dissabte, 2 de gener de 2016

EL TOSSAL D'EN BOIX I SANT JOAN NEPOMUCÉ PELS ASSEGADORS D'ALBOCÀSSER

Comencem l'any i continuem amb els vèrtex. Hui ens hem traslladat al Maestrat, terra dura i més a l'hivern quan l'aire fred bufa pels tossals, les plantes dormen i els animals i persones s'amaguen a la vora del foc.
 Però enguany no és un any normal. Les argelagues engalanen de groc les muntanyes i el vent, bé el vent bufa com sempre però menys fred i més fresc i és que el gener sembla més març, anunciant una primavera propera.
Carretera de les Coves.
Comencem la nostra ruta a Albocàsser, davant de la font i els llavadors. I ho fem seguint la carretera de les Coves fins quasi el final del poble, ací trenquem a la dreta pel carrer dels Torners, que de seguida es converteix en el camí dels Torners, partida on ens dirigim.
Ameter en flor a les Tornes.
El primer que ens sorprén a l'eixir del poble és trobar ametlers florits. No és estrany trobar algun ametler florit a meitat de gener vora la mar, però tan a l'interior i a començaments d'any? i és que l'hivern encara no ha arribat .
Camí dels Torners.
El camí puja cap a la font de na Tosca travessant la partida de les Tornes, de la qual pren el nom. Les Tornes és una partida plana al costat del poble i per tant es troba ocupada per camps treballats i algunes granges un poc més allunyades del poble.
Deixem a la dreta el camí dels Torners per on hi ha una ruta de l'ajuntament d'Alboccàsser que puja a la font de na Tosca. Nosaltres seguim rectes pel camí asfaltat que coincideix amb un assegador que enfila recte al Tossal d'en Boix.
Albocàsser des de l'assegador del Campello.
Deixem enrere dos granges a dreta i esquerra abans d'arribar a l'encreuament amb l'assegador de la Bassa de Navarro on seguim recte per l'assegador del Campello on l'asfaltat deixa pas a un camí de terra que passa entre dos granges abans d'acabar a un barrancusset des d'on una senda remunta pel mig de les parets que delimiten l'assegador.
Fites que marquen l'assegador.
Conforme guanyem altura les parets es van separant i hi ha un punt on les perdem de vista així que seguim unes grosses fites que marquen el centre de l'assegador. Seguint-lo arribem a la carretera de la Serratella i la travessem, continuant recte per una senda menys clara que segueix el traçat de l'assegador amunt fins que entronca amb l'assegador de les Marietes, per on hi ha traçat un carril de cotxes.
Assegador de les Marietes.
Deixem enrere la senda i seguim per una pista precària però continuem xafant els camins ramaders d'Albocàsser que enllacen tot el terme formant una densa xarxa fruit de la importància que va tindre la ramaderia en estes terres de l'Alt Maestrat, que van viure l'època de màxima esplendor als segles XV i XVI gràcies al comerç de la llana amb Gènova.
Vèrtex vell i nou del tossal d'en Boix.
L'assegador de les Marietes ens porta a un nou assegador, el del Cap de Terme que segueix la ratlla entre els termes d'Albocàsser i les Coves, primer, i de la Serratella, més endavant i que també s'ha aprofitat per traçar una pista.
Seguint-lo a l'esquerra de seguida arribem al capoll de la muntanya on hi ha el vèrtex geodèsic.
De fet hi ha dos vèrtex, el tradicional piló blanc i una pedra dalt d'una barraca de pedra que feia la funció de vèrtex fins a la construcció del darrer.
Des de dalt del vèrtex es domina una ampla extensió de terreny. Per la banda de ponent es veuen les muntanyes de l'Alt Maestrat fins a l'Aragó: el tossal d'Orenga, el Montcàtil, el Tossal de la Nevera, Penyagolosa, el tossal d'Esparraguera, el Turmell, ... Per la banda de llevant queda un poc més boirós però també s'albira des de la serra d'Irta al Prat de Cabanes. Una bona col·lecció de vèrtex.
Assegador de Cap de Terme.
Després de la foto de vèrtex ens dirigim cap al sud seguint l'assegador de Cap de Terme que puja recte cap a l'ermita de Sant Joan, ja en terme de la Serratella i que tot i no tindre cap vèrtex al cim bé ho mereixeria.
La pista continua per l'assegador fins al collet del mas del Colleró, per on passa la carretera de la Salzadella. Fins ací puja també un dels senders marcats per l'ajuntament d'Albocàsser seguint el vell camí del mas de Nadal.
El tossal d'en Boix
Nosaltres continuem per la carretera un tros fins al mas de Nadal, descartant l'entrador a la font de na Tosca que va per l'esquerra (que també fora una bona opció, doncs enllaça més avant).
Per davant del mas de Nadal pugem recte a buscar l'assegador que segueix la partició d'aigües, mentre que la carretera continua per baix.
Tram entre parets de l'assegador de Cap de Terme.
Trobem un carril que puja i el seguim fins que es converteix en una senda clara que munta pel llom, deixant la Tosca a la dreta i el mas de les Covarxelles a l'esquerra.
A la lloma creix un matollar baix de romer i alguna argelaga i coscoll, clapejat de ginebres i savines. Només alguna carrasqueta trau el cap de tant en tant, allí on hi ha més molla. Malgrat tot és un tram ben agradable per les boniques vistes que tenim.

Barraca a les clapisses del Safranar.
Arribem a un encreuament de camins, i trobem les senyals de les rutes d'Albocàsser que venen des de la font de na Tosca per l'ombria. Les seguim recte per pista cap al mas del Tartamut però no arribem al mas doncs al passar prop de les clapisses del Safranar ens desviem per pujar a dalt la lloma a buscar l'assegador, aprofitant per acostar-nos a un parell de barraques de pedra que destaquen pel seu acabat entre les moltes que hem vist al llarg del camí.
Lloma del Safranar.
Continuem per dalt la lloma del Safranar seguint el traçat de l'assegador però cap senda. De tota manera se passa bé i la part més tancada és curta doncs de seguida trobem un senderol que ens porta a enllaçar amb el camí vell de la Serratella (a Albocàsser), per on puja una altra de les rutes marcades per l'ajuntament d'Albocàsser.
Continuem recte i enllacem en una pista que segueix la nostra direcció fins que arribem a un punt on la pista trenca a l'esquerra per baixar a la carretera, mentre que nosaltres hem de seguir recte per dalt la lloma.
Ací el romer ha deixat pas a les argelagues i la senda es fa més estreta. Davant nostre ja tenim l'ermita de Sant Joan a dalt del Castellaret, en un punt dominant del paisatge i què bé mereixeria un vèrtex geodèsic més important que el de quart ordre que té.
Collet de les Saleres.
Només ens queda baixar al collet de les Saleres i pujar per l'assegador que continua per l'esquerra a enllaçar amb el camí formigonat que puja recte des de la carretera.

Ermita de Sant Joan.
L'ermita de Sant Joan és un magnífic mirador de bona part de les terres de l'interior nord. Des d'ací podem vore quasi totes les terres del Maestrat, part dels Ports i la Plana, i una bona extensió de litoral des de l'Ebre fins a la Plana amb les Columbretes davant nostre. I fins i tot els dies d'excepcional visibilitat es veuen les muntanyes de l'illa de Mallorca. I per suposat la Serratella, que queda quasi als nostres peus i des d'on ve el PR-CV-394.
Sembla també que la casa de l'ermità ha estat habilitada per a turisme rural perquè a fora hi ha tot de cotxes de gent que, a estes hores del matí, encara deu estar dormint.

Baixant al mas de les Saleres.
Baixem de l'ermita tornant cap al mas de les Saleres i arribem al coll. Per l'esquerra continua una caletxa que que va directa al mas de l'Esquilador, enllaçant amb el camí dels Abellers a les Calçades, per ahí continua la ruta d'Albocàsser, però nosaltres la descartem per massa llarga (tot i què més interessant) i després de pujar a l'ermita tornarem enrere per baixar a Albocàsser pel mas del Tartamut.
Pou de la foieta Fonda.
Desfem el camí per dalt la lloma i abans d'arribar a la pista trenquem a l'esquerra per una senda que també va al mas del Tartamut però fent volta per la Foieta Fonda, on les carrasques són més abundoses encara que menudes.
Mas del Tartamut.
Ens acostem així al mas del Tartamut pel sud, i abans d'arribar enllacem amb el camí vell de la Serratella que ja no abandonarem fins a Albocàsser.
El camí passa per la vora del mas i continua, ja només per a cavalleries i persones, baixant cap al pla on hi ha el poble.
Albocàsser des de la Lloma del mas del Viudo.
El vell camí enfila avall pel nord de la lloma del mas del Viudo, coberta totalment per un espès matollar més o menys alt però sense cap arbre.
Només després de passar les Voltes, on la senda baixa fent revoltes en un traçat magníficament bastit i conservat, comencem a vore alguna carrasca i algun roure que de seguida donen pas als bancals de les Antones.
Les Voltes.
Arribem a les Antones i tot és ja pla. Ací el terreny calar que ens ha acompanyat tot el dia dona pas al sauló i apareixen alguns roures i carrasques grans a la vora dels bancals o allà on l'home no n'ha fet.
El camí també canvia i el vell camí de ferradura ha estat substituït per un nou camí asfaltat que travessa dret el pla.
Les Antones.
Travessem ara, com al començament de la ruta, alguna granja i els camps treballats que ens acompanyen fins a l'entrada del poble, que fem passant per davant la Torre de l'Alfalsar.
Torre de l'Alfalsar.
Cloem així la ruta al centre del poble, davant dels llavadors des d'on hem eixit este matí i on podem trobar més d'un lloc per a recuperar-nos de l'esforç del camí.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada