Tornem
a la Sierra de Albarracín i ho fem per a pujar a un nou vèrtex, un
que ens falta en la llista i que ens serveix d’excusa per a visitar
una part de la serra que tenim molt poc xafada. Així que farem la
pujada al Puntal de
Carrasco des de Valdecuenca en un dia calorós de primers de
setembre.
A l’eixir del poble de Valdecuenca
preguntem a un home que trobem i ens explica el camí per a pujar al
vèrtex, hora i mitja per la pista/camino de la Muela, però
nosaltres ho farem més llarg fent una volta pel poblat ibèric
seguint el sender abalisat que hi duu i que ja vam xafar fa anys.
Així que eixim de Valdecuenca pel
camino de Saldón per on s’ha traçat el PR-TE-5
que uneix els dos pobles però a l’arribar a l’ermita de la
Purísima (anomenada popularment la Virgen) el
PR se’n va a la dreta mentre que nosaltres seguim a l’esquerra
per la pista principal que corre per l’antic camino de la Muela.
Comencem a pujar cap a la Muela i quan ja estem a una certa altura
trobem un mirador de Santa Bárbara des
d’on hi ha unes bones vistes del poble i de tota la Cañada que
s’estén fins a Saldón. Ací trobem un panell que explica allò
més important que podem visitar-hi.
Des d’ací dalt s’hi
veu l’ampla vall que li dóna part del nom al poble, pot ser perquè
per ací passava el camí que anava de Teruel a Cuenca. Més enllà
queda Saldón i tancant la vista tant pel nord com per llevant tots
els Pinares de Rodeno.
Després de
disfrutar de les vistes enfilem amunt l’última costera de pujada a
la Muela arribant a la Muela Corta, i és que tota l’ampla i més o
menys planera superfície que s’estén fins al cerro Carrasco pren
el nom de la Muela tot i què no és una mola pròpiament dita. La
Muela Corta està coberta d’un bosc mixte on les savines i els pins
es barregen amb les carrasques i els roures conformant un ecosistema
ben divers.
Arribats a la part plana de la Muela la
pista de la Muela continua recte però nosaltres ens desviem a
l’esquerra per un carril seguint les indicacions del «poblado
íbero». Ací el pinar és el dominant mentre anem baixant per la
solana cap al barranco de las Hoces. El
carril baixa recte cap al barranc però quan arriba a la part de dalt
gira a la dreta a buscar la capçalera del barranc fins que conflueix
amb ell. Just en este punt hi ha la fuente de las Hoces que
aboca les aigües en un seguit de gamellons de ferro. A la vora hi ha
una caseta de captació d’aigua que és l’inici de la conducció
que la porta al poble i eixa és la raó que a partir d’ací el
barranc baixe més sec que menys.
La pista fa la volta i gira enfilant barranc
avall cap al Regajo però nosaltres ens desviem seguint les
indicacions de la ruta del «poblado íbero» que ens pujaran al
mateix, situat dalt d’un cingle que domina la confluència del
barranco de las Hoces amb el de los Charquillos. Pugem primer per una
antiga pista per a continuar sense camí clar salvant un cinglet fins
que ens porta a un dels extrems de la Muela. Ací dalt
el pinar torna a deixar pas al savinar i travessant-lo ens acostem a
l’antic poblat del què no queden més restes visibles que un llarg
i alt munt de pedres que sembla ser l’antiga muralla.
El
poblat íber, o celtíber segons algunes fonts, estava situat
dominant la confluència dels dos barrancs i encarat al xaloc. Estava
protegit per un alt cingle llevat del tros que l’unia a la Muela on
es va haver de bastir l’alta muralla. No es troba cap senyal
d’excavació per la qual cosa deu ser difícil de determinar
l’adscripció més enllà de les troballes de ceràmica en
superfície.
 |
Inici i final de ruta a les eres de Valdecuenca.
|
 |
Eixida de Valdecuenca per la Virgen.
|
 |
| Valdecuenca. |
 |
| Saldón. |
 |
Pinares de Rodeno.
|
 |
Camino de la Muela.
|
 |
Savinar a la Muela Corta.
|
 |
Carril entre el pinar cap al barranco de las Hoces.
|
 |
El "poblado ibérico" de la Muela.
|
 |
Fuente de las Hoces.
|
 |
Pujant sense camí al poblat ibèric.
|
 |
Restes de la Muralla del jaciment.
|
 |
El barranco de las Hoces des del jaciment ibèric.
|
Després
de visitar el jaciment i fer un mos a
l’ombra d’una savina reprenem el
camí que ens portarà a travessar tota la Muela de llevant a ponent.
En un primer moment enfilem recte camp a través pel bosc que cobreix
l’extrem més baix de la Muela travessant un bosc mixte amb pins,
savines i carrasques que es van barrejant sovintejant en uns rodals
més els uns que els altres. Així arribem a la pista de la Muela que
seguim uns metres a la dreta per a desviar-nos per un carril que
continua cap a ponent pujant a les parts més altes de la Muela. El
carril ens porta en continua però constant pujada a passar pel
corral de Luciano on apareixen els primers roures i pins rojos que
acompanyen als pins negres que són els dominants en esta part de la
serra.
Deixem enrere el corral i enfilem amunt.
Quan ens acostem a la part més alta,
anomenada la Muela Quemada, els pins es fan dominants i ens
acompanyen fins al mateix canto on acaba
la Muela i la terra baixa en forta pendent cap a la cañada que
s’estén des de Valdecuenca cap a Masegoso i per on passa la
carretera. Per ací mateix corre una pista que segueix el caire de la
Muela i que seguim cap al sud.
Estem a la part més alta i ací corre un
airet més fresc, sobretot perquè el pinar ens fa bona ombra, a més
tenim bones vistes dels voltants així que en un dels puntalets que
sobreïxen aprofitem per a dinar a l’ombra dels pins rojos que
creixen a l’ombria. Mentre dinem podem
vore davant nostre Moscardón, Terriente i, més prop, l’església
del Villarejo que trau el cap entre les llometes. Als nostres peus
queda la Mierla on hi ha uns antics corrals i una nova construcció
que és l’edifici de la fundación Neghada.
Una vegada
dinats i descansats continuem avant camí caminant per dalt les
llomes que tanquen la Muela per ponent. Des d’ací anem disfrutant
de l’àmplia panoràmica que se’ns obre a banda i banda, sempre
que el pinar ho permet. Quan eixim del pinar cap al sud destaca la
Sierra de Jabalón amb el Alto de Jabalón i el Navazo que trau el
cap per darrere del puntal de Carrasco. Per arribar baixem primer a
un collet on per l’esquerra arriba la pista o camino de la Muela,
que baixa coll avall cap al Zarzoso i per on seguirem, però primer
hem de pujar al vèrtex així que continuem per un carril que enfila
amunt fins al capoll del tossal.
 |
Travessant el bosc de la Muela camp a través.
|
 |
Carril al canto de la Muela.
|
 |
Mostra de la varietat botànica: pi negre, pi roig, savina i carrasca.
|
 |
Corral de Luciano.
|
 |
Arribant al canto de la Muela Quemada.
|
 |
Sierra de Jabalón.
|
 |
Fundación Neghada a la Mierla.
|
 |
| Moscardón. |
 |
Els puntals de la punta de la Muela.
|
 |
| Carrasco. |
 |
Trinxeres al puntal de Carrasco.
|
 |
Vèrtex del Puntal de Carrasco.
|
Les
vistes des del puntal
de Carrasco són de 360º i se’ns obre un panorama complert de la
Sierra de Albarracín i també, més lluny la Sierra Palomera, la
vall del Jiloca, la Sierra de Gúdar i Javalambre. Només els vèrtex
que es veuen de la Sierra d’Albarracín són quasi una vintena, és
a dir, quasi tots els què n’hi ha la qual cosa dóna una idea de
les vistes que s’hi tenen. El vèrtex i la muntanya no és gran
cosa però només per açò ja paga la pena pujar-hi.
Els voltants del vèrtex estan cosits de
trinxeres que s’escampen per tot arreu com correspon a un lloc de
vigilància tan bo. A més els arbres no tapen les vistes, però això
que és bo té l’inconvenient que el sol pega de ple i estem al ple
del migdia així que no ens estem massa perquè la calor ens obliga a
moure i seguir ruta buscant l’ombra dels pins.
Retornem al coll i enfilem avall per la
pista cap al Zarzoso. El carril que seguim s’endinsa al pinar que
creix a les faldes del puntal i
ens acompanya fins a una ampla collada per on passa l’antic
camí de Terriente a Jabaloyas on, justament, se’n separa el camino
de Saldón al Toril. Una pista puja des de la carretera de
Valdecuenca seguint el camino de Saldón i continua pel camino de
Jabaloyas, els altres dos vells camins de ferradura estan perduts.
Nosaltres seguirem avall cap al sud
buscant la Hoya del Zarzoso on encara hi ha les runes del mas del
Zarzoso enmig dels camps treballats que contrasten amb l’espès
pinar que l’envolta. Baixem avall per
la pista que ha substituït el vell camí on trobem algunes grans
savines disperses al voltant dels camps treballats fins que arribem
al barranco del Zarzoso. Ací trobem una nova pista que segueix el
barranc. Es tracta de l’antic camí del Toril a Valdecuenca que
seguirem barranc avall de retorn a Valdecuenca.
El camí voreja
els bancals treballats de la hoya del Zarzoso i continua barranc
avall entre la Solana de la Peña de Marco i la Umbría de los
Poyales. Ací creix un espès pinar de pi roig madur en un ambient
molt humit i fruit d’eixa humitat i dels animals que pasturen n’hi
ha moltes mosques d’haca que venen a per nosaltres i no ens deixen
en pau de manera que no disfrutem com tocaria d’un dels racons més
bonics de la ruta sinó que apretem el pas per a deixar-les darrere
no sense emportar-nos unes quantes picades.
Quan el pinar de pi roig deixa pas a un
pinar de pi negre comencem a trobar antics camps de cultiu entre
ells, un poc més avant arribem al merendero del Regajo on hi ha una
captació d’aigua potable. Al merendero hi ha gent a una taula i
nosaltres ens fiquem a l’altra, separats, per a descansar un poc.
La font que té davant està seca i les taules que hi ha al cobert es
troben totes brutes per culpa dels ocells que hi fan nit.
 |
Camino de la Muela baixant al Zarzoso.
|
 |
Camino de Terriente a Jabaloyas.
|
 |
El puntal de Carrasco des del Zarzoso.
|
 |
La hoya del Zarzoso.
|
 |
Camino del Toril a Valdecuenca.
|
 |
Pinars de pi roig.
|
 |
Merendero del Regajo.
|
Després
d’un breu descans (sempre ho semblen)
continuem camí per la pista que corre sobre l’antic camino del
Toril fins que arribem a una caseta de captació d’aigua amb un
gamelló de ferro al davant. Ací abandonem el camí que enfila cap a
Valdecuenca i continuem recte per dalt la font seguint una vella
séquia que ens porta al cup del Molino, l’únic
del terme de Valdecuenca, que aprofitava les aigües que baixen pel
barranco del Zarzoso. La bassa i el cup encara es conserven en un
estat acceptable però del casalici del molí només queden les
parets.
Baixem del cup i passem per davant del molí
on creixen un grapat de xops que formen un xicotet bosquet aprofitant
la humitat del terreny. Seguim ara barranc avall entre bancalets que
semblen d’horta, més per les reduïdes dimensions que per altra
cosa fins que arribem al punt on s’engrava el barranco de las Hoces
que baixa de la fuente de las Hoces, just sota el poblat ibèric.
Passat el forcallet mou un antic camí per l’esquerra i pugem per
ell entre el savinar que ací ha agafat el relleu al pinar i que ens
acompanyarà fins a Valdecuenca. Anem trobant savines de grans
dimensions acompanyades d’altres més modestes fins que eixim a la
carretera de Jabaloyas. La travessem i continuem per l’altra banda
buscant el camino de Jabaloyas (a Valdecuenca) per on passava abans
el PR-TE-5 (que ara passa pel barranco Melero) i el seguim travessant
el savinar pur que s’estén per los
Centenares.
Continuem per l’antic camí deixant a
ponent els camps llaurats on ja comencen a aparèixer les plantacions
de carrasques truferes, el nou cultiu de moda. A la vora del camí
trobem un banquet sota una savina i ens aturem a contemplar el
paisatge. Entre les savines queden els rostolls on pasturen les
ovelles i darrere hi ha les cases del poble, una bella estampa rural
cada vegada més difícil de vore. Ens estem una estona
contemplant-la però cal continuar camí i acabar la ruta així que
continuem avant entrant al poble per la fuente Vieja, ara arreglada.
Des d’ací unes poques passes ens separen de les eres que hi ha a
l’entrada del poble des d’on hem començat a caminar tancant així
el cercle d’una ruta que ens ha fet gaudir d’una part no molt
coneguda de la Sierra de Albarracín.
 |
Acequia del Molino.
|
 |
El Molino.
|
 |
"Aqüeducte" per a regar les hortes del Molino.
|
 |
Camí de pujada a los Centenares.
|
 |
Carrasques truferes a los Centenares.
|
 |
Camino de Jabaloyas a Valdecuenca.
|
 |
Un bon lloc per a seure ...
|
 |
... i disfrutar de les vistes.
|
 |
La fuente Vieja, arribant a Valdecuenca.
|
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
Valdecuenca - el Regajo - Barranco Melero
de Arroyofrío a Valdecuenca per la sierra del Jabalón i Jabaloyas
Més informació:
- De Jaime Lorén, Ch. i Pérez Grijalbo, R. (2006) Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín Ed.PRAMES
- VV.AA. (2003) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. PRAMES
- VV.AA. GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. Prames,1996
- Centro de Estudios de la Comunidad de Albarracín
- Peña Monné, L. et al. Paisajes naturales de la província de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses, 2000
- De Jaime Lorén, Ch. Paisaje protegido de los pinares del rodeno y Sierra de Albarracín Ed. Prames, 1996
- VV.AA. Sierra de Albarracín col. "Red natural de Aragón" Ed. Prames i Gobierno de Aragón, 2007
- Senderos de Aragón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada