D'ARGELITA AL BUEY NEGRO TORNANT PEL CAMÍ VELL DE LUDIENTE I EL BARRANCO CONCHONES

Hui toca fer una ruta a la carta. Pascual vol pujar al castell del Buey Negro (o Boi negro, Bou negre,  que de totes eixes maneres s'ha anomenat al llarg de la història) fent un recorregut circular i fàcil ... o almenys per a tots els públics. La solució és fàcil, pujar a la Muela del Buey Negro seguint el SL-CV-91, continuar cap a Ludiente i fer la volta per pista buscant el vell camí de Ludiente a Argelita. Només al final fem una variant per a baixar per Conchones seguint el recorregut de la "Canaleta Trail".

Així que amb la frescor del matí comencem a caminar des de la carretera. Ací mateix hi ha un cartell amb informació del SL-CV-91. Al costat mou una pista que puja al Buey Negro (entre d'altres molts llocs) i per ella començarem a caminar cara amunt per a calfar de seguida.
El camí formigonat després d'una primera costera deixa pas al vell camí de ferradura empedrat que puja cap a la Muela. De seguida comença una pujada constant i sense descans que travessant el barranco de las Fuenticas ens porta cap al Algezar on, l'algep que s'hi troba, fa que l'erosió haja erosionat fortament el vell camí.
Passat l'Algezar enllacem amb la pista que puja a la Muela i que seguirem un bell tros fins que, a l'arribar al barranco de la fuente del Sabinar, tornem a retrobar la traça del vell camí empedrat que continua pujant fent voltes fins que arribem a un morret rocallós on trobem el camí que, per la dreta, puja des de la fuente de los Ignacios i per on passa la Canaleta Trail.
Després d'enllaçar els dos camins pugem un tros més fins que travessem la pista de la Muela i coronem un llomet des d'on veiem ja la Muela on hi ha el vell castell del Boi Negro. Fins allí hem de pujar però encara ens queda  una bona tirada. Dalt nostre comencen a aparèixer els voltors que, conforme calfa el sol les penyes on fan els nius, van eixint per agafar les corrents tèrmiques que els portaran sense esforç a explorar els paratges de la vall del Villahermosa i el Millars buscant alguna cosa que menjar.
Nosaltres seguim avant i arribem a un corral assolt que travessem, igual que la pista que passa pels peus, abans de baixar cap al barranco de Quiles per un camí més ample que fa d'entrador a alguns bancals treballats. Travessem la capçalera del barranc que de seguida es fa fondo mentre baixa a buscar el congost que forma el riu Villahermosa a l'obrir-se camí entre la Muela i la Loma Sincabo.  A la dreta del barranc queda el Morrón de los Nidos des d'on semblen eixir els voltors.
Nosaltres deixem enrere el xicotet tros de bancals treballats i enfilem amunt la Rocha de la Muela que ens portarà als peus de la mateixa. Arribem a ella just al coll que la uneix a la resta de muntanyes i on s'alça el corral de las Matildas.

Argelita amb la Peña de la Cueva Pons al fons.

Inici del sender local a la Muela del Buey Negro.

Vell camí de ferradura a la Muela.

Argelita a l'ombra de la Peña de la Cueva Pons.

Camino de la Muela.

Tram del camí encara empedrat.

Voltors remuntant el vol amb les primeres tèrmiques del dia.

La Muela del Buey Negro.

La Rocha la Muela davant nostre que ens portarà a la Muela.

El barranco de Quiles que baixa al congost del riu Villahermosa.

Arribant al corral de las Matildas.

Arribem al corral de las Matildas on acaba la pista de la Muela que puja des d'Argelita però fent prou més volta que el vell camí de ferradura. Des d'ací continua un camí cap a Ludiente i és el que seguirem però primer pujarem (i baixarem pel mateix camí) a la Muela per a admirar la grandiositat del Castillo del Boi Negro.
Davant nostre podem vore alguns dels llenços de muralla que encara es conserven del castell. No molts perquè el pas del temps ha fet desaparèixer unes proteccions que, en molts casos no es van fer per innecessàries.
En conte de pujar al recte seguim a la dreta cap al mas de la Muela per on accedirem al castell. Es possible que este siga el camí original d'accés tot i què el pas del temps fa que el que en altre temps seria un camí empedrat ara siga una senda precària.
Seguint la senda accedim a la Muela passant sota el mas de la Muela abans. El mas de la Muela es troba al canto d'unes penyes, dominant el punt per on accedim al recinte fortificat i els edificis aprofiten les restes del què sembla ser una gran torre fortificada. Als seus voltants i si ens fixem podrem vore que els cingles han estat omplerts i fortificats per tal de fer-los més inaccessibles en aquells punts que no són completament verticals. Darrere del mas hi ha un gran aljub que, possiblement, és el mateix que ja existia a l'antic castell. A la seua vora hi ha un panell que ens dóna informació sobre l'antic castell i la ruta.
Fem una ullada a l'antic mas, ara assolat, que es va alçar al segle XIX sobre les restes del castell i continuem per la senda que entra a la Ventanica de Ludiente.
Passem per la vora d'un gran llenç de muralla que encara es troba ben conservada tot i què fa prop de 700 anys que no s'arregla. S'ha netejat la malea dels voltants i podem acostar-nos i disfrutar-la en tota la seua extensió.
Per un forat que la travessa continua la senda que, eixint del castell, continua cap al cingle que tanca la Muela cap a l'oest. Hem de pujar un poc i de seguida arribem a un forat que talla el cingle. Es tracta de la Ventanica de Ludiente que fa honor al seu nom doncs no és més gran que una finestra i per ella, guaitant, es veu directament Ludiente. A la vora i en una canterella hi ha un naixement com toca a esta època de l'any.
Després de disfrutar de les vistes cap a Ludiente, dels cingles que tanquen per l'oest la Muela i del congost que obre el riu tornem sobre els nostres passos fins al corral de las Matildas per a continuar la ruta.

Senda del corral de las Matildas a la Muela.

Fortificacions de la Muela a l'antiga porta d'accés.

Mas de la Muela, antiga torre del castell.

Aljub i explanada interior de la Muela.

El mas de la Muela.

Muralles naturals de la muela.

El congost del riu Villahermosa.

Les muralles de tapial als llocs de més fàcil accés.

Muralles del Boi Negro.

Les muralles des de la senda a la Ventanica de Ludiente.

Senda a la Ventanica de Ludiente.

Accés a la Ventanica de Ludiente.

La ventanica de Ludiente amb Ludiente de fons.

Belen improvisat a la ventanica.

Els cingles que tanquen la Muela pel nord.

La Loma Sincabo i la Atalaya de Ludiente.

Arribem altra vegada al corral de las Matildas, situat al collet que uneix o separa la Muela amb la resta de muntanyes. Més bé sembla separar-la perquè al mateix coll hi ha el que té tota la pinta de ser un pla de falla (així apareix al mapa de l'IGME).
Des d'ací hem de seguir una senda poc xafada però clara que traspon el coll i per l'ombria baixa entre el pinar cap a Ludiente.
La senda del Buey Negro baixa entre el pinar a buscar la pista del Collado on enllacem just quan fa una revolta tancada. Des d'ací hem de seguir per la pista, que en este tram està formigonada, amunt. Ara ens toca un tram prou llarg de pistes, inevitable si volem fer la ruta circular sense allargar-la massa.
La pista comença pujant entre els pins i conforme guanya altura ens ofereix unes boniques vistes del mas de la Puebla, la Loma Sincabo i, si girem el cap enrere, dels cingles de la Muela.
Deixem a la dreta la Hoya de la fuente la Higuera i la senda que baixa a la font i al mas assolat de fuente la Higuera (i a Ludiente) i continuem avant trasponent el rellomet de las Horcas que ens obre la vista cap al barranco Santa Ana a la seua confluència amb el río Villahermosa on està enclavat Ludiente. De seguida deixem enrere les vistes que tapa un pinar jove que creix espès fruit de la repoblació natural després dels incendis. Contrasta este tram amb l'anterior on el pinar és madur i no es va cremar. Este pinar jove és el que ens acompanyarà quasi fins a Argelita.
Continuem pista avant i trobem un encreuament de pistes. Cal seguir per l'esquerra. Per la dreta puja el camino de Ludiente a Argelita, baixa a Ludiente pel Rebollar i per on ja vam passar en una ocasió. Ara el seguim cap al Collao què és per on traspon per a baixar a Argelita i en tota esta part la pista està traçada damunt del vell camí.
Un tros més amunt arribem a un altre forcall i cal seguir també a la dreta i després de travessar un olivar arribem a un nou enforcall de pistes. Ara seguirem recte deixant a l'esquerra la pista que puja al Cabezo Pelao i baixa per Sanahúja a Argelita (per on també se pot anar).
Ací deixem enrere el terme de Ludiente i entrem al de Toga a la vegada que enfilem ara una recta que ens porta a traspondre l'ample Collao. A la dreta deixem el corral del Collao, ja en procés avançat de ruïna i un poc més avant comencem a baixar, sempre envoltats d'un espès pinar, cap a llevant.
Al mateix Collao se'n desviava el camí que des de Ludiente portava a Toga (i per allí a Onda) però ara s'ha perdut i si volem anar a Toga hem de baixar un tram de pista fins que trobem una bifurcació a la dreta, després de passar unes oliveres i una caseta on un cartell de ferro rovellat ens indica la direcció de "Toga" on continua una pista cap a la Herradura de San Jaime.
Nosaltres seguirem en la bifurcació a l'esquerra pel vell camí d'Argelita que ix del pinar i continua per una vessant desarbrada on podem vore com s'enfonsa a la nostra dreta el barranco Conchones.

Pla de falla al corral de las Matildas.

La Muela on es poden vore les muralles que es conserven a la cara sud.

El mas de la fuente la Higuera.

Senda a la fuente la Higuera.

Pista del Collado.

El mas de la Puebla a la falda de la Atalaya.

Las Horcas. Bon lloc per a disfrutar del paisatge.

Bifurcació a l'esquerra. En trobarem unes quantes i cal estar atents.

Corral del Collao.

El Collao.

Cartell que ens indica la pista a Toga.

La pista planeja faldejant el alto de Sanahúja i passa deixant el Castillaret a la dreta. El Castillaret fa honor al seu nom doncs sembla un castell en xicotet. Ací deixem enrere el terme de Toga i entrem al d'Argelita. La pista planeja entre uns bancals ermats i finalment baixa cap a una altra pista. Enllacem ací amb la pista que havíem deixat abans del Collao que puja pel Cabezo Pelao i baixa per Sanahúja i on trobem les paletes de la Canaleta Trail (que venen de la Muela) i que seguirem fins al final de la ruta.
Seguim doncs a la dreta per la pista que baixa cap a Argelita seguint el camino de Ludiente més o menys. En este cas menys que més perquè l'antic camí de ferradura baixava molt més recte des del Castillaret cap a las Fuenticas sent almenys la meitat de llarg que la pista. La pista baixa fent grans voltes amb menys pendent però allargant molt més la ruta. En una d'eixes voltes les paletes de la Canaleta Trail ens desvien a la dreta i les seguim per una senda oberta entre antics bancals que ens baixa al barranco Conchones.
Baixant trobem una colla de gent que pugen i que estan fent la volta curta de Conchones, pujant per la senda i baixant per pista. Ens entretenim una estona xerrant amb ells abans de continuar i és en eixe moment que a mi i comença a fallar-me el genoll. Ja m'ha passat abans però esta vegada va a més, sobretot el tram de baixada per la senda oberta per la carrera que té una pendent considerable. Així que quan, després de travessar el barranco Conchones per un pontet improvisat amb troncs, pugem a la pista de Conchones convide els companys que s'avancen i vagen fent cerveses mentre jo baixe poc a poc el quilòmetre i poc que queda per arribar al poble.
La pista baixa al poble però fa més volta, cal seguir-la avall i trencar a la dreta per a entrar a un rodal encara treballat al voltant del barranc. Ací trobem les paletes de la Canaleta Trail (que fa un poc més de volta per arribar ací), i cal seguir el vell camí que des del poble pujava a Conchones i al camino Real de Aragón. El camí fa la volta als bancals treballats i baixa per la dreta del barranc. Com pertoca a un camí important (el de Aragón) és un camí ample, ben traçat i empedrat i va baixant suaument fins que travessa el barranc i continua pel pla de la Creueta abans d'entrar a Argelita on finalitza la ruta.
I al solet davant del bar és on trobe els companys que ja s'han fet una cervesa a la meua salut.

Camino de Argelita amb el Castillaret a la dreta.

Conchones.

Paletes de la Canaleta Trail i postes de les rutes btt.

El barranco Conchones amb el Collao al fons.

Baixant al barranco Conchones per una senda oberta per a la Canaleta Trail.

Travessant el barranco Conchones per un pontet improvisat.

Pista de Conchones.

Camino de Conchones fent la volta als bancals d'oliveres.

Camí de ferradura de Conchones (i de Aragón).

Garrofera centenària a l'entrada d'Argelita.

Malgrat tot hi ha final feliç.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

D'Argelita al corral de las Covatillas
Cingles i barrancs de Ludiente
D'Argelita a la Canaleta per la Laguna tornant per las Puertas
Ludiente - Pozo Negro - Peñas Altas - Collao

Més informació:

• Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
• Melchor, J. M. i Benedito, J. (2001) El yacimiento arqueológico del castillo de Buey Negro (Argelita) Ed. Diputació de Castelló accessible a la web.
• Canaleta
• Ajuntament d'Argelita
• Blog Ludiente activo