dissabte, 10 de desembre del 2016

EL ALTO DEL SABINAR DE CAUDIEL


Hui ens toca continuar amb els vèrtex, i ho fem pujant el penúltim vèrtex que ens queda per pujar de la serra d'Espadà; el Alto del Sabinar de Caudiel. Ho fem seguint un track de Pablo que ja el va pujar fa un parell d'anys, encara que li hem fet algunes modificacions per a acurtar-lo.
Hem començat a caminar a la pista asfaltada que uneix Caudiel amb Gaibiel, just al punt on arriba el PR-CV-65.4 que segueix el camí vell de Caudiel a Gaibiel, en bona part aprofitat per la nova pista.

Hem aparcat al costat d'un cotxe amb remolc per a gossos i de seguida hem pensat que hi havia batuda i no podríem fer la ruta prevista, però sembla que estaven caçant de l'altra banda de la carretera i només hem sentit els gossos de lluny.
Inici de la ruta.
Des d'ací mateix mou un camí ample que apunta directe al Alto del Sabinar. El camí deixa a la dreta uns ametlars i a l'esquerra el pinar mentre baixa a travessar un fondet per on corre el barranquet del Jalmero. Puja per l'altra banda entrant a un pinar al Sitio del Lobo.
Deixem a l'esquerra el corral del Sitio del Lobo i baixem a travessar un altre barranc que remuntem per la vora fins a uns bancals d'oliveres.
Pinar al Sitio del Lobo.
A partir d'ací seguim el track de Pablo que travessa un bancal i s'enfila camp a través cap al Alto, sempre buscant el pas més fàcil entre els coscolls.
Per sort a tota esta vessant la roca calcària aflora formant un extens rascler o lapiaz on el coscoll creix malament i no acaba de cobrir el sòl, i gràcies a això avancem més fàcil i ràpidament que no pensàvem.
Camp a través cap al Alto del Sabinar.
Ens situem de seguida a la falda del Alto del Sabinar i enfilem recte cap al cim per on ens pareix més fàcil pujar. Només algunes savines s'arrapen a la falda formant un savinaret jove fill segurament d'un més vell que li deguere donar el nom a la partida, i és que el terra no permet crèixer més arbres.
Arribem sense complicacions a la part més alta on ens sorprén trobar unes trinxeres senzilles a la pedra, i també trobem molts trossos de metralla escampats per la vessant, senyal que ací hi va haver una important batalla.
Vèrtex geodèsic a l'Alto del Sabinar.
Arribem al cim i el seguim per a trobar el vèrtex, un poc tapat entre les carrasques i els pins que creixen més per l'altra vessant.
Caudiel des del Sabinar.
Des d'ací es domina bona part de la vall de Segorb, amb Caudiel al davant i Peña Escàbia, el Ragudo i Sierra Espina tancant-la. De l'altra banda tenim els cims més occidentals d'Espadà: Elvira, la Santa, el Pinar, ... que no estem massa acostumats a vore des d'esta vessant.
Baixant al Navajo Moliner.
Comencem la baixada per l'altre costat i ara ens toca seguir millor el track de Pablo. Anem seguint la carena i buscant el millor pas entre un pinar no massa espès. Acabem seguint els senderols que obren els animals i que ens porten al Navajo de Moliner, on mor una pista.
Navajo Moliner.
A partir d'ací la part més difícil de la ruta ja l'hem feta, ara ens toca seguir la pista que fa la volta al Alto del Sabinar Grande que no fa honor al nom doncs des d'on estem està totalment cobert de pinar, igual que els barrancs que baixen cap a la rambla del Aguanaj.
Pista del corral de Moliner.
Passem sota una línia d'alta tensió on s'ha obert un tallafocs a sota. Per ací segueix el track de Pablo retallant (o no) fins a la carretera de Higueras. Nosaltres decidim seguir la pista un poc més arribant al collado de la Cruz on empalmem amb la carretera.
Ara ens queda un bon tros de carretera, menys monòton i avorrit que no ens pensàvem perquè podem disfrutar d'un magnífic paisatge, sobretot a la dreta de la carretera on creix un pinar adult que contrasta amb la banda esquerra, coberta de matollar i pinar jove. Això té la seua explicació; l'esquerra es va cremar al gran incendi d'Espadà del 94.
Carretera Higueras.
Després de quasi dos quilòmetres de carretera arribem a un punt on ens desviem a la dreta, seguint primer un tros de carretera vella i després una pista que baixa cap a la rambla del Aguanaj.
Pista de la Peña Roya.
La pista discorre entre pinars espessos, passa als peus de la Peña Roya i acaba al barranco de la Cruz (que baixa des del collado). Ací continua un tros de senda que ens porta al llit de la rambla.
Final de pista.
A partir d'ací l'orientació és molt fàcil, només hem de seguir rambla avall.
Rambla del Aguanaj.
La rambla és prou ampla i fàcil de passar i a més travessa unes raconades fantàstiques, totes cobertes de pinar que s'estèn per totes les vessants.

Al caixer de la rambla els pins deixen pas a l'emborratxacabres, alguns xops i també algun baladre.
Seguint la rambla arribem a un punt on les vessants s'obren i es troben ocupades per bancals d'olivar. Fins ací entra una pista i la seguim. També es pot seguir per dins la rambla però és més costós que anar per fora.
Eixint de la rambla.
La pista retalla una volta de la rambla i torna a travessar-la. A partir d'ací està asfaltada.
Faldejant el Monte Caballo.
Estem ja dins del terme de Gaibiel i continuem per la falda del Monte Caballo pujant entre bancals fins a un collet on hi ha un encreuament de camins. Recte continua l'asfalt fins a la carretera de Gaibiel i per l'esquerra puja el camino del Zorro Pelado cap a las «trincheras de la muerte».
Camins entre bancals.
Nosaltres seguim a la dreta per una pista que entra a uns olivars a la vora de la rambla.
Olivars vora la rambla.
Baixem al pla i travessem els olivars fins que arribem a la rambla, seguint-la per dins fins que trobem un senderol que puja per la dreta. De l'altra banda hi ha uns caçadors i els preguntem cap on va però no ens ho saben dir, però fent cas al track de Pablo pugem pel senderol que acaba a la part baixa d'un seguit de bancals d'ametlers que pugen vessant amunt.
Pujant entre ametlars.
Els seguim fins que trobem un entrador que ens porta a la carretera de Gaibiel a Caudiel. Per ací passa també el PR-CV-65.4 i només l'hem de seguir de tornada al lloc on hem deixat els cotxes.
Encara ens queda un bon tros de camí, quasi tres quarts d'hora de marxa, seguint quasi tota l'estona l'asfalt.
Carretera de Gaibiel a Caudiel.
El camí puja a un gran pla que s'estén als peus de les darreres muntanyes de la serra d'Espadà, i entre les més properes destaca el Alto del Sabinar, on hem pujat, i que tindrem a la vista al llarg de tot el camí.
Alto del Sabinar.
Per sort no passen cotxes i el camí alterna els camps treballats amb els matollars i pinars de manera que no es fa avorrit.
Quan portem més d'un quilòmetre deixem l'asfalt i seguim per un camí més estret a la dreta que travessa el pinar. Cal estar atents a les marques del PR que ací estan mig esborrades i poc visibles.
Antic camí de Caudiel a Gaibiel.
Esta travessa ens estalvia temps i asfalt però al cap de poc ens torna a traure a la carretera que travessa ací el pinar, i seguint-la arribem finalment al punt on hem deixat els cotxes i on el PR se'n desvia camí de Caudiel.
Pista asfaltada de Caudiel.
Nosaltres també anirem a Caudiel però amb cotxe per acabar la marxa al primer bar que trobem.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc




I ací un altre track que comparteix part del recorregut:


Més informació:

  • Club Excursionista Alto Palancia
  • (1909) Minuta del termino municipal de Caudiel Ed. IGN
  • (1909) Minuta del termino municipal de Gaibiel Ed. IGN
  •  Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. El Tossal Cartografies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada