diumenge, 23 de febrer del 2020

DEL MAS NOU A LA CREU DEL GELAT PEL BARRANC DE LA BARCELLA I LA COSTA DELS CAVALLS

Seguint en la crònica del cap de setmana al Mas Nou, si ahir vam fer una volteta pels voltants del mas per obrir boca hui és el dia fort. Com la gent s'ha alçat més tard hem aprofitat mentre dormien per anar a fer una ruta més llarga i interessant, pujant al vèrtex de la Creu del Gelat que no queda massa lluny i era un dels que ens faltava a la col·lecció de vèrtex geodèsics.

La ruta l'hem començada des de la mateixa porta del mas on s'encreuen el SL-CV-35 i el SL-CV-36. Si ahir vam començar caminant pel SL-35 hui ho fem pel 36 que baixa seguint el camí del Mas Nou al mas d'en Costa pels Terrers del Mas Nou que s'estenen del mas avall.
Travessem en diagonal els terrers, ocupats antigament pels bancals i que ara resten erms, aprofitats només per a pastures. Passem una portera i seguim el camí que baixa recte cap al mas d'en Costa. Es nota que s'ha netejat de fa ben poc i a la vora del camí encara hi ha les branques tallades esperant que algú les agafe per a llenya.
El camí baixa entre els vells bancals fins que per baix dels Terrers i en el mateix Solà del Mas Nou apareix el carrascar. Si entre els antics bancals s'hi troba alguna carrasca ací entrem dins d'un carrascar espès encara que prou jove, sense grans exemplars. El camí de ferradura deixa pas ací a un carril de cotxe que permet accedir al carrascar. Continuem per ell avall passant per uns antics bancals que s'han replantat de carrasques, en este cas truferes. Arribats a este punt abandonem el vell camí que baixava recte a la rambla Sellumbres, ara perdut, i continuem pel carril que planejant ressegueix les corbes de nivell cap a ponent buscant el camí del mas d'en Costa
Quan el carril que seguim creua el barranc dels Collados trobem una bifurcació de senders. Pel barranc baixa el camí del mas d'en Costa per on el SL-CV-36 torna a Cinctorres pels Collados i per on ve també el PR-CV-308 que uneix Cinctorres i Castellfort.
En este punt abandonem el sender local i seguim el PR avall pel mateix barranc dels Collados.
Tot i què el dia no és gens fred, tenint en conter que encara estem al febrer, al fons del barranc no pega el sol i conserva la rosada de la nit així que apretem el pas per tal d'entrar en calor o no gelar-nos tant.
El camí i el barranc van de la mà, baixant entre parets de pedra que delimiten els bancals de les vores. Abandonats els primers i treballats els més propers al mas d'en Costa.
Quan ens acostem al mas el camí se'n separa del barranc però no passem pel mas que queda a la dreta, vora la carretera de Castellfort, envoltat per grans bancals en esta zona més planera.
Nosaltres deixem enrere el mas i baixem cap a la rambla Sellumbres que corre, ampla i pedregosa, de ponent a llevant. La travessem al mateix punt on el barranc dels Collados engrava amb la rambla. De l'altra banda continua el PR cap a Castellfort però nosaltres l'abandonem i seguirem rambla amunt a buscar la Roca Roja i la Roca Parda.
Encreuament de Senders a la porta del Mas Nou.
SL-CV-36 pel camí del Mas Nou al Mas d'en Costa
El sender s'ha netejat de fa molt poc.
Carril per a traure llenya amb el Bovalar al fons.
Barranc dels Collados.


Al fons del barranc es conserva la rosada de la nit.
Mas d'en Costa.
Arribant a la rambla de Sellumbres.
Al planificar la ruta portàvem idea de remuntar la rambla fins al barranc de la Barcella, però ara sobre el terreny veiem que hi ha un carril que passa per l'altra part i el seguim doncs sempre és més còmode xafar terra que la grava i llosmos de la rambla. Però el carril no ens dura molt i quan travessa la rambla per a pujar a la carretera ja no ens queda altra que caminar pel caixer de la rambla, arramblit de cudols i llosmos que no sempre fan còmode el caminar. Per sort trobem una bona extensió de grava planera i prou dura com per a caminar de pressa i sense perdre patada.
De tota manera el paisatge que ens envolta bé mereix el sacrifici. Caminem entre pinars que des d'on estem semblen infinits. Un poc més avant veiem l'única construcció humana, el pont de la Roca Parda per on travessa la carretera de Castellfort, però a estes hores del matí cap cotxe passa.
Passem per baix del pont i continuem avant. Just ací la rambla fa una revolta on xoca contra un banc d'estrats més durs que queden al descobert veient-se clarament la direcció del plegament. La resta queda cobert pel pinar. Davant nostre ja veiem el barranc de la Barcella per on hem de pujar però just ací a la nostra esquerra hi ha un senderol netejat de fa poc amb una fita. Pensàvem continuar per dins la rambla però la temptació de descobrir on va la senda ens pot i enfilem amunt sota els pins que poc després deixen pas a les carrasques.
Seguim així la senda que remunta una dura costa entre pins i carrasques abans d'arribar a dalt de tot on ens espera el Planàs que fa honor al seu nom. Davant nostre queda un pinar de pi negre madur que creix al pla que ens separa de la Roca Parda. Un ample caminal travessa el pinar i ens porta per mig del pinar a enllaçar amb la pista de la Roca Parda que entra des de la carretera de Castellfort pel mas de Clara.
A la pista trobem les senyals de l'accés a la Via Ferrata de la rambla Sellumbres que es troba un poc més avant seguint el nostre camí. Ací passa també el PR-CV-423 que seguim de baixada a la rambla. Conforme baixem es veu sota el pinar treballs de repoblació forestal que s'han dut a terme dins del projecte "renaix el bosc" per tal de diversificar la flora i conservar els boscos de til·lers i grèvols en la partida de Sellumbres, que li dóna nom a la rambla. Estem doncs en un paratge no sols singular sinó també protegit per l'alt valor ecològic que presenta. No debades forma part del Paratge Natural Municipal de la rambla Sellumbres.
Si ecològicament és interessant paisatgísticament no ho és menys. Conforme caminem pel pinar entre els pins veiem com de l'altra banda de la rambla queda la Roca Roja, imponent cingle que acompanya a la Roca Parda, davant nostre i d'esta part de la rambla que passa entre les dos.
Arribem a un punt on trobem un pal de senyals tombat. Estem a l'encreuament entre el PR-CV-423 i el PR-CV-408 que recorre la rambla de Sellumbres des del Portell i que ara haurem de seguir per a remuntar el barranc de la Barcella.

Rambla de Sellumbres.
Carril vora la rambla de Sellumbres.
Caminant pel llit de la rambla.
El pont de la Roca Parda.
Banc d'estrats calcaris a la vora de la rambla.
El barranc de la Barcella.
Corriol net i enfitat a la vora de la rambla.
Corriol pujant pel carrascar cap al Planàs.
El Planàs.
La Roca Parda des del Planàs.
Repoblació de grèvols i til·lers sota el pinar.
El barranc de la Barcella.

 Seguint el  PR-CV-408 cap al barranc de la Barcella baixem entre el pinar a buscar la rambla. Ens sorprèn l'olor del boix que creix sota el pinar i què juntament amb les formacions calcàries dels Castellets que tenim davant ens transporten al Port i la Tinença. El paisatge que trobem ací és molt semblant tant per vegetació com per la geologia i igual d'espectacular.
El camí ens baixa a la rambla i corre per la vora fins que la travessa. Davant nostre hi ha la roca de Sellumbres que dóna nom a la partida i la rambla i on hi ha traçades dos ferrates. Al travessar la rambla una senyal marca el punt on se'n desvia l'accés a les ferrates del camí de la Barcella que remunta el barranc del mateix nom.
El camí puja deixant cingles i penyes a dreta i esquerra, fent revoltes per superar la forta pendent, sempre sota l'ombra de les carrasques que deixen pas als pins conforme pugem. Travessem pedregals que baixen dels cingles i trams on fa voltes per evitar grans penyes caigudes fa temps abans que la pendent comence a amollar. Quan ja estem prou amunt el camí coincideix amb el barranc que ací ha perdut ja molta de la pendent fins que arriba a un punt on el vell camí de ferradura deixa pas a una pista que baixa des dels Plans que queden dalt de la Roca Roja.
Ara toca seguir la pista però no molta estona. Quan la pista ix del barranc trobem unes fites que marquen l'inici d'un sender. Abandonem doncs la pista i el PR-CV-408 que continua cap al Portell i seguim la senda que enfila cap a Cinctorres pujant cap al Pla Servera.
La senda és poc més que un camí enfitat sota el bosc. Tampoc cal més doncs travessem un bosc net o quasi de sotabosc. Només en algun tram es nota que s'ha netejat i adequat per fer més clar el camí. Seguint-la pugem al Pla Servera que fa honor al seu nom i on el bosc més espès deixa pas a un paisatge més obert, on les carrasques i alguns pins s'escampen pel pla deixant importants pastures entremig.
Travessem el pla seguint les fites que marquen el camí, l'única traça que indica la direcció, fins que arribem a una pista del Pla Servera que corre transversalment. El camí enfitat travessa la pista i continua recte cap al Bovalar. Noslatres seguim la pista que entra al Refugi de la Roca Roja però en direcció contrària, esquerra i amunt cap al Molló Blanc que corona el tossal de la Creu del Gelat, situat dalt del coll on hi ha la creu.
Seguim la pista però quan fa la volta per llevant per a accedir per darrere al Molló continuem recte camp a través fins al cim sense més dificultat travessant el carrascal molt esclarissat.
Al cim del Molló Blanc hi ha el vèrtex geodèsic de la Creu del Gelat, tot pintat de blanc, just davant de la caseta de vigilància forestal des d'on la vigilant guaita els voltants per controlar els focs. Una antena completa les construccions.
Des de dalt del tossal hi ha unes vistes magnífiques sobre la comarca dels Ports: es veu Morella, lluny però perfectament; l'ermita de Sant Cristòfol de Saranyana, la Mola d'Ares, el Muixacre, el Turmell, la Nevera de Catí i també les veïnes moles del Maestrazgo i Cantavieja dalt d'un canto.
Els Castellets.
La roca de Sellumbres on hi ha la via ferrata.
Camí de la Barcella.
Remuntant la costera entre pedregals i cingles.
Cingles vora el barranc de la Barcella.
Camí i barranc de la Barcella.
Pista de la Barcella.
Senda cap al Pla Servera.
El sender enfitat i


El Pla Servera.
Arribant a la pista del Pla Servera.
El Molló Blanc des del Pla Servera.
Pujada camp a través al Molló Blanc.
El Molló Blanc al cim de la Creu del Gelat.
Morella des del Molló Blanc.
Ermita de Sant Cristòfol de Saranyana.
La vall que travessa la rambla Sellumbres amb la serra del Muixacre al fons.

Després de disfrutar de les vistes i fer un mos i un glop comencem a baixar de retorn cap al Mas Nou.
Continuem per la pista d'accés al Molló Blanc fins a un encreuament. La pista puja per l'esquerra des del coll de la Creu del Gelat i continua per la dreta cap al Pla Servera. Nosaltres seguim a la dreta com si anarem al Pla Servera però pocs metres després la deixem a la dreta seguint recte per la pista de les Rotes, menys xafada. Trobem algunes marques de GR i és que per ací passa el GR-331 o camí de Conquesta que fa la volta a la comarca dels Ports en la seua etapa del Portell a Cinctorres.
Estem travessant el Bovalar, antigament muntanya comunal on antigament portaven a pasturar els bous i animals de llaurança els veïns del poble. Ara encara continua sent del comú del poble i encara s'usa per a pastura encara que no hi haja matxos ni bous per a portar a pasturar.
Dins el Bovalar està declarada microrreserva de flora i això denota que encara conserva moltes parts amb una vegetació ben conservada amb espècies autòctones i rares que han desaparegut en altres llocs.
La pista travessa una part de la lloma seguint l'assagador de la Costa dels Cavalls i deixa a l'esquerra el GR-331 que baixa pel barranc del povet. Quan la pista acaba retrobem la senda que havíem deixat al Pla Servera i que enllaça amb l'assegador que continua avall cap als Collados per la Costa dels Cavalls que li dóna nom. Nosaltres seguim assagador avall per un senderol que serpenteja seguint l'antic pas ramader.
A meitat baixada de la Costa ens sorprèn un pi gros que queda a la vora. Al tronc i a una certa altura hi ha excavada una "capella" què és com s'anomenava el forat fet en pins madurs per a extraure'n la tea. El forat no ha matat el pi tot i què ha de ser vell perquè la tea fa anys que no s'usa habitualment, abans s'usava per a encendre el foc i fa més de cent anys era la il·luminació més habitual en els masos del Maestrat i els Ports.
Continuem avall per la pedregosa baixada fins que arribem a un barrancusset que davalla cap als Collados i seguint-lo la senda es fa més clara. Arribem a uns bancals on s'han plantat carrasques truferes i a partir d'ací la senda es fa ampla per a passar un tractor i ix directament als Collados per on passa la carretera de Cinctorres a Castellfort i també el SL-CV-36.
Baixem al coll i travessem la carretera per a pujar per l'altra banda seguint la pista del Mas Nou tal i com indica una senyal.
La pista puja un poc i continua planera fent la volta al tossal de Montargull però veiem que també hi ha un pujador entre bancals i el seguim amunt pensant que enllaçarà amb l'assagador del Mas Nou. I dit i fet, encara que el caminalet va fent-se més estret conforme pugem entre els antics bancals finalment arribem a l'assagador sense massa problemes.
Per l'assagador vam passar ahir venint des de l'ermita de Sant Marc, i ara també el seguirem. Per ell passa el SL-CV-35 que fa la volta des del poble al Mas Nou.
Quan arribem encara hi ha la pista que segueix l'assagador però passades dos barraques de pedra es torna un estret senderol que salva una portera per un curiós pas canadenc per a bicis.
Passem per la vora del tossal de Montargull i des d'ací podem vore quasi tota la ruta de hui: la baixada al mas d'en Costa, la rambla Sellumbres, els pinars del Planàs, la Roca Parda i la Roca Roja, el tall del barranc de la Barcella, el Molló Blanc, la Costa dels Cavalls, ... i caminant un poc més de seguida veiem el teulat del mas Nou.
Abans però trobem una creu al mig de l'assagador recordant que ací va morir fa més de cent anys un xic d'un llamp. Un poc després trobem el camí del mas Nou i un encreuament de senders locals. Ja quasi hem acabat la ruta, només ens queda baixar al Mas Nou que es troba a poc més de cent metres i finalitzar una magnífica i variada ruta per un dels racons més bonics dels Ports.

Pista del Pla Servera.
Pista de les Rotes.
El Bovalar.


Capella per a traure tea.
Costa dels Cavalls.
Carrasques truferes.
Arribant als Collados.
Els Collados.
Pista del Mas Nou.
Pujador entre bancals.
SL-CV-35 ...

... i assagador del Mas Nou.
Cinctorres des de l'assagador del Mas Nou.
Arribant al Mas Nou. Al fons es veu la Roca Parda.

Ací està el track:


  

Powered by Wikiloc

I ací una altra ruta que també ix del Mas Nou:


 Volta des del Mas Nou a Sant Pere i Sant Marc
 
Més informació:
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada