DE TORREBLANCA AL QUARTICO AL VOLTANT DEL TOSSAL DE LES MALESES

Hui tocava pujar un vèrtex i com el dia s'ha alçat núvol hem decidit anar a pujar el vèrtex que hi ha al turó de les Maleses. Molta pista i poca senda per evitar banyar-nos els camals.
Eixes eren les previsions però no s'han pogut complir. El vèrtex vell estava dins d'una cantera i se'n va fer un de nou, i quan hem mirat de pujar seguint les indicacions de l'IGN ens hem trobat amb el vigilant de la cantera que, amablement ens ha dit que el vèrtex es troba dins una propietat privada i no podem passar. Així que hem hagut d'improvisar una ruta que ens ha eixit molt més bonica del que teníem previst.

En un dia de pluja en conte d'evitar l'asfalt i les pistes amples, com fem normalment, l'hem buscat. Així que des de la carretera general d'on hem eixit hem travessat el poble de Torreblanca cap a la mar buscant el camí vell de Castelló, per on hem eixit del poble cap al sud.

Inici de la ruta vora la carretera general.

El camí travessa els horts abandonats que hi ha prop del poble, esperant una urbanització que no arriba, que conforme ens anem allunyant es van fent més escassos i més els horts treballats i plantats de tarongers, carxofars i fins i tot alguns favars.

El camí és ample i planer i agradable de caminar en un dia gris i núvol que amenaça pluja.

Hortes cap a la mar.

Seguim camí paral·lels a la nova carretera general, passant per la part de darrere d'alguns restaurants de carretera fins que arribem al barranquet que fa de ratlla entre els termes de Torreblanca i Cabanes. Ací abandonem el camí vell i enfilem barranc amunt, passant sota la carretera general primer, i sota l'autopista més endavant.

Camí de la ratlla vora el barranc del Toll.

Després de passar l'autopista tornem a buscar la ratlla que se'n separa i seguim la Carrassa de la Ratlla, que puja recta des del Prat fins al Turó de les Maleses, on hi ha el vèrtex que és l'objectiu del dia i el perquè de l'excursió.

Assegador i camí recte al vèrtex.

Una ratlla recta d'asfalt enfila dret al vèrtex seguint la carrassa o carrerassa, nom que li donen ací als assegadors o vies pecuàries. Seguint-la travessem el camí del Quartico per on hi ha traçada una ruta del centre de btt de Torreblanca, i comencem a pujar les faldes del turó.

El Prat des del camí de la Ratlla.

Després d'un xicotet desmonte trobem la cantera que ha obligat a desplaçar el vèrtex original uns centenars de metres, i una porta ens barra el pas. Encara no hem arribat i el vigilant de la cantera ens ix a rebre i ens recorda, amablement, que es tracta d'una propietat privada i no podem passar. Li preguntem com podem accedir al vèrtex i ens diu que de cap manera.

El més prop que estarem del vèrtex.

Així que l'objectiu de l'excursió de hui queda descartat, entre d'altres raons perquè no tenim ganes de discutir amb ell sobre si tenim dret de pas o no, i tampoc volem posar-lo en un compromís davant els seus caps, així que decidim tornar enrere i canviar la ruta anant al Quartico, on mai hem estat i que sembla un bon lloc per a visitar.

Camí del Quartico.

Així que desfem el camí avall, fins que trobem el camí del Quartico i el seguim.
El camí és de terra però ample i ben conservat, i passa entre camps de garroferes i tarongers que s'alternen mentre travessem la part més septentrional del terme de Cabanes.

Anem seguint la ruta btt nº3  del centre de btt de Torreblanca fins que arribem a un encreuament. Ací la ruta btt trenca a la dreta per a pujar al mas del Cullerà per l'assagador de Don Carlos mentre nosaltres seguim recte pel camí del Quartico o de Cabanes, perquè era per ací per on anava el vell camí que unia els dos pobles passant pel Quartico i el mas d'en Queixa.

Camí vell de Cabanes i Benlloc a Torreblanca pel Quartico.

Travessem un barranquet i passem entre uns hivernacles plantats de tomaques. Aprofitem per preguntar a l'amo pel camí del Quartico, i ens assenyala un tossal amb el cim pla, ens diu que just darrere queda el Quartico i que el camí ens hi portarà.
Seguim doncs el camí que deixa enrere les darreres finques treballades i se n'entra a les muntanyes vorejant el barranc del Toll de la Barrota.

Travessant bancals cap al camí.

Després de deixar enrere els darrers olivars i quan ja als nostres voltants tot és matollar el camí es bifurca. Recte continua al Toll de Barrota i es perd, per la dreta puja la pista al Quartico fent una gran volta, però a la cartografia de l'ICV apareix una senda un poc més amunt així que mirem d'anar travessant alguns bancals i pujant pel que sembla que fou un intent de transformació agrícola a buscar el camí, i quan arribem on marca la senda ens trobem un vell camí empedrat.

Restes del camí vell.

Seguim el traçat del vell camí amunt, remuntant la Costa del Quartico i és que (com sabrem més tard) es tracta de l'antic camí que pel Quartico anava a Benlloc o a Cabanes des de Torreblanca i que, ja d'antic, fou un ample camí de carro.
Que fou camí de carro no ens cal més que xafar-lo per a comprovar-ho, per l'amplària i algunes carrilades picades a la pedra.

Camí de carro per la Costa del Quartico.

Però malgrat que fou un camí important ara es troba prou tapat i li vindria molt bé una bona repassada. Per sort encara es pot seguir sense massa problemes ... almenys en pantaló llarg.

Mas de la Costa.

Després d'una ampla llaçada, sense massa pendent per a què els carros pugueren pujar bé, arribem al mas de la Costa, al coll que separa Cabanes de Benlloc.
A la nostra esquerra i dalt d'un tossal queda la bassa del Quartico, que era el tossal que ens havíen assenyalat de lluny.

Camí al Pou del Quartico.

Per la vora del mas de la Costa continua el vell camí, entre parets, recte cap al Pou del Quartico.
Ací retrobem els bancals treballats d'ametlers, que deixen pas a alguna horteta vora el pou, senyal d'aigua propera.

Pou del Quartico.

L'aljub i pou del Quartico es troben en una clotada que recull les aigües dels tossalets dels voltants. Unes piques d'obra completen el conjunt que es troba a tocar dels masos i d'on, en altres temps, prenien l'aigua.
Ara al pou encara hi ha aigua però molt fonda, segurament perquè l'aqüífer ha baixat a causa de l'extracció massiva d'aigua per a regar els camps de taronger que sovintegen per dalt dels tossals.

El Quartico.

Deixem enrere el pou i en quatre camellades arribem al Quartico.
Un pany de cases que formen mig carrer i una placeta, agrupades al voltant d'una esglesiola abandonada conformen el que fou la masada més gran del terme de Benlloc. Un poc més avall hi ha un altre pany de cases que completa el conjunt.
Malgrat tot només una o dos cases estan realment en mal estat, la majoria encara es conserven prou bé i moltes d'elles arreglades. De fet ací hi ha gent i preguntem per la millor manera d'anar a Torreblanca: "pel camí de Torreblanca", ens diuen i ens adrecen per la part contrària per on hem vingut.

Ermita del Quartico.

Visitem el calvari i l'església de Sant Josep, molt deteriorada però encara en peu, i ens encaminem cap a la pista principal que mou recte cap a Benlloc passant pels peus de Subarra.
No fem molt de tros que ens desviem a la dreta a buscar l'altre pany de cases que conformen el Quartico. Als mapes de l'ICV ix d'ací una senda que recurta el camí de tornada. Quan arribem ens ixen uns gossos i, al moment, els amos que ens expliquen el camí a seguir per tornar a Torreblanca pel camí (nou, el vell és el que hem vingut).

Camí del mas de Tena.

Seguint les seues indicacions seguim un vell camí que voreja els antics bancals que baixen pel faldar fins que arribem baix. Allí travessem els bancals seguint el camí, evident tot i l'herba alta que el cobreix.

El camí entre antics bancals.

Per l'altra banda continua un camí més ample on de tant en tant deu passar algun cotxe i ens porta al mas del Retor on trobem una pista.

Aljub del mas del Retor.

Nosaltres no seguim la pista sinó que deixant enrere el mas trenquem a l'esquerra seguint les traces del vell camí que enfila recte cap al mas d'Antoni Petit, fàcil d'identificar des de lluny pel gran xiprer que hi ha al davant i que ens ha vingut fent de fita des del Quartico.

Camí del mas de Tena entre la malea.

Arribem a una pista i de l'altra banda hi ha els bancals treballats del mas. El vell camí continua entre els bancals i ja posats continuem per ell encara que ja estem a dos passes del mas.

Camí entre bancals treballats.

Arribem al mas d'Antoni Petit i per davant trobem la nova pista a Torreblanca que hem de seguir segons ens han indicat.
Així que aprofitem que el camí és ample, planer i de bon peany per avançar més de pressa.

Pista de Torreblanca.

A la dreta ens queden uns grans camps de tarongers que han transformat radicalment el paisatge. A l'esquerra ens queda el típic paisatge de secà amb olivars i garroferals que es barregen amb malees i pinars.

Finques de tarongers al mas d'Àngel.

El camí baixa recte un llarga costera fins que arribem a un barranquís que va a buscar el riu o rambla del Quartico. Cap allà baixa la ruta 3 de btt que havíem abandonat abans i que puja pel mas del Cullerà. Nosaltres la seguim cap al mas, nou i arreglat, que queda dalt d'un collet dominant la mar.

Davant nostre tenim novament el vèrtex geodèsic del tossal de les Maleses, i a l'esquerra la pedrera però no veiem la manera de passar per dalt sense tocar la pedrera així que fem marxa enrere i tornem a buscar el camí del mas de Tena, que era el què havíem seguit des del Quartico. (des de casa i en més tranquilitat sembla possible pujar per esta part fins al vèrtex sense entrar dins dels terrenys de la pedrera i fins i tot sembla haver una senda que puja per la bassa del Cullerà).

Mas d'Ovidi.

Tornem enrere i trenquem a la dreta per un caminal que ens porta, entre bancals i pinar, a l'assolat mas de Panxa, on retrobem el camí del mas de Tena que anàvem seguint recte des del Quartico. Encara que no tenim molt clar si podrem passar el seguim cap al nord (cap al mas de Tena, ara bodega Rander) doncs al mapa no apareix la nova carretera de Cabanes a Torreblanca que ens queda pel mig.

Camí del mas de Tena cap als Pasqualets.

Deixant arrere el mas el camí es converteix en un estret carril que deixa enrere els bancals travessant la malea fins que arriba a un olivar abancalat on mor. Des d'ací continua un camí de ferradura convertit ara en una estreta senda que travessa un llom per dalt, recte fins que trobem la tanca de la carretera que queda sota nostre, i que ha tallat el camí.

Antic camí, ara senda.

Per la vora de la tanca continua una senda amb alguna fita que baixa a un barranc i per ací seguim avall fins al fons del barranc, just sota el pont de la nova carretera.

Carretera de Cabanes a Torreblanca.

Sota el pont continua una senda per la vora del barranc fins a la rambla del Quartico, però és una volta massa llarga i ja se'ns fa tard. L'altra opció és seguir per la vora de la carretera i, finalment decidim seguir per la banda de llevant fins que trobem algun camí que baixe cap a Torreblanca.

Pont al barranc dels Pasqualets.

Però no seguim molt de tros perquè de seguida trobem un sender que enfila recte cap a Torreblanca i decidim seguir-lo.
A l'entrar en un pinaret trobem unes velles marques de PR així que confiem que ens porte al poble.

Camí dels Pasqualets.

El sender (el camí dels Pasqualets de fet) ix del pinar i entra al terme de Torreblanca per una llarga lloma que ens porta al Pla del Roquet. Ací una part de la pedrera ha tallat el camí vell però per l'esquerra anem trobant marques de PR que ens fan fer la volta a la pedrera que en esta part sembla abandonada.

Pla del Roquet.

Fins ací arriba una pista que ve des de la nova carretera i, segons ens apareix en el mapa de Terrasit hi ha una senda que travessa el pla cap a un collet i baixa per l'altra vessant cap a Torreblanca.

Ens posem a buscar la senda que no apareix a la realitat, travessant la malea que no és molt espessa ni massa punxosa fins que arribem al collet.

Coll al Pla del Roquet.

Al coll apareix la senda més clara que baixa cap a Benijou. De fet hi ha dos sendes que baixen, l'una per l'esquerra, més recta cap a Torreblanca, i la que seguim, per la dreta que té més bona pinta.

Baixant pels Pasqualets.

La baixada no és difícil tot i què la senda no està massa neta, i finalment ens porta a la vora d'un antic corral de bous on ara només hi ha un cavall.
Per ací passa un camí que seguim a l'esquerra i quan arribem a un encreuament tornem a trobar les marques de la ruta 1 de btt.

Carrerassa dels Mangraners.

Per l'esquerra ens baixa la Carrerassa dels Mangraners seguint el barranc de Cerdà, i nosaltres la seguim avall, travessant el barranc i entrant a Cerdà, on retrobem els camps cultivats de tarongers, carxofes i fins i tot faves.

Camps d'horta a Cerdà.

Travessem els camps quadriculats seguint camins asfaltats i per la part de baix retrobem el camí del Quartico a Torreblanca, ara ja ben prop del poble.

Entrada de Torreblanca.

Seguint el camí passem per dalt l'autopista i arribem a la carretera general. La seguim per la vorera i en uns centenars de metres arribem al punt d'inici de la ruta, just davant del bar.
Acabem així una ruta que d'entrada no prometia molt i que ens ha deixat un gran record tan pels trams aventurers i també pels paisatges sempre amb la mar de fons.



Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Més informació:

• Torreblanca en bici
• Ajuntament de Benlloch