diumenge, 26 de maig de 2019

CIRCULAR ENTRE VEO I ALCUDIA PER LA PENYA DE LA CAMPANA I L'ALCORNOCAL AMB EL CASTELL DE PROPINA

Fa unes setmanes Ramiro va anar a fer una volta novedosa per Espadà. Novedosa perquè passava per una senda recentment oberta per a passar el marató de muntanya d'Alcudia i també pel camí vell de Suera, recuperat en part. Si a això s'afegeix el pujar al castell d'Alcudia, l'únic que encara tenia pendent d'Espadà, ja estaven tots els ingredients per a eixir a fer la ruta només hi haguera una oportunitat. I eixa oportunitat ha estat hui.

Per no repetir la ruta de Ramiro hem començat en Veo, més bé tard, de manera que a l'hora que d'altres vegades quasi estem acabant ara començavem a caminar. Encara no és estiu però la calor ja apreta al ple del sol i després ens hem penedit de no matinar, per contra hem pogut esmorzar al bar.
L'inici de la ruta ha estat pel vell camí d'Aín, una ruta no per molt coneguda no menys bonica ni agradable. La primavera ha estat generosa i el verd encara ho domina tot i ens fa més amena la pujada cap al collao de Veo

Així que comencem a caminar eixint de Veo pel camí d'Aín. Ací coincideix el GR333 amb el GR36 que segueixen ambdós el traçat del vell camí que unia els dos pobles. Comencem baixant per les hortes que s'estenen pels dos costats del riu Veo. El camí ací és una delícia, ben empedrat baixa fent voltes entre les hortetes. Les que estan més prop del poble encara estan treballades, conforme ens allunyem  estan ja ermes.
Travessem un ample camí asfaltat, construït als anys 90 per a facilitar l'accés a les hortes i continuem baixant fins que arribem al llit del riu. Uns metres a l'esquerra queda la font de la Pistola sota uns alts xops. A l'estiu el lloc és molt fresc i abelleix fer un glop d'aigua. Hui i havent acabat d'eixir encara no.

Continuem camí pujant per l'altra vessant, per les hortes de l'altra banda del riu. El camí continua bellament empedrat i puja entre les parets de pedra seca que aguanten els bancals fins que eixim a una pista. Ací s'acaben les hortes i comença el secà, o començava perquè ara els olivars i garroferals han estat engolits pel pinar.
Travessem la pista i comencem a pujar per un pinar en ombria. El vell camí puja fent voltes per a disminuir la pendent. Ací també trobem que bona part del traçat es troba empedrat per a evitar-ne l'erosió i no haver d'estar reparant-lo continuament. Segurament estem davant d'un dels millors camins de la serra tan per la factura de la construcció com pel gran tros conservat. Fóra bo que els ciclistes que el baixen ho facen en prou cura com per a no fer malbé allò que tants esforços va costar de fer als veïns de Veo.
Conforme pugem Veo va quedant al fons de la vall encara que les vistes no són molt bones des de dins del pinar.
Arribem finalment a un collet que passa a l'altre costat del tossal de les Malladetes per on corre l'assegador de Benitandús. El camí passa ara a la vessant de la solana i als nostres peus podem vore el barranc d'Aín que baixa recte cap al Montí d'Onda.
El camí gira al sud i continua sense perdre altura per la mateixa vessant i, un poc més avant, es junta el camí d'Aín a Tales que puja pel barranc d'Aín.
Arribem així a l'ample collado de Veo. Ací trobem una pista per on continuen els GRs. Per ací també passa el SL-CV-29 que baixa de la Penya de la Campana i continua cap a la font de la Basseta.
Entrada a Veo.

El camí d'Aín per les hortes de Veo.

Magnífic empedrat al camí d'Aín.

Els Òrguens de Benitandús.


El barranc d'Aín amb el Montí al fons.

Collado de Veo.
D'entre totes les opcions que se'ns ofereixen al collado de Veo nosaltres triem el SL-CV-29 pujant cap a la Penya Campana.
Travessem els bancals de les Naves i pugem per una pista que acaba a uns bancals d'ametlers. Per la banda de l'esquerra continua el camí que, seguint l'assegador del Collado de Veo ens pujarà a la Penya Campana. Deixem enrere els bancals i passem per un pinar de pi blanc acompanyat de coscolls, romers i ginebres que s'estén pel terreny calar dominant a la Penya de la Campana i a Torques.
Arribem després d'una curta però intensa pujada a dalt la Penya de la Campana on hi ha instal·lades unes antenes de telefonia. Fins ací puja una pista i des d'ací, fa anys, vigilaven a l'estiu els voluntaris de la SASE per a informar sobre possibles incendis, i és que les vistes des del tossal de la Penya Campana són magnífiques: s'observa tota l'ombria de l'Espadà, els barrancs d'Aín i el Benialí o Batalla cap al sud i cap al nord es veuen els Òrguens de Benitandús, el Montí i l'Espino, entre moltes d'altres cims importants.
No ens estem massa estona al sol disfrutant del paisatge i continuem per la pista que baixa per l'ombria de Torques i a l'ombra del pinar. Tot i el rocam, majoritàriament calar, trobem pins de rodeno gràcies, segurament, a uns sòls molt descarbonatats.


Continuació de la ruta seguint el SL.

Aín des de les Naves.

Ametlers a les Naves.

Senda seguint l'assegador del Collao de Veo.

Cim de la Penya Campana.

Pista de Torques.
A la vora de la pista trobem una gran creu de pedra de l'època de la guerra civil que recorda la mort d'un tinent coronel mort allí (els soldats no eren tan importants per tindre creu) i un poc més avant cal separar-se de la pista per un sender que mou a la dreta seguint el traçat de l'assegador del Collado de Veo que hem anat seguint fins ara. No el seguim massa tros perquè de seguida trenquem a la dreta i entrem dins del terme d'Alcudia on trobem la senda de la Chelva que baixa a buscar el barranco de la Chelva que corre als nostres peus però dos-cents metres més avall.
La senda travessa alguns rodals de carrasques però de seguida mou avall entre el pinar que creix a banda i banda ocupant els antics bancals. Seguim baixant per un sender cada vegada més costerut i eixim a un ample tallafocs obert sota una línia d'alta tensió. Des d'ací podem seguir fàcilment el camí que baixa cap al barranc. Davant nostre queda l'Alcudia i dalt d'ella el castell per on pensem continuar la ruta.
La senda deixa enrere el tallafocs i baixa entre vells bancals d'ametlers on encara no ha crescut el bosc abans de fer un gir i baixar a buscar un reguer que davalla al barranc. Ens trobem a la partida de la Chelva i veient la vegetació de la vora del reguer més bé seria la "selva" doncs les plantes enfiladisses creixen arreu i s'arrapen als pins, xops i oms que busquen la humitat de l'aigua que corre al fons.
La senda baixa seguint el reguer i cal anar saltant l'aigua que hi corre fins que finalment arribem al barranco de la Chelva. Ací el tronc d'un xop caigut fa de pont per a travessar a l'altra banda per on passa el GR333, però nosaltres seguim per la vessant dreta buscant la séquia que porta l'aigua per la dreta del riu de Veo. Caminant per l'estret caixer de la séquia només hi ha un pas un poc complicat on hi ha una corda ficada per tal de facilitar el pas i no caure. Un poc més avant cal baixar de la séquia al riu de Veo, al punt on engrava amb el barranco de la Chelva i ací també trobarem una corda per a facilitar la baixada (seguint per la séquia faríem cap a Veo).
Al punt on conflueixen el barranco de la Chelva amb el riu de Veo hi ha un parell de camins que pugen cap al poble. Per l'Umbrieta puja un magnífic camí empedrat per on està traçat el GR333. Nosaltres però anirem per l'altra banda, buscant el Molinet per a pujar a Alcudia per l'Hondo.
Seguim primer el riu Veo però als pocs metres n'eixim per la solana pujant pel Barranquet on trobem la senda del Hondo que ens pujarà al poble passant per totes les hortes que davallen des de la carretera.
Pugem pels antics bancals d'horta totalment abandonats fins que, després de pujar unes escaletes, arribem una de les séquies que rega les hortes que s'estenen a la solana del riu de Veo entre Alcudia i Veo. Per ací passa el traçat antic del GR36 (que ara s'ha desviat per evitar els passos més complicats). A l'esquerra a pocs metres queda el Molinet, antic molí fariner, l'últim que va estar en funcionament però del qual no queden més que les parets i la séquia que el travessa.
Seguim ara pujant per la senda del Hondo, més clara i ben conservada ací tan prop del poble on les hortes encara es treballen i per ella arribem a la carretera just a la vora del restaurant "Pico Espadán".
No xafem la carretera sinó que baixem pel vell camí que passa per dalt del pont de la carretera i travessa el riu pel vell pont, situat just sota l'altre. Al costat del pont hi ha el molino de Remigio que quasi no es veu tapat per l'heura. Dalt del molí hi ha el Balsón que guardava l'aigua per a moldre i ara ho fa per a regar. Sobre el Balsón hi ha les primeres cases del poble i per la vora entrem a Alcudia quan ja quasi és l'hora de dinar així que aprofitem i en conte d'esmorzar fem un esmorzar-dinar al bar d'Alcudia que bé ens l'hem guanyat.

Creu de la guerra civil a Torques.

Senda de baixada seguint l'assegador.

Baixant pel camino de la Chelva.

Alcudia des de la Chelva.

Tram de tallafocs sota la línia elèctrica.

Baixant entre antics bancals d'ametlers.

Camí vora el reguer que baixa de la Chelva.

Reguero de la Chelva.

Caminant per la vora del barranco de la Chelva.

Cordes per a passar pel caixer de la séquia.

Baixant al barranco de la Chelva.


Pujant al GR36.

Senda del Hondo des del Molinet a Alcudia.

Pont vell sota el pont nou. A la vora el molino del Tio Remigio.

El Balsón.
Després de dinar (o esmorzar) cal seguir camí amb la panxa plena. El nostre objectiu ara és el castell d'Alcudia, situat en un tossal que domina el poble. Fa poc s'ha netejat el camí que hi puja i els voltants del castell així que és el moment de visitar-lo.
Eixim del poble per la part alta travessant el riu pel pont de la carretera d'Algimia. Seguim per la vora del frontó fins a la font de Sant Pere per on passen també el GR333 i el GR36. Des de la font nosaltres no seguirem cap dels dos GRs sinó que pugem per la dreta passant entre les pallisses que hi ha dalt la font a buscar el camí del castell.
Només deixar enrere les últimes pallisses i corrals trobem la senda, neta i enfitada, que puja pel pinar primer suaument i més tard en forta pendent. De fet després de fer unes quantes voltes guanyant altura d'una manera suau de seguida enfila una clapissa de roca que cal pujar al recte. Esta és la part més dura de tota la pujada per la pendent, per sort no és massa llarga i no tardem massa en arribar als peus del castell.
El castell d'Alcudia o de Veo era el més important de la vall del riu Veo i d'ell depenien els pobles o llogarets d'Alcudia, Veo i Benitandús, i també Xinquer encara que tenia un castell propi. El castell està format per dos línies de muralles; una exterior de la qual es conserven quatre torres mirant al nord, la part més vulnerable on el tossalet on s'alça el castell s'uneix a la muntanya mentre que a la resta de parts la muralla exterior pràcticament ha desaparegut. Queda un recinte interior al centre del qual hi ha la torre de l'homenatge circular de la qual només es conserva el basament. El castell va ser modificat després de la conquesta cristiana quan va passar a mans dels ducs de Sogorb i es van fer tasques de reparació després de la sublevació dels moriscos del 1245, 1275, de la guerra dels dos peres del 1365, de la guerra de les Germanies i de la guerra d'Espadà del 1527. A partir d'este moment va deixar de tindre utilitat estratègica i segurament ja no es va mantindre encara que va ser usat durant les guerres carlines.


Font de Sant Pere.

Les fites marquen el camí del castell.

La Rocha del Castillo.

Castell d'Alcudia o de Veo.

La torre més ben conservada que cobria l'entrada principal.

Alcudia des del Castell.


Després de visitar les interessants restes del castell continuem la marxa encaminant els nostres passos cap a la Creueta dels Trons, muntanya que queda al nord del castell. Anem pujant per una senda que s'obre pas per l'espès pinar que cobreix les muntanyes fins que arriba al capoll on enllaça amb l'assegador de la Creueta dels Trons que puja des de Veo per la Creueta, cim que queda un poc a la dreta. Este seria un bon camí de baixada ... si hi haguera camí, però quasi un quilòmetre sense senda ens separa del camí de l'Alcornocar de Veo i és molt de tros per a fer sense senda així que continuem la senda que recorre la cresta de la muntanya cap al nord resseguint l'antic assegador.
Dalt dels cims trobem també unes fortificacions defensives però més recents que les anteriors. Com en tants llocs de la Serra trobem línies de trinxeres al voltant dels punts més alts que formen part de les fortificacions de la "batalla de Valéncia", en este cas per on miren deuen ser "nacionals".
El sender ens baixa al colladico de las Nieves on trobem el camí vell de Suera. La senda marcada de pujada al castell baixa per l'esquerra mentre que recte continua l'assegador de la Creueta dels Trons cap al Casalet (només set-cents metres sense senda ens separen de la Calera que hi ha sota el Casalet). Nosaltres no seguirem cap d'eixes dos direccions sinó que continuarem per la dreta seguint el camí d'Alcudia a Suera (que puja per l'esquerra) a buscar els Òrguens de Benitandús. Amb molt bon criteri s'ha netejat este camí que fa anys que s'havia anat tapant i que permet fer una volta per dalt del barranc de l'Alcornocal, un dels racons més interessants de la Serra. Malauradament el tram de camí que continuava per dalt dels Òrguens cap a Suera continua a hores d'ara brut.
El camí no presenta cap dificultat i discorre planer sense grans pujades i baixades en quasi tot el tram que el seguirem. La primera part travessa un bosc de pi blanc que creix sobre el terreny calar però ben pronte entrem al Rodeno on el nom de la partida ja ens avisa del tipus de roca que podem trobar. Sobre els gresos rojos del rodeno creix un bosc d'alcornocs entreverat amb pins de rodeno amb el seu habitual acompanyament de brucs.
El camí va fent la volta per dalt del barranc de l'Alcornocal sempre sense perdre altura i passant així de les zones d'ombria a la solana amb un contrast evident de vegetació. Arribem finalment al camí que puja de la font de l'Alcornocal a la calera del Casalet pel Rodeno. Nosaltres el seguirem avall cap a la font. Uns metres més avall d'on l'hem agafat continua a l'esquerra el camí de Suera que passa per dalt dels penyasegats dels Òrguens en un dels recorreguts més bonics de la Serra, malauradament l'última vegada que vam passar ja li calia una bona repassada així que a vore si la iniciativa de netejar sendes li arriba pronte.
Deixem el tram brut i continuem avall pel camí pedregós, molt malmés pel pas del temps, pel pas de les aigües i, darrerament, pel pas de les bicicletes de muntanya que no tan sols erosionen sinó que retallen les voltes del camí desfent-lo.
Baixem pel camí fins a la font de l'Alcornocal on només cau un rajolí d'aigua. Per sort no ens en falta hui perquè encara ens queda un bon tros de camí fins a Veo.

Senda des del Castell a la Creueta dels Trons.

Trinxeres dalt dels cims.

El colladico de las Nieves.

Primer tram del camí de Suera sobre terreny calar.

Tram del camí de Suera sobre Rodeno.

El barranc de l'Alcornocal.

Els Òrguens de Benitandús des del Rodeno.

Camí del Rodeno baixant des del Casalet a la font del Rodeno.

Els Òrguens de Benitandús des del camí.

Font de l'Alcornocal.
Des de la font de l'Alcornocal ixen dos camins, l'un cap a l'esquerra que de seguida es fa pista i arriba a la carretera de Veo en una revolta passat Benitandús. Eixe és el camí que hom sol fer per tornar a Benitandús després de fer la clàssica travessa dels Òrguens. Nosaltres seguirem per la dreta un camí més llarg però molt més interessant que ens portarà directament a Veo per un dels racons més bonics d'Espadà.
El camí ens porta a remuntar el barranc de l'Alcornocal seguint en un bon tros per dins mateix del barranc. A la part de més amunt trobarem que els vells bancals que hi havia al mateix barranc es van repoblar de xiprers que creixen rectes i ja fan una quinzena de metres. És l'únic lloc de la Serra on podem trobar esta curiosa repoblació perquè la vegetació dominant són les sureres com podem vore per topònim i per la vegetació que hi ha més enllà de les zones de repoblació.
Passats els bancals de xiprers el camí enfila amunt per la vora del barranc fent la pujada més dura de tot el trajecte, per sort no és molt llarga. Arribem a uns antics bancals on sembla que el camí vol pujar amunt però no, seguirem recte entre el pinar que domina esta part (encara que al bosc sempre trobarem una barreja de pins i sureres). Baixem un poc a buscar altra vegada el llit del barranc de l'Alcornocal i el travessem pujant per l'altra vessant passant a l'ombria de la Mirona, fresca com toca ser una ombria.
Uns metres més avant trobem la coveta del Perenyo, un simple abric obert per una solsida de la terra. Continuem pujant per l'ombria fins que passem un rellomet que trau el morro cap al barranc. Ací les sureres que dominaven l'ombria deixen pas als pins que predominen a la solana.
Després de passar un reguer que baixa dels cims seguim pujant continuadament fins que arribem al collet que separa el Puntalet de la Creueta dels Trons. Ací el rodeno deixa pas novement a la calcària i el paisatge canvia, darrere queden sureres i pins de rodeno i el pinar de pi blanc amb el seu acompanyament florístic habitual es fa l'amo de les muntanyes.
El camí comença a baixar i un poc més avant coincideix amb l'assegador de la Creueta dels Trons. A partir d'ací va baixant fent amples llaçades que ens porten al Calvari de Veo, mig enrunat i amagat entre el pinar. El poble ja el tenim a tocar només ens queda travessar les pallisses de dalt de tot i entrar a Veo que travessarem de dalt a baix passant per la placeta de l'església on hi ha l'únic bar del poble.


Camí de l'Alcornocal a Veo.

Plantació de Xiprers al barranc de l'Alcornocal.

Travessant el barranc de l'Alcornocal.

Coveta del Perenyo.

Pujant per l'Ombria de la Mirona.


Pujant al collet que serpara el Puntalet de la Creueta dels Trons.

Veo des de dalt.

Camí de baixada a Veo.

Calvari de Veo.

Veo



Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del camí:

GR333: de Veo a Aín i Alcudia tornant pel GR36
GR333: d'Alcudia a Villamalur tornant pel GR36 
GR 333: de Suera a Benitandús i Veo tornant per la Serra
De Veo als Cocons
De Benitandús als Òrguens
Geocaching als Òrguens de Benitandús
De Suera a Benitandús pel camí vell i retorn per la lloma dels Òrguens
Barranc del Rodenal 

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada