DE CEDRAMÁN AL CHORRADOR DEL VILLAR

Ara a l’estiu quan apreta la calor abelleix fer rutes refrescants prop de l’aigua o, si es possible, per dins. Així que ens hem acostat a la vall del riu de Villahermosa a fer una ruta espectacular però que només es pot fer a l’estiu.

La idea era anar per dalt fins al Chorrador del Villar i tornar remuntant el riu de Villahermosa. Tot i què les previsions ens avisaven que hui seria un dels dies més calorosos de l’estiu calculant bé els temps no hem patit calor (no més de la normal del mes d’agost) doncs quan el sol començava a picar i la calor a apretar ja estàvem dins de l’aigua fresca del riu que no coneix la calor.

Però no anem tant de pressa que qui té pressa no es diverteix.

Hem començat la ruta a l’àrea recreativa que hi ha on el barranco de la Juaneta engrava amb el riu de Villahermosa, actualment mig abandonada doncs quan hi ha riuades molt fortes es veu afectada.

Des d’ací hem començat a caminar cap a Cedramán per la carretera però passat el Molino (de Cedramán) hem vist que s’ha netejat el vell camí i per ell hem arribat al primer dels tres barris de Cedramán i el que li’n dóna el nom. Només fem un curt tram de l’antic camí que es troba ben conservat amb l’empedrat original llevat de l’últim tram d’arribada a Cedraman on les noves construccions l’han alterat un poc.

Travessem les cases de Los Corrales baixant a la font i passem per la Plaza deixant a la vora  «la Paridera» que és com anomenen un edifici amb una porxada que, segons la tradició, fou la residència de l’últim rei moro de València Zeit abu Zeit que es va convertir al cristianisme amb el nom de Don Vicente aliant-se amb Jaume I, sent els seus descendents senyors d’Arenós i ducs de Villahermosa. Ací venien les dones dels voltants a parir i d’ací li ve el nom.

 Enllacem novament amb la carretera i continuem per ella cap al barrio Bruno, el més occidental, on ens desviem novament de la carretera per passar pels carrerons abans de tornar a eixir-ne ja als afores on hi ha el nou edifici multifuncional. Per dalt d’ell ens fugen unes cabres que s’han acostat fins a les primeres cases del poble.

Eixim novament a la carretera però per molt breu tros perquè de seguida agafem l’antic camí de Zucaina que en este primer tram fins al masico Perico ha estat substituït per una pista. No caminarem massa tros per la pista perquè passada la fuen Roya trobem a la dreta un vell camí de ferradura que puja i ens fem l’ànim de seguir-lo confiant que ens portarà al mas de Fesol.

El camí ha estat netejat de fa no massa i és ample i fàcil de seguir. Es troba ben traçat i empedrat senyal que en altres temps fou un camí important. De fet la primera part és l’antic camí de Cedramán a Zucaina que pujava al recte fins al mas de Fesol. El seguim mentre puja pel Rebollarico on ara creixen més pins que roures però el tram net se’n desvia del camí vell i ens porta a un pinar on es fa menys clar i enfila cap a les mines de la Peña Roya. Com que no continua en la direcció que volíem el deixem i continuem camp a través sota el pinar cap al mas de Fesol que està ben prop.

Després d’un parell de costeretes sota el pinar i de travessar els antics bancals del mas, ara ermats, hi arribem. Pel mas vam passar fa uns anys pujant a los Morrones seguint un corriol obert per Pascual, però ara el que volem no és pujar sinó baixar a buscar la pista que coincideix amb el camí vell i, després d’un poc de dubte, trobem la traça del sender que des del mas hi baixa fins on acaba l’entrador de pista que queda sota el mas.

A partir d’ara ens toca seguir la pista que ací coincideix amb el vell camí de Zucaina. La seguim fins que enllaça amb la nova pista que havíem deixat a la fuen Roya i continuem amunt cap al Masico.

Àrea recreativa de Cedramán.

Entrant a Cedramán pel camí vell.

El Porche o la Paridera. 

La Huerta i el Estrecho de la Jara.

La Plaza des del barrio Bruno.

Eixint de Cedramán pel barrio Bruno.

La fuen Roya.

Antic camí de Zucaina.

Pujant pel Rebollarico que fa ací honor al nom.

Cedraman des del Rebollarico.

Camp a través pel pinar de Fesol.

Accés al mas de Fesol.

Mas de Fesol.

Pista al pinar de Fesol.

Deixem enrere el mas i el Pinar de Fesol i continuem amunt fins al Masico Perico on acaba la pista. Però no arribarem al masico per poc. Cent metres abans ens desviem a l’esquerra seguint les senyals de la «Gegant de Pedra» que ens guiarà per a trobar el vell camí de Cedramán a Zucaina per on s’ha traçat la carrera de btt. Gràcies a això el camí es troba neta i en perfecte estat.

El camí baixa a buscar el barranco de Lorencet sota un pinar jove. Baixem a la clotada per on passa el barranc i el travessem pujant per l’altra banda. No pugem molt perquè de seguida arribem a un llomet des d’on mou la senda que porta al Villar. Dos grosses fites marquen l’inici de manera que és quasi impossible passar-ne de llarg sense vore-la.

Deixem ací el camino de Zucaina i enfilem cap al Villar per una senda que, comparada amb l’anterior, ens pareix poc clara tot i què no hi ha problemes per a passar-ne. La senda està enfitada i s’agraeix perquè en algunes zones no està clar per on continua. De tota manera ens porta al canto de la muntanya des d’on es veu a sota el riu Villahermosa.

Quan ja estem prop del Villar entrem a un pinaret més espès i a l’esquerra ens queda un colladet menut. Unes fites senyalen el punt on se’n desvia l’antic camí que baixa al mas d’Adelantado per on ara ens desviarem per a baixar als peus del Chorrador. 

El camí baixa no massa xafat però ben enfitat sota el pinar que creix als antics bancals. Cal anar atents per a no perdre les fites que marquen la traça del camí vell que sovint no és massa clara. Baixem fent voltes i revoltes per a salvar els quasi dos-cents metres de desnivell que separen el Villar del mas d’Adelantado. La primera part la fem sota el pinar però arribem a un punt on el camí n’ix passant per unes clapisses i arrimant-se al canto de la roca des d’on vorem per primera vegada el Chorrador quasi a la seua mateixa altura. Paga la pena aturar-se i disfrutar de la vista sobre el Chorrador i també sobre la vall del riu Villahermosa tota coberta de pinar.

Cal però continuar baixant i el camí continua fent voltes per la clapissa abans d’entrar novament al pinar per on cal fer l’últim tros de baixada fins al mas d’Adelantado. No arribarem però al mas perquè quan travessem la séquia del mas deixem el camí que baixa al mas (que queda a poc més de cent metres) i decidim seguir la séquia que ens portarà al Chorrador.

La séquia que seguim portava l’aigua del Chorrador a les hortes del mas de Adelantado i és tota una obra d’enginyeria. Agafa l’aigua a la meitat del Chorrador, a vint metres d’altura, i continua penjada dels cingles de les penyes que l’envolten. Seguir-la no és una bona opció per a qui tinga vertigen ja que presenta alguns passos exposats però amb cura no hi ha massa problema.

Quan ens trobem davant del Chorrador abandonem la séquia i baixem per una clapissa costeruda que ens porta al mateix toll que s’hi forma als peus del Chorrador. Ací trobem gent que ja està prenent el bany i com que la calor ja apreta no ens ho pensem gens i ens afegim.

Pista del Masico Perico. Antic camí de Zucaina.

Baixant al barranco del Lorencet.

Agafant el camino del Villar.

Camino del Villar, enfitat però poc xafat.

Fites que marquen el camino del mas de Adelantado al Villar.

El camí baixa sota els pins i prop del barranco del Centenar.

El Chorrador des del camí...

... que passa per la vora dels cingles.

El mas de Adelantado.

Séquia del mas.

Tram de séquia arribant al Chorrador.

Baixant a buscar el fons del barranco del Centenar.

El Chorrador ...

... i el toll d'aigua fresca de sota.

El Chorrador del Villar forma un salt d’aigua de 70 metres d’altura, un dels més alts de les comarques de Castelló i és un destí freqüent dels barranquistes, sobretot quan duu aigua que no sol ser habitual a l’estiu perquè l’aigua del barranc del Centenar es filtra entre les roques i no arriba a caure. Abans els veïns del mas d’Adelantado tapaven amb llana d’ovella els clevills per tal d’evitar la filtració de l’aigua que aprofitaven per a regar conduint-la per la séquia que hem seguit. Ara com ja no s’aprofita l’aigua sovint es perd entre les penyes de la part alta i no arriba a «xorrar» llevat d’èpoques d’aigua abundant com és esta.

Després de disfrutar d’un refrescant bany al Chorrador cal continuar la ruta, i ho fem per la senda d’accés habitual al Chorrador, ara arreglada i marcada com a SL-2 per l’ajuntament del Castillo.

La senda d’accés és curta i no presenta més que un punt un poc complicat on s’ha instal·lat un passamà i graons artificials. Això ha ajudat a fer-la més accessible i molt popular de manera que mentre eixim ens trobem amb una vintena de persones que entren cap al Chorrador. 

Seguint la senda arribem a la carretera de Zucaina on aprofitant una revolta de la carretera vella hi ha l’aparcament del Chorrador on no cap ni un cotxe més. Esta massificació relativa contrasta amb la solitud dels paratges que hem passat fins a estos moments i això que estan ben a la vora.

Cal seguir ara la carretera mig quilòmetre fins que arribem al riu de Villahermosa. Travessem el riu pel pont de la carretera i de l’altra banda baixa a l’esquerra la pista que entra al Molino de Palanques i baixa al riu. Saludem al propietari del molí que està treballant a l’horta i continuem avant fins que el camí acaba al riu. A partir d’ara el camí no té cap dificultat d’orientació, només hem de seguir riu amunt fins al merendero de Cedraman.

Concorreguda senda d'accés al Chorrador.

Carretera de Zucaina.

El río de Villahermosa.

Molino Palanques.

Sempre és més fàcil baixar un riu que pujar-lo però ens resignem pensant que en cas d’entropessar la corrent de l’aigua ens ajuda a no caure. De tota manera la corrent del riu de Villahermosa no és molt gran i a més l’aigua és clara com el vidre de manera que sempre podem vore on posem els peus.

Anem riu amunt buscant sempre el millor pas entre la vegetació de ribera que, normalment és per on va l’aigua, encara que sempre que podem n’eixim per tal d’anar més de pressa.

Remuntant el riu travessem el camí del mas de Adelantado al Castillo, netejat de fa un parell d’anys però que a la vora del riu torna a tapar-se tant ràpid com creix la vegetació ripícola. Més avant queda la Huerta del Masacho a l’esquerra del riu (dreta conforme pugem) on arriba l’aigua per la séquia que se’n deriva des d’un assut fet a l’antiga, amb pedres i troncs, que trobem un tros més amunt. Seguint amunt trobem un tram del caixer formigonat on hi ha un veí amb dos gossos. Ens explica que era un antic assut encara que per la forma més bé sembla un antic «medidor» d’aigua. La carretera de Cedramán es troba just dalt nostre i un senderol hi baixa per tal d’accedir a les zones de bany.

Des d’ací continuem pel riu on trobem alguns tollets més grans formats a l’estretar-se  el caixer empresonat pels blocs calcaris de la Solana i el mas de Ramos. Arribem així al pont de la carretera de Cedramán que passem per baix. Ací el fàcil accés fa que trobem gent prenent el bany als tolls que forma el riu. Però deixat enrere el pont tornem a trobar-nos amb tot el riu per a nosaltres sols mentre ens encaminem a la part més espectacular del riu, el congost que porta el nom del Estrecho de la Jara.

Esta part del riu ja la coneixem perquè hem passat un parell de vegades, però com és habitual en els rius cada any és diferent. L’aigua ompli antics tolls o n’escarba de nous, arrossega troncs i tomba xops, ... en fi que el riu canvia ràpidament i més quan hi ha riuades de manera que mai pots estar segur de què esperar, de tota manera tenim ja una idea aproximada del que tenim per davant.

Començant a pujar riu amunt.

Azud del Masacho.

Antiga estació d'aforament.

Pont de la carretera de Cedramán.

Ens queda un tram dificultós per la quantitat de bolos grossos que fan de mal caminar fins que arribem a l’Estrecho pròpiament dit. Ací les parets s’acosten formant un congost alt i estret per on passa l’aigua i hem de passar també nosaltres. Abans però queden unes parets on s’hi fa escalada i hi ha unes cordes penjades. Dalt queda la fuente i cueva de la Madrecilla i unes escales clavades a la roca l’hi donen accés.

Davant tenim l’estret que, enguany, porta més aigua que altres anys i ens toca nadar per primera i única vegada per tal de passar a l’altra banda. Una vegada passada la part més estreta tenim per davant un dels trams més bonics del riu on els estrets i els xicotets salts li donen un caràcter més salvatge al riu.

Quan arribem a l’antiga fàbrica de llum ja hem deixat enrere els estrets i la vall s’obre. A l’esquerra nostra (dreta del riu) hi ha la Huerta de Cedramán. L’any passat hi havia un tronc tombat per on passava la Gegant de Pedra el riu. Enguany ja no està, el riu se l’ha endut. A més la cursa l’han desviada per l’antic camí del Castillo salvant el riu pel pont d’obra que queda més endavant on acaben les hortes. Passem per baix del pont i continuem avant per sota d’un morro de roca que separa la Huerta del Bancal Royo on hi va haver una piscifactoria i actualment hi ha les piscines i camps esportius del poble. Al riu hi ha alguns tolls per nadar i tornem a trobar-hi gent doncs ja estem prop de la carretera. 

Només ens queden uns metres més pel riu per arribar finalment a la carretera d’accés a Cedramán des de Villahermosa d’on hem començat a caminar i on acabem la ruta més cansats que no ens pensàvem després de remuntar el riu. 

Quan eixim del riu la calor apreta de valent. Mentre anàvem per dins ni ens hem enterat gràcies a la frescor de l’aigua. Per sort al cotxe tenim la bossa nevera per a refrescar-nos novament però ara no per fora.

Estrecho de la Jara.

Molino la Luz.

Pont del camino del Castillo.

Pont de la carretera nova de Cedramán.

Refrescant descans a l'àrea recreativa.

Ací està el track: 

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Estrecho de Cedraman

Cedraman al mas de Montón per los Morrones i el barranco de la Cimorreta

Del Chorrador del Villar a Zucaina fent geocaching

Del Castillo a Zucaina pel mas de Aguilar i tornant per Cedramán

Més informació:

• Cedraman
• Roncero, Enric (1998) Penyagolosa Ed. Alpina
• Muñoz Badia, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa Ed. Antinea
• Sancho Comins, José (1990) Itinerarios por el valle del Mijares Ed. Caixar rural Almassora 
•  Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea