dissabte, 13 d’agost de 2016

D'ALCOSSEBRE A SANTA LLÚCIA I TORRE EBRÍ TORNANT PEL CLOT DEL DIUMENGE

Com cada estiu enguany també ens toca fer una ruta per la Serra d'Irta, i esta vegada no ens compliquem gens i fem tot un clàssic: l'ermita de Santa Llúcia des de les Fonts, i baixant per l'Assegador del Clot del Diumenge retornant per vora mar.

Comencem la ruta a la mateixa platja de les Fonts, lloc curiós on l'aigua naix a la mateixa arena de la platja en un fenomen que es repeteix en altres punts de la serra on els aqüífers descarreguen a la vora o fins i tot dins la mar que a Mallorca anomenen "dolços" per ser surgències d'aigua dolça on hom pot agafar aigua per a beure.
Platja de les Fonts.
A estes hores del matí la platja està deserta. Només hi ha la brigada de neteja i alguns matiners que estan esperant que acaben per plantar els para-sols. Pel passeig algun corredor i caminador aprofita la frescor del matí per a fer exercici i nosaltres també però la frescor se'ns acaba pronte.
Passeig de les Illes Columbretes.
Des de la mateixa platja agafem el passeig de les Illes Columbretes. Bonic passeig a l'ombra dels pins i vorejat de baladres que enfila recte amunt entre la urbanització que envolta la platja.
Escales al "passeig".
De seguida la frescor del matí queda enrere al fer front a la dura pujada que ens farà superar en poc més de mig quilòmetre un desnivell de quasi 150 metres.
Les Fonts des del Garrofer.
El passeig acaba al Garrofer, on una antena corona la punta que domina la platja de les Fonts i el port esportiu. Des d'ací davalla un devessall de pins que amaguen tot de xalets i cases en la vessant de la marina.
El Pinar des del Garrofer.
Nosaltres seguim per l'altra banda on continua una pista que es converteix en senda. Unes marques de PR que començaven a les Fonts ens acompanyen en este tram fins que continuen recte cap a la urbanització del Pinar mentre que nosaltres trenquem a l'esquerra passant per baix de les Coves del Garrofer, situades sota un xicotet cingle.
Coves del Garrofero.
Resseguim un senderol que passa sota el conjunt de coves, usades recentment per a guardar i més antigament per a caçar com demostren les excavacions arqueològiques efectuades en alguna d'elles.
Cingle del Garrofer.
Es tracta d'un tram bonic, situat sota lo Pinar encara que per la part de davant de les coves i vorejant el barranquet del Garrofero no queda rastre del pinar després de patir un incendi fa uns anys que va assolar tot el Racó del Batle.
Urbanització del Pinar.
Resseguim el cingle on estan les coves fins que trobem un pujador per on remuntem els últims metres fins als carrers de la urbanització del Pinar.
Ara ens queda un tros entre els carrers de la urbanització on retrobem les marques del PR.
Santa Llúcia.
Seguint els carrers arribem al camí asfaltat que puja a l'ermita de Santa Llúcia i Sant Josep, i el seguim.
Recte continua la pista que puja a la torre Ebrí, continuació de la ruta (i que recurta el camí) però com anem bé de temps ens acostem a l'ermita què és un magnífic mirador de tota la plana litoral entre Alcossebre i Orpesa.
Interior de l'ermita.
L'ermita de Santa Llúcia i Sant Benet està construïda adosada a una antiga torre de guaita. Es tracta d'una ermita de nau única del segle XVII, senzilla, en l'arquitectura però decorada amb unes pintures murals que cobreixen totalment l'interior.
Aprofitem que està oberta per visitar l'interior on l'ombra i frescor contrasten fortament amb el sol de fora.
Davant l'ermita hi ha les restes arqueològiques d'un poblat de l'edat del bronze i ferro encara en excavació.
Camí de la torre Ebrí.
Tornem enrere sobre els nostres passos i de seguida agafem el PR-CV-431 que ressegueix les crestes de la serra cap a la Torre d'Ebrí.
Tossal de la Barra.
El camí passa per la part de l'ombria, des d'on es domina la vall d'Estopet que s'obre entre els dos braços meridionals de la Serra d'Irta. De l'altra banda queda el castell de Xivert des d'on a l'edat mitjana es governaven totes estes terres.
Vall d'Estopet.
Per dalt del Malentivet eixim a la pista que puja des de l'urbanització del Pinar, i ara cal seguir-la serra amunt. Per sort les vistes compensen, i molt, la montonia de la pista.
Pista d'Ebrí.
Arribem així a la Torre d'Ebrí. La torre d'Ebrí és una de les moltes torres de vigilància costanera bastides al llarg del segle XVI per a defensar la costa i avisar de l'arribada dels pirates algerians i turcs, torres que van estar en ús fins ben entrat el segle XVIII quan l'amenaça va anar minvant fins que va desaparèixer totalment al segle XIX. Herència d'esta època convulsa quan les costes valencianes van quedar despoblades són la fortificada ermita de Santa Llúcia i la Torre de Badum, que es poden vore des de dalt la torre d'Ebrí, així com també es veuen els castells de Xivert i Peníscola, i fins i tot la torre del Rei d'Orpesa.
Torre d'Ebrí.
Hui no pugem a la torre i ens conformem en admirar el paisatge des de sota mentre descansem de la pujada que, a causa de la calor que ja apreta, al final s'ha fet més dura del què toca.
Pla d'Ebrí.
Continuem camí i retornem a la pista que ens porta al pla d'Ebrí on el PR es bifurca. Per l'esquerra continua cap a Campanilles, al cim de la serra (amb una variant que baixa a la vall d'Estopet pel barranc de la Carrera). Nosaltres seguim per la dreta per a baixar a buscar la mar.
Les Fonts des del Pla d'Ebrí.
La pista acaba als peus de la Mola i des d'ací seguim una senda enfitada (i ben marcada) que ressegueix la carrerassa del Clot del Diumenge que enllaça la mar amb la Vall d'Àngel travessant transversalment el terme d'Alcalà.
Mirador dalt la Mola.
Només ens desviem per acostar-nos al cingle que tanca la Mola pel nord des d'on hi ha una panoràmica de la part nord de la serra, amb Campanilles, el Coll d'en Berri, l'Alt de la Bota, ...
Rascler a la Mola.
Retornem a la senda i continuem avall baixant per les vessants pedregoses que queden dalt del Racó de les Engerres i que formen una espècie de crestall rocallós que baixa cap al Pla de la Roda.
Pla de l'Argilaga.
Arribem finalment a un ametlar al peu de les muntanyes i el travessem arribant al Pla de Roda.
Pla de la Roda.
Passem per la Casa dels Protestants, amb una capella, que és una hospederia depenent de l'església anglicana.
Davant mateix de la casa passa el camí de Ribamar i el seguim a la dreta de tornada cap a Alcossebre.
Camí de Ribamar.
Seguim dos-cents metres pel camí, ample i polsós de tan de passar cotxes i de seguida trenquem a l'esquerra seguint les marques del PR i la carrerassa.
Camí de l'Atall.
L'assegador (i el camí) acaben al camí de l'Atall. Per ací continua el PR de retorn a les Fonts, i per ací passa també el pas de la Marina, assegador que recorria antigament tot el litoral valencià.
Platja del Serradal.
El topònim "atall" es repeteix al llarg de la riba de la mar, normalment aplicat a un camí i que ve de l'antic ofici d'atallador.
Els atalladors eren els soldats que havien d'anar a cavall de torre a torre per a vigilar la costa. En este cas des de la torre de Badum fins a la d'Alcossebre, per a avisar en cas d'atac dels pirates berberiscos.
Camí pel pla de Veleta.
Nosaltres seguim també el camí de l'Atall però no ens trobem pirates, només turistes que ja estan prenent posicions a les cales per a prendre el sol, el bany o per a passar el dia.
Cala de la Mundina.
Arribem així a la cala de la Mundina, amb el far que l'acompanya, i ací canviem la senda pel passeig que ens acompanyarà ja quasi fins al final de la ruta.
Passeig marítim des de cala Mundina a cala Blanca.
El primer tram el fem pel passeig marítim que uneix la cala de la Mundina i la cala Blanca. Agradable de fer i amb bones vistes.
A partir de la cala Blanca cal continuar una estona pel camí de Ribamar, ací asfaltat, fins que agafem el passeig de les Fonts.
Passeig a les Fonts.
I seguint el passeig de les Fonts arribem a la platja de les Fonts, menys solitària que fa tres hores quan hem començat la ruta.
Platja de les Fonts.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

Triangulant la serra d'Irta: Campanilles, Torre Ebrí i cala Argilaga.
Volta a la Vall d'Estopet
Santa Madalena de Polpís a Alcossebre
Alcossebre - Campanilles - barranc Parra

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada