dimecres, 25 de gener de 2017

EL TOSSAL DE LA NEVERA D'ATZENETA DES DEL MAS DE MORRATGES


La setmana passada va caure una nevada impressionant i cal aprofitar abans que la temperatura puge i la neu desaparega per a xafar les muntanyes nevades, amb paisatges més propis de muntanyes més altes.
Així que un dimecres més aprofitem la vesprada per passejar. En esta ocasió anem a Xodos que no està massa lluny i, sobretot, perquè necessitem un parell de raquetes i allí estan dinant els que ens les han de deixar.
Parem al poble i al Porcar trobem els «jubilats» del Centre Excursionista que estan recuperant forces i quilos després d'haver pujat al Pla de la Creu amb raquetes. Nosaltres els en prenem unes i no ens entretenim gens per a aprofitar les poques hores de sol que ens queden pujant al tossal de la Nevera.
 
Per no fer la ruta massa llarga i aprofitant que han obert la carretera de Vistabella ens acostem al mas de Morratges on deixem el cotxe i des d'on comencem a caminar.
Collet del mas de Morratges.
Des d'ací la ruta a seguir és fàcil i clara, almenys en l'orientació, i és que en neu i cara la nit no estem per a fer experiments.
Assegador al Carril.
Eixim per l'assegador que puja cap al Carril. És una dura pujada per una pala de neu dura però amb les raquetes es puja molt bé buscant sempre els llocs amb menys pendent.
De seguida prenem altura pujant entre les savines i ginebres mig colgats per la neu, i això que ja s'ha compactat i no hi ha tant de toll com dissabte passat.
Arribem al cim del Carril i des d'allí tenim unes vistes magnífiques de Xodos i, al fons, el Marinet i Penyagolosa.
Penyagolosa i el Marinet des del Carril.
De l'altra banda tenim ja davant el tossal de la Nevera, i per arribar només hem de seguir el tallafocs traçat sobre l'assegador que corre per la ratlla dels termes de Vistabella i Xodos, primer, i Vistabella i Atzeneta, després.
Assegador a la Nevera.
Baixem per l'ample assegador on hi ha traçada una pista que tan a penes es distingeix entre la neu.
Arribem així a la Selleta on una bassa d'incendis congelada i també trobem una pista que puja des de la Venta de Xodos. Ací hi ha un tractor que està obrint-se camí entre la neu penosament.
La Selleta.
Quan arribem a la seua altura saludem el xic jove que el duu. Entra a fer camí per arribar a unes vaques que té al mas de la Nevera, a vore si així pot entrar a dur-los menjar.
Obrint camí a la neu.
Nosaltres seguim camí perquè anem més de pressa que ell. Amb les raquetes quasi no ens afonem a la neu dura i podem avançar quasi tan de pressa com quan no hi ha neu.
Enfilem la pujada al tossal de la Nevera per la pista, però abans d'arribar a la part final ens desviem a la dreta per buscar la vella nevera que li dona nom, i després d'unes poques voltes trobem finalment el pou, quasi tot tapat de neu, d'on només resta en peu un mur de pedra seca que és l'únic que resisteix el pas del temps, la resta ha caigut tapant el pou de neu.
Nevera d'Atzeneta.
Retornem al camí i continuem cap al cim que ja està a tocar.
La pista fa la volta per l'ombria i nosaltres enfilem l'última part de la pujada per l'assegador que enfila recte al cim.
Arribem al cim on hi ha el piló del vèrtex, que en esta ocasió està a nivell de la neu. Ací toca fer les fotos de rigor.
Arribant al cim.
Des d'ací dalt s'hi deu de vore una panoràmica ben extensa, però els núvols baixos que avancen des de la mar cobreixen les muntanyes de l'est i comencen a estendre's també cap al sol ponent.
Vèrtex de la Nevera.
Per no baixar pel mateix camí enfilem recte al nord per la vora d'una paret de pedra i baixem directament al mas de les Tosses de Dalt.
Baixant a les Tosses de Dalt.
Des d'ací mirem a vore si podem baixar a la Foia d'Ores i remuntar fins al mas de Morratges, però com no ho tenim molt clar decidim seguir la pista i tornar pel mateix camí, més planer i conegut.
Mas de les Tosses de Dalt.
La pista voreja el tossal pel nord i enllacem novament amb l'assegador on trobem les traces que hem deixat a la neu.
Ara ens toca desfer el camí d'anada. Caminem un tros i de seguida trobem les roderes del tractor que ja està de tornada i que ens venen bé per avançar més de pressa.
De moment el portem davant nostre però quan s'enganxa a la neu l'avancem i ens despedim d'ell. No podem entretindre'ns massa si volem estar de tornada encara de dia.
El sol va camí de l'oest i els núvols comencen a cobrir-ho tot i el fred comença a fer-se notar. Així que deixem enrere la Selleta i enfilem la pujada al Carril.
El cim del Carril està tapat de boira. Sembla mentida que no fa ni dos hores lluïa el sol i feia quasi calor. Ara la boira ho cobreix tot i fa fred. Com canvia un mateix lloc en poc temps.
Boira al cim del Carril.
Per sort podem guiar-nos per les petjades que hem fet a l'anar i, seguint-les, trobem sense problemes l'assegador de baixada que ens porta de retorn al cotxe.
Acabem així una magnífica jornada amb raquetes. La neu està perfecta i el dia ha estat excel·lent. Llàstima no tindre festa per a poder assaborir-la més estona.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc


Més informació:
  • Fuster Puig; Pau (2008) Xodos. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
  • Roncero i Ventura, Enric (1998) Penyagolosa. Mapa i guia excursionista.. Ed. Alpina 
  • Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
  • Roncero i Ventura, Enric (2006) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tàndem
  • Serrador Almudéver, José Pascual (2007) Descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. avantpress. I també al blog de l'autor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada