BARRANC DEL RODENAL

Des que fa uns anys Daniponce va publicar una entrada amb la descripció del barranc del Rodenal de Benitandús que tenia pendent una visita amb els xiquets. Per una raó o per una altra no ha pogut ser fins ara que hem pogut fer-li visita. Així que aprofitant les vacances escolars ens hem arrimat a Benitandús per a provar de fer-lo.

Hem deixat el cotxe a la plaça de Benitandús. Des d'ací l'aproximació no és llarga però presenta un poc de perill, sobretot anant amb xiquets, doncs cal seguir la carretera en direcció a Veo.

Riu Veo.

Així que eixim del poble travessant el riu Veo que baixa amb aigua de les recents pluges. De fet fa un parell de setmanes ens haguera tocat dur neopré per fer el barranc com a Dani.
Seguim la carretera fins a la primera revolta i, abans de travessar el barranc de l'Alcornocal, ens desviem per la dreta per un camí de terra que remunta el barranc.

Font de l'Alcornocal.

El camí de terra deixa pas a una senda quan ens arrimem a la font de l'Alcornocal, que recull les aigües que baixen pel barranc del Rodenal.

Senda a la Calera.

Des de la font comencem a pujar per la senda que munta a la Calera, als peus del Casalet. És un camí que he fet infinitat de vegades, normalment de baixada. L'última este estiu passat també amb els xiquets baixant dels Òrguens.
Esta vegada però no pugem molt i de seguida ens desviem per una senda poc clara que mou per la dreta. Al començament hi ha una xicoteta fita que marca el punt on s'agafa.

Barranc del Rodenal.

La senda, de traure suro, puja un poc més i passa per un morret de rodeno als peus del qual corre el barranc del Rodenal, per on baixarem després.
Esta senda ja de per sí és una delícia, vorejada per alts brucs que ara estan en flor i entapissada de molses, verdes i toves després de les recents pluges; i seguint-la arribem al barranc.

Senda d'accés al barranc.

La senda travessa el barranc i continua per l'altra banda. És en este punt des d'on comencem el descens.
Comencem a traure de les motxiles el material usat i ens equipem. Cada xiquet amb el seu casc, arnés i una cinta a manera d'arnés de pit. També una baga llarga per a anclar-se a les reunions perquè no sabem com serà el barranc tot i que sembla per les descripcions que és fàcil.

Inici del barranc.

El primer tram de barranc no té altra complicació que anar destrepant i salvant els blocs de rodeno que hi ha al seu llit, fins que arribem al primer ressalt d'uns 5 metres i equipat amb una reunió amb doble anella a l'esquerra i una anella sola a la dreta, suposem que per a poder agilitzar la baixada de grups per part dels seus equipadors: sargantana aventura.

Primer rapel.

Rapelem amb els xiquets o, més ben dit, els despengem des de dalt amb un cordino tot i què es pot evitar el rapel (i tots els del barranc) baixant per l'esquerra sense cap dificultat.
L'únic problema és evitar un toll d'aigua que ha quedat a sota després de les pluges, la resta és fàcil.

Segon rapel.

Continuem avant i trobem un segon rapel, més llarg i també equipat amb doble reunió, una a cada costat del barranc.
El rapel permet baixar una xicoteta paret no massa inclinada (III- de pujada a ull) de manera que es pot pujar per ella sense dificultat per ajudar a baixar als xiquets.
Però als nostres no els cal cap ajuda i baixen amb més o menys estil, això sí, despenjant-los nosaltres.

Tram amb ressalts.

A partir d'ací hi ha un tram més llarg sense salts importants. Tan sols passem per un lloc on hi ha unes anelles per fer un passamà per una faixa tan fàcil que quan ens donem conter els xiquets ja l'han passada i baixada. Nosaltres aprofitem les anelles i fem un altre curt rapel, més entretingut que els anteriors.

Baixada amb corda.

Un mur que corre de banda a banda barra el barranc. Es tracta d'una vella construcció de la qual se'ns escapa l'ús. Semblant als actuals murs de contenció d'avingudes és però molt més antic.
Cal pujar per la dreta per a salvar-lo i baixar per aprofitant una corda fixa instal·lada.

Tercer rapel.

Continuem baixant i ja només ens queda un darrer rapel, també evitable, més curt i fàcil que els anteriors. El fem per a acabar de practicar el descens i els xiquets semblen agafar-li ja el truc.
Des d'eixe ressalt continuem baixant entre el bosc de sureres, omnipresent a tota la ruta, i de seguida arribem a la font de l'Alcornocal on ens traem tot el material usat.
La veritat és que hem portat més material que menys però al final només hem usat una corda de 30 mts, un descendedor per assegurar (els xiquets pesen tan poc que podríem assegurar-los només amb la mà), i arnés i casc per a cadascú.

Llevant-nos el material.

Des de la font només ens queda refer el camí d'anada per tornar al poble de Benitandús. I aprofitem també per guaitar a un refugi de la guerra que s'obri al costat de la carretera davant del poble.

Benitandús.

Com que se'ns ha fet tard deixem per a una altra ocasió visitar la zona de bloc, equipada amb reunions, que està a la cua del pantano a uns centenars de metres del poble.


Ací està el track:

I altres rutes que comparteixen part del traçat:

Geocaching als Òrguens de Benitandús
De Suera a Benitandús pel camí vell i retorn per la lloma dels Òrguens
Òrguens de Benitandús

Més informació:

• Sargantana aventura
• Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web