DE LA TORRE A LA SERRATELLA PER LA SERRA D'EN GALZERAN

Hui no teníem pensat eixir a caminar però les circumstàncies han sigut propícies i hem pogut fer una volta més llarga que menys. Així que calia buscar on anar i en l’apartat de rutes pendents hi ha una zona que no hem xafat mai, així que ens hem acostat a la Torre del Domenge des d’on no hem fet cap ruta amb la idea de pujar cap a la Serra d’en Galceran, des d’allí anar a la Serratella i retornar a la Torre. Una ruta llarga, variada i interessant sobretot en esta època de l’any que els ametlers, que tant abunden per ací, estan en flor.

Al final ens ha eixit una ruta amb tres parts ben diferenciades tant pels paisatges com per la climatologia. La primera és la pujada a la Serra, o més concretament al mas de la Sort, tota de pujada i acompanyats per una boira espessa. La segona des del mas de la Sort a la Serratella, amb sol i més o menys planera per les faldes de la Serra. La tercera és la baixada de la Serratella a la Torre pel camí antic, la part més espectacular de la ruta i que només per ella ja paga la pena haver-la fet.

Tocant les dotze del migdia començàvem a caminar des de la Torre cap a la Serra. La Torre o la Torre del Domenge que és el nom original tot i què a partir del segle XIX s’ha retolat incorrectament com la Torre d’en Doménec degut segurament a una mala interpretació del topònim original, és un municipi ben menut i amb un terme municipal més menut encara de només 3,2 km2 (el més menut de la província de Castelló).
L’origen del poble està lligat al mateix topònim de Domenge que prové del domini senyorial que tenien els comanadors de l’ordre de Montesa sobre este territori on finalment s’establí una població permanent. És per això que el terme municipal és tant menut i està inclòs totalment dins del de la Vilanova.

Comencem a caminar des de la deserta plaça del poble on hi ha l'església i l'ajuntament. Davant mateix hi ha el carrer de València i seguint-lo travessem el poble quasi de punta a punta. Ací trobem unes motos davant d'enduro davant del bar però ningú pel carrer.
Eixim del poble pel carrer de l'Era i només deixar enrere la última casa ja estem en terme de la Vilanova. Seguim el camí de la Lloma, recte com un fil, que baixa al barranquet de la Carrasqueta que corre entre els bancals que s'estenen des de les darreres cases del poble cap al suau fondal que travessa el barranquet.
Passem el barranc per on corre un fil d'aigua i de seguida trenquem a la dreta pujant per un camí que enfila cap a les muntanyes que no estan molt lluny malgrat que la boira no ens deixa vore-les.
Avancem entre camps d'ametlers florits que s'alternen amb olivars i trossos no treballats on creixen la malea i el pinar. La boira alta ens deixa vore a la nostra esquerra el barranc del Bujorro i els ametlars i olivars que s'estenen pels plans de l'altra banda. Del barranc del Bujorro en tenim un bon record quan vam estar escalant amb els menuts de casa (ja fa uns anys d'això) a la Roca d'Ensanou, a la part alta del barranc.
Pel camí que seguim travessem algun olivar amb oliveres certament centenàries, ametlers en flor fins que finalment anem a parar a la partida de la Creu de Cotorra. Ací el camí ix a la carretera de la Serratella però nosaltres seguim per un estret caminal entre coscolls i carrasques que ens deixa a uns bancals d'ametlers que travessem pel marge per tal de no eixir a la carretera, enllaçant amb ella al punt on se'n desvia una pista cap a la Roca d'Ensanou traçada per damunt de l'antic camí de la Torre a la Serra que provarem de seguir.
Fins ací el recorregut ha estat bàsicament planer però ara ens trobem ja als peus de la Serra i hem de començar a pujar, encara que la pujada no siga ni dura ni llarga.
Seguim a l'esquerra per la pista que va pujant deixant a la dreta un pinar de repoblació que ocupa tota la vessant dins del terme de la Vilanova. Es tracta de les típiques repoblacions dutes a terme per l'antic ICONA als anys 70 bàsicament amb pins encara que els d'ací semblen més joves, o pot ser hagen crescut menys. Sembla que han arrelat prou bé però no formen un bosc espès sinó més bé un pinar esclarissat on encara hi ha algunes carrasques per les vores.
Conforme anem pujant la boira es va fent més espessa. Estant com està arrapada a les muntanyes ara anem travessant-la.
Seguim la pista deixant a l'esquerra un ramal que baixa a la Roca d'Ensanou mentre que la pista principal, molt ampla per a tan poc de trànsit, ens porta pel llom de la serra fins a un punt on continua per la banda de llevant. Sort que portem el mapa del tossal de la Serratella (o el de la Serra tant se val) on ve assenyalada la senda que cal seguir perquè sinó és fàcil passar-se'n. Una línia més neta entre el romer és tot el què es veu de l'antic camí de la Torre a la Serra i l'orientació és ben difícil encara que passar no presenta cap problema.
Deixem doncs la pista i continuem travessant la malea i el pinar que s'alternen en este tram buscant el millor pas que és aquell que han obert les ovelles o les motos que de tant en tant passen per ací i no sempre estem segurs de trobar-lo.
Seguim per dalt la lloma encara que ací la boira no ens deixa vore molt bé el que tenim al davant. Finalment trobem el fil de la senda, o millor la senda que només és un fil entre la malea i seguint-la arribem a un entrador a uns bancals. Des d'ací el vell camí continuava a l'esquerra però entre la boira i què està perdut nosaltres seguim l'entrador a la dreta que ens durà a una pista que travessa la partida de la Mansella.
La curiosa caseta dels Coets que hem deixat enrere encara està al terme de la Vilanova i és una construcció feta per a fer exactament això, tirar coets. Cal dir que als anys 60 es va popularitzar el fet de llençar grans carcasses o coets a les tronades amb la idea de desfer la pedra i evitar les pedregades. Més endavant es va abandonar en part per la poca eficàcia davant tempestes grans i ja formades i en part perquè és un material explosiu que requereix permisos especials. L'aparició i extensió de les assegurances agràries i el despoblament rural van fer la resta.
Deixant enrere la caseta dels Coets seguim a l'esquerra la pista de la Mansella travessant una lloma on el romer i els ginebres alternen amb les savines que són bones indicadores que la vegetació no ha canviat en les darreres dècades ja que tarden molt en créixer i no rebroten després dels incendis. Ací els cultius es troben a les zones on hi ha més molla de terra bona mentre que la resta queda erm i sense bosc fruit de l'aprofitament tradicional per a pastura.
Quan trasponem la lloma tornem a trobar ametlers a banda i banda del camí. El terreny ací és més planer i al travessar-lo deixem a l'esquerra el Pla de l'Abella i a la dreta el Pla de la Mansella, plans que mereixen eixe nom per no ser costeruts perquè totalment plans no ho són cap dels dos.
El camí fa una volta per salvar el barranc de la Mansella sense perdre altura i ací ens trobem a un caçador que sentim però no veiem. Ens avisa que estan fent una batuda però que no tardaran en acabar i que no estan per la zona que hem de travessar. Li ho agraïm perquè no hem vista cap cartell i tampoc l'havíem vist a ell.
Un poc més avant hi ha el mas de la Manselleta, mig assolat, i sota la carrasca grossa que hi ha al davant està el cotxe del caçador, un Land Rover Santana 88, tot un clàssic, l'equivalent al Seat 600 per al món rural espanyol al ser el primer cotxe que van tindre molts masovers i què els permetia baixar al poble o fins i tot viure allí. A partir de l'aparició dels Land Rover (i el menys popular Jeep Comando de Viasa) es va crear tota una xarxa de pistes per tal d'accedir a masos i camps abandonant-se els camins tradicionals d'anar a peu.
Deixem enrere la Manselleta on enllaça el vell camí de la Torre i continuem per  la pista que, més o menys, segueix el seu traçat. El matollar torna a ser dominant i no trobem bancals treballats fins que no arribem al Bancal Roig que dóna nom a un mas i als bancals de terra rogenca que hi ha al seu voltant i que contrasta amb la terra blanca que és la dominant.
Des del Bancal Roig el camí baixa rodant per la capçalera del barranquet de la Foiet, deixant a l'esquerra el mas d'Eliseo i finalment travessant el barranc del Trucatxo.
A l'altra banda del barranc trobem un encreuament de pistes. Hem de seguir a la dreta enllaçant ací amb el camí vell de la Vilanova a la Serra que ve de l'esquerra i substituït actualment per la pista que, com tantes altres, aprofita el traçat del vell camí de ferradura sempre que pot.
Dalt nostre hi ha el mas de l'Endevinador i seguirem ara amunt per la Costa que hi ha darrere del mas. La pista puja fent grans voltes per a superar la Costa però nosaltres decidim pujar al recte retallant les voltes sota un gran pinar plantat on abans va haver l'anomenat Savinar de Fura. Quan eixim a la part alta del pinar els pins deixen pas als ametlers i la pista planeja a certa altura buscant el mas del Colomer. Recte entre els bancals pujava l'antic camí a la Serra, ara totalment en dessús però encara passable amb dificultat.
Nosaltres seguim la pista que travessa els bancals del mas del Colomer i passa sota la Roqueta del Colomer abans d'arribar a un collet. Des d'ací abandonem la pista que passat el mas enllaça amb el camí antic i continua cap a la Serra i baixem cap al barranc del Trucatxo que queda davant nostre per un entrador que va fent voltes fins que arriba als bancals d'ametlers que com les grades d'un teatre envolten la capçalera del barranc.
Ací acaba l'entrador i hem de continuar per entre els bancals treballats, sempre seguint la cota fins que arribem al mas del Solanet que es troba de l'altra banda del barranc. A partir d'ací trobem l'entrador al mas, una estreta pista que fent voltes puja a buscar el mas de la Sort on, per fi, enllacem amb el camí de la Serra a la Serratella.
Si des del mas del Colomer hem baixat a buscar el mas del Solanet ha estat per retallar la ruta pensant que no tenim massa hores de llum però és preferible continuar pel vell camí i enllaçar amb el camí real de la Serra a la Serratella al Peiró malgrat què és el doble de llarg, ens estalviarem això sí la baixada i la pujada.

Església de Santa Quitèria del segle XIX.

Carrer de València.

Camí de la Lloma.

Camí de la Serra travessant pinars ...

... olivars ...

... i ametlars.

Tram entre coscoll i carrasques...

... i la continuació camp través.

Pista traçada sobre el camí vell de la Torre a la Serra.

Pinar de repoblació als voltants del camí.

El vell camí de la Torre i Pas Real.

Traces de senda al lloc on són més evidents.

Caseta dels coets.

Mas de la Manselleta.

Mas d'Eliseo.

Mas de l'Endevinador.

Pinar de la Costa.

Bancals del mas de Colomer.

Collet davant del mas de Colomer.

Capçalera del barranc del Trucatxo.

Bancals del Solanet.

Mas del Solanet.

Mas de la Sort.

Arribats al mas de la Sort seiem a una terrasseta del mas on fa recer per a dinar que ja ve sent hora.
El mas on estem, la Sort, no fa referència a la fortuna o ho fa indirectament. La sort és un topònim que sovint es troba a les comarques del Maestrat i fa referència a una part de terra que ha tocat en sort per herència o per ser una zona comunal i que s'ha repartit entre els veïns. De fet en molts pobles "sort" ha esdevingut un sinònim de tros o parcel·la de terra per a llaurar.
Nosaltres hui tenim la sort que allí estant anem veient com la boira es va fonent i el sol comença a traure el nas a un dia on ja no confiàvem en vore'l de manera que quan reprenem la marxa ho fem amb un sol agradable i unes vistes que han guanyat molt tant per la desaparició de la boira com perquè ens trobem en la part més alta del recorregut. Davant nostre es veuen ja les antenes de la Lloma de la Serratella que ens serviran de fita per a guiar-nos de camí al poble.
Seguim el vell camí de la Serra a la Serratella per on ara hi ha traçat el PR-CV-349 i no el deixarem fins a la Serratella de manera que l'orientació és clara i fàcil de seguir.
De moment anem seguint la pista traçada sobre el vell camí que segueix més o menys planer cap al mas d'en Pastor. A la nostra esquerra queda el barranc del Trucatxo que s'enfonsa ràpidament buscant el pla mentre que per dalt nostre hi ha els tossals més alts de la serra: el tossal de l'Ereta, el tossal de Saragossa, el tossal de la Bassa, ... tots ells per damunt dels mil metres d'altura. Nosaltres caminem entre 700 i 800 metres d'altura però al sol fa bon estar sobretot si ho comparem amb una estona abans quan ens trobàvem dins de la boira, humida i freda.
Agraint el solet arribem al mas d'en Pastor, arreglat i en bon estat. Davant hi ha un corral de bous que no s'usa en estos moments. El mas està en una selleta que es forma entre el tossal del Carrascal i la Serra pròpiament dita. Traspost el collet el camí ens baixa a una clotada on trobem la font del mas d'en Pastor, emblanquinada i ben cuidada però pobra d'aigua. Al seu davant es troba una foieta ocupada per bancalets d'ametleres que baixen esglaonadament cap a una gran foia, oberta entre les muntanyes i travessada pel barranc de les Voltes. Allí veiem d'una banda el mas del Carrascal amb el carrascal que li dóna nom al darrere i de l'altra el mas de Villalonga i al bell mig el mas del Sòl de la Foia que es troba com el seu nom indica al sòl o part més baixa de la foia.
Nosaltres no baixem cap allí sinó que seguim el vell camí, ara de ferradura, que remunta una costereta salvant per dalt la Roca del Cingle i encaminant-se cap als Bustals que és tant un mas com tota l'extensa partida que s'estén al cara-sol de la serra.
Travessem les faldes de la Serra on el bosc original ha deixat pas a un matollar on només destaquen les savines i ginebres. Seguint el camí dalt nostre queda l'antic mas dels Bustals, completament assolat i on no viu gent. Passat el mas el camí enfila avall per un carrascalet que creix a un barrancusset que en altres temps va estar abancalat. Ara fa anys que els bancals es van deixar ermar i les carrasques se n'estan apoderant. Quan eixim del barranquet s'acaba el bosc i cal seguir a l'esquerra fins que trobem una forta baixada que ens portarà al barranc del Bosc Negre. El bosc que li va donar nom al barranc ja no el trobem. Només algunes carrasques disperses ocupen el lloc que en altres temps va  ocupar el frondós bosc de carrasques que s'estenia per bona part de la Serra i què es va desamortitzar a finals del segle XIX tallant-se els arbres i artigant-se bona part d'ell. L'explotació del bosc però no va durar molt, cinquanta anys com a màxim i ara a poc a poc tornen a créixer els arbres però el què en pocs anys van desfer els homes tardarà molt de temps en tornar a ser el què fou i ja han passat quasi 70 anys sense destrals ni aixades però el bosc no ha tornat al cara-sol de la Serra (no així a l'ombria on si que hi ha una expansió del bosc evident).
Travessant el barranc del Bosc Negre hi ha un carril que baixa cap al mas de Modest i que nosaltres seguirem cap amunt. En uns metres travessa el barranc de les Voltes i entrem al terme de la Serratella.
El paisatge canvia totalment en passar el barranc i no ho fa pel canvi de terme sinó pel canvi de sòl. Entremig de la  litologia calcària dominant trobem un aflorament de gresos que conformen el que popularment es coneix com a sauló. El saulonar reté més la humitat que la calcària i podem comprovar clarament com entre els bancals d'ametlers apareixen clapes més verdes amb xops i juncs allà on aflora el sauló.
El carril que seguíem es converteix en una pista cimentada que puja fent voltes passant per la vora del mas dels Noguerets de Baix, que encara es troba en bon estat i pujant cap als Noguerets de Dalt, totalment assolat.
El pas i l'antic camí pugen més recte però nosaltres seguim la pista que si bé és més llarga salva amb menys desnivell la costera.
Deixem enrere els bancals treballats dels Noguerets de Baix i retrobem les llomes calcàries on només creix el romer que ara es troba florit. La pista ens porta per davant del mas del Fuster abans d'arribar als Noguerets de Dalt que es troba al capoll de la llometa. Passem per davant les cases assolades on els murs poc a poc van caent i els aranyons envaeixen les ruïnes i continuem avant cap a la Serratella.
El camí continua recte deixant a l'esquerra una foieta treballada mentre que a la dreta un tossalet sense bancals tanca les vistes cap a la mar. Més amunt arriba a una ampla collada i al passar-la les vistes cap a la mar s'obrin veient el barranc del Rotador als nostres peus i de l'altra banda la Lloma on hi ha les antenes de televisió. A partir d'ací els bancals d'ametlers florits ens acompanyaran fins a arribar a la carretera.
Camí avant deixem a la dreta el mas de la Portera i més avant, envoltat de bancals d'ametlers, passem per la porta del mas de Custodi on encara viu gent malgrat que no trobem ningú al passar-hi.
Cent metres més avant arribem a la carretera que puja a la Serratella des de la Torre i que ara ens tocarà seguir a l'esquerra per tal d'arribar al poble.
Ara ens toca fer el tram més gran d'asfalt seguint la carretera. Per sort el trànsit és mínim i podem deixar anar la vista cap a llevant on, als peus de la Serra encara s'escampa una boirina que ens tapa el pla.
Descartem un pas que fa drecera de la carretera per la dreta al no saber si estarà molt tapat tot i què no ho sembla i fem la volta seguint les corbes de nivell fins al mas del Cap de la Mola de Dalt. D'ací un camí baixa al mas del Cap de la Mola de Baix que, evidentment, està baix. Es tracta d'un gran mas on hi ha també una explotació ramadera. Un poc més avant i després d'una revolta arribem al collet d'en Canet on abandonem la carretera i seguim recte per un ample camí formigonat que ens portarà al poble que des d'ací ja es veu davant nostre. El paisatge ací es troba molt humanitzat. Els bancals treballats s'estenen per tot arreu i els camins corren vorejats de parets de pedra. Trobem barraques de pedra, pujadors a les finques, desaigües i reguers, ... tot de pedra seca en un paisatge que tan familiar és en les terres del Maestrat i és que la Serratella en va formar part del Maestrat històric estan inclosa dins de la setena de pobles que depenien del castell de les Coves (Albocàsser, Tírig, la Vilanova, la Torre, la Salzadella, les Coves i la Serratella) sent de tots ells el què es troba a major altura.
Travessem els Horts que es troben al voltant de la font dels Horts i abans d'arribar al poble deixem a la dreta el camí vell de la Torre o del Curulló per on continua la ruta, però arribats a este punt i malgrat que la vesprada ja està avançada paga la pena acostar-se al poble que només està a dos-cents metres de distància i fer-li una visita.
Baixem a la font del Torrent on hi ha el llavador del poble i pugem la costereta que ens separa de la plaça Major on hi ha l'ajuntament. A l'entrada del poble deixem a la dreta la font Vella d'on no raja aigua i a l'única veïna que trobem li preguntem on podem agafar aigua. Ens encamina a la plaça Major on hi ha l'ajuntament i als seus baixos el bar del poble. Al davant està la plaça i en un raconet una font on agafar aigua i uns cartells informant de les rutes que es poden fer pel poble.

Les boires s'esvaeixen per dalt del mas de la Sort.

Camí de la Serratella. Al fons el repetidor de la Lloma.

Mas d'en Pastor.

El tossal de Saragossa des del mas d'en Pastor.

Font del mas d'en Pastor.

Camí de ferradura de la Serratella.

El Sòl de la Foia i el Carrascal.

Travessant els Bustals.

Els Noguerets, la Lloma i la Talaia des dels Bustals.

Baixant cap al Bosc Negre.

Les Roques del Nogueret i el Morral que marquen els límits de la Serra i la Serratella.

Els Noguerets de Dalt.

Mas de Custodi.

Part més alta de la ruta arribant a la carretera.

Carretera de la Torre.

La Serratella des del collet d'en Canet.

La Serratella des de l'encreuament del camí de la Torre i el de la Serra.

Font del Torrent i llavadors del poble.

Plaça Major.

Fem un mos per berenar però a peu dret sense entretindre'ns gens i tot seguit continuem camí ara cap a la Torre mirant de seguir en la seua major part el camí vell que unia els dos pobles. Per a fer-ho seguirem la "senda del Curulló" abalisada com a PR però sense homologar.
Després de travessar el poble fent una ullada a l'església de Sant Miquel eixim altra vegada per la font del Torrent fins a l'encreuament de camins. Ací hi ha les restes del que sembla la base d'un peiró ... o pot ser eren les forques? tant se val, l'una i l'altra cosa se situaven a l'entrada dels pobles pels camins principals i estos ho eren, per la dreta continua el camí real de la Serra per on hem vingut i per l'esquerra el de la Torre per on seguirem.
Comencem caminant per un camí ample que permet el pas de cotxes i tractors i que travessa els bancals d'ametlers i avellaners que envolten el poble per la part sud i que expliquen la seua existència ja que és este el millor terreny de cultiu de tots els voltants on, a més, hi ha un parell de fonts.
Travessem la partida de la Carrasca Grossa i passem prop d'una carrasca ja grosseta però segurament no tant com la que li va donar el nom. Quan acaben els bancals s'acaba l'ample camí de cotxe i retrobem el vell camí de ferradura que continua entre parets en direcció a la mar. De seguida arribem a un encreuament de passos o assagadors que deixem a l'esquerra i seguim per una caletxa entre parets de pedra cap a la dreta. Ací els bancals queden enrere i les carrasques han pres el relleu dels ametlers i avellaners. Només trasponem un llomet entrem a la partida de les Planelles que massa planes no són. Deixem enrere la Serratella i el camí davalla suaument entre coscollars fins a arribar a un entrador als bancals. Ací hi ha un panell explicatiu de la senda del Curulló i explica els usos dels camins de ferradura i és que a partir d'ara seguirem un camí de ferradura molt ben conservat malgrat el pas del temps i magníficament traçat. Només pel tram de camí des d'ací fins al fons del barranc de la Saltadora ja paga la pena tota la ruta que hem fet doncs es tracta d'un camí on el treball de pedra seca fet per bastir-lo, fent voltes, alçant parets i empedrant els trams més pendents; s'adiu perfectament amb els cingles i penyes que travessa formant un conjunt tan bell com impressionant.
Fem un parell de voltes per salvar la primera costereta i enllacem amb l'assegador del barranc de la Selda que havíem deixat a dalt. L'assagador ens acompanyarà en el camí de baixada però mentre nosaltres seguim el camí que té un traçat pensat per a salvar els desnivells sense dificultats el pas ramader baixa recte com un fil cap al barranc de la Saltadora.
Baixada la primera costera ens trobem davant un llom on només creixen els romers i ginebres. Ací camí i assagador continuen junts deixant a l'esquerra el llom arrodonit de la Penya Paredada. A la dreta deixem un altre assagador per on va un sender cap al mas del Cap de la Mola, quasi totalment esborrat. El nostre camí no es veu massa xafat però de moment és fàcil de seguir.
Seguim el camí cap al Curulló i quan s'acaba la llometa que portem a l'esquerra es veu clarament el començament del cingle de la Penya Paredada. Ens trobem al Curulló i ací el camí fa tota una sèrie de voltes elegantment traçades per salvar el desnivell. Anem per un ample crestall de roca que tanquen els cingles a dreta i esquerra fins que arribats a un punt que sembla la proa d'un barco el camí fa una volta a la dreta enfilant avall mentre que l'assagador i les cabres salvatges continuen recte. Poc més de cent metres al recte ens separen del fons del barranc  però en són més de cent de desnivell i per a salvar-los el camí en farà huit vegades més suavitzant molt la pendent. En este punt el camí no sempre és fàcil de seguir però si ens fixem davalla entre uns antics bancals de garroferes fent voltes i voltes fins que arriba al fons del barranc de la Saltadora.
Arribats al fons del barranc cal seguir per dins un tros. Este punt és el més dificultós perquè en algun moment puntual esbarzers i canyes tapen el camí, a més cal anar atents perquè quan el camí comença a pujar per la dreta del barranc a l'esquerra hi ha el Pou de l'Espessura. Per ací se'n desvia la senda marcada que anàvem seguint des de la Serratella per tornar al poble pel mas de l'Ereta i el camí vell de les Coves encara que sembla que fa temps que no passa ningú.
Nosaltres a partir d'ací pugem fent una llarga diagonal cap al mas del Parralet que queda baix del camí. Passat el mas arribem a una pista traçada sobre el vell camí i que puja al mas de la Torreta situat dalt nostre i on ens sorprén tan com ens alegra vore eixir fum del fumeral. Encara que no visquen tot l'any és reconfortant trobar vida humana després del tram de camí oblidat que hem passat, i més quan la vesprada va avançant.
Cal seguir ara avall per la pista traçada sobre el vell camí que baixa recte com un fil cap al mas de l'Embrossada. Ací fa una volta per esquivar els vells masos assolats on només queda alguna paret en peu. Un collet el separa del mas de Gasparo que ha tingut més sort i encara conserva el casalici en bon estat i arreglat. Des d'ací el vell camí baixava recte cap al mas de Pastor tal i com mostra el mapa senderista de la Serratella, però es troba prou perdut i ja hem tingut prou d'aventures per hui així que optem per seguir la pista encara que faça més volta.
La pista continua dret avall entre coscollars. Al davant ja veiem el pla i dalt d'un talús la Torre del Domenge. Aprofitem la baixada per apretar el pas de camí cap al mas de Moliner, gran masada cap on ens dirigim i que queda just davant nostre. Només quan arribem al peu de la muntanya la pista fa un parell de voltes abans d'arribar al pla on deixem enrere el coscoll i la costera i tornem a travessar els amples bancals d'ametlers i d'oliveres.
Arribem al mas de Moliner on entra un camí asfaltat però sense tocar-lo girem a la dreta pel camí que hi ve des de la Torre. El camí baixa a travessar el barranc del Toll de la Caldera pujant per l'altra banda. Les vores del barranc són els únics llocs on no hi ha bancals. Pugem per l'altra banda i continuem per un camí recte com un fil que ens porta per davant del Mas Nou. Per arribar al mas però cal seguir el camí que baixa i puja per travessar el barranc de la Pena-roja que ací corre ben encaixat en els conglomerats del pla. També hi ha el camí vell que retalla la volta de la pista però el veiem de dalt quan ja hem travessat.
Arribem al Mas Nou que no sembla més nou. El què sí es nou és l'asfalt que cobreix el camí del Mas Nou que ens portarà de tornada a la Torre. Sense deixar-lo el camí ens porta entre ametlers i oliveres, ací més abundants. Deixem a l'esquerra el Pinet, tossalet cobert de pins i travessem el barranc dels Estornés abans d'enfilar la costereta que ens portarà a la Torre deixant-nos a la mateixa plaça d'on hem començat a caminar quan ja les llums del poble s'han encès.

Camí real de la Torre.

Continuació del camí per la Carrasca Grossa.

Camí entre parets a les Planelles.

Cartell explicant els usos dels camins tradicionals.

Revoltes baixant de les Planelles a la Penya Paredada.

Collet dalt de la Penya Paredada.

Tram empedrat i arribassat baixant al Curulló.

Revoltes al Curulló.

Baixant del Curulló al barranc de la Saltadora.

El camí costa de trobar però està.

Barranc de la Saltadora.

Seguint vora el barranc de la Saltadora.

Mas de Gasparo.

La Torre del Domenge des del mas de Gasparo.

El mas de Moliner al mig del pla.

Cartell que ens recorda el mal que fan les motos als camins.

Arribant al mas de Moliner.

Mas de Moliner.

Travessant el barranc del Toll de la Caldera.

Camí del mas de Moliner.

Barranc de la Pena-roja.

Mas Nou.

Camí del Mas Nou.

Arribant a la Torre a boqueta nit.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Més informació:

• Casanova, Emili (2006) «La normalització de la toponímia del Maestrat: el cas de la Torre del Domenge > Torre d’en Doménec» dins de les Actes de la I jornada d’onomàstica. Sant Mateu 2006. Ed. AVL accessible a la web.
• García Beltrán, J. M. et al (2005) Els masos de la Serra d'en Galceran Ed. Ajuntament de la Serra d'en Galceran
• Esteban Sánchez, Andrés (1975) "Lucha antigranizo" dins Hojas Divulgadoras nº 11-12 Ed. Ministerio de Agricultura accessible a la web.
• Ribes Pallarés, Josep Miquel (2012) "Aproximació a la partida del Bosc i la Devesa de la Serra d'en Galceran" dins les Actes de les XV jornades cultural a la Plana de l'Arc accessible a la web
• Sales Miralles, Jose Luis (2015) Els masos del nostre terme. La Serratella. Ed. Diputació de Castelló accessible a la web. 
• Puig i Marqués, Pepe (2018) La Serra d'en Galceran, els Ivarsos i els Rosildos. Ed. Diputació de Castelló accessible a la web.
• Arnau Juan, Òscar (2009) Mapa del terme municipal de la Serra d'en Galceran
• Diversos Autors (2002) Quatre rutes i set sendes. Camins a peu per la Serra d'en Galceran.
•  Fuster Puig, Pau (2011) La Serratella. Mapa i guia excursionista. Ed. Eltossal cartografies
• Àlvaro i Martí, Mª Teresa (2006) Toponímia dels pobles valencians. La Serratella. Ed. AVL accessible a la web. 
• Àlvaro i Martí, Mª Teresa (2006) Toponímia dels pobles valencians. La Torre d'en Doménec. Ed. AVL accessible a la web.
• Turisme de la Serra d'en Galceran
• Ajuntament de la Serra d'en Galceran
•  Ajuntament de la Serratella