dissabte, 7 de juliol del 2018

FANZARA MORISCA: L'ALCUDIA, EL CASTELLET I LA LLEUXA

Hui ens toca ruta cultural i, com ve sent habitual a l'estiu, al voltant d'un riu. En este cas ens acostem a la vall de Fanzara a fer una volta per a visitar els quatre nuclis de població que hi havia abans de l'expulsió dels moriscos: Fanzara, Alcudia, el Castellet i la Lleuxa; i per a complementar la ruta visitarem el MIAU que toca este cap de setmana.

Encara amb la frescor del matí eixim de baix del poble de Fanzara travessant la Huerta Mayor cap al riu, camí de la Yesera. Deixem enrere bancals de tarongers alternats amb alguns altres d'hortalíssia abans d'arribar als canyars de vora riu, just sota l'Alcudia que s'alça de l'altra banda del riu dominant la vall.
Pàrquing del MIAU.

Museu en construcció.

L'Alcúdia des de la Huerta.
L'únic problema és travessar el riu. Ja ho vam fer fa uns anys  per la Yesera on hi havia un pas pràcticable quan el riu no duu molta aigua però amb les riuades tot ha canviat i l'antic pas sembla haver desaparegut, així que finalment decidim travessar seguint les traces dels animals que passen per ací. Ens cal banyar-nos els peus però amb això ja contàvem.
Travessem obrint-nos pas entre la vegetació i pugem per l'altra banda a la carretera de Montanejos. Davant nostre queda la senda a la fuente del Turio i al costat la Yesera, antiga fàbrica d'algeps reconvertida en hotel rural i ara completament arrasada i expoliada.
Ara ens toca continuar per carretera a l'Alcudia, anant alerta que les motos que pugen a Montanejos no se'ns emporten per davant.
Buscant la manera de travessar el riu.

Travessant el riu.

Carretera de Montanejos.
Des de la carretera podem vore les restes de muralles de l'Alcudia, i les hortetes que hi havia als seus peus, regades per la font del mateix nom.
Ens desviem per la carretera vella i, quan fa una revolta a la dreta, continuem recte entre restes de corrals, l'únic vestigi d'edifici que queda de l'antic despoblat morisc de l'Alcudia, abandonat arran de l'expulsió del 1609.
Pugem al tossalet on s'alçava i un senderol ressegueix la línia de muralles. Des d'ací dalt es domina tota la part fèrtil de la vall de Fanzara, però queda més lluny que l'emplaçament actual per a arribar a l'horta així que és normal que quan ja no hi havia perill de guerres i atacs el poble es traslladara a un lloc més proper a la terra de cultiu.
Muralles de l'Alcudia.

Corral de l'Alcudia.

Muralla de tapial de l'Alcudia

La Huerta i Fanzara des de l'Alcudia.
Retornem a la carretera i continuem carretera amunt cap a Onda. Passem el desviament de Fanzara i uns metres més amunt trenquem a l'esquerra per un vell camí de ferradura (ara ampliat) que entra a la Venta, o millor dit, al colladet on va estar la Venta doncs ací hi havia un encreuament de camins passant el que anava de Fanzara a Onda (Tales i Suera) i un dels dos que remuntava el riu de Millars per on hi havia gran trànsit de rècues arrieres.
Per la dreta continuava el vell camí i també el camino de Ayódar (que puja a la Muela), recuperat recentment per a pujar a la Cueva de la Muela. Nosaltres seguim recte per una pista que travessa el barranco del Arbolaje quedant als peus del Castelet.
Quan passem sota el tallafocs d'una línia elèctrica el seguim a la dreta en forta pujada cap al collet que separa el Castellet d'un tossalet bessó. La pujada és recta i costeruda però curta.
Antic camí real d'Onda a Aragó pel Millars.

Tallafocs cap al castillet.
De l'altra banda del coll baixa una pista a buscar la Cueva Santa, i de seguida hi arribem. Ací passa la carretera de Montanejos i hi ha una imatge de la mare de Déu de la Cova Santa (d'ací el nom). Antigament passava el camí d'Onda i hi havia una creu anomenada la Cruz del Sábado. Els camins s'han actualitzat i també les advocacions religioses.
Una fita marca el punt on comença la senda que puja al Castillet. Es tracta d'un senderol mig enfitat i mig camp a través buscant els punts amb més roca i menys vegetació que en poca estona i molt d'esforç ens situa dalt del cim, on encara es conserven les restes d'una torre.
Collado de la Cueva Santa.

Capella de la Cueva Santa.
Pujant al Castillet.
Les vistes des d'ací són immillorables, controlant tot l'accés a la vall de Fanzara i dominant els tres pobles de la vall (l'Alcudia amb dificultat).
La Lleuxa des del Castillet.

Fanzara des del Castillet.

Restes del Castillet.
Baixem al collet i continuem ruta per un entrador d'una finca. Tant l'entrador com la finca estan abandonats però es passa bé. Arribats a la finca la travessem a buscar el barranc que continua per la banda de baix i, ací trobem un sender obert per les ovelles que ens permet baixar a buscar el camí asfaltat de la Lleuja.
La idea inicial era continuar per un sender paral·lel a la carretera a buscar el mas de los Canonigos per entrar a los Casales per dalt, però Juanma s'ha lesionat en un mal pas i decidim seguir el camí asfaltat, de baixada i més fàcil.
Seguim camí avall fins que trobem un entrador a la dreta. Ací ens separem i el lesionat continua recte al poble mentre la resta seguim a la dreta per retallar el camí que entra a l'antic poble de la Lleuxa.
Recte pels bancals.


Camino de la Lleuxa.
Ens costa trobar el punt per a baixar a l'antic camí de la Lleuxa però finalment ho fem i seguim per l'ample camí (per on passa el GR-333) desviant-nos per a travessar les despulles de les cases de baix a dalt fins arribar a los Casales on només hi ha un corral ben conservat.
Travessant bancals cap al barranco de la Lleuja.

GR-333 pel barranc de la Lleuxa.

Restes de l'antic despoblat de la Lleuja o Lleuxa.
Ara ens toca retornar pel GR cap a Fanzara, i el seguim apretant el pas a buscar el riu. Quan arriba al riu continua paral·lel al riu un bell tros fins que a l'altura del camino de la Lleuja el segueix per a travessar el riu a gual. Ací ens tornem a dividir i la meitat del grup continua per l'esquerra per a tornar a Fanzara per l'Escaleta. La resta travessem novament el riu a gual banyant-nos els peus (no hi ha passera) i continuem per l'altra banda pujant cap a Playa.
GR-333 camí del riu.

Travessant a gual el riu de Millars.
Pugem a buscar el camino de los Llanos, ara asfaltat, i ací abandonem el GR que continua cap a Ribesalbes per la dreta mentre que nosaltres seguim a l'esquerra cap a Fanzara que ja tenim davant però més lluny del que pensàvem.
El camí passa als peus de la Frontera de Playa, un llarg cingle que tanca les hortes de Playa que queden als nostres peus. Sota el cingle creixen llidoners i figueres que ens fan ombra i sota nostre queda la Huerta de Playa, majorment abandonada però on encara hi ha prou partetes treballades.
Arribem al barranco de la Bailesa i se'ns afig el camí de Ribesalbes que baixa des del Collao. Ara sí que ens queda ben poc i de seguida entrem al poble per la fuente del Cantón.
Camino de Playa per la Frontera.

Camino de Ribesalbes.
Ací mateix estan fent un gran mural a una casa. Aprofitem per vore com treballen les artistes i continuem travessant el poble observant altres artistes que estan pintant o decorant façanes de cases.
Al bar trobem la resta de companys i tots junts baixem al riu a refrescar-nos per fora amb la fresca aigua del riu i per dins amb una bossa nevera amb cervesses.
Art urbà a la fuente del Cantón.

Instal·lacions del MIAU.

Riu de Millars al pont.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

de Ribesalbes a Fanzara
GR 333: circular entre Ribesalbes i Tales per terres de Fanzara
del Salvador d'Onda a la Lleuja i Ribesalbes
de Fanzara al Salvador per la cova de la Mola i l'Escaleta
de Fanzara a la Mola per la fuente del Turio


Més informació:
  • MIAU Fanzara
  • Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara 
  • Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora
  • Web de l'ajuntament de Fanzara
  • Llop Goterris, Xavier (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà <http://www.slideshare.net/xgoterris/30-rutes-a-peu-per-la-serra-despad>
  • Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada