DE LA VILANOVA A LA TORRE

 

Després d’unes setmanes aturat per una lesió hui torna Pascual amb nosaltres i cal fer una ruta fàcil, o almenys sense massa dificultat. Així que ens acostem a la Plana Alta a fer una ruta planera i xafant més pista que senda. A priori és una d’eixes rutes sense massa al·licient que hom deixa per a quan no té altra cosa però com descobrirem la ruta ens ofereix molt més del que ens podíem imaginar.

 

Comencem a caminar des de la Vilanova, la idea és anar i tornar a la Torre dels Dumenges i per a l’anada aprofitarem la «ruta de l’aigua» de la Vilanova que ens portarà per la vora del riu de la Vilanova on hi ha tota una sèrie de construccions relacionades amb l’aigua.

Eixim de la Vilanova pel camí de la Font, per on mou la ruta de l’Aigua que enfila avall cap a la font de la Vila. Anem baixant per un camí formigonat que travessa bancals treballats d’oliveres, ametlers i fins i tot alguns figuerals on veiem com les figueres han perdut tota la fulla però encara conserven les figues. En tota la ruta este serà el paisatge dominant, camps llaurats, ametlars, olivars amb alguns trams de matollar o bosquets entre ells. Alguna horteta li posarà un poc de contrast al paisatge.

El camí baixa entre els bancals sense més complicació fins que arribem a la font de la Vila, la més propera al poble i amb els bassis ben plens d’aigua. Davant de la font hi ha un parell de taules d’obra per a poder fer un mos però més a l’hivern que a l’estiu perquè no hi ha cap ombra.

Deixem la font arrere i continuem baixant per un camí de terra que ens porta a enllaçar amb el camí dels Romans, que segueix el traçat de l’antiga Via Augusta. Per ací es va traçar fa anys un recorregut cicloturista, el «sender de la Via Augusta» amb la intenció de travessar de nord a sud la comunitat Valenciana i què actualment es troba sens manteniment. Ací davant tenim el Pou Ample, tapat amb una reixa per a evitar accidents i situat a pocs metres del caixer del riu de la Vilanova (també conegut com riu Flaó, de les Roques, dels Molins o barranc de les Passeres).

Camí de la Font.

Figuera sense fulles però carregada de figues.

Font de la Vila.

La Serra d'en Galceran des de la font de la Vila.

El Pou Ample vora el camí dels Romans.

Després de guaitar al pou continuem pel camí dels Romans avall, seguint el riu i la ruta de l’Aigua que ens portarà a visitar unes quantes sénies de les quasi un centenar que s’hi troben a les proximitats del riu aprofitant la poca profunditat de l’aqüífer. La primera que trobem a mà esquerra és la sénia dels Xaparros on encara es conserva en bon estat la maquinària que movia la roda que pujava l’aigua i el reguer per on corria per tal de regar les poques taules d’horta que s’hi conreaven.

El sistema, com el de la resta de sénies que vorem, era molt simple i consisteix en dos rodes verticals enllaçades per una cadena de ferro on van els catúfols (antigament de test però més modernament de llanda) que pugen l’aigua a una regadora. Dos vares unides a un engranatge fan girar les rodes i eleven l’aigua per a poder regar. Antigament el mecanisme era tot de fusta i es desgastava ràpidament però la major part de les sénies actuals tenen un mecanisme de ferro. Cal dir que encara què és un sistema de reg molt antic la majoria de les sénies que trobem són de finals del segle XIX i principi del XX quan es va generalitzar i abaratir el sistema ampliant-se el regadiu.

Sénia dels Xaparros.

Deixem enrere la sénia dels Xaparros i continuem pel camí dels Romans que continua paral·lel al riu fins que arriba un punt on el travessa per una passera de formigó. Ací abandonem el camí i trenquem a la dreta per un sender obert per la vora del riu. Vora riu creixen alguns xops i àlbers que li van donar nom a la partida de l’Alboreda conformant un tram realment bonic ara que les fulles estan canviant de color.

El caminoi obert vora riu ens porta al camí de la Font Roja, que trobem al punt on travessa a gual (amb una passera per als caminants) el riu de la Vilanova. No el seguim sinó que continuem vora riu pel marge esquerre tota l’estona. Al mateix encreuament trobem la sénia de Navarro, ben conservada però molt tapada per l’herba que creix amb força gràcies a la humitat del riu.

Deixem enrere la sénia i continuem per la vora del riu. Després de passar un canyar caminem a l’ombra dels xops i àlbers que creixen a la vora del riu durant un bon tros. Deixem a l’esquerra la sénia de Casanova, molt ben conservada, i a la dreta un pouet que no n’acabem de destriar el nom doncs el cartell informatiu està cremat pel sol. Passat este arribem al punt on el camí del Flaó travessa el riu que ací porta un fil d’aigua, és per això que en esta part se’l coneix també com a riu de Flaó sent esta la partida que travessem.

Pel camí travessem el riu i continuem pel marge dret, primer per la vora d’un camp treballat i després travessant altres camps ermats fins que arribem a la sénia de Sessón. Ací a més de la sénia trobem també un bancal abandonat on creixen una varietat de caquis «de Virginia» que són més menuts que els «del terreno» i s’han assilvestrat a la vora del riu.

Deixem enrere caquiers i sénia i continuem avant fins al camí d’Ortenòria. Uns metres abans d’arribar un cartell ens informa que allí hi havia el Pou Calent on actualment hi ha el toll del Pou Calent, i que este, d’origen possiblement romà, va quedar colgat per una riuada l’any 1960.

Arribats al camí travessem el riu i pugem per l’altra banda uns metres desviant-nos novament per la dreta. Ací està la sénia dels Figuetes. Al tornar vindrem pel camí d’Ortenòria i el seguirem pujant cap al poble de la Vilanova.

La sénia dels Figuetes és l’única que trobem encara en ús. El mecanisme de la sénia ja no funciona i s’ha substituït per un motor que puja l’aigua per a regar unes taules d’horta. Dalt la sénia hi ha una caseta per a guardar ferramenta i arrecerar-se en cas de necessitat.

El nostre camí continua per baix de la sénia seguint el marge esquerre del riu que ací porta un fil d’aigua que s’entolla en alguns llocs. Seguim riu avall passant per la vora de bancals treballats i alguna altra sénia fins que arribem a un punt on hem de passar a l’altra banda del riu. Travessem sense massa problema tot i què ací el riu porta aigua i enllacem amb el camí vell de la Torre que seguim riu avall cap a l’Assut.

El camí ens porta a travessar la carretera d’accés a la Vilanova pel nord, per ella seguia l’antic camí de la Torre però nosaltres travessem i seguim recte baixant al paratge de l’Assut. L’Assut no el veiem però de l’altra banda del riu queda una font, ara seca, que omplia d’aigua els llavadors del poble situats ací i restaurats recentment. Un gran xop fa ombra als llavadors i, de la banda de dalt, queda també una àrea recreativa amb taules.

Ruta de l'aigua per la vora del riu de Vilanova.

Camí de la Font Roja.

Àlbers vora el riu de la Vilanova.

La sénia de Casanova.

Sénia de Sessón.

Sénia dels Figuetes.

Mecanisme antic i motor actual de la sénia.

L'horta que es rega de la sénia.

Riu de la Vilanova.

Camí vell de la Torre pel costat del riu.

L'Assut.

Antics llavadors del poble a l'Assut.

Per dalt de les tauletes mou un ample caminal per on continuem la ruta acostant-nos a l’Hostalot, situat a la vora de la carretera de Morella just on hi ha el desviament cap a la Vilanova. De l’hostal medieval que va donar nom al paratge no en queda pràcticament res, i de l’antic hostal romà poca cosa doncs la construcció de la carretera i, sobretot, la transformació agrícola de la zona en les darreres dècades n’ha fet desaparèixer bona part de les restes. Tot i això a les diferents campanyes arqueològiques se n’han pogut trobar un bon grapat de restes que permeten reconstruir-ne la història. Amb això podem saber que ací hi va haver una «mansio» romana, és a dir, un hostal on fer nit al final de cada etapa al llarg d’una via romana. La mansio constava d’una part per a allotjar persones i animals i una altra de magatzems i servia de centre comercial de la zona veïna, sobretot lluny de les ciutats.

En l’última reforma de la carretera s’hi va trobar un mil·liari a la vora (ara conservat a l’ajuntament de la Vilanova) a partir del qual podem saber-ne el nom de la mansio: Ildum, situada entre ad Noulas i Intibili.

Les poques restes existents no deixen fer-se una idea de com era la mansio d’Ildum, però una sèrie de cartells ens representen com va ser l’Horreum (el magatzem) què és la part excavada.

Deixem enrere l’Hostalot i continuem per la vora de la nova carretera que ací segueix el traçat del vell camí real de Barcelona que coincideix també amb el traçat de la Via Augusta. Seguim el vell camí per on hi ha traçat el sender de la Via Augusta, ruta cicloturística que va impulsar fa anys la Generalitat Valenciana, que ací discorre paral·lel a la carretera. El seguim fins que tornem a eixir a la carretera però en este cas al desviament de la Torre del Domenge. Des d’ací mou la carretera que porta per la Torre a la Serratella. El camí més curt per arribar a la Torre és seguir l’asfalt però per evitar-lo i evitar-ne els (pocs) cotxes que passen continuem per la carretera de Morella que ací no té ni trànsit ni eixida per haver-se’n fet una variant nova de manera que podem anar caminant pel mig de l’asfalt sense por a què ens xafen. Deixem a la dreta el vell camí de Cabanes a les Coves per on continua la via Augusta (antiga i actual) i baixem arribant al punt on la carretera vella enllaça amb la carretera nova. Cal travessar-la amb cura i per l’altra banda trobem un ample caminal que travessa un llomet i baixa a enllaçar amb el camí dels Quatre Camins. Cal ara seguir el camí asfaltat que ens portarà, passant per la piscina del poble, a la Torre. On arribem directament a la plaça del poble on hi ha l’església i l’ajuntament.

Restes de la Mansio romana de l'Hostalot.

Reconstrucció de l'Hostalot.

Camí dels Romans.

Carretera vella.

Camí dels Quatre Camins per davant la piscina de la Torre.

Església de la Torre.

La Torre o la Torre del Domenge que és el nom original tot i què a partir del segle XIX s’ha retolat incorrectament com la Torre d’en Doménec degut segurament a una mala interpretació del topònim original, és un municipi ben menut i amb un terme municipal més menut encara de només 3,2 km2 (el més menut de la província de Castelló).

L’origen del poble està lligat al mateix topònim de Domenge que prové del domini senyorial que tenien els comanadors de l’ordre de Montesa sobre este territori on finalment s’establí una població permanent. És per això que el terme municipal és tant menut i està inclòs totalment dins del de la Vilanova. Actualment hi viuen no arriba a dos-centes persones majoritàriament jubilades sent un poble menut de pràcticament quatre carrers amb la carretera travessant pel mig.

Nosaltres també travessem el poble de punta a punta des de la plaça que mira cap a les planes del nord fins al frontó que mira cap al sud seguint el carrer de València on hi ha l’únic bar del poble. Al frontó s’acaba el poble i també el terme doncs quan agafem el camí vell de Benlloc, per on continuem la ruta, retornem novament al terme de la Vilanova.

El camí, formigonat, travessa olivars mentre baixa a una clotada per on corre un barrancusset. Travessem el fondal deixant a la dreta l’hort del tio Miquel (tal com mostra un rètol a la porta), trosset d’horteta regat per una sénia que hi ha al cap de dalt. Deixant enrere l’hort arribem al barranc de del Bujorro que seguim uns metres per dins abans de desviar-nos i continuar pel mig d’uns amples camps de cereal. Passats els camps travessem una granja de porcs els edificis de la qual queden a banda i banda del camí i topem de cara amb una vinya. Ací travesser al nostre passa el camí del Pla de la Rossa que seguim uns metres a l’esquerra fins a la carretera de Morella (o de Saragossa, que també hi va). Cal travessar la carretera i seguir recte un curt tram fins que enllacem amb el camí dels Romans, l’antiga Via Augusta.

La Torre d'una punta a l'altra.

Camí vell de Benlloc.

L'Hortet del tio Miquel.

Barranc del Bujorro.

Travessant la carretera de Morella.

Al camí dels Romans hem de seguir uns metres a l’esquerra abans de trencar novament a la dreta. Ací trobem unes paletes que indiquen la direcció a seguir cap a Ildum o per la ruta de l’aigua. Nosaltres seguim cap a la Vilanova per un camí que baixa cap a la sénia dels Figuetes, per on ja havíem passat abans seguint la ruta de l’Aigua. Ara no la seguirem sinó que travessant el barranc de les Passeres seguirem camí del Toll Calent amunt cap a la Vilanova.

El camí puja entre olivars, coscollars i erms ajuntant-se amb el camí del Flaó que passa per la partida homònima i continua amunt deixant a la dreta la Vilavella on hi ha un jaciment ibèric. Seguint-lo arribem a un punt on es creua amb el camí de la Font Roja que entra per la dreta pujant des del barranc de les Passeres i uns pocs metres més avant per l’esquerra ve el camí de la Vinyeta. Ací trobem un tancat de cavalls que ens miren amb curiositat mentre enfilem l’últim tram de camí fins a la Vilanova que ja tenim davant, baixant i pujant una clotada entapissada per bancals majoritàriament erms.

Després de baixar a una foieta enfilem amunt cap al tossalet on s’alça el poble on entrem pel Calvari i anem directes a la plaça on, a l’agradable sol tardorenc, ens espera una cervesa per a recuperar forces d’una ruta que si bé no té desnivell ha estat llarga i també interessant.

Baixant al barranc de les Passeres. Al fons apareix la Torre.

Camí del Toll Calent.

Camí del Flaó.

Entrant a la Vilanova pel Calvari.

Cadascú recupera forces ...

... a la seua manera.

 

 Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

de la Vilanova a la font de Calaf per les Mallaetes i el molí de Carles

de la Torre a la Serratella per la Serra d'en Galceran

Més informació:

• Casanova, Emili (2006) «La normalització de la toponímia del Maestrat: el cas de la Torre del Domenge > Torre d’en Doménec» dins de les Actes de la I jornada d’onomàstica. Sant Mateu 2006. Ed. AVL accessible a la web. 
• Àlvaro i Martí, Mª Teresa (2006) Toponímia dels pobles valencians. La Torre d'en Doménec. Ed. AVL accessible a la web. 
• Arasa i Gil, Ferran (2013) "L'Hostalot (Vilanova d'Alcolea, el Baix Maestrat). Excavacions a la mansio Ildum de la via Augusta. El complex arquitectònic de l'horreum" dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló nº 31 <http://hdl.handle.net/10234/84392>
• Arasa i Gil, Ferran (2004) "El jaciment romà de l'Hostalot (Vilanova d'Alcolea). La mansio Ildum de la via Augusta" dins Actes de les IX Jornades culturals de la Plana de l'Arc <http://www.academia.edu/2570895/El_jaciment_rom%C3%A0_de_l_Hostalot_Vilanova_d_Alcolea_._La_mansio_Ildum_de_la_Via_Augusta> 
• Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea 
• Esteve i Gàlvez, Francesc (2003) La via romana de Dertosa a Saguntum 
• Casanova, Emili (2006) «La normalització de la toponímia del Maestrat: el cas de la Torre del Domenge > Torre d’en Doménec» dins de les Actes de la I jornada d’onomàstica. Sant Mateu 2006. Ed. AVL accessible a la web. 
• Àlvaro i Martí, Mª Teresa (2006) Toponímia dels pobles valencians. La Torre d'en Doménec. Ed. AVL accessible a la web.  
• Ajuntament de Vilanova d'Alcolea 
• Club de Muntanya Vilanova