dimarts, 3 de gener del 2017

DEL CONVENT AL BARTOLO PER LA COVA DEL PARE BARTOLO


Aprofitant les vacances i el solet eixim a fer una volta amb els xiquets, i per a que vagen coneixent un poc més allò que està més aprop ho fem pujant a una de les muntanyes emblemàtiques de la Plana, el (Pare) Bartolo.
El cim del Bartolo destaca en la serra del Desert de les Palmes coronat per les noves antenes de comunicacions. Fa cent anys fou una creu monumental la què va cristianitzar la seua imatge (igual que a moltes altres muntanyes), i abans, al segle XVIII ho feu l'ermita de Sant Miquel. I si ens remuntem encara més enrere fins i tot un frare li va donar el nom a l'antic Montsoliu, rebatejant-lo amb el seu nom.
El seu cim, cobert de pins, ha sofert multiples incendis, el més antic recollit en forma de cançó popular i els més recents a les darreries del segle XX. Per això ara només hi ha alguns rodals de pinar jove i la resta està cobert d'un matollar espès de coscoll i argelaga.

Comencem a caminar seguint la pista asfaltada que puja al cim. La pista ha substituït en este primer tram a l'antic camí de cavalleries que pujava al cim, el vell camí que seguia el Pare Bartolo i tants altres frares que s'estaven a l'ermita de Sant Miquel.
Nosaltres pugem a bon pas per l'asfalt mirant com s'alça entre les boires el vell Montsoliu.
Pista asfaltada al Bartolo.
Quan l'asfalt fa una revolta tancada a l'esquerra continuem recte pel vell camí que enfila més dret al cim. Seguim ara el mateix camí que també va fer Mechain per a pujar a medir el meridià, i el mateix que van fer servir a primeries de segle XX per a pujar el ferro i formigó per tal de bastir la creu monumental erigida al cim en commemoració del nou segle.
Senda al cim del Bartolo.
Seguim camí endavant fins que gira cap a migdia per remuntar la pendent. És ací on l'abandonem seguint unes fites i un track de C.E.B. Ferran que ens porten per un senderol obert per a pujar a la cova del Pare Bartolo, oberta a un cingle davant nostre.
Senderol a la cova.
Ací el Pare Bartolo, un dels primers frares del Desert, va passar un parell d'anys d'ermità. Ara només hi viu una família de falcons que fa niu a la part alta de les penyes.
Pugem la dura costera que ens separa de la boca de la cova, no molt gran ni massa còmoda, pensant que algunes roques han d'haver caigut des del segle XVII quan va viure fra Bartolo.
Cova del Pare Bartolo.
Aprofitem per esmorzar mentre veiem pujar i passar la boira que ve de la mar.
Després d'esmorzar continuem camí del cim. Cal fer primer un pas entre les roques un poc exposat, sobretot per als menuts, i enfilar una costera pedregosa abans d'enllaçar amb la senda que puja des de la font de Sant Josep.
"Senda" cap al cim.
Seguim ara la senda amunt en dura pujada que ens durà a salvar quasi cent-cinquanta metres de desnivell en tan sols tres-cents metres de distància. Una pendent considerable.
Tram final de pujada.
Arribem finalment al cim on la vella ermita de Sant Miquel aguanta encara envoltada d'antenes. Ací hi ha també un vèrtex geodèsic que té l'honor d'haver participat en la mesura del meridià que va donar lloc a la creació del sistema mètric decimal, i ací estava treballant A. Mechain en el mesurament quan va emmalaltir i va morir.
A l'ermita era on s'estaven els matemàtics i des del costat era on feien foc a les nits i fum al dia per a triangular amb l'Espadà (ben proper), la Mola d'Ares, el Montsià, el Montgó i fins i tot Eivissa. En un dia normal es poden vore totes llevat d'Eivissa. Hui que les boires de la mar cobreixen la Plana encara podem vore'n unes quantes.
Família de gats al cim del Bartolo.
Els xiquets s'entretenen amb una família de gats que viu allí dalt, alimentats pels qui tenen cura de les antenes i costa fer-los moure per a continuar la ruta.
Carena per on continua la ruta.
Seguirem ara la carena cap al sud, baixant cap a la nova creu alçada el 1985 en memòria de l'antiga, dinamitada l'any 1936, i davant d'ella trobem un naixement sota unes pedres a manera de gruta. PR-CV-422 que puja des de la Pobla.
Naixement del Desert.
Signem al llibre de visites que hi ha al costat abans de continuar camí pel PR.
El sender recorre tota la carena de la serra en un tram on no es nota ja l'efecte dels incendis en els pins rodenos que creixen cada any més alts i grans.
Sender pels cims.
Seguim la carena fins que arribem al Caragol de Panxa. Ací abandonem el PR i seguim una senda enfitada que baixa cap al mas d'Huguet.
Senderol que baixa al mas d'Huguet.
La senda fa una ràpida baixada entre un pinar jove, repoblat després dels incendis del 87 i el 92, i ens deixa a pocs metres del mas on passa una pista.
Per la pista passa la ruta Groga del parc natural que puja des de la Bartola al pic del Bartolo.
Pista al mas d'Huguet.
Nosaltres no la seguirem sinó que trenquem avall per una pista en males condicions que ens porta a la part de dalt de la Porteria Alta. Ací retrobem la senda roja del parc i la seguim de baixada cap a la Bartola, on hi ha el centre d'interpretació del Parc Natural del Desert de les Palmes.
El Convent i la Porteria Alta.
Els xiquets fan tota la baixada corrents, i ja va bé perquè ens hem entretingut massa en la pujada i ja se'ns fa tard. I així arribem de seguida al camí de la Pobla que ve pel coll de la Mola, i el seguim cap al convent.
Camí de la Porteria Alta.
El camí abans entrava per la Porteria Alta, una de les dos porteries d'entrada al Desert. L'altra porteria, la baixa, fa anys que es va perdre. Esta es trobava en molt males condicions però gràcies a les ajudes de la Diputació es va rehabilitar fa pocs anys igual que les dos ermites que la flanquegen: l'ermita del Carme i la de Sant Joan. Ara es troba la porta tancada i no podem passar pel vell camí, cal seguir per la vora de les restes del corral de la Porteria Alta i baixar per la vora de l'Antro de San Franco abans de retornar al convent.
Antro de San Franco.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Més informació:
  • Sarthou Carreres, Carlos (1984) Impresiones de mi tierra Ed. Jose Huguet
  • Parc Natural del Desert de les Palmes
  • Desierto de las Palmas
  • Marco Moreno, F. i Mateo Font, I. (2002) Rutas circulares - paraje natural Desert de les Palmes Ed. Diputació de Castelló
  •  Pedro de la Madre de Dios (1915) Desierto de las Palmas: monografia histórica, impresiones y recuerdos. Ed. Libreria Fenollera. Accessible a la web.
  • Blat, Vicente (1978) Historia del Desierto de las Palmas Ed. Unión Gráfica, Zaragoza


Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

2 comentaris:

  1. Emilio Vera21 d’abril del 2017, a les 10:15

    ¡Hola Xavier! La pujada la Bartolo la tenim pendent des de fa molt de temps. La veritat no sé per què. Crec que un poc la distància. Però veig que es un dels cims emblemàtics que cal tindre al currículum muntanyenc.Els teus fills ja ho tenen.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. goterris21 d’abril del 2017, a les 11:15

      Doncs sí Emilio. Nosaltres el tenim ben propet i no li fem massa visites però és una d'eixes muntanyes on s'ha de pujar (i a les Agulles de Santa Àgueda també).
      Si ho fas a l'hivern t'estalvies la calor de l'estiu (amb molta humitat per estar a vora mar) i també tens millors vistes, sobretot si bufa un poc d'aire.
      El fet de passar per la cova li dóna un toc diferent a la ruta encara que es pot fer pel camí "normal". Això sí te recomane la crestera que hi ha entre el Bartolo i el coll de la Mola, és tan fàcil com bonica.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)