Ja n'hem fet
tradició de pujar cada any a Penyagolosa amb la família. Per no fer
la pujada sempre igual hem anat canviant de ruta de pujada però ja
quasi les hem esgotades totes. Així que enguany la idea era pujar a
l'estiu i fer nit dalt del pic. Al final no va poder ser i vaig
decidir posposar la ruta esperant l'hivern i la neu, i esperant
esperant quasi s'ha acabat l'any així que toca pujar ... i per sort
trobem neu. Així que la pujada d'enguany serà la primera hivernal a
Penyagolosa per als menuts de casa.
Quan ens acostem a
Sant Joan la cara nord de Penyagolosa es veu ben blanca. Amb la calor
que fa no esperàvem trobar tanta neu, així que ben alegres comencem
a caminar pel Peiró cap al barranc de la Pegunta.
 |
| Peiró de Sant Joan. |
Remuntem el barranc
un tros i ens desviem per a seguir el camí del mas de Benages, molt
bonic però perdedor per poc xafat. L'agafem per darrere els
paelleros del campament de la Lloma Belart i el seguim molt
desdibuixat per un tallafocs abandonat.
 |
| Inici del camí del mas de Benages. |
Quan hem fet un poc
tros de camí comencem a trobar fites que ens ajuden a seguir-lo. Ja
m'havien dit que estava enfitat i més xafat i bé ho mereix sent com
és un dels camins més bonics de Penyagolosa.
A les ombries
comencem a trobar restes de neu de la nevada de fa una setmana i als
xiquets comença a fer-los goig.
El camí baixa a
travessar un reguer. Ací és més clara la traça però estava molt
tapat de rosers borts, per sort qui ha enfitat el camí també ha
esporgat els rosers i es passa sense problemes.
 |
| Fites al camí del mas de Benages. |
Anem travessant el
net pinar de pi roig entreverat amb pi negre, que es fa dominant quan
girem per enfilar cap al barranc de l'Antona.
Sense perdre altura
enllacem amb la senda que remunta el barranc de l'Antona des de la
pista del mas de Benages i ens entretenim a enfitar bé este punt,
sempre conflictiu.
 |
| Enllaç amb el barranc de l'Antona. |
A partir d'ací el
camí està més fressat i més clar, encara que no segueix el traçat
de l'antic camí de cavalleries que pujava fent voltes sota els pins.
Ara puja al recte seguint els ròssecs de traure pins per on ara
corre l'aigua i que es troba molt més marcat.
 |
| Remuntant el barranc de l'Antona. |
A la part alta del
barranc el sòl sota els pins comença a blanquejar amb la neu que
encara es conserva protegida pels grans pins. Un poc més avant el
pinar adult deixa pas a un pinaret molt més jove, és la diferència
entre el Pinar de l'Estat (ara de Conselleria) que fa més de trenta
anys que no es talla, i el pinar del mas de Benages, explotat per a
fusta i per això molt més jove.
 |
| Arribant al mas de Benages. |
Travessem el pastor
elèctric que envolta les terres del mas i fem l'últim tram de
pujada fins al collet on s'alça la casa.
 |
| Mas de Benages. |
Ací trobem uns xics
que han pujat remuntant el barranc de l'Avellanar i ens estem una
estona mirant la continuació de la ruta. Ho fem seguint un track de
C.E.B. Ferran que travessa la lloma Belart per arribar a la
Banyadera.
 |
| Neu a l'ombria de la lloma Belart. |
Passem per la vora
de la font del mas, abundant d'aigua, i ens desviem tot seguit per la
senda que fa drecera cap als Masets. No la seguim massa estona i de
seguida pugem al recte a la lloma.
 |
| Mas de Benages i de les Xiquetes des de la Lloma Belart. |
Seguim la solana de
la lloma, on no hi ha massa neu, cap al cim on destaca un gran pi.
 |
| Pi al capoll de la Lloma Belart. |
Al costat del pi hi
ha velles trinxeres de la guerra civil. Un dels pocs llocs del
Penyagolosa on poden trobar-se'n. Ací mateix aprofitem per fer un
mos que ja va sent hora. Les vistes des de dalt la lloma són
magnífiques i destaca, sobretot, la veïna Penyagolosa.
 |
| Trinxeres dalt la Lloma. |
Després de dinar al
solet continuem la marxa per la pista que munta a la lloma des de la
vessant de la Pegunta. Ací hi ha més neu i en molts trams cobreix
totalment el terra.
A l'ombria abandonem
la pista per seguir un senderol que ens acosta al Pi indultat del
boticari Calduch.
 |
| Pinar al Rodal Bonic. |
Un cartell ens indica com seguir sota el magnífic
pinar de pi roig fins que arribem als peus del pi, on hi ha un panell
explicatiu i una placa de pedra en homenatge al insigne botànic,
boticari i excursionista.
 |
| Pi del boticari Calduch. |
Des d'ell i sense
perdre altura en poc tros arribem als Masets, i baixant un poc, a la
Banyadera.
Fins ara no havíem
trobat quasi ningú, a partir d'ara ja no anem sols sinó acompanyats
en el trajecte senderista més freqüentat de les terres de
Penyagolosa: la pujada al pic.
 |
| La Banyadera. |
Deixem enrere la
Banyadera i el Corralico i comencem a pujar al pic. Anem preguntant
als que baixen com està de gelada la neu, perquè normalment es
formen plaques de gel a dalt de tot, i ens expliquen que la pujada és
prou difícil pel gel, que és millor no seguir la senda xafada (i
per això mateix congelada). I la baixada és pitjor.
 |
| Senda congelada. |
Els canviem el
calcer als xiquets i comencem a pujar per la senda, prou gelada, fins
a la caseta de l'ombria. Ací ens aturem un poc a descansar i al
continuar ja no seguirem la senda sinó que pujarem al recte evitant
així el gel de la senda. És més dur però més segur.
 |
| Pujant fora de senda. |
Ens costa prou més
del normal avançar però anem seguint les petjades d'altres i
travessant la senda que fa voltes fins que ens trobem just a sota del
pic.
Esta darrera part
està molt gelada i es fa difícil clavar el peu a la neu. Només amb
cura i paciència la superem per arribar dalt finalment.
 |
| Tram final de la pujada. |
Som els últims en
arribar dalt i només queda una parella de persones ... i una parella
de cabres que s'acosten a vore que s'han deixat de menjar els
visitants. Hem de lligar a la gossa per tal que no es despenye
intentant perseguir-les.
 |
| Cabres al cim. |
Ens fem la foto de
cim abans de començar la baixada, que ben segur serà més difícil.
 |
| Piló del cim. |
Comencem a baixar
per la senda, intentant evitar el gel, però de seguida l'abandonem i
baixem en diagonal a buscar la Cambreta.
 |
| Baixada al recte. |
Anem buscant els
llocs amb més neu on es pot clavar el peu, i evitant les plaques de
gel que s'han format, però no podem evitar més d'una caiguda. La
més aparatosa (que no perillosa) del xiquet que baixa 15 metres de
colp. Fins i tot la gossa que va a quatre potes esvara.
 |
| Baixant de cap. |
Ací ens toca
ficar-nos les polaines perquè hi ha llocs on ens estaquem en un bon
toll de neu.
La baixada és per
tant molt tècnica i costosa, de manera que estem quasi una hora per
arribar baix, sempre buscant el millor pas.
 |
| La Cambreta i la Teixera. |
Finalment arribem a
la senda que puja fent la volta al pic i algú ja ha passat així que
només hem de seguir les petjades que ha fet, buscant com nosaltres
el millor camí.
 |
| Mas de la Cambreta. |
Arribem a la
Cambreta on la bassa està completament congelada, i travessem pels
bancals buscant la senda que baixa a la font.
 |
| Font de la Cambreta. |
Des de la font
enfilem el camí que baixa per la lloma del Conill on encara hi ha
neu fins als Estrets.
 |
| Tancant la portera. |
A partir d'ací la neu desapareix i continuem
sota el pinar de pi negre que creix a les parts més baixes prop ja
de Sant Joan.
 |
| Lloma del Conill. |
El dia ha estat molt
bo però el sol ja s'amaga i comença a fer fred, així que quan
arribem a Sant Joan, amb el bar tancat, no ens entretenim gens i de
seguida tornem cap a casa havent complit un any més la tradició, i
amb una experiència nova com és caminar amb neu.
 |
| Casa forestal. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que també pugen a Penyagolosa per llocs diferents:
Penyagolosa al voltant del pic
De Sant Joan de Penyagolosa al Pic
Nevant a Penyagolosa
A Penyagolosa des de la Banyadera
La Golosilla i los Rincones. Sota els cingles del Penyagolosa
Penyagolosa per la canal fàcil
Més informació:
- Fuster Puig; Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
- Roncero i Ventura, Enric (1998) Penyagolosa. Mapa i guia excursionista.. Ed. Alpina
- Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
- Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País Ed. Tàndem
- Roncero i Ventura, Enric (2006) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tàndem
- Serrador Almudéver, José Pascual (2007) Descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. avantpress. I també al blog de l'autor.
- Parc natural de Penyagolosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada