divendres, 20 de juliol de 2018

LA FUENTE MIJARES I EL PORTILLO RAMIRO DES DEL TEMBLAR


Fugint de la calor de l'estiu ens acostem a fer camí per les serres de Gúdar, en concret decidim fer una ruta que (sembla) ja una clàssica de tanta gent que ha fet en els darrers temps. Així després de vore algunes ressenyes (sobretot de Manuel i Raquel, la millor guia de la zona) y alguns tracks de Juane Alemany, Jvicent i Santigrau vam elaborar la nostra pròpia ruta, com sempre modificada sobre la marxa per adequar-la a allò que apareix sobre el terreny.
La idea inicial era anar des d'Alcalá al naixement del Millars i al Portillo Ramiro. Així que combinant rutes de tots els anteriors al final ens ha eixit una ruta no massa llarga que enllaça les tres fites.
Per començar ho fem no des d'Alcalá sinó des de la depuradora del poble estalviant així un bon tros de carretera que no es pot evitar (la carretera passa damunt els antics camins de ferradura).
Deixem doncs el vehicle a la depuradora, assegurant-nos que no moleste ni a l'accés a la depuradora ni als hortets de la vora (de fet l'empleat de la depuradora ens va indicar el millor lloc per aparcar). La depuradora es troba a la confluència del río Alcalá amb el barranco de Valdespino i és un autèntic encreuament de camins (i ara carreteres) i al nord mou el camí (ara carretera) a Cedrillas, a ponent el camí (també carretera) al Castellar i Cabra. Però encara en queden dos camins més que pugen cap al nordoest; el de las Lomas per la Negraliza i el de la Cerrada. Nosaltres eixirem pel segon i tornarem pel primer (a pocs metres riu avall encara eixien el camino de las Navas i el de Valdecerezo per a completar els camins que mouen des d'este punt).

Comencem a caminar i el primer que fem és travessar el barranco de Valdespino, on s'embassa l'aigua creant un fanguejal al mateix camí. Per l'altra banca passem una portera i comencem a pujar pel camino de las Lomas, ben ample i delimitat per parets de pedra.
No fem massa passes per ell i de seguida trenquem a la dreta per buscar el vell camino de la Cerrada, que puja per l'ombria travessant antics bancals on ara creix un interessant bosc de pins acompanyat de nombrosos caducifolis: avellaners, cirerers de pastor, orons i algun til·ler. El camí es pot seguir prou bé, de tant en tant també anem trobant alguna branca tallada i alguna fita que algú ha posat de manera que el principal problema és trobar la traça del vell camí entre les moltes sendes obertes per les vaques. Només quan arribem a una zona d'antics bancals sembla que es perd la traça però finalment la retrobem un poc més amunt i, ara sí, encara que no està massa xafada és fàcil de seguir.
Seguint el vell camí passem per dalt d'unes penyes d'arenisca des d'on es domina Valdespino. A sota nostre hi ha el Temblar, magnífic bosc de trèmols, una espècie poc o gens habitual a les nostres latituds i que creix ací aprofitant la humitat dels gresos i la frescor d'una ombria a quasi 1600 metres d'altura.
Deixem enrere les penyes que fan de mirador i continuem ascendint pel bosc on, poc a poc, van desapareixent els caducifolis que creixien sota el pinar, de manera més clara quan el terreny esdevé calar.
El camí supera un ressalt calcari i arriba a la gran altiplanície de las Lomas que s'estén al llarg d'uns quants quilòmetres entre Valdespino i les canteres del Chaparral.
El castell d'Alcalá des de la depuradora.

Encreuament de carreteres.

Camino de la Cerrada.

El camí es perd per moments entre els vells bancals on ara creix el pinar.

Tram d'arenisca on creixen els caducifolis.

Trèmols al "temblar".

Arribant a dalt de las Lomas.

Las Lomas.
Travessem ara les llomes i el pinar s'aclareix alternant els pins amb els ginebres. Passem per la vora del corral de la Negraliza, ara assolat completament, i enllacem amb un carril que ens porta cap a ponent. El carril planeja suaument fins que comença a baixar a buscar el barranco de las Lomas que travessa pujant per l'altra banda per un carril més ample que, després de deixar a l'esquerra uns camps treballats entre el pinar, acaba a l'ampla clotada on hi ha els masos de las Lomas de Abajo i de Enmedio i de la Loma Alta. Es tracta d'una gran foia ocupada per terres de cultiu o pastures a quasi 1600 metres d'altura i vorejada de tossalets més alts.
Arribem finalment a la pista de las Lomas que des de la carretera d'Alcalà a Cedrillas puja cap a las Lomas. La travessem i seguim per l'entrador que va al mas de la Loma de Abajo. Avancem entre camps de cereal que quan ens arrimem al mas deixen pas a terres de pastura. Arribem així al mas de la Loma de Abajo que, com tots els masos d'estes terres, agrupa en un mateix bloc constructiu la casa, els corrals i les pallisses. Ara es troba abandonat, les parets i sostres encara s'aguanten però amenacen ruïna.
Nosaltres deixem el mas a la dreta i continuem per un carril mig esborrat que travessa un barrancusset i enfila amunt per les faldes dels tossals que tanquen la foia pel nord. El carril trenca cap a la dreta però nosaltres pugem recte seguint les traces de les ovelles que enfilen a buscar un pas al cinglet que voreja els tossals.
Superat el cingle entrem al pinar, més pla, i per dalt trobem una pista vella que el segueix cap a la dreta en lleugera baixada i la seguim. La pista va canviant de direcció i enfilant cap al nord cap al lloc on està el naixement del Millars. Travessem una pista més ampla i comencem a baixar entre el pinar per un tram que s'enclota un poc entre les llomes. De fet anem baixant per la capçalera d'un dels barrancs que conformaran el Millars encara que ací és només una xicoteta depressió allargada al mig de les llomes.
Continuem baixant per una antiga pista de traure fusta i veiem com en alguns llocs hi ha pins marcats per a tallar. Un poc més avall travessem una nova pista més ampla i enfilem per dins del barranc que comença a ser més evident.
Conforme baixem el barranc es va enfonsant entre les muntanyes deixant parets encinglerades als costats i salts i blocs caiguts al llit així que ens toca eixir-ne per l'esquerra i el seguim per dalt, més fàcil que avançar pel caos de roques que és el seu llit.
Vall als peus de las Lomas.

Mas de la Loma del medio.

Mas de la Loma de Abajo.

Las Lomas des del Chaparral.

Passant un portell per entrar al Chaparral.

Seguint un antic carril de traure fusta.

Arribem així per dalt a l'encreuament del barranco Verde amb el que portàvem (origen del Millars) i ens toca baixar. Ho fem buscant el millor pas per a salvar el gran desnivell que ens separa del fons evitant els cingles. Tots els voltants estan coberts per un pinar adult amb poc de sotabosc que facilita la baixada al llit del barranc. Arribem finalment a la confluència dels dos barrancs on, segons els mapes de l'IGN hi ha el naixement del Millars però en estos moments no hi ha aigua.
Seguim barranc avall i trobem una antiga pista de traure fusta i per ella avancem barranc avall fins que trobem un nou barranc que s'incorpora al riu de Millars. Ací trobem les marques del SL-TE-10 que uneix Cedrillas amb el naixement del Millars. Per l'esquerra puja a buscar el punt més alt d'on ix aigua però nosaltres no ho visitarem ara sinó que primer baixem per la dreta, riu avall, a buscar la fuente Mijares per a fer un mos.
A partir d'ací el riu de Millars porta aigua i el sender, clar i planer, és tota una delícia passant pel costat del riu on baixa una aigua tan clara com freda formant xicotets salts.
Arribem així al merendero de la fuente Mijares on aprofitem les tauletes per a fer un mos i l'aigua de la font per a fer un glop i reomplir les botelles. Ens estem una bona estona abans de decidir-nos a moure i finalment ho fem refent el camí que hem fet de baixada pel SL, esta vegada disfrutant del riu però mentre pugem.
Arribem al punt on el sender se'n desvia del riu i puja per la dreta remuntant un barranquet per on baixa aigua formant alguns salts. Conforme pugem l'aigua es fa més escassa fins que arriba a un punt on desapareix. És este el punt on podem establir el naixement del Millars.
El futur riu Millars, ara encara un barranc que s'enfonsa.

Baixant al llit del barranc.

Río (o barranco) Mijares.

Río Mijares.

SL-TE-10 vora riu.


Refugi forestal de la fuente Mijares.

Fuente Mijares.

Remuntant el sender buscant el naixement del riu.

El sender continua per dalt encara que no trobem ja més marques. Nosaltres ja no fem massa cas del sender i eixim per la part de dalt del barranc cap a la Molatilla. Superem un caos de roques i un estret portell i seguim per la vora del barranc que passa a frec d'uns cingles fins que s'obre. El paisatge canvia i el pinar madur i fresc queda enrere i davant trobem un pinar més esclarissat que alterna amb els ginebres i les zones obertes d'herba.
Pugem camp a través a buscar una pista que des de la fuente Mijares puja a la Molatilla però no la seguirem més que un curt tram perquè, retallant per un collet, busquem un carril de traure fusta que ens portarà a las Canteras del Chaparral.
Anem pujant pel carril fins que acaba. Des d'ací enfilem recte a buscar el cim de la muntanya que ja tenim al davant. Per la banda que pugem la pendent és prou suau però a l'arribar dalt veiem el perquè del nom i és que las Canteras queden de l'altre costat: una alta cantera o cingle talla la muntanya. Ara ens tocarà resseguir el cingle per dalt durant uns quants quilòmetres i és que entre la Muela i el Portillo Ramiro hi ha quasi quatre quilòmetres de cingle ininterromput.
A la part més alta i exposada els pins creixen mal, només hi ha alguns exemplars retorçats, menuts o directament morts pels llamps. El que sí hi ha són extenses clapes de savines rastreres o xaparres que li donen nom a la gran partida del Chaparral.
Cal anar esquivant les taques més grans de xaparres, sempre que és possible fugint dels cingles encara que quan més prop hi anem millors són les vistes sobre Cabra, que està baix, i tota l'extensa vall que s'estén entre la serra de Gúdar i la de Javalambre, que queda just a l'altra banda.
Després d'un primer tram de cantera baixem a un portell que permet el pas a l'altra banda. Per ací passa una pista i la seguim per l'ombria, lluny dels cingles, fins que se'n desvia cap al nord i pugem novament camp a través pel pinar a buscar l'últim tram de cingle que ens portarà al vèrtex del Portillo Ramiro, punt més alt de la Cantera del Chaparral i on trobem el vèrtex geodèsic tombat pels llamps.
Les vistes des d'ací dalt són impressionants dominant bona part de la comarca de Gúdar i Javalambre i les dos serres del mateix nom.
Eixint del barranc on es forma el Millars.


Carril cap a la Molatilla.

El Chaparral.

Part més alta del Chaparral.


Javalambre des de la Cantera del Chaparral.

Cantera del Chaparral.



Vèrtex del Portillo Ramiro.
Després de descansar una estona encetem la baixada on trobem marques del PR-TE-28 i les seguim mentre s'endinsen al bosc baixant cap al gran portell que s'obre a la Cantera, l'autèntic Portillo Ramiro i per on passa un assegador. Al coll trobem un pal indicador del PR que des d'ací es dirigeix al Castellar o a Alcalà. Nosaltres el seguirem cap a Alcalà. El PR ressegueix una pista traçada sobre l'assegador que baixa pel pinar sempre prop del barranco de las Lomas, ací un simple regall que poc a poc va fent-se més profund.
El camí ens aboca a un encreuament on hi ha un corral. El PR gira a la dreta i continua per pista cap a la fuente de la Peñuela però nosaltres decidim baixar seguint el traçat de l'assegador que ací baixa recte cap a un barranquet. Travessem el barranc i pugem per l'altra banda anant a parar al campamento de las Lomas, del moviment Junior, on hi ha tot de tendes de campanya plantades al voltant de la casa on hi ha el menjador i els serveis. Ens acostem i els trobem dinant. Preguntem per la font i per la continuació del camí i amablement ens indiquen que la font la tenim a pocs metres, del camí que volem seguir no en saben massa cosa.
Arribem a la font on carreguem aigua i retrobem el PR que ara seguirem recte pel vell camí que fa cap a una pista. A la dreta queda l'ampla clotada on hi ha els masos de las Lomas per on hem passat abans. Nosaltres aprofitem per fer un mos a l'ombra d'uns pins i estudiar el camí a seguir abans de continuar ruta. Finalment decidim continuar recte per l'assegador que, més o menys, passa per dalt d'una serreta que s'allarga entre la clotada de las Lomas i el barranc del mateix nom. Anem buscant el millor pas per la part més alta fins que veien a la dreta una gran foia treballada decidim baixar per la solana per a trobar el camí que n'entra.
Baixem al gran camp i el travessem per la part més estreta buscant un entrador que passa per l'altra banda per l'ombria i, seguint-lo, arribem al carril que entra al corral de la Negraliza per on hem passat al començar la ruta.

Baixant al Portillo Ramiro.

El Portillo Ramiro.

Corral de las Lomas.

Campamant Junior de las Lomas.

Fuente la Peñuela.

Antic camí a Alcalà.

Baixant camp través.

No seguirem este camí sinó que girem a la dreta camp a través a buscar el camino de la Negraliza. En un principi no trobem el camí però finalment enllacem amb ell i trobem que es pot seguir prou bé doncs es nota encara la traça del camí i anem trobant algunes fites que ens ajuden a seguir-lo.
El camino de la Negraliza abandona las Lomas arribant a la vertent que baixa, profundament, cap al mas del Agua Blanca. Ací el camí continua flanquejant la vessant a buscar el mas de la Negraliza. Es tracta d'un dels millors trams del recorregut gràcies a les vistes que dominen el riu Alcalá que corre uns centenars de metres més avall.
Després de passar una zona de prats on regalimen un parell de fonts arribem al mas de la Negraliza que encara s'alça al canto de la Loma, mig assolat. Des d'ací enfila avall amb llargs trams encara empedrats que han resistit la força de les aigües abans d'endinsar-se al bosc. Per davall nostre corre la carretera del Castellar.
El camí baixa ràpidament a buscar el barranco de Valdespino, quasi a la seua confluència amb el río Alcalá i quan ja quasi estem a la seua altura enllacem amb el camí que hem seguit a l'anada. Ja només ens queden dos-cents metres per tornar al punt d'inici i completar una ruta tan entretinguda com interessant per la serra de Gúdar.
Assegador de la Negraliza.

Fites a la vora del camí.


El Agua Blanca i, al fons, la Nava.

Mas de la Negraliza.


Alcalà des del camino de la Negraliza.


Barranco de Valdespino.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc


Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada