diumenge, 27 de març de 2016

DE LA VILLANUEVA AL ALTO DE SANTA BARBARA

Esta Pasqua la vam passar a la Villanueva, a casa Pascual. Per diferents raons feia molt de temps que no anàvem i fa anys que no xafàvem les sendes del terme que, tot i ser molt xicotet, és molt interessant.
A més el darrer any un grup de veïns guiats per Jose Manuel han estat netejant, marcant i recuperant els vells camins de ferradura del terme ... i dels voltants, la major part dels quals tenen penjats jvillalbacolasrsantaeulalia a wikiloc en forma de diverses rutes.
Així que aprofitant les rutes penjades, però sobretot les indicacions que ens fan i els coneixements de Pascual el diumenge de Pasqua ens alcem ben pronte per a aprofitar el matí mentre els xiquets encara dormen.
L'objectiu és l'Alto de Santa Bárbara, ja en terme de Pina i cim dominant de tota la zona. La vessant que cau sobre la Villanueva és més verda i fresca que la de Pina, no debades estem a l'ombria, i les rutes des d'ací tenen totes en comú el travessar un espès pinar de pi rodeno que sembla no tindre fi.

Comencem la ruta per la carretera vella de la Reina. El sol acaba d'eixir però per sort no fa fred, només un poc de fresca que ens acaba de despertar.
Deixem el poble enrere mentre encara dorm i travessem el barranc que baixa del Rebollar abans de desviar-nos a la dreta pel camino del Cerezal, paral·lel al barranco Majano.
Carretera de la Reina.
Seguim una ampla pista entre bancals fins que el camí gira a la dreta i enfila amunt cap a la fuente Navarro. Ací deixem la pista i continuem recte seguint el vell camí que voreja el barranco Majano.
Camino del Cerezal.
Hi ha trams de camí ben conservats i d'altres on es veu el treball de desbrossament fet per a tornar a fer accessible el vell camí que, planer i recte, continua sempre per la vora del barranc i no molt lluny de la carretera.
Senda neta.
Estem en la part cultivada del terme, encara que ara només alguns bancals es treballen. El cultiu majoritari del terme fou el cereal fins als anys 60 quan es va canviar per l'ametler. Des de fa uns anys s'està fent una reconversió de cultius i els ametlers deixen pas a les carrasques truferes que han fet recuperar-se antigues zones de cultiu.
L'entrador d'un d'eixos bancals aprofita el traçat del vell camí i per ell continuem cap al Cerezal. La vegetació natural que apareix a la vora del barranc és més fresca del que hom podria esperar i els cirerers de pastor alternen amb salzes i xops, encara sense fulla.
Eixim a la nova pista del Cerezal i continuem per ella uns metres, però de seguida ens desviem a l'esquerra travessant el barranc i seguint una pista de traure pins. Des d'ací vam fer una ruta fa anys, guiats per Jose Manuel, per a pujar a l'Alto de Santa Bárbara. Ara la pujada que farem és si fa no fa la mateixa però el camí està marcat amb punts blaus i rojos de pintura de manera que no ens cal la guia d'un expert coneixedor del terme per orientar-nos sota el pinar.
I és que el pinar és i serà omnipresent en quasi tot el que ens resta de ruta. Pinar de pi rodeno que ocupa tota l'ombria de Santa Bárbara.
A la vora del camí trobem algunes grans fites, i també trobem plaques clavades als pins amb inicials, i és que tot el pinar està dividit en xicotetes parcel·les de propietat privada i molts dels propietaris assenyalen amb les plaques metàl·liques els límits de la seua propietat amb les inicials del nom.

Alto de Santa Bárbara des de las Majadillas.
Estem dins del terme de Caudiel que ací separa la Villanueva i Pina, en una zona de pinar comunal desamortitzada al segle XIX, repartida en lots i venuda, però la gran majoria de propietaris són veïns (o descendents) de la Villanueva que és el poble més proper. Al comprar el pinar les tales es van fer freqüents dedicant-se el pi a la fabricació de caixes per a taronges. Per esta raó estem davant d'un pinar molt jove on els pins no passen de 40-50 anys doncs no calia que foren més grans per a aprofitar la fusta. Ara com que el principal client s'ha perdut ja no tenen el valor d'abans i les tales són escasses, encara que trobarem alguns trossos marcats i altres batuts de fa poc en la pujada.
Pista de la fuente Marrionda.
Seguim les senyals que pugen per un rellomet que va guanyant altura gradualment, de manera que llevat de la primera pujada la resta és molt suau però constant.
Travessem un carril de traure pins i un poc més amunt la pista que porta a la fuente Marrionda, on hi ha un altre camí que puja (o baixa) a l'Alto pel barranco de la Col, també recuperat i marcat. Nosaltres seguim recte amunt enfilant l'últim tram de pujada.
Pinar
Ací han marcat els pins per a assenyalar el camí i cal anar seguint els senyals perquè les traces de senda s'han perdut.
Travessem un tros de pinar cremat per un llamp quan ja arribem a la carena principal de la serra i seguim per ella un tros més fins que arribem a la pista que puja al cim de Santa Bárbara.
Pina des de l'Alto de Santa Bárbara.
Ja només ens queda seguir la pista poc més de cent metres per arribar al cim. Ací trobem una de les singularitats botàniques de la ruta. Per la vora del cim, a l'ombria, hi ha alguns roures de fulla gran (quercus pyrenaica) com els que podem trobar al rebollar de Penyagolosa o a la Ràpita.
Ermita de Santa Bárbara.
No és l'única singularitat del cim que s'alça quasi 400 metres sobre els voltants. Ací hi ha l'ermita de Santa Bárbara, oberta i on van de romeria els pinochos al mes de maig.
Vèrtex geodèsic.
El cim de Santa Bárbara està ple de construccions. A més de l'ermita hi ha una torre de vigilància forestal i la caseta del vigilant, diverses antenes de telecomunicacions, a més d'un refugi lliure, un merendero amb tauletes i un de cobert que és on aprofitem per seure i esmorzar que ja va sent hora.
Fites al camí de baixada.
Després d'esmorzar comencem la baixada i ho fem tapant-nos bé perquè ha començat a bufar un airet gelat i cal moure's per a no refredar-se.
Desfem el camí que hem fet per arribar al cim per la carena principal de la serra fins que se'n separa el sender per on hem pujat.
Baixant per la carena.
Des d'ací seguim la carena principal que baixa cap a l'oest. Anem seguint antics camins de traure fusta i carbó, que fan voltes per a pujar i baixen recte per a traure'n la fusta cara avall.
Pista de Marrionda.
Travessem la pista de Marrionda i continuem recte per l'altre costat. Unes fites marquen el camí a seguir entre el pinar en els punts més perdedors i és que la traça de camí es perd entre el pinar.
Collado Verde.
Una trossada més lluny travessem el Collado Verde per on ara passa la pista de Majanos, que coincideix ací amb l'assegador del Majano i també en bona part amb el traçat del camí vell de Pina a la Reina, que continua barranco Majanos avall.
Nosaltres seguim per l'altra banda pujant per un carril obert per les màquines usades ara per a traure pins.
Pujant a la Pieza Limpia.
Carril amunt cap a Pieza Limpia muntem una forta costera fins que arribem a la carena del Cerro del Lobo. Ací ja no s'han tret pins i trobem un magnífic pinar que s'estén a banda i banda.
Al llarg de tota la ruta els pins ens impedeixen disfrutar de les vistes però compensa el circular per dins d'una extensió tan gran de pinar ben conservada i quasi sense sotabosc.
 Cerro del Lobo.
Des del Cerro del Lobo baixem seguint un senderol que fa la volta per l'ombria retallant a buscar el camí vell de Pina ja de baixada a la Villanueva.
Trobem el camino de Pina que baixa del collado del Lobo i el seguim avall. Per ací hi passa el PR-CV-63.3 que recorre la Sierra Espina des de Barracas a Montan i les marques blanques i grogues ens acompanyaran fins a la Villanueva mentre seguim el vell camí que tantes vegades han fet els veïns dels dos pobles per a visitar familiars, per fer negoci o simplement per anar al bou.
Camino de Pina.
El camí ens aboca a una pista que cal seguir uns metres i abandonar-la després. La pista discorre ací paral·lela al camí pel barranco del Ballestero mentre que el camí vell continua recte sense perdre cota i se'n separa per seguir un rellomet que passa per la Peña del Buitre camí de la Sandalina.
Camí per las Sandalinas.
Conforme baixem el pinar pur, fruit de l'explotació forestal, va augmentant la riquesa botànica amb alguns roures i carrasques a la vegada que apareix també el sotabosc que forma part de tot bosc estructurat.
Los Llanos de Barracas des de las Rozas.
Arribem al final del rellomet després de passar las Sandalinas, i la senda comença a baixar per las Rozas. Ací entrem en una zona d'antics bancals ara ocupats per un pinar més divers i amb més varietat botànica.
La Villanueva des de las Rozas.
A més entre els pins podem vore davant nostre la Villanueva, punt final de la ruta, de manera que entre això i que la senda va de baixada el cansament queda enrere i les passes se fan més llargues.
Baixant per los Aguachares.
La senda continua avall per los Aguachares, ja dins del terme de la Villanueva, passant per bancals abandonats fa menys temps i on ara creix una bardissa de plantes espinoses, substitut de la roureda que és la seua vegetació potencial i, que a la Villanueva, només es conserva al rebollar de la Redonda.
Arribant al corral del Tio Angel.
Arribem on era el corral del Tio Angel, on trobem un encreuament de pistes. Per la dreta continua una pista a l'Artiga i el Cerezal, mentre que per l'esquerra una altra segueix cap al poble pel corral de los Borinas i per dalt del Cerro. Nosaltres seguint el vell camí seguim recte i al cap de poc arribem a la fuente de Allà (o de San Roque).
Fuente de Allá.
La font ara quasi no trau aigua per haver fet uns pous més avall que han fet baixar el nivell freàtic, així que ja no és el manantial abundós on abans anàven a llavar les dones del poble i que regava part de les hortes que continuen fins a les primeres cases.
Conserva encara un cobert, bon lloc per a resguardar-nos en cas de que ens pille alguna tronada estan ací perquè el paratge ha sigut sempre molt visitat i era tradició anar a menjar la mona dilluns de pasqua.
A l'esquerra continua la pista que ens portaria al poble pel Rebollar i recte continua el camí vell, en part formigonat però ben agradable de xafar. Pujar pel Rebollar i baixar pel camino de la fuente de Allá és el passeig més senzill que podem fer des de la Villanueva i de ben segur que trobarem algú.
La Villanueva.
Hui de matí també trobem gent que ve del poble passejant, i d'altres que s'entretenen a l'hort. Perquè l'estar tan a prop del poble, el ser terra de regadiu i la bona qualitat de la terra fa que els bancalets que anem passant encara estiguen majoritàriament treballats i fan més agradable el passeig fins al poble on entrem per davant dels llavadors.
Concloem així una ruta que ens ha anat molt bé per començar un bon diumenge de Pasqua. Ara toquen altres activitats més familiars.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc



I ací més rutes que comparteixen part del recorregut:

cerezal - santa barbara - cerezal

pina - santa barbara - pina

Més informació:
  • Ajuntament de Pina
  •  Centro Excursionista Alto Palancia
  • Ajuntament de la Villanueva
  • Llop Goterris, Josep Xavier (2004) "El término de Villanueva de Viver" dins Boletín del Instituto de Cultura Alto Palancia nº 16 Ed. ICAP
  • Llop Goterris, Josep Xavier (2004) "Una visión socioeconómica de Villanueva de Viver a lo largo del siglo XIX i XX" dins Boletín del Instituto de Cultura Alto Palancia nº 16 Ed. ICAP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada