dissabte, 14 de gener de 2017

DEL PLA DE MEANES AL MAS DEL COLLAO AL VOLTANT DEL RIU MONTLLEÓ


Hui ens acostem a fer camí al voltant del riu Montelló. Un vell conegut on fa molts anys que no venim. Jo les últimes rutes pels voltants del Montlleó les vaig fer per la part més alta, visitant l'Estrella i el molí del Pas. Ara toca anar a la part més baixa, quan ix de les muntanyes i encara la fossa d'Atzeneta entre el Pla de Meanes i ...
La ruta de hui també és una ruta en la memòria doncs anem a la recerca del mas del Pou de la Pica on va tindre lloc un esdeveniment luctuós. Allí la guàrdia civil va anar a buscar a un maqui ferit en un tiroteig que va tindre lloc al Racó del Fumero, i van entrar a per ell matant tothom qui hi havia al mas: el maqui, la masovera i els seus fills. Per a trobar els masos portem com a guia el llibre de Raul Gonzalez Tragèdies Silenciades on apareixen retratats, i és tot el que en sabem.

Comencem la ruta a l'assegador de la Lloma, just al punt on hi ha l'encreuament amb el SL-CV-65.1 que ve des d'Atzeneta als Molins de Vent seguint el camí de la Casa Lluna.
Baixem cap a un mas nou on encara viuen, situat a un fondalet i on arriba un camí asfaltat. El nostre camí no el travessa sinó que passa per l'altra banda dels bancals d'ametlers que ocupen el fondal.
El deixem enrere i un poc més amunt trobem el mas de Basilio, on també han arreglat part dels antics masos i un bonic i gran aljub.
Camí dels molins de Vent.
La senda continua des d'ací per la vora del Pinar de Lluna que s'estèn cap al mas de Lluna i on hi ha un tancat ramader.
Travessem el pinar en una suau pujada que s'acaba en una pista que segueix la ratlla de terme, i per on ve l'assegador del Pou de la Pica. Per la dreta queda la casa de Lluna, mentre que un poc a l'esquerra estan els dos molins de vent, o més ben dit, les restes dels molins.
Pinar de Lluna.
Els molins estan a dalt de tot de la lloma per a aprofitar el vent, i consten d'una construcció rodona, on estaria la maquinària del molí que, sent de fusta, no s'ha conservat, i una sèrie de construccions annexes destinades a estables i magatzems. En el més gran hi ha senyals d'haver servit de vivenda dels
moliners.
Molí de vent.
Ací acaba el terme d'Atzeneta i continuem pel SL que se n'entra al terme de Culla mentre deixem a la dreta un ample tallafocs.
Tallafocs a la ratlla de terme.

El camí baixa cap al Pou de la Pica entre pins. Una baixada curta i de seguida arribem al pou.
Es tracta d'una caseta de pedra picada on hi ha un gran pou que, a hores d'ara, està sec. En altres èpoques devia tindre prou aigua perquè un poc més avall hi ha unes piques de pedra i, a la vora, un llavador un poc més modern.
El pou és també un important punt d'abuerada d'animals estan com està a un encreuament d'assegadors que pugen des del riu cap a la Serra.
Llavador al Pou de la Pica.
Comencem a mirar pels voltants per si veiem el mas del Pou de la Pica però cap de les casetes que s'hi veuen prop s'assembla, així que continuem ruta seguint el camí del Pou de la Pica a Culla (i assegador del Pou de la Pica).
El primer tram segueix per una pista que baixa cap al mas del Pla n'Agustí, però de seguida trenca a la dreta, travessa el barranc del Pou de la Pica i puja per l'altra banda travessant un pinar adult de pi blanc.
La Lloma de Benafigos des del Morral Roig.
A l'esquerra i avall deixem el Pla n'Agustí, en una volta del riu Montlleó on hi ha terra bona i plana i, per tant, encara treballada. Nosaltres seguim el camí i assegador que fa una llarga diagonal cap a un collet que separa el Morral Roig d'un llomet que aguaita al riu. Ací passa també una línia elèctrica que baixa al Pla n'Agustí. Trasponem el collet i el paisatge canvia i es torna més espectacular si cap.
Senda al Morral Roig.
La senda continua ara pel peu del Morral, des d'on baixa en pronunciada costera fins el riu que queda tres-cents metres més avall.
Cingles del Morral Roig.
La senda va pujant molt lentament entre pins i ginebres que deixen admirar l'estret tall que forma el riu Montlleó entre Benafigos i la Penya Calva. Ací només hi ha pins i penyes, i algunes velles casetes i masos escampats per les vessants que denoten que, abans, ací també hi va haver presència humana. Ara n'és pràcticament absent.
Seguint el vell camí de ferradura arribem a una pista que baixa des del mas del Collado. La seguim uns metres a la dreta fins al pou del Pi que queda a banda i banda de la pista.
Pou del Pi.
 Després tornem enrere pista avall i esta ens porta al mas dels Forcallissos antic però ben arreglat. Ací al pedrís de davant del mas i amb el Montlleó als nostres peus aprofitem per fer un mos. Ací estem a recer del vent fred que bufa i que ha fet que ni suem en tota la pujada.
Descansem mentre degustem els pastissos, coca i pastes abans de reprendre el camí.
Esmorzant als Forcallissos.
Baixem uns metres i trobem una altra pista (la que buscàvem de primera hora) que baixa des del Collado i que seguirem mentre fa voltes de baixada al riu.
Pista al riu.
La baixada és llarga però còmoda tot i el desnivell considerable que salva. A més encara que la pista no és molt bona per a vehicles sí ho és per a caminar i podem disfrutar de les vistes mentre baixem entre el pinar.
Quan anem acostant-nos al riu anem trobant antics bancals on ara creix el pinar doncs fa anys que es van abandonar. Només prop del riu trobem encara alguns bancals d'oliveres coberts d'argelagues però on el pinar encara no s'ha fet l'amo.
Bancals a la Punteguda.
Després de passar-los enfilem una darrera costera de baixada que ens duu al llit sec del riu Montlleó.
Arribem així al punt on el riu fa una gran volta, encaixat als peus del Cabeçolo. Davant nostre i dalt passa una pista que recorre la vessant dreta del riu (la part de Benafigos) i retalla les voltes, així que remuntem el riu per buscar-la, camí més curt que seguir riu avall.
Riu de Montlleó.
El riu s'obre pas entre les muntanyes en un paisatge espectacular i digne d'una visita. I és que el riu Montlleó continua sent un dels grans desconeguts de les terres interiors valencianes, i també un dels paisatges més espectaculars.
Remuntant el riu prop de mig quilòmetre arribem finalment a la pista on ara no passa ningú i és que el riu s'ha menjat bona part del seu traçat.
Seguim la pista ara per la banda de Benafigos del riu i de seguida pugem a les terrasses al·luvials que forma el riu, algunes amb una potència de desenes de metres.
En la primera de les terrasses trobem els bancals de garroferes del mas de les Morrandes, que queda un poc més amunt. Per ahí puja una senda cap a Benafigos i deu de ser més que espectacular però que queda pendent per a un altre dia amb més temps.
Nosaltres seguim recte per dins del pinar que cobreix les vessants i passem un collet deixant a l'esquerra el Cabeçolo, que fa fer una gran volta al riu.
De l'altra banda tenim ja a vistes el Pla n'Agustí, esta vegada des de la banda contrària de riu. Però no passem sinó que seguint la pista baixem a buscar el barranc de la font de la Figuera. Abans d'arribar una fita ens marca el lloc per on puja una senda cap a la Trencadella.
Nosaltres seguim avant deixant a la dreta el mas del Civil i, un poc més avant, la pista de la Trencadella que baixa des de Benafigos.
Pista del Pla d'en Tossals.
La seguim un tros fins que arribem a uns bancals ermats que aprofitem per baixar al recte cap al riu.
Baixant al riu.
Ara ens toca seguir un tros per dins del riu que s'encaixa ací entre altes terrasses al·luvials aprofitades per al cultiu en altres temps i que ara romanen en bona part ermes.
Terrasses fluvials del riu de Montelleó.
Anem buscant a l'esquerra un pujador al mas del Riu perquè pensem que per allí ha de caure el mas del Pou de la Pica que hem vingut a buscar, però és més difícil del que sembla salvar els pocs metres que ens separen dels bancals del mas.
Bancals al mas del Riu.https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17687007
Baixant riu avall finalment trobem un pujador d'animals que ens porta als bancals del mas i entre els bancals i per pista ens acostem a les cases.
Els fem una mirada però tampoc és el què hem vingut a buscar.
Buscant el mas del Pou de la Pica.
Des d'ací seguim una pista que puja cap al Pou de la Pica. La seguim fins a vore la següent caseta que hi ha (el mas del Gaudorro) i que tampoc s'assembla a la que busquem, així que desistim i seguint un camí entre el pinar pugem de retorn a l'assegador de la Lloma.
Assegador de la Lloma.
Ara només ens queda seguir assegador avall a trobar els cotxes. Passem per dalt del Racó del Fumero. Allí hi ha una altra caseta que també ve al llibre que seguim però no ens queda temps per a baixar a buscar-la i des de dalt es veuen fins a quatre casetes a més del mas del Fumero en la raconada que ha fet el riu.
Pinar a la Lloma.
Deixem enrere el Racó i continuem avall per l'assegador que entra al pinar que ens acompanya fins al collet on hem deixat els cotxes, a l'encreuament amb el camí de la Casa de Lluna. Acabem així la caminada però no la jornada senderista que, per a acabar bé, acaba davant d'una gerra de cervesa freda (tot i el fred que ha fet) als Ivarsos on aprofitem per fer provisió de les famoses fogasses del forn.

Ací està el track:



Powered by Wikiloc

Més informació:
  • Gonzalez Devis, Raul (2015) Tragèdies silenciades Ed. UJI 
  • Serrador Almudéver, José Pascual (2007) descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. Avantpress
  • Serrador Almudéver, José Pascual  blog descubriendo Penyagolosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada