí Coronado pàgina personal.
  • Boira i Muñoz, Pascual (2012) Les neveres de la província de Castelló Autoedició

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada