Hui ens toca
continuar amb els vèrtex, i ho fem pujant el penúltim vèrtex que
ens queda per pujar de la serra d'Espadà; el Alto del Sabinar de
Caudiel. Ho fem seguint un
track de
Pablo que ja el va pujar fa un
parell d'anys, encara que li hem fet algunes modificacions per a
acurtar-lo.
Hem començat a
caminar a la pista asfaltada que uneix Caudiel amb Gaibiel, just al
punt on arriba el PR-CV-65.4 que segueix el camí vell de Caudiel a
Gaibiel, en bona part aprofitat per la nova pista.
Hem aparcat al
costat d'un cotxe amb remolc per a gossos i de seguida hem pensat que
hi havia batuda i no podríem fer la ruta prevista, però sembla que
estaven caçant de l'altra banda de la carretera i només hem sentit
els gossos de lluny.
 |
| Inici de la ruta. |
Des d'ací mateix
mou un camí ample que apunta directe al Alto del Sabinar. El camí
deixa a la dreta uns ametlars i a l'esquerra el pinar mentre baixa a
travessar un fondet per on corre el barranquet del Jalmero. Puja per
l'altra banda entrant a un pinar al Sitio del Lobo.
Deixem a l'esquerra
el corral del Sitio del Lobo i baixem a travessar un altre barranc
que remuntem per la vora fins a uns bancals d'oliveres.
 |
| Pinar al Sitio del Lobo. |
A partir d'ací
seguim el track de Pablo que travessa un bancal i s'enfila camp a
través cap al Alto, sempre buscant el pas més fàcil entre els
coscolls.
Per sort a tota esta
vessant la roca calcària aflora formant un extens rascler o lapiaz
on el coscoll creix malament i no acaba de cobrir el sòl, i gràcies
a això avancem més fàcil i ràpidament que no pensàvem.
 |
| Camp a través cap al Alto del Sabinar. |
Ens situem de
seguida a la falda del Alto del Sabinar i enfilem recte cap al cim
per on ens pareix més fàcil pujar. Només algunes savines s'arrapen
a la falda formant un savinaret jove fill segurament d'un més vell
que li deguere donar el nom a la partida, i és que el terra no
permet crèixer més arbres.
Arribem sense
complicacions a la part més alta on ens sorprén trobar unes
trinxeres senzilles a la pedra, i també trobem molts trossos de
metralla escampats per la vessant, senyal que ací hi va haver una
important batalla.
 |
| Vèrtex geodèsic a l'Alto del Sabinar. |
Arribem al cim i el
seguim per a trobar el vèrtex, un poc tapat entre les carrasques i
els pins que creixen més per l'altra vessant.
 |
| Caudiel des del Sabinar. |
Des d'ací es domina
bona part de la vall de Segorb, amb Caudiel al davant i Peña
Escàbia, el Ragudo i Sierra Espina tancant-la. De l'altra banda
tenim els cims més occidentals d'Espadà: Elvira, la Santa, el
Pinar, ... que no estem massa acostumats a vore des d'esta vessant.
 |
| Baixant al Navajo Moliner. |
Comencem la baixada
per l'altre costat i ara ens toca seguir millor el track de Pablo.
Anem seguint la carena i buscant el millor pas entre un pinar no
massa espès. Acabem seguint els senderols que obren els animals i
que ens porten al Navajo de Moliner, on mor una pista.
 |
| Navajo Moliner. |
A partir d'ací la
part més difícil de la ruta ja l'hem feta, ara ens toca seguir la
pista que fa la volta al Alto del Sabinar Grande que no fa honor al
nom doncs des d'on estem està totalment cobert de pinar, igual que
els barrancs que baixen cap a la rambla del Aguanaj.
 |
| Pista del corral de Moliner. |
Passem sota una
línia d'alta tensió on s'ha obert un tallafocs a sota. Per ací
segueix el track de Pablo retallant (o no) fins a la carretera de
Higueras. Nosaltres decidim seguir la pista un poc més arribant al
collado de la Cruz on empalmem amb la carretera.
Ara ens queda un bon
tros de carretera, menys monòton i avorrit que no ens pensàvem
perquè podem disfrutar d'un magnífic paisatge, sobretot a la dreta
de la carretera on creix un pinar adult que contrasta amb la banda
esquerra, coberta de matollar i pinar jove. Això té la seua
explicació; l'esquerra es va cremar al gran incendi d'Espadà del
94.
 |
| Carretera Higueras. |
Després de quasi
dos quilòmetres de carretera arribem a un punt on ens desviem a la
dreta, seguint primer un tros de carretera vella i després una pista
que baixa cap a la rambla del Aguanaj.
 |
| Pista de la Peña Roya. |
La pista discorre
entre pinars espessos, passa als peus de la Peña Roya i acaba al
barranco de la Cruz (que baixa des del collado). Ací continua un
tros de senda que ens porta al llit de la rambla.
 |
| Final de pista. |
A partir d'ací
l'orientació és molt fàcil, només hem de seguir rambla avall.
 |
| Rambla del Aguanaj. |
La rambla és prou
ampla i fàcil de passar i a més travessa unes raconades
fantàstiques, totes cobertes de pinar que s'estèn per totes les
vessants.
Al caixer de la
rambla els pins deixen pas a l'emborratxacabres, alguns xops i també
algun baladre.
Seguint la rambla
arribem a un punt on les vessants s'obren i es troben ocupades per
bancals d'olivar. Fins ací entra una pista i la seguim. També es
pot seguir per dins la rambla però és més costós que anar per
fora.
 |
| Eixint de la rambla. |
La pista retalla una
volta de la rambla i torna a travessar-la. A partir d'ací està
asfaltada.
 |
| Faldejant el Monte Caballo. |
Estem ja dins del
terme de Gaibiel i continuem per la falda del Monte Caballo pujant
entre bancals fins a un collet on hi ha un encreuament de camins.
Recte continua l'asfalt fins a la carretera de Gaibiel i per
l'esquerra puja el camino del Zorro Pelado cap a las «trincheras de
la muerte».
 |
| Camins entre bancals. |
Nosaltres seguim a
la dreta per una pista que entra a uns olivars a la vora de la
rambla.
 |
| Olivars vora la rambla. |
Baixem al pla i
travessem els olivars fins que arribem a la rambla, seguint-la per
dins fins que trobem un senderol que puja per la dreta. De l'altra
banda hi ha uns caçadors i els preguntem cap on va però no ens ho
saben dir, però fent cas al track de Pablo pugem pel senderol que
acaba a la part baixa d'un seguit de bancals d'ametlers que pugen
vessant amunt.
 |
| Pujant entre ametlars. |
Els seguim fins que
trobem un entrador que ens porta a la carretera de Gaibiel a Caudiel.
Per ací passa també el PR-CV-65.4 i només l'hem de seguir de
tornada al lloc on hem deixat els cotxes.
Encara ens queda un
bon tros de camí, quasi tres quarts d'hora de marxa, seguint quasi
tota l'estona l'asfalt.
 |
| Carretera de Gaibiel a Caudiel. |
El camí puja a un
gran pla que s'estén als peus de les darreres muntanyes de la serra
d'Espadà, i entre les més properes destaca el Alto del Sabinar, on
hem pujat, i que tindrem a la vista al llarg de tot el camí.
 |
| Alto del Sabinar. |
Per sort no passen
cotxes i el camí alterna els camps treballats amb els matollars i
pinars de manera que no es fa avorrit.
Quan portem més
d'un quilòmetre deixem l'asfalt i seguim per un camí més estret a
la dreta que travessa el pinar. Cal estar atents a les marques del PR
que ací estan mig esborrades i poc visibles.
 |
| Antic camí de Caudiel a Gaibiel. |
Esta travessa ens
estalvia temps i asfalt però al cap de poc ens torna a traure a la
carretera que travessa ací el pinar, i seguint-la arribem finalment
al punt on hem deixat els cotxes i on el PR se'n desvia camí de
Caudiel.
 |
| Pista asfaltada de Caudiel. |
Nosaltres també
anirem a Caudiel però amb cotxe per acabar la marxa al primer bar
que trobem.
I ací un altre track que comparteix part del recorregut:
Més informació:
- Club Excursionista Alto Palancia
- (1909) Minuta del termino municipal de Caudiel Ed. IGN
- (1909) Minuta del termino municipal de Gaibiel Ed. IGN
- Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. El Tossal Cartografies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada