Hui ens acostem a
fer camí al voltant del riu Montelló. Un vell conegut on fa molts
anys que no venim. Jo les últimes rutes pels voltants del Montlleó
les vaig fer per la part més alta, visitant l'Estrella i el molí
del Pas. Ara toca anar a la part més baixa, quan ix de les muntanyes
i encara la fossa d'Atzeneta entre el Pla de Meanes i ...
La ruta de hui també
és una ruta en la memòria doncs anem a la recerca del mas del Pou
de la Pica on va tindre lloc un esdeveniment luctuós. Allí la
guàrdia civil va anar a buscar a un maqui ferit en un tiroteig que
va tindre lloc al Racó del Fumero, i van entrar a per ell matant
tothom qui hi havia al mas: el maqui, la masovera i els seus fills.
Per a trobar els masos portem com a guia el llibre de Raul Gonzalez Tragèdies Silenciades on
apareixen retratats, i és tot el que en sabem.
Comencem la ruta a
l'assegador de la Lloma, just al punt on hi ha l'encreuament amb el
SL-CV-65.1 que ve des d'Atzeneta als Molins de Vent seguint el camí
de la Casa Lluna.
Baixem cap a un mas
nou on encara viuen, situat a un fondalet i on arriba un camí
asfaltat. El nostre camí no el travessa sinó que passa per l'altra
banda dels bancals d'ametlers que ocupen el fondal.
El deixem enrere i
un poc més amunt trobem el mas de Basilio, on també han arreglat
part dels antics masos i un bonic i gran aljub.
 |
| Camí dels molins de Vent. |
La senda continua
des d'ací per la vora del Pinar de Lluna que s'estèn cap al mas de
Lluna i on hi ha un tancat ramader.
Travessem el pinar
en una suau pujada que s'acaba en una pista que segueix la ratlla de
terme, i per on ve l'assegador del Pou de la Pica. Per la dreta queda
la casa de Lluna, mentre que un poc a l'esquerra estan els dos molins
de vent, o més ben dit, les restes dels molins.
 |
| Pinar de Lluna. |
Els molins estan a
dalt de tot de la lloma per a aprofitar el vent, i consten d'una
construcció rodona, on estaria la maquinària del molí que, sent de
fusta, no s'ha conservat, i una sèrie de construccions annexes
destinades a estables i magatzems. En el més gran hi ha senyals
d'haver servit de vivenda dels
moliners.
moliners.
 |
| Molí de vent. |
Ací acaba el terme
d'Atzeneta i continuem pel SL que se n'entra al terme de Culla mentre
deixem a la dreta un ample tallafocs.
 |
| Tallafocs a la ratlla de terme. |
El camí baixa cap
al Pou de la Pica entre pins. Una baixada curta i de seguida arribem
al pou.
Es tracta d'una
caseta de pedra picada on hi ha un gran pou que, a hores d'ara, està
sec. En altres èpoques devia tindre prou aigua perquè un poc més
avall hi ha unes piques de pedra i, a la vora, un llavador un poc més
modern.
El pou és també un
important punt d'abuerada d'animals estan com està a un encreuament
d'assegadors que pugen des del riu cap a la Serra.
 |
| Llavador al Pou de la Pica. |
Comencem a mirar
pels voltants per si veiem el mas del Pou de la Pica però cap de les
casetes que s'hi veuen prop s'assembla, així que continuem ruta
seguint el camí del Pou de la Pica a Culla (i assegador del Pou de
la Pica).
El primer tram
segueix per una pista que baixa cap al mas del Pla n'Agustí, però
de seguida trenca a la dreta, travessa el barranc del Pou de la Pica
i puja per l'altra banda travessant un pinar adult de pi blanc.
 |
| La Lloma de Benafigos des del Morral Roig. |
A l'esquerra i avall
deixem el Pla n'Agustí, en una volta del riu Montlleó on hi ha
terra bona i plana i, per tant, encara treballada. Nosaltres seguim
el camí i assegador que fa una llarga diagonal cap a un collet que
separa el Morral Roig d'un llomet que aguaita al riu. Ací passa
també una línia elèctrica que baixa al Pla n'Agustí. Trasponem el
collet i el paisatge canvia i es torna més espectacular si cap.
 |
| Senda al Morral Roig. |
La senda continua
ara pel peu del Morral, des d'on baixa en pronunciada costera fins el
riu que queda tres-cents metres més avall.
 |
| Cingles del Morral Roig. |
La senda va pujant
molt lentament entre pins i ginebres que deixen admirar l'estret tall
que forma el riu Montlleó entre Benafigos i la Penya Calva. Ací
només hi ha pins i penyes, i algunes velles casetes i masos
escampats per les vessants que denoten que, abans, ací també hi va
haver presència humana. Ara n'és pràcticament absent.
 |
| Pou del Pi. |
Descansem mentre
degustem els pastissos, coca i pastes abans de reprendre el camí.
 |
| Esmorzant als Forcallissos. |
Baixem uns metres i
trobem una altra pista (la que buscàvem de primera hora) que baixa
des del Collado i que seguirem mentre fa voltes de baixada al riu.
 |
| Pista al riu. |
Quan anem
acostant-nos al riu anem trobant antics bancals on ara creix el pinar
doncs fa anys que es van abandonar. Només prop del riu trobem encara
alguns bancals d'oliveres coberts d'argelagues però on el pinar
encara no s'ha fet l'amo.
 |
| Bancals a la Punteguda. |
Després de
passar-los enfilem una darrera costera de baixada que ens duu al llit
sec del riu Montlleó.
Arribem així al
punt on el riu fa una gran volta, encaixat als peus del Cabeçolo.
Davant nostre i dalt passa una pista que recorre la vessant dreta del
riu (la part de Benafigos) i retalla les voltes, així que remuntem
el riu per buscar-la, camí més curt que seguir riu avall.
 |
| Riu de Montlleó. |
El riu s'obre pas
entre les muntanyes en un paisatge espectacular i digne d'una visita.
I és que el riu Montlleó continua sent un dels grans desconeguts de
les terres interiors valencianes, i també un dels paisatges més
espectaculars.
Remuntant el riu
prop de mig quilòmetre arribem finalment a la pista on ara no passa
ningú i és que el riu s'ha menjat bona part del seu traçat.
Seguim la pista ara
per la banda de Benafigos del riu i de seguida pugem a les terrasses
al·luvials que forma el riu, algunes amb una potència de desenes de
metres.
En la primera de les
terrasses trobem els bancals de garroferes del mas de les Morrandes,
que queda un poc més amunt. Per ahí puja una senda cap a Benafigos
i deu de ser més que espectacular però que queda pendent per a un
altre dia amb més temps.
Nosaltres seguim
recte per dins del pinar que cobreix les vessants i passem un collet
deixant a l'esquerra el Cabeçolo, que fa fer una gran volta al riu.
De l'altra banda
tenim ja a vistes el Pla n'Agustí, esta vegada des de la banda
contrària de riu. Però no passem sinó que seguint la pista baixem
a buscar el barranc de la font de la Figuera. Abans d'arribar una
fita ens marca el lloc per on puja una senda cap a la Trencadella.
Nosaltres seguim
avant deixant a la dreta el mas del Civil i, un poc més avant, la
pista de la Trencadella que baixa des de Benafigos.
 |
| Pista del Pla d'en Tossals. |
La seguim un tros
fins que arribem a uns bancals ermats que aprofitem per baixar al
recte cap al riu.
 |
| Baixant al riu. |
Ara ens toca seguir
un tros per dins del riu que s'encaixa ací entre altes terrasses
al·luvials aprofitades per al cultiu en altres temps i que ara
romanen en bona part ermes.
 |
| Terrasses fluvials del riu de Montelleó. |
Anem buscant a
l'esquerra un pujador al mas del Riu perquè pensem que per allí ha
de caure el mas del Pou de la Pica que hem vingut a buscar, però és
més difícil del que sembla salvar els pocs metres que ens separen
dels bancals del mas.
 |
| Bancals al mas del Riu.https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17687007 |
Els fem una mirada
però tampoc és el què hem vingut a buscar.
 |
| Buscant el mas del Pou de la Pica. |
Des d'ací seguim
una pista que puja cap al Pou de la Pica. La seguim fins a vore la
següent caseta que hi ha (el mas del Gaudorro) i que tampoc
s'assembla a la que busquem, així que desistim i seguint un camí
entre el pinar pugem de retorn a l'assegador de la Lloma.
 |
| Assegador de la Lloma. |
Ara només ens queda
seguir assegador avall a trobar els cotxes. Passem per dalt del Racó
del Fumero. Allí hi ha una altra caseta que també ve al llibre que seguim però no ens queda temps per a baixar a buscar-la i des de dalt
es veuen fins a quatre casetes a més del mas del Fumero en la
raconada que ha fet el riu.
 |
| Pinar a la Lloma. |
Deixem enrere el
Racó i continuem avall per l'assegador que entra al pinar que ens
acompanya fins al collet on hem deixat els cotxes, a l'encreuament
amb el camí de la Casa de Lluna. Acabem així la caminada però no
la jornada senderista que, per a acabar bé, acaba davant d'una gerra
de cervesa freda (tot i el fred que ha fet) als Ivarsos on aprofitem
per fer provisió de les famoses fogasses del forn.
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
Més informació:
- Gonzalez Devis, Raul (2015) Tragèdies silenciades Ed. UJI
- Serrador Almudéver, José Pascual (2007) descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. Avantpress
- Serrador Almudéver, José Pascual blog descubriendo Penyagolosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada