dissabte, 25 de gener del 2020

EL ALTO DE LA CERVERA I LA NEVERA DES DE LA FUEN ROYA

El recent temporal Gloria ens ha deixat una bona manta d'aigua i un bon mantell de neu a les muntanyes així que res millor que una excursió amb raquetes per a aprofitar-lo. Este dissabte doncs cal canviar la ruta habitual per una sinó més llarga sí més llunyana per a poder calçar-nos les raquetes que l'any passat pràcticament no vam gastar.
Pensant en quina ruta fer al final ens hem decidit per aprofitar i pujar un vèrtex, un més per a la col·lecció, d'alguna de les muntanyes que no hem pujat de Terol. Pensant en l'accés en cotxe n'hem triat un on ens assegurem que la carretera està neta i està prou alt com per a xafar neu en quantitat i qualitat suficient per  a raquetes. Amb tots estos condicionants ens hem decidit per pujar a l'Alto de la Cervera i al vèrtex de la Nevera de la Sierra de Nogueruelas. Per a fer-ho cal pujar en cotxe el puerto de Nogueruelas des d'on pensàvem eixir per la pista del Reino, ara bé, a l'arribar trobem que ha passat una màquina pista a dins i aprofitem per pujar per ella i eixir de més altura recurtant també la ruta. La pista només s'ha obert fins a l'ombria de la Cervera i al final ens toca apartar els cotxes com podem a l'altura de la Fuen Roya des d'on començarem a caminar amb les raquetes posades.


El dia ens ha eixit boirós però no fred de manera que la temperatura està un poc per damunt dels 0ºC i no són les millors condicions per a xafar neu. Però el toll de neu és impressionant amb més de mig metre acumulat de manera més o menys uniforme.
Encara que hui hem de pujar a dos cims de 1800 metres d'altura el desnivell és mínim doncs comencem a caminar a 1700 metres. Per ací passa la pista i també el vell Paso o vereda real del Reino, important camí de trashumància per on baixaven a extremar al Reino (de València) les ovelles d'esta part d'Aragó. Esta és una important via pecuària que entra a València pel Cabezo de la Cruz i baixa entre Cortes i Villahermosa (on se la coneix com Paso o Camino Real de Aragón a Onda), Zucaina i el Tormo fins a Toga des d'on s'escampa en multitud de passos i assagadors que repartien les raberes per les terres baixes. El vell pas pujava quasi al recte i seguint-lo hi ha encara un ample caminal que retalla les grans voltes que fa la pista. Eixa és una bona opció per a pujar des del puerto de Nogueruelas però nosaltres hem començat a caminar més amunt i no seguirem l'antic camino del Reino sinó que comencem caminant per un carril dels molts que hi ha per a traure fusta de l'extens Pinar del Pueblo de Nogueruelas que ocupa una bona part de la Sierra de Nogueruelas i és per on caminarem hui. Aprofitarem el carril per a pujar a l'Alto de la Cervera i seguirem el camino del Reino de tornada.

Comencem a caminar seguint un carril que mou en direcció oest cap a la Fuente Roya però no arribarem. La neu està dura i no ens afonem més que uns pocs centímetres encara que obrir camí sempre és més costós així que anem alternant-nos per a fer-ho. Deixem a l'esquerra un carril que baixa per la cara sud de la Cervera i enfilem amunt entrant dins de l'espès pinar que ens acompanyarà al llarg de quasi tota la ruta.
Pugem la primera costera del dia i també la única, setanta metres de desnivell que ens deixen a una ampla collada que uneix més que separa el Alto de la Cervera que queda a la nostra dreta del Alto de los Martires que queda a l'esquerra. Arribats a l'ample coll abandonem el carril que baixa recte a buscar la pista del Reino i pugem a la dreta a buscar el Alto de la Cervera. Ho fem primer seguint el que sembla un carril o pot ser només és un pradell llarg doncs amb la grossa capa de neu que tot ho cobreix no es pot distingir bé, i finalment pugem entre el pinar fins al punt més alt que també serà el punt més alt del dia amb els seus 1806 metres d'altura.
Malgrat l'altura no veiem res, estem envoltats de pinar que ens tapen les vistes i, encara que no fora així la boira tampoc ens deixa vore a més de cent metres.
Des del punt més alt baixem recte al nord travessant el pinar. Conforme anem baixant trobem que han estat tallant pins que encara estan escampats un poc per tot arreu doncs la nevada ha impedit traure'ls així que hem d'anar també alerta de no topetar contra els troncs colgats per la neu.
La baixada és suau i només al final trobem un poc més de pendent, just quan arribem a la pista del Reino que corre davant nostre.
Enllacem amb la pista que està completament coberta de neu amb un toll més gran encara que d'on hem començat a caminar i la seguim a l'esquerra mentre va fent la volta a l'ombria que davalla cap al barranco del Tajal. Seguirem la pista quasi un quilòmetre abans d'abandonar-la just al punt on enllaça el carril que baixa de la collada que hi ha entre el Alto de la Cervera i el de los Martires (on l'hem abandonada per a pujar a l'Alto).
Ací en conte de seguir la pista baixem i fem una diagonal per a arribar a la fuente del Tajo que només està a poc més de cent metres d'ací.
Arribem a la font que brolla amb un bon xorro d'aigua que ha desfet la neu als voltants i continuem un poc buscant el recer del refugi obert que hi ha a la vora. Dins hi ha lloc per a torrar i un parell de taules de fusta. Encara que està pensat per a arrecerar-se de les tronades d'estiu a nosaltres ens ve la mar de bé per a esmorzar asseguts i arrecerats, amb fred però menys que si estiguerem a fora i a més sense neu.
Pista del Reino.

Preparant-nos per a la marxa.

Començant a caminar per un carril de traure fusta.

Seguim amunt aprofitant el carril que puja travessant el pinar...

... fins que ens desviem per a coronar el Alto de la Cervera.


Pins tallats a falta de traure.


Pista del Reino.

Recte a la fuente del Tajo.

Fuente del Tajo.

Merendero de la fuente del Tajo.

Esmorzant a recer.

Ens trobem a la fuente del Tajo que està a la capçalera del barranco del Tajal on els teixos (tajo en aragonés) serien dominants en altra època però ara han quedat reduïts als racons més amagats i ombrívols barranc avall. De teix no en veiem cap al voltant de la font.
Després d'un curt esmorzar per recuperar forces cal continuar camí. No ho podem fer molt llarg perquè malgrat el recer que ofereix el refugi la temperatura és prou baixa i molta estona asseguts fa que el cos es refrede.
Continuem camí per l'entrador a la font i als cent metres enllacem amb el camino del Tajal per on passa el PR-TE-30 que uneix Nogueruelas amb Linares. Nosaltres seguirem ara el camino del Tajal (i PR) cap a Nogueruelas arribant als pocs minuts a una ampla foia desarbrada on s'encreua amb la Pista del Reino que passa per ací i on enllaça també el camino del Reino que puja separat de la pista i que, a partir d'ací, continuen camí junts cap a Alcalà. A la nostra dreta i un poc separat del camí queda el corral de los Frailes, encara en ús però només a l'estiu.
Recte continua el camino del Tajal, per la dreta el camino del Reino cap a Alcalà i a l'esquerra la pista i el camino del Reino cap al Reino (de València). Davant nostre queda el vèrtex Nevera el nostre proper destí i per a fer-ho decidim seguir la capçalera del barranco del Tajal, ací un simple regueret, travessant el pinar pel mig.
Pugem entre el pinar cap a ponent fins que finalment trobem un ample carril que seguim a l'esquerra cap a la Nevera. El carril ens porta prop del canto de la muntanya i ens deixaria vore les vistes cap a la vall del Millars sinó fora per l'espessa boria que tot ho cobreix. Quan gira a ponent nosaltres girem cap a llevant buscant el vèrtex geodèsic del Alto de la Nevera on arribem travessant el pinar.

Camino del Tajal.

Encreuament amb la pista i camino del Reino.

Carril de traure fusta.

Vèrtex geodèsic del Alto de la Nevera.


Com tants altres vèrtex de la Sierra de Gúdar este també es troba dalt d'un alt pilar de formigó per tal de poder vore per sobre del pinar. Ens enfilem dalt però només per a fer la foto perquè hui les vistes no es poden disfrutar.
Feta la foto continuem camí cap al nord, a buscar el collado de los Frailes per on passa el camino del Reino que aprofitarem per tornar.
Travessem el pinar i en un ample planell trobem el camino del Tajal, ací pista, per on passa el PR-TE-30 i per on veiem que han passat uns cotxes que ja té mèrit amb el toll de neu què hi ha.
Travessem el camí i continuem recte pujant al capoll d'un tossalet sempre entre el pinar. Des d'allí dalt tenim ja a sota el collado de los Frailes i hi baixem el millor que podem. Per sort anem ja de baixada perquè es posa a ploure i la neu es torna molt pesada i s'enganxa a les raquetes de manera que pesen molt.
Arribem al collado i ens costa un poc trobar el camino del Reino, al remat hem baixat massa i toca pujar un poc per arribar-hi. Ací s'ha traçat un carril sobre l'antic camí ramader de manera que és fàcil seguir-lo i no perdre'n la traça.
El vell camí passa per la solana del mas Quemado, que queda a sota nostre. De l'altra banda del barranco de la Cervera hi ha la carretera de Linares i encara que amb la boira no la veiem sí que sentim el soroll dels cotxes que passen.
Avancem pel camino del Reino, baixant però no molt fins que arribem a un punt on hi ha un carril a l'esquerra que se'n desvia. En este punt abandonem el camí que enfila avall cap al puerto de Nogueruelas i pugem un poc per tal d'enllaçar amb el carril que hem seguit a l'anada. Quan trasponem un collet retrobem la traça que hem obert a l'inici de la ruta i, als pocs metres, ja veiem els cotxes entre la boira.
Finalitzem així la ruta però no les emocions del dia perquè encara ens queda aconseguir girar els cotxes, cosa no fàcil en el toll de neu acumulat, però es poca molèstia comparat amb el què hem pogut disfrutar d'un magnífic dia de raquetes.

Baixant del vèrtex Nevera camp a través.


PR-TE-30 per on ha passat algun cotxe.


Baixant al collado de los Frailes.

Enllaçant el camino del Reino.

Camino del Reino als peus de

Tancant el cercle al trobar la traça d'anada.

Arribant finalment al punt d'inici.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc

Més informació:
  • Cañas, Miguel (2001) Guía de la red de senderos Sierra de Gúdar Ed. Mancomunidad de la Sierra de Gúdar
  • Diversos autors (1996) Cuadernos de la Trashumancia nº 19 Mediterraneo. Accessible a la web.
  • González Cano, J. M. Oria de Rueda, J. A. i Pérez de Vicente, R. (2001) Inventario abierto de los bosques singulares del sector SE de la provincia de Teruel Ed. Consejo de protección de la naturaleza de Aragón.
  • Chino Chano De Linares al Alto de la Cervera Aragón TV
  • Ayuntamiento de Nogueruelas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada