goterris: DE CABANES A LA COVA DE PETROLí

Com dissabte passat vaig acabar tocat del genoll hui tocava una ruta més senzilla, o almenys més plana per tal d'evitar forçar, a més hui la major part de la colla dels Sacaleches no ha pogut caminar per diverses raons però portàvem gent nova al grup, així que hem aprofitat per acostar-nos a Cabanes, on fem poques caminades, i fer una ruta senzilla i sense massa pretensions
Mirant alguns dels molts tracks que Pripecabar penja al wikiloc, al final ens hem decidit per arrimar-nos a la cova de Petrolí de camí cap a la Ribera.

Des de la part alta del poble hem començat a caminar deixant el cementeri a l'esquerra i encaminant-nos cap a la Teuleria. A l'arrbiar a la Teuleria recte continua el camí vell de la Ribera per on tornarem mentre que d'anada cal seguir a l'esquerra la carrerassa de la Bassa Blanca per on hi ha traçada una ampla pista.

El camí que seguim està traçat sobre la carrerassa de la Bassa Blanca, i cap a ella enfilem seguint l'antic camí ramader. De seguida deixem enrere els bancals treballats i comencem a travessar els matollars de coscoll, romer i argelaga que s'estenen per les llomes que ens separen de Subarra. La monotonia del camí i del paisatge la trenquen uns masets situats en una clotada a l'esquerra del camí al Pou de la Ferrera. A la dreta queda el Clauet, un tossalet que destaca. Ací abandonem la pista i continuem per un sender que s'ha netejat recentment i que segueix el traçat de la carrerassa.
Baixem lleugerament a buscar el barranc de Saura, ací un fondal cobert de terra roja amb alguns bancals que s'obren entre el coscollar omnipresent. Per la dreta arriba un caminal que ve de la carretera de la Ribera. Travessem el barranc i comencem a pujar cap a la Bassa Blanca que queda dalt nostre. La carrerassa pujava al recte però nosaltres fem una volta per suavitzar la pujada, no molt dura. A l'esquerra deixem el sender que enfila altra vegada cap al barranc i Pou de Saura. No arribem a la Bassa per poc, el camí que anem seguint passa uns metres per sota i gira cap a la dreta per a pujar al camí del mas d'en Queixa a l'altura del corral de Turlo.
Fins ací hem vingut seguint un camí conegut doncs ja el vam fer fa un parell d'anys per a pujar al tossal de Subarra. En aquella ocasió ens vam omplir de caparres. Hui al desembre d'un hivern que no arriba no en trobem cap i el sol i la caloreta s'agreixen igual que la falta d'ombres que ens ha acompanyat i acompanyarà al llarg de quasi tot el recorregut.

Cabanes amb Penyagolosa darrere.

Camí vell de la Ribera cap a la Teuleria.

Encreuament de camins a la Teuleria. Cal seguir a l'esquerra.

Tram de sender a la carrerassa de la Bassa Blanca.

Tram de pista a la Carrerassa de la Bassa Blanca. Al fons el tossal de Subarra.

Baixant al barranc de Saura.

Senda al corral de Turlo. Al fons la mar.

Corral de Turlo.

Arribats al corral de Turlo a l'esquerra continua el camí del mas d'en Queixa però nosaltres seguirem a la dreta poc menys d'un centenar de metres i de seguida trobem una altra senda que baixa pels Llorenços.
La senda, clara i evident per passar per ací la marxa a peu de Cabanes, ens porta per una suau lloma a enllaçar amb el camí dels Llorenços que entra fins a uns bancals deixats ermar. Ací veiem a la dreta del camí que estan caçant al senglar. En estes llomes desarbrades els caçadors amb les armilles taronja es veuen de molt lluny evitant els accidents per descuit. Nosaltres també intentem vestir amb colors vius per tal que ens vegen de lluny en cas que acabem dins d'una batuda.
La marxa a peu de Cabanes baixa a la dreta per un camí més clar però que travessa la batuda pel mig així que nosaltres seguim el camí dels Llorenços fins que acaba a uns bancals ermats un poc més avant. Per l'esquerra cal estar atents a la senda que baixa travessant un pinaret al barranc dels Llorenços. Este primer tros de senda pel barranc és tot un canvi amb el paisatge anterior, entre els pins i la falta de vistes sembla que estem en un altre lloc.
Arribats al barranc la senda més xafada puja per l'altra banda cap al mas d'en Queixa però nosaltres seguim per dins del barranc, sempre barranc avall sense deixar la senda que tan pronte va per dins com per una vora.
Hi ha trams més entretinguts on cal saltar per damunt les pedres del barranc i d'altres on la senda es tanca un poc però sempre és fàcil de seguir.
Arribem a un punt on per la dreta enllaça un barranquet que baixa del Campello passant per la falda de la Lloma d'Antolí on hi ha la ramaderia de German Vidal, tot un clàssic dels bous al carrer. Allí dalt els molts bous i vaques han deixat la lloma pelada i el fem dels bous l'arrossega l'aigua cap al barranc (que a partir d'ací pren el nom de barranc de les Fontanelles) així que en els llocs on l'aigua no corre tant anem trobant una cosa que no havíem vist mai, acumulacions de fem, algunes ben grans i que, com no fa tant que va ploure, encara estan humides i fangoses amb la qual cosa cal anar atents d'on posar els peus.
Caminant barranc avall cal estar atents al punt on es troba la cova de Petrolí, de fet nosaltres no vam estar atents i ens la vam passar. L'accés a la cova és per dins del barranc però la quantitat de fem moll que hi ha ho fa difícil però arribar-hi paga la pena. Un llidoner gran marca la revolta del barranc on s'obre la cavitat i uns margallons en mig tapen l'entrada.
La cova de Petrolí o de Pantalons no és una gran cavitat, simplement és una gran sala oberta a llevant en una raconada del barranc de Fontanelles. Ara bé la ubicació i la forma l'han feta idònia per a usar-la com a recer de persones o animals des de temps antics. Ja a principis del segle XX es va excavar la cova (propietat de "Pantalons", malnom del propietari) i també a les primeries del segle XXI s'ha tornat a excavar constatant-se una ocupació puntual des del neolític fins al bronze antic, tant com a hàbitat de persones com a corral d'animals.
Després de visitar la cova cal reprendre el camí que després de baixar una altra vegada al barranc pren volada i se'n separa pujant per la banda esquerra. Dalt nostre escoltem i veiem uns gossos i uns caçadors que sembla que van al conill, i davant, baixant per la falda del tossal d'Antolí hi ha uns altres caçadors de senglar que baixen cap al barranc perquè sembla que han acabat la batuda. Nosaltres ens n'alegrem perquè hem de passar als seus peus.
Finalment el camí ens torna a baixar al barranc que està ple de fem però per sort més sec i ja no s'estaquen els peus encara que acaben prou "enfemats".

Camí dels Llorenços.

Pista dels Llorenços.

Camí del mas d'en Queixa.

Barranc dels Llorenços.

Camí dels Llorenços.

Acumulacions de fem de vaca al barranc.

Cova de Pantalons o de Petrolí.

Interior de la cova.

Camí dels Llorenços vora el barranc de Fontanelles.

Arribem així a la pista traçada sobre l'antic camí de Fontanelles. La nostra idea era seguir a l'esquerra uns metres i agafar un sender que puja a la bassa de la Quila per on passa el camí vell de la Ribera, però finalment decidim seguir el camí de Fontanelles a la dreta pujant al Campello on enganxem amb el camí vell.
Encara no hem fet més que unes poques passes que trobem els caçadors que hem vist baixar. Tenen els cotxes aparcats al mateix punt on el barranc travessa el camí i on està el pou de Fontanelles (que no trobem) i ens conten que encara han mort un parell de senglars però que ara toca baixar-los.
Ens despedim d'ells i enfilem la costa del Campello amunt en la que serà l'única pujada del dia que mereix tal nom, i això que només són poc més de cent metres de desnivell que se salven fàcilment.
Arribats a la part de dalt de la costa trobem els remolcs amb els gossos i els caçadors que van amb ells i ens estem una bona estona xarrant mentre ens parlen dels noms dels llocs que hem passat i ens expliquen com és la cacera del senglar.
Un poc més avant arribem finalment al Campello, ampla plana de terra roja coberta de bancals treballats fent honor al topònim.
Ens cal travessar el Campello de punta a punta fins que arribem a la carretera de la Ribera. Ací travessem la carretera i seguim recte per un camí estret i molt poc xafat que ens portarà al camí vell de la Ribera. Tant per este camí tan estret com l'ample camí de Fontanelles hi ha traçades algunes de les rutes btt i els pals indicadors anirem trobant-los fins al final de la ruta.
Un curt tram de senda ens porta a una pista per on el camí segueix entre alguns bancals d'ametlers que pugen des del Campello cap a la Solana. Quan s'acaben els bancals la pista torna a deixar pas al vell camí que encara conserva trams empedrats ben bonics. Ací el paisatge es torna més boscós i els pinars cobreixen part de les vessants del barranc de les Clotxes que queda a la nostra esquerra i al fons. El camí puja lleugerament mentre recorre la falda de la Solana que baixa cap al barranc de les Clotxes. Passada la Bassa Salada, on l'aigua se suposa que ho és encara que no la tastem, eixim del pinar i entrem a un coscollar que tot ho cobreix. A l'esquerra queda una tanca ramadera que encercla la gran finca del mas del Coc. Ara no hi ha cap bou ni vaca braves com era el cas fa uns anys quan vam trepitjar este mateix camí.
El camí travessa el coscollar pujant cap al pla del Burgar, cobert també per un espès coscollar que contrasta amb el tancat ramader on els bous i vaques han fet desaparèixer quasi tota la vegetació.
Travessem el pla per l'extrem sud i eixim a la pista que dóna accés al mas del Coc. Ací el camí és pràcticament pla a més d'ample i fàcil de seguir i ens porta directament a un collet a la vora de la carretera de la Ribera. Des d'ací ja només ens queda baixar suaument fins a Cabanes per un camí ample i recte que baixa per la vora de la carretera fins que coincideix amb ella. Hem de seguir uns metres per la carretera abans d'eixir-ne per la dreta, seguint el camí vell que ací és ample per a passar cotxes i que entre bancals ens porta a la Teuleria tancant així el cercle que hem fet. Ja només ens queda poc més de mig quilòmetre fins al lloc on hem començat a caminar, just dalt de l'església. Quan arribem però encara ens queda un tros semblant baixant per dins del poble fins a la plaça on tenim uns quants bars per a triar a quina terrassa ens quedarem prenent el sol d'un dia d'hivern que no ho sembla. No som els únics, ciclistes del terreny i forasters també s'estan a les tauletes xarrant i descansant al sol com els sarvatxos.