diumenge, 23 d’abril de 2017

GEOCACHING AL CASTILLO DE PRADAS


Aprofitem la visita a la Villanueva per a fer una curta excursió pels voltants del terme, i com que la fem amb els xiquets que millor que fer-ho seguint  una sèrie de caches que ens portaran des del poble a l'ermita de Pradas de la veïna localitat de San Agustín.


La sèrie, de Leikka, és una de les quatre rutes de geocaching que es poden fer eixint des de la Villanueva, i és la triada per a la ruta de hui.
Eixim del poble per la carretera seguint un passeig que acaba cent metres més enllà de les darreres cases del poble. Ací acaba també el terme de la Villanueva, ben menut, i comença el de San Agustín, ja dins d'Aragó.
Ací trobem també el primer geocache, just quan abandonem la carretera per seguir el camí de l'ermita de Pradas que baixa recte a buscar los Planos que s'estenen al voltant de la capçalera del río Maimona.
L'ampla planícia està coberta d'un mosaic de cultius, carrasques truferes i terres ermes on, cada vegada més, són les carrasques qui guanya terreny. No debades ens trobem dins la principal zona productora de trufa negra del món.

Començament de la ruta.

Camino de San Agustín i de Pradas.

Carrasques truferes.


Arribats a los Planos deixem a l'esquerra el camí vell de la Villanueva a San Agustín, ara perdut, i un poc més avant ens estem una bona estona buscant un nou cache que sembla que se'ns resisteix. Sort de les fotos spoiler perquè si no ...
Seguim avant i travessem el barranco de la Canaleta. Un pontet ens ajuda a salvar l'aigua que corre pel llit i un poc més avant trobem un nou cache.
Travessem la carretera de la Puebla i continuem travessant los Planos cap al Molino. Arribem a un encreuament on hi ha un altre cache i seguim recte. Per la dreta continua el camí de los Mases i per l'esquerra el que va de San Agustín al Molino.

Barranco de la Canaleta.

El Molino.

Camino de Pradas.

Geocache?
Pugem un tossalet i davant nostre queda ja el castell i l'ermita de Pradas.
Arribem en dos camellades a l'ermita, ben cuidada i arreglada, que està sota el castell. El castell és del segle XIII, bastit pels barons d'Escriche per a protegir les seues terres. Al costat del castell es troba l'ermita del segle XIV on hi ha la imatge de la Virgen de Pradas i on els pobles dels voltants acudeixen de romeria. Per esta raó hi ha una porxada al davant per als anys amb mal temps. L'ermita també era propietat del baró d'Escriche qui la va donar als veïns al segle XIX tal i com consta en una inscripció.
Tot i la llegenda que parla de la troballa de la imatge sembla una típica església de reconquesta bastida per a donar servei religiós als masos dels voltants i al mateix castell.
Del castell en queda poca cosa, només destaca la torre d'entrada, la resta de construccions es degueren reutilitzar per a explotació agrícola quan va perdre el caràcter defensiu.

Castillo de Pradas.

Ermita de la Virgen de Pradas.

Torre i porta d'entrada.

Trobem un nou geocache i ens disposem a continuar la sèrie baixant cap a San Agustín. Arribem així a la fuente Honda, lloc on ens donem conter que ens hem equivocat de camí i toca tornar enrere. Per sort la visita a la font paga la pena.
Retornats a l'ermita continuem per dalt del tossal on es troba i que domina los Mases. Algunes fites ens ajuden a seguir el bon camí que ens baixa al puente de Pradas sobre el río Maimona.

Fuente Honda.

Los Mases.

Deixant enrere el castell i l'ermita.

Camí de baixada a los Mases.

Arribem ací (on hi ha un altre cache) i ens aturem a descansar a la vora de l'aigua. Dalt del pont hi ha un parell d'assuts que agafen aigua per a regar i per al Molino, i per la vora estan los Mases, un bon grup de masos. Un poc més amunt queda l'Alameda on com diu el nom crèixen els àlbers.

Riu Maimona.

Puente de Pradas o de los Mases.

Los Mases.

Quan continuem camí ho fem avall, resseguint el curs del riu per la vora i passant per davant d'alguns masos.
A la nostra dreta queda el riu i, dominant-ho tot des de dalt, el castillo de Pradas. A l'esquerra bancals i masos que miren al riu.
Arribem així a la fuente de la Carrasca on hi ha un nou cache. Des d'ací el camí continua cap a los Planos i enllaça amb el camí d'anada però nosaltres portem idea d'allargar un poc més l'excursió i, sobretot, de fer-la circular, així que seguim a l'esquerra per l'altra banda del riu per un caminal que s'endinsa al Rebollar.

El castell des de los Mases.

Fuente de los Mases.


Fuente la Carrasca.

El castell des de la fuente la Carrasca.

El Rebollar és el bosc més extens de San Agustín format bàsicament per roure valencià (quercus faginea) amb coscoll, una combinació curiosa. Un sender local el travessa però nosaltres no el seguirem sinó que trenquem pronte a la dreta per seguir un vell camí que s'acosta a un corral.
El camí travessa el bosquet de roures no massa grans on es nota que han patit el carboneig i la tala de la primera meitat del segle XX. Tot i això conformen un bonic bosquet encara que a estes altures de la primavera encara no tenen fulla, i fan bé perquè la setmana passada encara va gelar i alguns dels brots que hi havia s'han semat.

Camí del Rebollar.

Banquets al començament del Rebollar.

El Rebollar.

Corral del Rebollar.


Eixim del rebollar i arribem a un corral que domina los Planos. Ací acaba el camí i cal anar recte a buscar la carretera de la Puebla. La nostra primera idea era seguir-la per l'esquerra a buscar una pista que ens portaria de retorn al poble, però com se'ns fa tard i ens esperen per a dinar seguim carretera a la dreta de tornada.
Travessem per la carretera los Planos i el río Maimona, i l'abandonem després per seguir sense camí per la vora del barranco de la Canaleta buscant una manera de travessar-lo sense banyar-nos.
Finalment ho fem quasi al costat del camino de los Mases on enllacem amb l'itinerari d'anada.

Pico de Santa Bárbara des de los Planos.

Carretera del mas de Pastores.

Entrant a la Villanueva.


Ja només ens queda la "rochica" de pujada al poble on ens espera un bon paelló per a recuperar forces.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc

Més informació:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada