goterris: VOLTA A LA SERRA DE PETRERS PUJANT AL VÈRTEX DE LA MOLA DE TÍRIG

Un any més decidim fer una ruta per la Salzadella aprofitant que fan la fira de la cirera. Però com pels voltants de la Salzadella ja hem fet prou rutes esta vegada ens arrimem a Tírig amb l'objectiu de pujar a un nou vèrtex geodèsic que hi ha coronant la serra de Petrers, que separa Tírig i la Salzadella (des de la Salzadella també haguérem pogut pujar però la ruta és més llarga i menys interessant).

Comencem a caminar quan encara corre un airet fresquet que, conforme el sol vaja calfant, començarà a ser més calent, i amb la idea d'acabar abans que la calor aprete fort. Eixim des d'una de les placetes de Tírig seguint la nova carretera de la Salzadella però només fins a l'eixida del poble. Quan arribem al nou calvari i antic cementiri abandonem la carretera i agafem el camí que puja cap a l'ermita de Santa Bàrbara per la Costa Mitjana. El camí primer és ample i per a passar cotxes però quan gira a l'esquerra l'abandonem seguint a l'esquerra a buscar l'ermita. Anem seguint un vell camí de ferradura que puja amb una pendent suau i constant, i fent revoltes per tal de suavitzar la pendent i en quatre camellades ens clavem baix de l'ermita. En un seguit de revoltes remuntem el curt tram que ens en separa i arribem a l'ampla explanada de terra que hi ha davant de l'ermita.
L'ermita de Santa Bàrbara està a la vora d'un canto des d'on es domina el poble de Tírig i la plana que l'uneix amb Sant Mateu. Una paret tanca l'explanada cap a eixa banda i suposem que no és per a impedir les vistes sinó per a arrecerar-se del vent de mestral que ací sol bufar amb força. Darrere de l'ermita hi ha una barraca de pedra seca ben gran i al davant unes taules per poder dinar ... al sol, sense cap ombra. Uns grans paelleros coberts completen les construccions que volten l'ermita.

Escultura del "arquer de la Valltorta" a la Plaça dels Oms.

Eixint de Tírig pel Raval de Santa Bàrbera.

Vista del poble des de la Costa Mitjana.

El Molló dels Cinc Termes i el Racó del Flare des de la Costa Mitjana.

Camí de la Costa Mitjana o de Santa Bàrbera.

Ermita de Santa Bàrbera.

Visitem el conjunt que no és massa espectacular i continuem ruta pel camí per on accedeixen els cotxes a l'ermita que ens porta a l'ample llom de la serra de Petrers. Arribats a un encreuament el seguim a l'esquerra cap a la Mola, la part més alta de la Serra on hi ha el vèrtex de Petrers (erròniament transcrit com Peters).
El paisatge de la serra està dominat pel coscollar encara que trobem moltes carrasques soltes, algunes ja grans, i també tot un conjunt de parets i barraques de pedra seca, algunes de grans dimensions i molt ben construïdes de manera que és més interessant del què pensàvem en un principi. Conforme avancem deixem a banda i banda alguns camps d'ametlers (els olivars estan als plans de baix) i algun rodal de pinar fins que, passat un desviament, arribem quasi a la falda de la Mola. A la nostra esquerra una fita de pedra ens marca el punt on mou una senda que continua per un assegador. Nosaltres la seguim i de seguida trenquem a la dreta enfilant avall cap al barranc de Cantallops.
La senda és una delícia, ben traçada i neta, baixant entre els roures i carrasques que creixen al barranc formant xicotets bosquets fins que arribem a un punt on se'n fan dos camins. Recte continua el vell camí que fa cap a la carretera per on hi ha marcada una de les rutes de btt de Tírig, nosaltres seguim la senda més xafada que baixa a la dreta seguint el recorregut de la Valltorta trail. Travessem alguns bancals d'oliveres i fem cap al fons del barranc per on seguim fins a la carretera de la Salzadella.

Camí de la Costa Mitjana per dalt la serra dels Petrers.

El coscollar és el paisatge dominant a la part culminant de la serra.

Indicacions de les rutes a peu de Tírig. Nosaltres seguim a l'esquerra.

Travessant el coscollar per un vell carril.

La Mola dels Petrers.

Senda de baixada pel barranc de Cantallops.

Restes dels antics carrascars termòfils al barranc.

Travessant la carretera de Salzadella per baix.

La carretera de la Salzadella la passem pel tunel fet per a passar l'aigua del barranc i de l'altra banda seguim un vell camí entre carrasques i roures que ens porta a una nova bifurcació. Ací trobem el vell camí de la Salzadella i el seguim cap a la dreta travessant el barranc de Cantallops per les Escalivades fins que arribem a un camí perpendicular. A l'esquerra continuava el vell camí de la Salzadella baixant al riu de les Coves però nosaltres seguim a la dreta cap als Saldonars. Arribem novament a la carretera de la Salzadella i la seguim uns metres a l'esquerra abans no enfilem amunt seguint també les marques d'una ruta btt.
Enfilem amunt per una clapissa de roca i continuem pujant cap a la Mola que queda just davant nostre i on ens dirigim. L'ombria de la Mola està dominada pel coscollar, com tot el paisatge que ens envolta, però ací apareix clapejat per roures i carrasques joves que mostren el que, dins de molts anys, pot ser un nou bosc que alegre el paisatge.
La pujada no és molt dura però la calor ja comença a apretar i se'ns fa més pesada tot i què en cap moment és especialment costeruda ni difícil tècnicament. Les vistes que se'ns van obrint davant dels ulls conforme pugem compensen sobradament la calor i la falta d'arbres grans i així de l'altra banda queda la serra que separa Tírig de Catí on fixant-nos bé es veu l'ermita de Sant Vicent de Catí o el Racó dels Flares de Sant Mateu. I sense fixar-nos tan bé queda clar quin és el Molló dels Cinc Termes, el pic més "diferent" i fàcil d'identificar de tota la serra. Als nostres peus el pla de Sant Mateu que s'estèn per la Salzadella i cap a Tírig, i ja més lluny el Turmell, el Port, Montsià, la Nevera de Catí, ...
Quan arribem quasi al capoll de la Mola el camí gira i fa la volta de nord a sud al cim sense passar pel cim. Però nosaltres hem d'anar al cim on hi ha el vèrtex i accedim pel sud en un punt on estem a poc més de cent metres d'ell i on mirant bé i amb cura trobem un pas entre el coscoll que ens permet arribar al vèrtex sense cap rascada ni punxada tot i anar amb pantaló curt.
El cim de la Mola on hi ha el vèrtex no està molt alt però des d'ací dalt es distingeix un panorama ben ampli i entre d'altres identifiquem el Tossal d'en Canes, la serra d'Irta, el tossal de Subarra, el de la Ferradura, les Agulles, el Bartolo, el tossal de Gossalvo, la Lloma Bernat, Penyagolosa, l'ermita de Sant Joan Nepomucé, el tossal de Saragossa, el tossal d'Esparreguera, el Monte Gordo, el tossal d'Orenga o la Nevera de Catí. Una bona col·lecció de vèrtex (i ens en deixem molts per identificar).

Camí vell de la Salzadella baixant al barranc de Cantallops.

Barranc de Cantallops.

Encreuament de camins a les Escalivades.

Assegador de la font de n'Abril.

Les barraques de pedra en sec, presents a tot el terme.

El Pla de SAnt Mateu des de les faldes de la Mola.

Fent la volta a la Mola dels Petrers per l'oest.

Pujant camp a través al capoll de la Mola.

Vèrtex geodèsic de la Mola dels Petrers.

Fem un mos i un traguinyol i descansem un poquet abans de continuar camí retornant sobre els nostres passos a buscar el camí que baixa de la Mola per a travessar el llom de la serra de Petrers, enllaçant amb el camí per on havíem passat abans de baixar pel barranc de Cantallops.
Fem ara este camí en direcció contrària fins que arribem a tocar de l'ermita de Santa Bàrbara. En este punt en conte d'anar a l'ermita seguim per la pista que continua per dalt la serra deixant a la dreta los Quartos per on baixa la pista al poble. Nosaltres seguim per l'esquerra cap a les Lluïsades.
El paisatge dalt la serra no canvia, el coscollar ho domina tot però apareix clapejat ací i allà per algunes carrasques que en algun moment arriben a formar rodals més espessos, algun pinaret de repoblació i bancals d'ametlers fan el paisatge menys monòton, i també les nombroses barraques de pedra seca, a quina més gran i espectacular i autèntiques obres d'enginyeria rural.
Anem avançant sempre planers fins que arribem finalment a un punt on una senda trenca a la dreta buscant la capçalera del barranc Fondo. Seguim per ací on també trobem els pals d'orientació d'una ruta btt i seguint-la ens endinsem a un pinar de repoblació plantat al llarg del barranc.

Camí de la Costa Mitjana per dalt la serra dels Petrers.

Camí de les Lluïssades.

Barraca de pedra doble a les Lluïssades.

Senda travessant el coscollar de les Lluïssades.

Seguint pels cims cap al Carrascalet.

Senda vora el barranc Fondo.

Eixim a un camí més ample i el seguim però només uns metres perquè de seguida l'abandonem seguint a l'esquerra per a baixar a Tírig pel Carrascalet (el camí baixa a Tírig més recte però menys interessant).
La senda va baixant per lo Carrascalet que fa honor al seu nom només parcialment. Passem per la vora d'algunes carrasques però després el que domina són vells bancals d'oliveres abandonats. Ací es nota la mà de l'home en forma de bancals, parets, casetes de pedra i demés construccions de pedra seca.
Finalment eixim de lo Carrascalet per a baixar al barranc Fondo on retrobem el camí que havíem deixat a la part alta i, seguint-lo, fem cap al barranc i el seguim cap al poble mentre el vell camí de ferradura es fa ara una ampla pista.
Arribem finalment al poble pel sud, al lloc on aparquen els cadafals dels bous i ens queda travessar el poble de sud a nord per tal d'arribar al punt on havíem començat a caminar a bon hora, abans que el sol calfe de valent.
Ara tocava anar a la Salzadella a la fira però davant d'una cervesa fresca a la plaça del poble fa mala gana anar a patir calor pels carrers de la Salzadella, així que les cireres queden per a un altre any.