ELS MILS D'ESPADÀ D'HIGUERAS: LOMA LA CIERVA I PICO ELVIRA

La serra que separa el Millars i el riu de Segorb ha tingut diferents noms a diferents trams: serra d'Eslida s'anomenava la part més a llevant en l'època medieval i moderna, serra d'Espadà a partir de la revolta dels moriscos que es van fer forts al pic d'Espadà a la part més interior i este topònim s'ha anat estenent fins a abraçar la formació geològica que va des de la Plana fins al collado Arenillas, a partir de la qual se l'ha anomenada tradicionalment Sierra Espina.
Tots els anys amb el Centre Excursionista de Vila-real fem una ruta anomenada els 5 mils d'Espadà, que enllaça cinc muntanyes de mil metres de la serra; però a Espadà hi ha alguns "mils" més (descartant el Picaio que forma part de la llarga esquena de l'Espadà pròpiament dit), però queden massa separats per a prolongar la ruta així que els tenim un poc oblidats.
Així que hui tocava fer ruta per eixos "mils" més interiors i pujar també al vèrtex de Elvira on, per una raó o l'altra, mai havia estat.
Per a fer ruta ens serviria de base una ruta que ja vaig fer fa anys amb Carles Janés, però en sentit contrari i completant-la amb la pujada al Pico Elvira.

Així que després d'una llarga aproximació en cotxe (per això no visitem més esta part d'espadà) arribem a Higueras per a començar la ruta i ens trobem, com no, amb els caçadors que s'estan preparant per a la batuda. Després de parlar amb ells comprovem que no ens trobarem doncs ells van a una altra part del terme, i tranquilitzats comencem la ruta.

Eixim del poble per la pista que remunta el barranco del Aguanaz, cap a la fuente de la Salud. Així, seguint la pista passem per dalt del Molino i per la vora del Estanque, ara reconvertit en piscina, abans d'arribar a la font.

Balsa del Aguanaz.

Tot este tram per la vora del barranc està envoltat d'una vegetació fresca i humida on abunden els xops, salzes i altres espècies que marquen la proximitat de l'aigua que naix un poc per tot, d'on li ve el topònim.

Barranco del Aguanaz.

La pista que seguim acaba a la fuente de la Salud, on hi ha unes tauletes per a poder fer un mos a l'ombra. Hui i a estes hores abelleix més el sol i no ens estem gens aturats, sinó que continuem barranc amunt.

Fuente de la Salud.

La ruta continua per dalt d'una conducció d'aigua que desvia cap al poble l'aigua naixent al barranc. Ací la humitat i la frescor encara són més intenses i ens conviden a apretar el pas.

Conducció d'aigua al barranco del Aguanaz.

Després de passar una caseta de captació d'aigua trobem un vell camí que n'ix del barranc i circula per dalt, primer per una banda i després per l'altra.
Anem trobant algunes velles marques de pintura i és que en altre temps es van marcar algunes rutes als voltants d'Higueras i esta, com no, n'era una.

Vell camí de Cirat.

Per ací passaven antigament els camins que unien Higueras amb Cirat, Fuentes o Torralba, junts fins a la Pedriza on es separaven en diverses direccions.
Tot i què els camins seguien per dins del barranc, nosaltres n'eixim seguint un ramal de pista que ens duu a la pista principal que remunta el barranco del Aguanaz per fora, pujant al collado Royo per baixar al Prao.

Pista al Collado Royo i al Prao.

Ens trobem ara a las Umbrihuelas i ací encara queda un bosquet que va escapar del foc, format principalment per carrasques i sureres que ens recorden que encara estem a la serra d'Espadà.

Seguim la pista (que hem descartat a l'eixir del poble) que poc a poc torna a baixar al barranc, i quan el travessa trobem a la dreta una senda ampla i netejada de fa poc. No era este el recorregut que volíem fer, però no ens podem resistir a seguir-la.
La senda, netejada per a passar per ací el Trail Higueras-Pavías. Gràcies a ells s'han recuperat sendes de la zona, algunes tan boniques com esta.

El camí puja fent voltes per després enfilar recte cap a un collet per la Rocha de los Carreteros fins al collado de Bernavia on acaba el terme de Pavías.

Collado de Bernavia.

És per ací per on anava l'antic camí real que unia Higueras amb els pobles de Torralba, Cirat i Fuentes, tot i què ací se'n separen els camins i el de Torralba continua recte (ara perdut) mentre que els altres dos baixaven per l'esquerra a buscar el Balsón del Prao. Fa anys es va netejar eixe tros de senda però ara també està prou tapat.

Vereda de los Contrabandistas.

Pel coll passa també la vereda de los Contrabandistas, que puja des de la fuente Mari Calva, enllaçant poc després amb la de las Balsillas que puja des de la balsa del Lobo. Part d'eixos camins ja els vam passar fa uns anys des de Pavías, d'una part, i des del Prao, de l'altra.
Passa també per ací el camí de Pavías a Montan, que baixa al Prao, però el deixem per a una altra ocasió i seguim per la vereda de los Contrabandistas que continua per Veralante al collado Royo, on retrobem la pista de Higueras (que puja molt més recte).

Collado Royo.

Des del collado continuem recte per la "vereda" que va remuntant la llarga Loma de la Cierva, passant entre els corrales de la Loma i la Corraliza, i disfrutant d'unes vistes cada vegada millors sobre la vall del Palància.

Loma de la Cierva.

La pujada és llarga però no es fa pesada perquè el desnivell és constant i prou suau. La lloma està coberta de pins i carrasques que recuperen la verdor que tenia abans de l'incendi de fa vint anys.

Alt de la Loma de la Cierva.

Arribe així al cim de la Loma de la Cierva i seguim un tros més recte avant abans de desviar-nos a l'esquerra i baixar al recte al collet que la separa del alto de Elvira.

Alto de Elvira des de la Loma de la Cierva.

Pel coll passa una pista que des de la carretera de Higueras enllaça amb la de Torralba a Montan. Nosaltres només la travessem i continuem per l'altra banda per l'ombria de Elvira on queden encara grans pins i carrasques que no va tocar el foc.

Marques per arribar al Alto de Elvira.

El primer tram segueix una vella senda, on trobem marques de pintura i fites que, més tard, desapareixen i cal pujar al recte a buscar el vèrtex.

Arribant al Alto de Elvira.

Arribem així al Alto de Elvira, el darrer mil d'Espadà que ens faltava per pujar (o això pensàvem). Des del cim tenim davant nostre una ampla panoràmica de la vall del Palància, la serra d'Espadà, bona part de les valls del Millars i la sierra Espina cap a Teruel.

Vèrtex del Alto de Elvira.

Ho celebrem quasi tots en coca i mistela, quasi tots perquè Àlvar ha d'estar pronte a casa i no pot esperar així que baixa corrents a Higueras.
Nosaltres després de recuperar forces continuem pels cims cap a ponent, en direcció al mas de San Juan.

Continuant pel cim de Elvira cap a Ponent.

Ací no hi ha camí ni senda definida, encara que anem trobant pas seguint els corriols que obren els animals, i seguint-los baixem per l'extrem de ponent a una bassa on trobem el vell camí que hem deixat a la pujada.

Senda del Cerro Elvira.

Enllacem amb una pista que passant pel mas de San Juan puja cap al Alto de las Palomas. Nosaltres seguim pista avall. Un altre dia tornarem a pujar al Alto de las Palomas, cim més alt de per ací on hi ha un altre vèrtex. De fet des d'ací fins a las Palomas tot està per damunt de mil metres per tant qualsevol tossalet ja podria considerar-se un mil encara que no tenen massa atractiu.

El Puntal Redondo.

La pista passa ací pel camí que enllaçava Caudiel amb Cirat, i continua baixant cap a Cirat tenint el Puntal Redondo com a referència al davant.
Passem un collet i des d'ací estem tentats en pujar al Puntal Redondo, però finalment no ho fem, gran error, després a casa amb tranquilitat resulta que té 1000 metres i per tant caldria afegir-lo a la llista de mils d'Higueras, així que caldrà tornar un altre dia a pujar-lo.

Coll que separa la Loma de la Cierva i Elvira.

Deixem a l'esquerra la pista del camino de Cirat i continuem per l'ombria d'Elvira fins al collet que hem travessat abans. Des d'ací el camí de Higueras a Montan baixava a buscar el de Cirat passant per la fuente Elvira, que dóna nom a tota la partida. Nosaltres el seguirem ara en direcció a Higueras.

Pista del camino de Montan.

Seguim per la pista, traçada damunt el vell camí de Montan i que baixa recte a Higueras deixant a l'esquerra el barranco del Picayo.
Tot el que ens queda de baixada està abalisat amb les marques grogues i blanques del PR-CV-63.5http://senderosdespadan.blogspot.com.es/2012/01/prv-635-pueblos-de-espadan.html que des del mas de Noguera baixa fins a Almedíjar, recuperat i mantingut pel CEAP.

Serp prenent el sol.

Abans d'arribar al Pozo del Mas, ens fuig del davant una serp que hem destorbat mentre pren el sol de l'hivern. No és temps encara de vore serps però sembla que enguany va tot molt adelantat.

Camino de Montan amb el Alto de Elvira al fons.

Un poc més avant deixem definitivament la pista per a enfilar cap al Alto de la Cruz, que deixem a la dreta de camí a Higueras.

Higueras des del Cabo.

El camí baixa ràpidament cap a Higueras, i quan passem pel Cabo ja podem vore el poble davant nostre. Només ens queda baixar i travessar el barranco del Aguanaz, i així enfilem una llarga baixada que ens porta a la Poza del Molino, on passa també el camino del Picayo que remunta el barranc per la vessant contrària al que ho hem fet nosaltres.

Baixada a l'Aguanaz.

Travessem el barranc sota el Molino i seguim per davant d'una capelleta que en marca una important bifurcació de camins. Per dalt del molí passen els camins de Cirat i Torralba, per on hem anat al començament de la ruta, i per l'esquerra el camí de Montan per on hem tornat.

El Molino.

Ja només ens queda tornar al poble i visitar el bar, on trobem els caçadors que ja han tornat de la batuda i no semblen massa contents perquè se'ls han escapat uns quants senglars de davant dels seus nassos, i és que amb els camins i les sendes tan tapades els animals ho tenen molt fàcil per a esquivar els gossos i les escopetes.



Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Higueras a la Loma
Entre Torralba i Pavías: del Prado al Pinar per la rambla del Catalan i la Serratilla
Mas del Prado - Higueras


Més informació:

• Web de Higueras
• Cebrian, Rafael Montañas Valencianas VII: La Sierra de Espadán, Centre Excursionista de València, València, 1999
• Visor web de la gva
• Barberà i Miralles, Benjamín Catàleg dels Molins Fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antínea, Vinarós, 2002
• VV.AA. Les observacions de Cavanilles dos-cents anys després. Ed. Fundació Bancaixa, València, 1996