dissabte, 19 de desembre de 2015

LA LLOMA, L'ABELLER I LA CUCALA DES DE BORRIOL


Hui tocava fer una ruta curta per estar pronte a casa, així que hem anat a pujar un dels pocs vèrtex dels voltants de la Plana que ens queden.
Ja fa temps que tenia dissenyada una ruta per a pujar al tossal de la Cucala des de Borriol, guardada per a una ocasió com aquesta i hui l'hem anat a seguir encara que el dia no ens ha acompanyat i hem eixit de Borriol amb un cel tapat per núvols baixos (o boires altes) que no ens deixaven vore les muntanyes dels voltans.
Rutes i sendes de Borriol.
Eixim de Borriol pel costat de la fàbrica de mobles de Pitarch i seguim pel camí de les Pedreres o de les Ermites, perquè als dos llocs porta.
Deixem enrere les construccions i travessem el barranc de la Botalària on el camí es fa de terra entre camps de tarongers. Un poc més avant travessem el barranc del Rabosero i deixem també enrere els tarongers entrant al pinar que ocupa el lloc dels antics bancals de secà.
Camí de les Pedreres o de la Cucala.
Després d'una curta costera trasponem un collet i deixem a la dreta l'antic camí de les Ermites, per on tornarem. Nosaltres ara seguim recte cap al Cingle de la Cucala, que queda davant nostre tapat per les boires.
El pinar s'alterna amb els bancals de garroferes que encara es treballen mentre baixem a travessar un nou barranc, el de les Ermites. A cada banda del barranc passa un ample camí, el primer, asfaltat que puja a les Ermites, i el segon, de terra, que puja a les Mallaes on trobem un cartell d'informació de les rutes a peu per Borriol. Nosaltres anirem trobant al llarg de la ruta les marques grogues de la volta a la Cova de les Ferreries.
Cingles de la Cucala.
Descartem els dos camins amples i continuem pel camí, més estret, de les Pedreres que travessa els camps buscant el peu del Cingle de la Cucala, on hi ha una important escola d'escalada.
Camí de la Cucala.
Des d'ací el camí de les Pedreres continua costera amunt cap a un collet que dona pas a l'Abeller. Nosaltres trenquem a l'esquerra passant pel mas de la Cucala i travessant l'Aigüera del Mellat, que baixa del collet, abans d'agafar una senda que puja fent voltes entre els vells bancals de garroferes cap a la Lloma.
La Cucala entre les boires.
Quan arribem a dalt es junta per la dreta una senda que ve del camí de les Pedreres, molt fressada pel pas de les bicicletes.
Continuem ara per dalt de la Lloma que s'allarga cap al sud. No és molt alta però queda dalt les boires i només quan s'alcen un poc podem vore a la nostra dreta el cim de la Cucala.
Senda de la Lloma.
Seguim el camí que passa entre bancals de garroferes, molts d'ells totalment erms i menjats per la malea encara que fins i tot allí les garroferes continuen creixent verdes i fortes.
La Cucala des de la Lloma.
Deixem un camí més ample que baixa per l'esquerra cap als Mallols, i enfilem la part final de la Lloma, que coincideix amb un assegador, i on els bancals queden enrere.
La Lloma.
Ens trobem a la Lloma pròpiament dita, llom que li dóna nom a la partida. La lloma es troba coberta de fenàs i alguns romers que creixen entre les clapisses del cim.
Clapisses dalt la Lloma.
La senda, poc evident ací entre el rocam, baixa en diagonal cap a les cases més amunteres de la urbanització de la Lloma.

Urbanització la Lloma i els Mallols.
Quan arribem a les cases no les travessem sinó que seguim a l'esquerra una drecera que baixa pels bancals, evitant el pas per les cases, arribant al barranc de l'Abeller.
Camí del mas de Sopes.
Travessem el barranc i seguim per un vell camí de carro, ample, que travessa el pinar que entapissa el fondal que s'estén de la Lloma a l'Abeller.
Camí de l'Abeller.
El camí ens porta a travessar l'asfaltat camí de l'Abeller i, seguint recte, al mas de Sopes.
Mas de Sopes.
El mas de Sopes és un gran casalici, bastit mirant al migdia per aprofitar el sol, i amb un parral d'obra al davant per fugir de la calor de l'estiu. Com altres masos i alqueries de la Plana la vivenda queda a la façana principal mentre que la part de darrere presenta un pati cobert amb corral i pallissa al voltant, conformant un únic bloc.
Pujador entre bancals.
Per darrere del mas seguim un track d'abelcs que travessa el vessant abancalat aprofitant els pujadors de bancal a bancal fins que eixim a la part de dalt, tan pedregosa que ja no es va abancalar.
Urbanitzacions de la carretera de l'Alcora des de l'Abeller.
Conforme pugem les urbanitzacions que envolten l'Abeller i s'estenen pels voltants de la carretera de l'Alcora van quedant als nostres peus esborrades per la boira que poc a poc va desfent-se.
Cim de l'Abeller.
Deixem a l'esquerra una senda clara que baixa i continuem amunt passant per la vora dels cingles que tanquen pel nord el cim.
Al cim de l'Abeller hi ha unes antenes i fins ací puja una estreta pista que seguim avall, fins que arribem al capdamunt de les Pedreres de l'Abeller que, juntament amb les de Morimbou, és d'on s'ha tret la pedra de Borriol, usada en molts dels edificis de la Plana ja des d'antic.
Pedreres de l'Abeller.
Ens entretenim a la part alta de la pedrera, d'on ara ja no trauen pedra, mirant el treball realitzat tallant i traient la pedra, i des d'ella seguim per un corriol que baixa cap a Morimbou travessant una xicoteta pedrera, ara abandonada.
Cap a Morinbou.
Arribem a un ample encreuament de camins. Per la dreta ens ve el camí de les Pedreres (marcat amb PR des de Borriol) que continua per l'esquerra. Nosaltres seguim recte cap a la Pedrera de Morimbou, just davant nostre, travessant les finques de tarongers que ocupen les faldes dels tossals.
Camí de carro a les pedreres.
Seguim el camí de Morimbou però abans d'arribar a la pedrera ens desviem a la dreta buscant un vell camí de carro que puja cap a una altra pedrera, excavada a la falda de la muntanya.
El Cormo del Perdiguer.
El camí acaba a la pedrera però per la vora unes fites ens marquen el senderol que continua amunt cap al primer cormo del tossal de la Cucala.
Des d'ací cal seguir les fites i no perdre la senda que ens portarà per dalt de l'ample tossal a passar pel costat del vèrtex geodèsic.
Cim de la Cucala.
Des del cim hi ha prou bones vistes cap a l'interior, tot i què les boirines difuminen les muntanyes en la distància. Cap a la mar seguim sense vore quasi res perquè la boira no s'ha acabat d'alçar i esborra els pobles de la Plana.
Iniciem la baixada de la Cucala cap al nord, per una senda clara que davalla al collet que separa el tossal de la Cucala del Cingle del Perdiguer que, per esta banda és tan sols un tossalet redó.
Cingle del Perdiguer.

Arribats al coll per ací passa el camí de la Cucala, que puja per la vora del cingle per on hem passat abans i traspon el coll per a baixar cap a la cova de les Ferreries.
Nosaltres no el seguim i continuem recte per un senderol que puja al Cingle del Perdiguer, passa per dalt i baixa per l'altra vessant, enfilant cap a les Mallaes.
Baixant del tossal del Perdiguer.
La baixada no està massa clara i el senderol es va perdent entre el matollar, tot i què sempre anem trobant pas de persona entre els corriols que fan els senglars.
Baixem el primer tossal i passem per un collet i un seguit tossalets a la Mallada Plana.
Tram difícil.
Finalment mig perdem la traça abans d'enllaçar amb una senda que puja des de la Cova de les Ferreries i, seguint-lo, arribem just al coll de les Mallaes.
Coll de les Mallades.
Ens trobem en un important encreuament on arriben fins a cinc camins; l'un el que hem vingut, per la dreta baixen dos camins a Borriol, el vell camí de carro de les Mallaes i la nova pista per als cotxes. Per l'esquerra baixa el camí a la Cova de les Ferreries i puja el camí dels Perxets que continua a Moró.
Camí de les Mallades.
Nosaltres enfilem avall pel camí de les Mallaes per on baixa també la ruta a la cova de les Ferreries, i baixem tota la costera de les Mallaes fins al barranc de les Ermites.
Es tracta d'una baixada còmoda, sota el pinar, i per un camí ample que ja tocava després dels senderols tapats i costeruts del Perdiguer.
Bous al mas del Platero.
Abans d'arribar al barranc trobem un tancat de bous braus que ens miren en mala cara. Les tanques no semblen prou resistens per a aguantar l'embestida d'una dotzena de bous i damunt se'ns queden mirant fixament. Per sort pareix que tenen més por que nosaltres i se'n van corrents.
Mas del Platero.
El camí baixa a travessar el barranc de les Ermites i puja a trobar el camí asfaltat de les Ermites just davant del mas del Platero, ara reconvertit en ramaderia de bous.
Nosaltres seguint les marques continuem pel vell camí de les Ermites que han desviat per a passar per dalt del mas, i el continuem vorejant durant un llarg tram la finca.
Camí de les Mallades sota les Javaloies.
A l'allunyar-nos del mas trobem el vell camí empedrat, ara estret tot i que en altres temps fou un camí de carro, i seguint-lo ens deixa al camí de les Pedreres, per on hem començat la ruta.
Tornant a Borriol pel camí de les Pedreres.
Ja ens queda ben poc per arribar a Borriol, així que apretem el pas i de seguida ens trobem els primers edificis del poble donant per acabada una ruta que, sense boira, guanya molt; i esborrant un altre vèrtex de la llista de pendents.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc


Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada