dissabte, 29 de febrer de 2020

DEL MANGRANAR AL TOSSAL DE L'ANDREA: UNA VOLTA PEL TERME D'ATZENETA

Fa anys que anem col·leccionant vèrtex geodèsics. Seguint els passos de Pablo que va pujar a tots els vèrtex de més de 1000 metres de la comunitat Valenciana hem anat pujant-ne de forma no sistemàtica i publicant la ruta al blog de manera que en estos moments ja hi ha penjada la ruta a 83 vèrtex de la Comunitat Velenciana (la immensa majoria a la província de Castelló) i una trentena de Terol i Conca.
Pujar a un vèrtex sempre té molts al·licients: solen tindre bones vistes dels voltants, a l'estar ben distribuïts pel territori permet conèixer nous paratges i racons i a en molts casos cal buscar una ruta original per tal d'accedir-hi.
En este cas tocava pujar al tossal de l'Andreva, en terme d'Atzeneta i dalt del mas que li dóna nom i moltes rutes passen pel mas però cap puja al tossal així que calia fer-ne una que ens permetera visitar-lo i què a més fora interessant, i al final ho ha estat.


Ens hem desplaçat al mas del Mangranar per a començar la ruta des d'allí. El mas del Mangranar fa anys es va convertir en un hotel rural i té bon accés, bones instal·lacions i un bar per al final de ruta. A més des d'ací hi ha traçades unes quantes rutes interessants. Nosaltres n'aprofitarem algunes per tal d'acostar-nos al tossal de l'Andreva on hi ha un vèrtex geodèsic.

Ben d'hora quan encara tot el món dorm comencem a caminar des del mas i ens sorprén trobar al costat de la casa un tancat on hi ha una cérvola, un atractiu més per als visitants del mas.
Seguim la ruta no oficial que des del Mangranar fa la volta a la font del Forcall i comencem a caminar pel camí del mas d'Aicart, camí per on s'ha traçat una pista que puja al mas de Timó. Caminem per dalt del barranc del Gorg i de l'altra banda, a l'ombria, hi ha un gran carrascal que es transforma en roureda prop del mas d'Aicart de baix.
El nostre camí travessa la solana on la malea alterna amb alguns rodals amb bancals d'ametlers al voltant dels antics masos, mig assolats, que s'alçaven a les faldes del tossal de Carrasco. Passem per dalt del mas de la Castanya i just per baix del mas del Surdo del que només queda alguna paret en peu.
Continuem camí baixant cap al barranc del Gorg i deixem una bifurcació a l'esquerra que baixa, tal com indiquen uns cartells, cap al mas de Julian i el corral de Senen. A partir d'ací desapareixen els bancals i travessem un matollar de romer i coscoll amb alguns ginebres i savines a les zones on aflora la roca.
Un tros més avant trobem la bifurcació, senyalitzada, que marca el desviament per un sender que puja per baix de la roca del Raudor. Eixe és el camí que hem de seguir passant sota uns cingles i pujant cap al mas de la Foia.
A la nostra esquerra portem el barranc de l'Estepar i en ell s'obri l'Ullal del Gorg que en època de pluges trau un abundant doll d'aigua. Ara però ja fa temps que no plou o neva i es troba sec. Un cartell indica la senda que hi baixa passant pel corral de Daniel al fons del barranc de l'Estepar on s'obre l'Ullal.
L'Ullal del Gorg o de Barrets és una cavitat per on sorgeix l'aigua després de fortes pluges en forma de surgència en trop plein, és a dir que només funciona quan l'aqüífer està totalment ple d'aigua i això sol succeir després d'episodis de fortes pluges o nevades intenses com les que vam tindre fa poc més d'un mes. Normalment l'Ullal només porta aigua durant una vintena de dies i com que no ha plogut des d'aleshores ens el trobem sec.
Visitat l'Ullal reprenem camí pujant altra vegada al camí principal i seguint-lo a l'esquerra, continuant cap al mas de la Foia Vidal.
Passem sota el mas de la Foia on la senda es fa pista i continuem dos-cents metres més fins a una bifurcació. Recte continua el camí marcat d'Atzeneta a Xodos que coincideix en part amb el vell camí que unia els dos pobles mentre que nosaltres girem a la dreta cap al mas de Vidal.


El mas del Mangranar.

Cérvola al costat del mas del Mangranar.

La Foia del Mangranar i la serra del Bovalar al fons.

Les ombries del barranc del Gorg estan cobertes per un carrascar espès.

Pista a les Torrecelles pel mas de Timó.

Senda sota la roca del Raudor.

Roureda al voltant del mas d'Aicart.

Camí de Xodos.

L'ullal del Gorg.

Barranc de l'Estepar.

Desviament al mas de Vidal.

Seguim la pista que puja cap a la carretera de Xodos deixant a la dreta el mas de Tàrsila. Arribem a la carretera on hi ha un mas nou però no la travessem sinó que la passem per baix seguint un curiós pas subterrani que no ens queda molt clar si es va fer per a passar persones o l'aigua.
De l'altra banda hi ha el camí que entra al mas de Vidal, a pocs metres davant nostre, i seguint-lo arribem al davant del mas. El mas de Vidal forma un pany llarg de cases encara en un estat acceptable i un poc més avall hi ha un altra casa aïllada. Seguim el camí que ens porta per davant d'eixa fins a baixar al pou d'on prenien l'aigua. Estem a la capçalera del barranc de l'Espinal on els bancals del mas formen una mitja lluna al voltant del pou. La majoria de bancals encara es troben treballats i és que ací afloren els gresos i la terra és més fresca que als voltants tal i com mostra la verdor de l'herba, el pou, i també els roures i espinals que hi ha a les zones no artigades.
Seguim el camí que baixa del mas de Vidal a la font del Forcall, segurament el tram més bonic de camí de tota la ruta. El camí travessa una preciosa roureda amb alguns exemplars notables fins que n'ix, ja prop del Forcall que dóna nom a la font. Es tracta d'un bonic exemple de roureda de roure valencià, acompanyada del seu sotabosc característic amb hedreres, orons, espinals, rosers bords, ... que n'és característic. La rourera es troba en l'ombria com sol ser habitual en les terres altes (però no massa) de l'interior on a les ombries creixen els roures i a la solana les carrasques.
A l'eixir de la rourera el camí continua un tros per l'interior del barranc però ara envoltat d'un matollar espès amb alguns rourets dispersos que apunten a l'extensió del bosc ocupant l'espai que l'home li va furtar. Seguim el barranc fins que enllaça amb el barranc de la Font del Forcall, ben a prop de la font. El nom de la font li ve per juntar-se ací dos barranquets amb el barranc principal a qui dóna nom, així un poc més avall d'on el barranc de l'Espinal engrava amb el de la Font del Forcall ho fa també per l'altra vessant el barranquet que baixa del mas de l'Andreva.


Pista a la carretera de Xodos.

Pas sota la carretera de Xodos.

Camí del mas de Vidal.

Mas d'Andreva. Al fons la serra d'Esparraguera.

Mas de Vidal des del pou.

Camí del mas de Vidal a la font del Forcall.

Roureda del barranc de l'Espinal.

Barranc de l'Espinal.

Enllaç amb el PR-CV-358.


Quan arribem al davant del barranc de la Font del Forcall trobem una bifurcació de camins. Nosaltres girem a l'esquerra seguint el PR-CV-358. A cent metres a la dreta queda la font del Forcall i per allí continua el PR cap al mas del Mangranar. A més a la mateixa font hi ha l'enforcall del camí que puja al mas de l'Andreva per on baixarem.
Ara caminem pel PR que ens porta per dins del barranc, cap amunt. El camí coincideix amb el barranc en alguns trams mentre que en d'altres passa per fora com seria el normal per evitar l'aigua en època de pluges.
El barranc s'obre pas entre el tossal del Calciner, que ens queda a l'esquerra, i el de la Caseta, a la dreta, obrint un estret pas. A l'ombria del tossal del Calciner queden grans rodals d'un carrascar que en altres temps seria més extens i espès. A la solana del tossal de la Caseta domina el matollar i, en les parts amb més roca, les savines semblen ser els únics arbres que arrelen bé.
Entre les penyes ens fugen un parell de cabres que s'amaguen al carrascar mentre nosaltres passem per l'altra banda del barranc.
Arribem a un punt on el barranc del mas de Vicent engrava amb el barranc del Regall formant el barranc de la Font del Forcall. Ací  el camí continua pujant per la vora del barranc del Regall per on baixa un escorrim d'aigua, serà per això que per la vora sovinetgen els roures barrejats amb les carrasques i, quan finalment el camí baixa a l'altura del barranc el trobem vorejat de joncs i el que semblen oms encara que és difícil de dir al trobar-se pelats i sense fulla a l'espera de la primavera.
Eixim del barranc pujant cap al mas de Giron. Es tracta d'un casalici que s'alça a la solana del barranc i que està en obres de reconstrucció. Aprofitant l'estructura del vell mas s'ha renovat la teulada i s'han obert finestres més grans mirant al sud. Per dins suposem que l'hauran renovat totalment.
El camí i el PR des d'ací pugen per davant del mas però els materials de construcció escampats ens tapen les marques i la traça del camí i continuem avant per l'entrador que dóna accés al mas en cotxe. Quan ens n'adonem de l'error trobem, sortosament, un senderol que ens permet pujar al camí correcte sense haver de tornar enrere.
A partir d'ací el camí puja cap al mas de la Torrentina remuntant una llometa molt suau. Des d'ací podem vore alguns altres masos arreglats i en ús però que queden més separats.
Passem per davant del mas de la Torrentina i arribem als Plans de la Torrentina on hi ha un important encreuament de camins i assagadors. Al camí del Buscarró que hem seguit remuntant el barranc es junta el camí del mas de Fandos i també l'assagador de l'Andreva, el del Regall i el de la Torrentina.
Ací mateix trobem un pal indicador del PR que ens informa de les diferents rutes possibles: la Font del Forcall des d'on venim, la Nevera cap on continua el PR i el mas de l'Andreva per on el PR retalla el recorregut tornant a Atzeneta. Falta afegir la continuació cap al Pou de la Riba cap on caminem uns metres per tal de vore els masos del Pou de la Riba que queden més fondos.


Barranc de la Font del Forcall.

Contrast entre l'ombria on creix el carrascar i la solana amb matollar.

Cabres a l'ombria del tossal del Calciner.

Barranc del Regall on corre l'aigua.

Mas de Giron.

Arribant als Plans de la Torrentina, encreuament de camins i assagadors.

Penyagolosa des dels Plans de la Torrentina.

Bifurcació de camins als Plans de la Torrentina.

El Pou de la Riba.


Deixant a l'esquena el Pou de la Riba reprenem la marxa pujant cap al tossal de la Caseta seguint el PR de retorn a Atzeneta.
Un carril de cotxe puja als bancals que encara es treballen a les faldes del tossal però nosaltres seguim una senda que puja al recte retallant les voltes que fa la pista. Tots dos segueixen l'assegador de l'Andreva, ací ben ample, que puja i baixa al tossal de la Caseta.
El tossal de la Caseta no és massa interessant ni des del punt de vista geomorfològic ni botànic però el coscollar i romeral que hi creix permet disfrutar d'unes extenses vistes sobre la serra de la Nevera, el Penyagolosa, la Lloma Bernat, la Serra de la Creu i la continuació pel Bovalar o la serra d'Esparraguera, ... i això que el dia no és gens clar, en un dia amb bona visibilitat les vistes han de ser excel·lents.
Dalt mateix hi ha una espècie de mirador just abans d'encetar la baixada per una pista estreta que ens portarà al mas de l'Andreva.
Durant la baixada també podem disfrutar de les vistes però els ulls se'n van irremeiablement cap a les noves construccions que han substituït l'antic mas de l'Andreva. Tot i què ja en teníem notícia sobta trobar un temple budista a les muntanyes del Maestrat, i no tan sols un temple menut sinó una construcció gran, amb porxes a les vores, i tot de templets i casetes del mateix estil escampades pels voltants.
Conforme baixem podem anar veient-los primer en una imatge de conjunt i quan ens acostem amb detall.
Passem entremig de les construccions abans d'arribar a l'ample collet que separa el tossal de l'Andreva del de la Caseta i on hi ha la construcció més important. Ací també trobem un encreuament de senders; per la dreta baixa la senda a la font del Forcall i per l'esquerra una pista per on continua el camí cap a Atzeneta.
Però nosaltres no en seguirem ni l'un ni l'altre, el nostre objectiu és pujar al vèrtex del tossal de l'Andreva i el camí més recte és al través així que ens armem de valor i comencem a pujar al recte entre el coscollar que el cobreix. Anem buscant el millor pas entre el coscoll i sembla que en sortim prou ben lliurats, almenys fins que arribem a una vintena de metres del vèrtex quan una barrera alta de coscoll ens tanca el pas. Al final aconseguim passar sense massa enganxades al cim on hi ha el vèrtex alçat sobre un piló.
Des d'ací les vistes són fins i tot millors que del tossal de la Caseta però amb la diferència que no ve de pas així que ens fem les fotos de rigor per a immortalitzar el moment abans de continuar camí.

Plans de la Torrentina.

Pujant al tossal de la Caseta.

El temple budista del mas d'Andreva.

El Pla de Meanes i la serra d'Esparreguera.

Pujant al tossal de l'Andreva.

El vèrtex entre el coscollar.

Vèrtex geodèsic del tossal de l'Andreva.

Atzeneta des del tossal de l'Andreva.


Després de la visita al vèrtex encetem la baixada i ho fem per un camí distint de la pujada. Anem buscant el millor pas que no sempre trobem, de fet el camí que hem fet de pujada semblava més fàcil, sobretot quan ens trobem envoltats d'argilagues. Per sort tirem mà de la imatge aèria i busquem els llocs on mostras pedregals i penyes per baixar sense punxades arribant finalment al collet des d'on havíem començat a pujar.
Ara ens toca baixar cap a la font del Forcall i per sort la senda és ampla i netejada recentment. cosa que s'agraeix especialment després del tram de camp a través.
La baixada és curta i ràpida i en quatre camellades arribem al barranc que travessem pujant a la font que està a l'altre costat.
A la font enllaça el PR que puja des del Mangranar (o baixa de la Torrentina).  Només cent metres ens separen del punt on hem enllaçat abans venint del mas de Vidal però ara toca anar avall, o millor dit, aigües avall perquè el camí puja per la vessant dreta del barranc per les faldes del tossal del Quincaller.
Mentre caminem tenim al davant el tossal de l'Andreva que des d'ací fa més respecte que de l'altra banda per on hem pujat on el desnivell a salvar era mínim.
Anem poc a poc guanyant altura sobre el barranc i finalment quan este apunta a llevant nosaltres girem cap a migjorn i pugem a la carretera de Xodos, que cal travessar, per a baixar per l'altra banda pel Corral Nou.
Apretem el pas perquè el final ja està prop i travessem per senda una zona on els ametlars s'alternen amb els coscollars abans d'entrar ja al Mangranar on trobem un pinar de repoblació que ens acompanyarà mentre baixem seguint una pista que davalla per la vessant dreta del barranc de l'Aigua Nova fins al mas del Mangranar.
Arribem finalment al mas, un lloc immillorable per a fer una cervesa o qualsevol altra cosa a la terrassa del davant, mirant el barranc del Gorg i disfrutant del solet quasi primaveral.
Segur que no serà l'última ruta que fem des del Mangranar.


Baixant del tossal de l'Andreva.

Pedregals que faciliten la baixada.

Camí de baixada a la font del Forcall.

Font del Forcall.



El Tossal del mas d'Andreva des del Forcall.

Pujant cap a la carretera de Xodos.

Travessant la carretera de Xodos.

Coscollar al Corral Nou.

Pista seguint el barranc de l'Aigua Nova.

Arribant al Mangranar.

Fent la cervesa al Mangranar.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací una altra ruta que comparteix part del traçat:

d'Atzeneta a les Torrocelles pel Castell tornant pel Mangranar

Més informació:
  • Bernat Agut, Jesús (1994) Toponímia dels pobles valencians. Atzeneta del Maestrat. Ed. Generalitat Valenciana
  • Bernat Agut, Jesús (2010) "De colls i collets. Algunes observacions" dins Societat onomàstica. Butlletí interior n 117-118  De noms i de llocs. Miscel.lània d'homenatge a Albert Manent i Segimon Ed. Soceitat d'onomàstica
  • Rutes a peu d'Atzeneta del Maestrat
  • Soler, Jose Luis (2015) Atzeneta del Maestrat. Un poble per viure. Ed. Diputació de Castelló. Accessible a la xarxa.
  • Serrador Almudéver, José Pascual (2007) descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. Avantpress
  • Serrador Almudéver, José Pascual  blog descubriendo Penyagolosa


Cap comentari:

Publica un comentari