dissabte, 1 de febrer de 2020

AL VOLTANT DEL MONTLLEÓ ENTRE EL PLA DE MEANES I ELS IVARSOS


Després de les abundants nevades i pluges que ens va portar la borrasca Glòria fa una setmana aprofitem per fer una ruta per una zona que no tenim gens xafada: les muntanyes que hi ha entre Atzeneta i els Ivarsos. És esta una zona de muntanyes baixes amb més malea que pi que s'alternen amb els bancals d'ametlers. Per a fer-la aprofitem una ruta de Carlos Escrivà publicada al seu blog "caminando con Carlos". La ruta de Carlos prenia com a eix conductor el riu de Montlleó i nosaltres farem el mateix confiant en vore'l amb aigua que sempre fa goig, a més com enguany l'hivern ha sigut molt calorós i prou humit el romer i l'argelaga estan florits i els ametlers ja han començat a florir, quasi mes i mig abans del que toca. Tot això li dóna un interés a una ruta que, a priori, no sembla que tinga massa a oferir.



Carlos va començar a caminar al camí dels Ivarsos a Atzeneta a l'altura més o menys del mas de Batalla. Nosaltres però començarem a caminar des de la banda d'Atzeneta fent la ruta pràcticament igual llevat del tram de començament.
Deixem el cotxe al costat de la carretera d'Atzeneta a la Torre a l'altura del mas del Pont i des d'ací comencem a caminar pel camí que entra al Forcall del Riu. De seguida travessem el vell camí carreter de Vilar de Canes que ve per l'esquerra i continuava per la dreta travessant el riu Montlleó a Gual, encara que antigament, abans de fer la carretera, va haver un pont que es van endur les riuades i què dóna nom al mas situat més prop d'ell.
Caminem pel pla de Meanes però davant nostre queden les darreres estribacions de la Serra d'Esparraguera que enllacen ací amb el Bovalar d'Atzeneta i continuen cap a la serra de la Creu separant la fossa d'Atzeneta del corredor de la rambla Carbonera i els plans de les Useres i la Barona. Anem a travessar-la pel seu punt més baix fruit de l'erosió del riu Montlleó que ha acabat drenant el què en l'era terciària va ser un gran llac mig reblit de sediments.
El camí que travessa el pla està envoltat de grans camps de cultiu de cereal i ametlers, davant nostre les muntanyes estan cobertes de pinar que ha emboscat els antics bancals. Seguim camí avant deixant a l'esquerra els camps de cultiu del pla de Meanes i a la dreta els pinars que voregen el riu Montlleó fins que arribem a una granja i un maset nou a l'esquerra del camí i un altre de més vell a la dreta. Es tracta del Puntalet, dos masets separats del mas del Forcall del Riu però en el mateix paratge.
Deixant enrere els dos masos el camí asfaltat s'enclota i baixa cap al Forcall del riu on hi ha una passera per a travessar la Rambla de Meanes. Nosaltres no seguim l'asfalt (de moment) sinó que ens desviem per la rambla a trobar el curiós forcall on conflueix la rambla de Meanes amb el riu Montlleó però només uns metres més amunt engrava també la rambla d'Atzeneta que un poc més enllà es junta amb la rambla de Benafigos. És a dir què en poc més de quatre-cents metres conflueixen les quatre rambles, habitualment seques, que drenen no només la fossa d'Atzeneta sinó també bona part de les serres de Penyagolosa i més enllà.
Ací ens trobem com el riu Montlleó baixa amb un aigua clara i fresca i la rambla d'Atzeneta li aporta un altre important cabal. Fa goig vore els rius en aigua i només per este espectacle ja paga la pena la ruta. Però cal continuar així que retornem al camí però travessada la rambla de Meanes no seguim l'asfalt (tornarem a ell més endavant) sinó que seguim per un camí de terra que puja cap al mas del Forcall del Riu.
Passem per davant del mas del Forcall i enllacem amb una pista de terra que ve des del Racó de Portalés. Podríem anar per ella però la deixem per a la tornada, entre d'altres coses perquè això ens obligarà a travessar el riu sí o sí i ajudarà a convèncer els companys si no estan massa dispostos a banyar-se els peus.
Seguim doncs a l'esquerra i enllacem amb el camí asfaltat poc abans de trobar les primeres cases del Mas Blanc.
El Mas Blanc és el nom d'un bon grapat de cases escampat al llarg de quasi mig quilòmetre, i de la partida que l'envolta, és clar. Suposem que, com sol ser habitual, l'antiga explotació medieval amb casa i terres va anar dividint-se per compres o herències i es van anar construint més cases de manera que actualment podem trobar una dotzena llarga de cases amb corrals, garatges, granges, ... que s'han anat construint al llarg dels darrers decennis.
Travessem entre les primeres cases del mas sense fer altre soroll que el dels gossos lladrant. És ben d'hora i no volem despertar els veïns que encara estan dormint, i és que al Pla de Meanes i també a bona part de la ruta que farem trobarem tot un seguit de masos, molts d'ells ben arreglats i cuidats per a usar-los de segona residència i un percentatge important que encara s'usen com a primera residència. Segurament el Pla de Meanes d'Atzeneta juntament amb Sales de Matella de Culla, els voltants dels Ivarsos i els Rosildos i els plans de les Useres i la Barona són les úniques zones on encara es manté una població masovera important gràcies a la facilitat de comunicació.
Deixem enrere les cases més noves del Mas Blanc i després de travessar un barranquet pugem pel vell camí que fa drecera al que sembla ser el nucli més antic. Ací trobem dos panys de cases més velles que quasi formen un carrer just per dalt dels darrers bancals treballats. Darrere del mas comença el pinar que, com no, pren el nom de Pinar del Mas Blanc.
Travessant el mas acaba l'asfalt però continua el camí de Quatro Vientos que puja al coll homònim (coll i no collet perquè ací, com en tants altres pobles, els collets són cims de muntanyes i no la part més baixa que els uneix).
El camí ix del mas i puja recte pel pinar però nosaltres trenquem a la dreta per un carril que puja pel pinar. Com no sabem si estarà tapat optem per triar el camí més ample i el què segueix el track. La veritat és que la pujada pel pinar és un dels trams més interessants de la ruta travessant un pinar mesomediterrani de pi blanc amb un abundant sotabosc de coscoll, llentiscle, aladern, argelaga i romer entre d'altres. També trobem algunes carrasques però molt joves.
Seguint el carril pel pinar travessem la partida de la Matissa que, malgrat el domini del pinar, fa honor al seu nom doncs a les ombries encara es troben grans matisses (o llentiscles com s'anomenen en altres llocs).
El carril té moltes bifurcacions però al final ens porta al capoll de la muntanya on hi ha el Planàs que fa honor al seu nom, sent una ampla plana plantada d'ametlers que s'estén darrere de la Caseta de Florentino. A la casa entra una pista des del coll de Quatro Vientos però nosaltres seguim un vell caminal que passa entre el pinar i els bancals treballats del Planàs retornant-nos a la pista però prou més avant. Cal seguir la pista sota el pinar fins que, quan ja quasi hem arribat al collao veiem uns cartells a l'esquerra que marquen el punt on hi ha restes de trinxeres de la guerra. Ens acostem doncs només són uns metres i es veuen restes de les trinxeres que van fer els republicans a la primavera del 1938 per tal de frenar l'avanç de les forces franquistes cap a València, avançades de la línia XYZ. No hi ha gran cosa doncs van ser trinxeres fetes de pressa i abandonades al caure el Montegordo de Tírig després d'una dura batalla, per tant no van servir pràcticament per a res.
Deixem enrere les trinxeres i arribem al coll de Quatro Vientos per on passa el camí asfaltat dels Ivarsos a Atzeneta i també l'antic camí de Quatro Vientos que ara seguirem dins del terme de Culla.

Inici de la ruta.
Penyagolosa amb una poca neu des del Pla de Meanes.


Mas del Puntalet al Forcall del Riu.

Les gallines ens miren des del mas.

Rambla de Meanes.

Forcall del riu on es junta la rambla d'Atzeneta al riu de Montlleó.

Camí del mas del Forcall del Riu.

Cases al mas Blanc.

El Pla de Meanes des del mas Blanc.


Travessant el mas Blanc.

Pinar del mas Blanc.

Caseta de Florentí.

Camí vora el Planàs.

Trinxeres de la guerra civil.

Coll de Quatro Vientos.

El terme de Culla és un terme estrany, a banda de llarg (ja ho diu la dita, és més llarg que el terme de Culla) fa diferents entrades i eixides. Això és degut als esdeveniments històrics que van tindre lloc durant l'edat mitjana. En un primer moment el castell de Culla comprenia els pobles de Culla, Benassal, Atzeneta i Vistabella, de fet en la primera donació que s'hi fa els seus límits confronten amb Vilafamés a la Bassa de les Oronetes i amb l'Alcalatén cap a les Torrecelles.  Amb la conquesta cristiana estos pobles es fan independents amb terme propi però poc després se'n separen també la Torre (d'en Besora), Vilar de Canes i el Molinell. Tots estos pobles formaran però una comunitat d'herbatge on les raberes d'uns poden entrar a péixer a les terres comunals dels altres coneguda com la Setena de Culla al formar-hi part set pobles (a partir del segle XV quan el Molinell es despobla i es junta a Culla i el Boi a Vistabella). Però un altre fet que condiciona la forma del terme és el pleit mantingut durant quasi dos segles entre Atzeneta i Culla per la possessió del Pla de Meanes, primerament dins el terme de Culla però adscrit a Atzeneta en la carta de poblament. El pleit finalment va acabar passant el Pla de Meanes a Atzeneta però mantenint Culla les partides de Matella i Montllat que també reclamava Atzeneta. Cal entendre que el valor de les terres era sobretot per a pastura dels ramats sent el comerç de la llana font important de la riquesa dels pobles de la Setena de Culla entre els segles XIV i XVII.
Al mateix coll on ens trobem conflueixen tres assagadors dels molts que travessen els termes de Culla i Atzeneta i permeten a les raberes desplaçar-se per tota la Setena sense entrar en els camps particulars. Així per ací passa l'assegador de Montardit que segueix la ratlla de termes entre Culla i Atzeneta i seguint la carretera dels Ivarsos puja l'assegador de Quatro Vientos, mentre que per l'altra banda baixa l'assegador de la Carrera.
Nosaltres des d'ací continuem camí però no ho fem per cap dels assagadors sinó que seguim a la dreta un camí de terra que entra al mas de Quatro Vientos que dóna nom a l'assegador (o al revés?). De seguida arribem al mas de Quatro Vientos, gran i habitat, i el travessem continuant avall per un caminal que acaba als bancals d'ametlers que s'escampen pel cara-sol als voltants del mas, que trobem ben florits. Ací el track de Carlos baixa recte pel pinar però com ho veiem un poc tapat fem la volta pel costat dels bancals, baixant d'un bancal a l'altre fins que arribem a una pista que entra per la part de baix.
Cal seguir ara la pista a l'esquerra mentre puja a una serreta on enllaça amb el camí que baixa des de l'assegador de Quatre Caminos al mas de Fandos passant pel collet del Tabal, que queda a l'esquerra i dalt nostre, i el collet de Fandos per on passarem, tots ells punts prominents.
Cal seguir el camí també a la dreta per dins del pinar. Baixem per la part més alta tenint a l'esquerra el barranc del Canalís i a la dreta el barranc de l'Estret. Tota esta part del terme de Culla que cau cap al Montlleó està coberta d'un espès pinar llevat dels pocs bancals d'ametlers i, menys, oliveres que es mantenen en aquells llocs on pot entrar el tractor, la resta estan tapats per un pinar ja madur que els ha anat colonitzant en les darreres dècades.
Nosaltres baixem pel pinar, deixant alguns rodals de bancals treballats. Passat el collet de Fandos on hi ha l'últim ametlar el camí s'estreta doncs ja no cal passar amb el tractor, i enfila avall cap al mas de Fandos. Unes fites amb pintura roja ens ajuden a seguir-lo encara que no estem segurs sí marquen el camí o alguna finca.
Finalment eixim al mas de Fandos i davant d'ell s'estén un terreny més pla totalment cultivat. A partir d'ací deixem enrere les muntanyes i els plans dominen fins on abraça la vista, és a dir fins a la Serra d'en Galzeran que està davant nostre. D'este costat hi ha la volta de Fandos i de l'altra les Crebades, ja dins del terme de les Useres que semblen tot un pla però estan separats pel riu de Montlleó que obre un solc profund en els conglomerats acumulats als peus de les muntanyes de manera que és difícil de travessar.
Nosaltres no seguim recte, en part perquè no hi ha camí que ho faça i en part perquè el riu baixa amb prou aigua i millor travessar-lo pel gual per on passen els camins, així que continuem per l'entrador al mas de Fandos. Conforme caminem a l'esquerra ens queden les muntanyes cobertes de pinars mentre que  a la dreta tenim els camps d'ametlers que ja comencen a florir. Hem vingut però un poc pronte en dos o tres setmanes l'espectacle dels ametlers en flor cobrirà totes les terres que tenim al davant.
Camí caminant trobem alguns bancals on encara hi ha garroferes, senyal que ens trobem en un lloc on les gelades no són ni freqüents ni molt fortes. Antigament el cultiu de les garroferes estava més estès però des que els tractors van substituir les cavalleries ha anat reculant mentre l'ametler avançava però ací encara trobem alguns bancals ben treballats i amb exemplars notables i fins i tot algun que es podria qualificar de monumental.
Passem pels peus del mas del Collet i arribem a la carretera dels Ivarsos que coincideix amb l'assegador de Quatro Vientos. Ací és d'on va començar la ruta que seguim Carlos i és un bon punt per a fer-ho doncs hi ha lloc per a aparcar uns quants cotxes.
Davant nostre hi ha el mas del Raconet però no seguirem per la carretera ni la travessarem per anar al mas. Al mateix lloc on arribem trobem un recer per esperar l'autobús escolar els xiquets del mas i davant una garrofera grossa que sembla que faça de rodona. Per la dreta arriba el vell camí de les Useres a Culla i és el que seguirem ara baixant cap al riu de Montlleó per travessar-lo i anar ja de tornada.
El vell camí, transformat ara en un ample camí per a cotxes, baixa cap al riu de Montlleó per a travessar-lo un poc més amunt del Molinet de Matella del qual pràcticament no en queden restes.

Mas de Quatro Vientos.

Baixant per la vora dels bancals.

Camí al mas de Fandos.
El Pla de la Barona i les Useres.

El mas del Collet i part de la partida de la Torreta de Matella.

Camí de baixada al mas de Fandos.

Mas de Fandos.

La volta de Fandos i les Crebades que encara que no ho semble estan separades pel riu de Montlleó.

Garrofera monumental.

Carretera dels Ivarsos a l'altura del mas del Raconet.

Camí vell de les Useres a Culla.

Gual al riu de Montlleó.

Arribats a la passera de formigó per on el vell camí travessa ara el riu cal passar a gual, així que sense pensar-ho molt perquè l'aigua està ben freda i baixa amb força ens hi fiquem ma l'aigua i amb cura travessem fins a l'altra part. La corrent de l'aigua no és molt gran però suficient per fer caure una persona, cosa possible perquè el formigó està molt esvarós, així que amb conte i amb els camals arromangats passem fàcilment de l'altra banda.
Travessat el riu estem en terme de les Useres tot i què el poble està molt lluny d'ací. De fet esta part del terme de les Useres va estar disputada per Atzeneta en un llarg pleit que va durar prop de cent anys entre els segles XVII i XVIII (i del qual els majors de les Useres encara en guarden memòria).
Travessat el riu salvem pel camí la cantera que ens separa dels plans de les Crevades coberts d'ametlers que comencen a florir. Travessem les Crevades pel camí vell de Culla portant el Montlleó a la dreta que ens alegra la vista amb l'aigua que hi baixa fins que trobem una bifurcació. Ací abandonem el camí que ens portaria a les Useres i seguim per la dreta un camí que entra entre bancals d'ametlers cap al mas de Canes.
El camí travessa els camps recte però el riu de Montlleó fa una gran volta allunyant-se de nosaltres. Travessem un pinaret que posa un toc diferent a la monotonia dels bancals d'ametlers i arribem a un encreuament de camins. Perpendicularment a la nostra marxa hi ha el camí vell d'Atzeneta a la Serra (d'en Galzeran) i este és el que seguirem cap a la dreta retornant a Atzeneta.
Dalt nostre hi ha el mas de Canes envoltat d'ametlars. Passem per la seua vora i pugem cap a la partició de termes entre Atzeneta i les Useres. Només entrar a Atzeneta deixem enrere els ametlers i entrem al pinar que s'estén per tota l'ombria del Morral Roig que domina el Montlleó i serveix de fita entre Atzeneta i les Useres.
Trasponem un colladet i baixem per l'altra vessant sempre envoltats de pinar. Davant nostre torna a aparèixer el riu que ha fet una gran volta envoltant el Morral Roig. Vist des d'ací dalt la raconada que forma té un aspecte magnífic amb les aigües blaves del riu passant als peus de les penyes cobertes de pins. La remor de l'aigua ens acompanya mentre anem baixant novament cap al riu. Davant nostre i entre el solc que obre el riu travessant les muntanyes trauen el cap les muntanyes de Vistabella.
Passem per davant d'una casa i un poc més avant el camí fa una xicoteta volta per a salvar sense perdre altura el barranc de la Caragola. Davant nostre queden les ombries que fan honor al seu nom i es troben cobertes d'un espès pinar. Nosaltres però enfilem avall passant per les diferents cases que formen el Riu de Safont. Més amunt hi ha un pany de cases mig assolades i més avall, enmig de la Volta hi ha un altra casa arreglada enmig dels camps d'ametlers que semblen acabats de plantar i que ocupen tota la volta que fa ací el riu.
El nostre camí baixa cap al riu per tornar-lo a travessar. Amb alegria veiem que per a passar també hi ha una passera formigonada i que el cabal no és major que en l'anterior gual així que ens tornem a descalçar i a travessar ràpidament el riu ja que l'aigua està més que gelada.
De l'altra banda el formigó continua pujant la costera que ens portarà al Racó de Portalés. A meitat costera ens hem d'apartar del camí perquè baixa un tractor que veiem travessar el riu pel gual i anar a la Volta mentre nosaltres arribem al capdamunt i passem a l'altra banda on hi ha el Racó de Portalés, ampla raconada en la muntanya ocupada per bancals d'ametlers i amb el mas homònim al bell mig. Darrere i pels voltants s'estén el pinar que puja per la Matissa cap al Planàs per on hem passat a l'anada.
A la nostra esquerra corre el riu i a la seua vora hi ha un vell casalici no molt gran, es tracta del molí del Mas Blanc que com la majoria dels molins d'aigua fa anys que no funciona i poc a poc va assolant-se. Per sort queda un poc alt i a resguard de les riuades. A l'altura del molí deixem la pista més xafada que continua al Mas Blanc i continuem a l'esquerra el vell camí que va prop del riu, però no el seguim massa estona perquè veiem un sender i el seguim baixant a vora riu. Ací trobem l'antiga séquia del molí i continuem per ella arribant altra vegada al Forcall del Riu que bé mereix una altra visita.
Esta vegada però no ens estem gens sinó que continuem per la ramblella de Meanes fins a la pista del Mas Blanc per on només ens cal desfer el camí d'anada retornant al punt d'inici.


Travessant a gual el riu.

La volta de Fandos de l'altre costat de riu.



La Serra d'Esparreguera des de les Crevades.

Camí vell d'Atzeneta a la Serra.

El riu de Montlleó al Morral Roig.

Casa al Riu de Safont.

La Volta.


Travessant a gual el riu de Montlleó per la Volta.

Pujant cap al Racó de Portalés.

El Forcall del Riu amb el mas de Cabrera a l'esquerra.

El Pla de Meanes.

 Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací una altra ruta que es complementa amb esta:

Ullals del Montlleó al Pla de Meanes

Més informació:
  • Bernat Agut, Jesús (1994) Toponímia dels pobles valencians. Atzeneta del Maestrat. Ed. Generalitat Valenciana
  • Bernat Agut, Jesús (2010) "De colls i collets. Algunes observacions" dins Societat onomàstica. Butlletí interior n 117-118  De noms i de llocs. Miscel.lània d'homenatge a Albert Manent i Segimon Ed. Soceitat d'onomàstica
  • Soler, Jose Luis (2015) Atzeneta del Maestrat. Un poble per viure. Ed. Diputació de Castelló. Accessible a la xarxa.
  • Ferrando Muria, Aureli (2008) Toponímia dels pobles valencians. Culla. Ed. Generalitat Valenciana. Accessible a la xarxa.
  • Rubio Miguel, Jose (2016) El pleit entre la vila d'Atzeneta i la vila de les Useres (1635-1722) Ed. Diputació de Castelló.  Accessible a la xarxa.
  • Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea
  • Serrador Almudéver, José Pascual (2007) descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. Avantpress
  • Serrador Almudéver, José Pascual  blog descubriendo Penyagolosa

2 comentaris: