Quan este setembre ens van dir a Villamalur que havien netejat la senda que travessa des de Cuatro Caminos al Collao la vam apuntar a l'agenda de pendents, i també a la d'imprescindibles i això que ja l'havíem feta ...
fa deu anys i de senda n'hi havia ben poca.
Ja vam estar provant
fa un parell d'anys quan van fer tallafocs per dalt de totes les muntanyes, pujant pel Gobanar perquè pensàvem (quina inocència) que estaria tot net fins a Cuatro Caminos. Dissortadament no va ser així i ens va tocar escapar camp a través (i no vam eixir mal lliurats).
Així que hui ha tocat anar a comprovar si realment hi ha senda (o no) per a travessar. En cas d'estar neta obre un ventall molt gran de possibilitats per a fer rutes que enllacen la Ràpita, la Lastra i el Pinar.
Per a acurtar la ruta hem eixit, com altres vegades, des de la Caseta del Cantal, punt de pas del GR-36, i un bon lloc per a començar les rutes cap al sud del terme de Villamalur.
Hui som també una bona colla doncs als habituals se'ns han afegit Pasqual i Josep, i en total en som deu.
 |
| Caseta del Cantal. |
Deixem els cotxes vora la caseta i comencem a caminar per la pista que mou just davant la porta, però no la seguim molt de tros doncs de seguida girem a l'esquerra per a travessar el Fargueral seguint el vell camí de Segorbe.
 |
| A l'esquerra el camí vell. |
El vell camí travessa el pinar de pujada i tot i que fa anys que no passen els matxos és bo de seguir perquè l'espessura del pinar impedeix que cresca el sotabosc.
De seguida arribem a la nova pista asfaltada de Matet, traçada ací damunt del vell camí i la seguim a la dreta cap a Chércoles.
 |
| Pista de Matet. |
Tot i haver de xafar asfalt la ruta és ben agradable doncs travessa els pinars i carrascals del Fargueral i el Barraquer que només prop de Chércoles es fan menys espessos.
L'altra alternativa és travessar la pista i continuar
pujant pel corral de Taide cap a la Nevera per arribar així a Cuatro Caminos per dalt. Tot i què és molt més bonica l'hem descartada per no fer massa llarga la ruta (que guanyaria molt fent-la).
 |
| Fuente Chércoles. |
Però com no hi ha mal que per a bé no vinga aprofitem per acostar-nos a la fuente Chércoles, pobreta d'aigua però constant, que ompli una bassa d'on encara es reguen un parell de bancals.
 |
| Cuatro Caminos. |
Passada la font l'asfalt s'empina quan es junta per la dreta la pista del mas de Jordan, i un parell de revoltes ens fan arribar a Cuatro Caminos.
Nosaltres en esta ocasió no arribem al coll principal on s'encreuaven els quatre camins principals i al collet anterior trenquem a la dreta per una pista que munta cap a la Cerretilla tot i seguint el traçat de l'assegador de Cuatro Caminos al Pinar, que seguirem a partir d'ací fins al Collado.
 |
| Villamalur des de la Cerretilla. |
La pista puja fent alguna volta (l'assegador ho fa recte) passant per la balsa de Cuatro Caminos fins que arriba al cim de la Cerretilla on acaba a uns bancals de cirerers abandonats.
 |
| Començament de la senda a la Cerretilla. |
Anem seguint si fa no fa l'assegador per on passa una senda poc definida però on es nota que s'ha estat netejant de manera que podem passar bé sense punxar-nos.
 |
| Alto de la Muza. |
La senda baixa a buscar un collet on hi ha un bassot i des d'allí puja recte al Alto de Muza. Ací l'assegador continua per l'esquerra fent la volta als alts i per ell vam passar fa anys seguint un senderol obert pels caçadors. Ara només es veu traça de senglars.
 |
| Solano la Teja. |
Pugem a l'Alto i continuem per dalt en un tram ben bonic que discorre per un crestall rocallós on no ha calgut netejar. Xicotetes fites ens van marcant el camí, però tan separades en alguns llocs que el perdem i ens costa molt de trobar-ne la traça que ací es perd entre els pins.
Finalment la retrobem i continuem per ella, més clara ara, travessant el Solano de la Teja i baixant a un collet que ens separa del Gobanar.
 |
| La Lastra des de les trinxeres del Gobanar. |
Les vistes sobre la Ràpita i l'ombria de la Lastra són magnífiques però no les apreciem massa perquè estem pendents de no perdre el camí, i només ens aturem a admirar-les a l'arribar a les trinxeres del Gobanar, que encara miren cap a les seues enemigues de la Lastra 80 anys més tard.
 |
| Línia de trinxeres del Gobanar. |
Deixem enrere les principals trinxeres i pous de tirador, fetes de pedra seca i molt ben conservades, i un poc més amunt trobem una altra línia de trinxeres, molt més llargues, que fan la volta a la part del Gobanar que mira cap al sud.
 |
| Tallafocs del Gobanar al Collao. |
Ací tornem a perdre la senda però ja ens té un poc igual perquè tenim
clara la direcció a seguir i sempre per dalt busquem la continuació per
la part que mira cap al Collao on finalment trobem el tallafocs traçat seguint el traçat de l'assegador.
 |
| Corrales del Collado. |
Arribe així fàcilment als corrales del Collao, per on passa el vell camino de Matet i la nova pista de Pavías. Nosaltres seguim ara la pista asfaltada però només un centenar de metres perquè de seguida trobem a l'esquerra l'entrada al Perrudo, seguint una pista traçada per damunt del camí vell de Villamalur a Pavías.
 |
| Camino de Pavías. |
La pista baixa entre matollars i bancals abandonats fins que a l'arribar a un collet cal seguir a la dreta ja cap al barranco del Perrudo.
Ací la vegetació canvia i entrem en un gran alcornocar, dels més ben conservats de la serra, que s'estén a banda i banda del barranc.
 |
| El Perrudo. |
Quan la pista fa una revolta el vell camí continua recte baixant en diagonal cap al fons del barranc vorejat de grans sureres entreverades amb pins.
Este és un dels trams que fan goig caminar i la baixada fins al barranc se'ns fa veritablement curta.
 |
| Entrador al barranco Quemao. |
Arribats al barranc per ell passa una pista que seguim un centenar de metres avall, i de seguida ens desviem per un entrador a la dreta que puja. Deixem així el vell camí que per la fuente la Artea ens duu a Pavías (ara quasi tot pista).
L'entrador puja ràpid i mor a la vora del barranc on una senda de traure suro continua costera amunt entre un rodalet de pins.
 |
| Sureres a la Royaliza. |
Sota els pins i les sureres creixen argilagues i argilagons però dispersos i en cap cas impedeixen el pas tot i que fan en alguns llocs fan difícil seguir la senda.
No és la primera vegada que pugem per ací, doncs ja coneixíem la senda de fa anys quan vam fer una
ruta pel Perrudo, i la veritat és que està quasi igual.
La senda corona un llomet i el segueix per la Royaliza fins que arribem a la ratlla del terme de Pavías. Ací gira a la dreta a buscar una pista que puja des del barranc i que ací segueix la traça de l'antic camí de Matet a Torralba.
 |
| Pista de Pavías. |
Seguint la pista amunt, en 300 metres arribem a la pista asfaltada de Pavías. Com que se'ns fa tard seguim per la pista de tornada cap a Villamalur.
L'altra opció, que completa una ruta ja de per sí espectacular, fóra continuar recte cap a Torralba pujant al collado de la Rocha i, des d'ací, travessar per dalt l'Alto del Pinar baixant a buscar la pista just quan se'n desvia la senda del barranco Berniches. Però això queda pendent.
 |
| Barranco del Perrudo. |
La pista circula per la solana del Pinar, just per dalt del barranco del Perrudo que podem disfrutar des de dalt.
Quan fa una revolta tancada trobem recte la senda que baixa al barranco Berniches (i a l'esquerra la que puja al Pinar), i la seguim.
 |
| Camino de Matet i Pavías. |
Baixem recte i ràpid perquè ja és tard i encara ens queda un bon tros per a tornar al Cantal. Per sort per ací passa la
carrera de muntanya de Villamalur i han netejat bé la senda de manera que avancem de pressa.
Després d'un tros per senda enllacem una pista traçada damunt el vell camí que, més avant es torna a convertir en senda. Una senda ampla on, segons conten al poble, pujaven camions quan a la guerra per a portar munició a les trinxeres del Gobanar.
 |
| El Pinar des del barranco Berniches. |
Portem sempre el barranc a la dreta i quan baixem finalment a ell trobem un tancat on hi ha un home arreglant el tros i ens aturem a xarrar un poc. Ens conta que ell ha contribuit a netejar algunes de les sendes que hem passat i li ho agraïm. Gràcies al treball de neteja i recuperació que fan els veïns de molts pobles els senderistes podem practicar la nostra afició.
 |
| Rambla de Villamalur. |
Seguim per la pista del barranco Berniches i en poc tros arribem a la fuente el Prao, on hi ha una àrea recreativa, jocs per a xiquets i un refugi. És un lloc des d'on hem fet també més d'una ruta i per on passa el GR-36 que ara només hem de seguir rambla amunt fins al Cantal.
 |
| Travessant la rambla. |
Les plogudes del novembre han fet molt mal a la pista que remunta la rambla, deixant-la impracticable per a cotxes, però per al caminant no hi ha cap problema, i gràcies a elles fins i tot després de dos mesos sense ploure encara porta un fil d'aigua la rambla en molts trams. Llàstima no haver fet la ruta fa un parell de mesos quan la rambla baixaria ben plena.
 |
| Arribant al Cantal. |
Arribem finalment al Cantal tancant el cercle i acabant una gran ruta, que ja seria perfecta passant per la Nevera de Cuatro Caminos i el Alto del Pinar.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
Pujada al Pinar (la Santa) des de Villamalur
Villamalur - Matet pel Perrudo i Catalan
La Lastra des de Villamalur
Del Cantal a la Nevera de Cuatro Caminos pels pinars de Villamalur
El Prao - el Collao - Cuatro Caminos
Trinxeres del Gobanar des de la caseta del Cantal
Més informació:
- Llop Goterris, Xavier 30 rutes a peu per la serra d'Espadà accessible a la web
- Cartoweb
- (1909) Minuta del MTN de Villamalur IGN
- (1987) Clasificación de las vias pecuárias existentes en el término municipal de Villamalur. Generalitat Valenciana
Excelente ruta. Apuntada queda y apuntadas las variantes
ResponEliminaSaludos!
Segur que no té defraudarà, amb les variants és una 5 estrelles.
EliminaEns va saber mal no poder fer les variants perquè evites totalment l'asfalt i guanya moltíssim. Però el temps és el què és.