Aprofitant el pas de la borrasca Filomena que ens va deixar un bon
mantell de neu tornem a fer una ruta amb raquetes, i tornem a pujar
un vèrtex, un dels que teníem marcat per a pujar amb una
circumstància com esta: el Canto dels Perotos, dalt del bosc de la
Parreta i on comença el de Palomita, al terme de Vilafranca.
Per a fer-ho hem
dissenyat una ruta des de l’alberg
de la Parreta, vell conegut nostre, pujant per l’ombria del
bosc a buscar el mas de la Tosca de dalt i allargant la ruta pel
barranc de la font d’Horta per a entrar des del sud al Canto i
baixar finalment a la Parreta. Així mirem buscar les zones més
ombrívoles on el sol toque menys i dure més la neu, i estiga també
en millors condicions.
Si la setmana
passada la pujada
al Mazorral de Barracas va ser tota una odissea on vam patir més
que Ben Hur, hui hem xalat de valent. Així com l’altra setmana la
neu estava humida, enganxosa i pesada, hui estava dura o pols,
perfecta per a fer raquetes. A més si a l’altra havíem d’anar
obrint traça sobre la neu fonda, ací ens hem trobat tot de traces
obertes que ens han facilitat el pas. La neu constant que no va parar
de caure ací s’ha tornat un sol radiant i una temperatura ben
agradable. És a dir, la nit i el dia. Però anem al tema.
Hem començat la
ruta des de l’alberg de la Parreta aprofitant que la pista que
entra està oberta. També ho està la continuació al mas de la
Marina que aprofitarem (un curt tram) per a tornar.
Com vorem no som els
únics que hem tingut eixa idea ja que al final de la ruta trobarem
cotxes aturats a l’alberg per a fer ruta per ací. De fet al poc de
posar-nos a caminar ens avança una colla que puja cap a la part alta
del bosc de la Parreta.
Comencem a caminar
seguint la ruta de
la Pedra en Sec de Vilafranca que recorre el bosc de la Parreta.
El camí mou per dalt de l’alberg entre parets de pedra que
delimiten els bancals ara, majoritàriament, abandonats. No fem però
molt de tros entre bancals perquè de seguida entrem al bosc; un
magnífic carrascar que puja per la vessant mentre que a la part
baixa dominen els pins negres plantats en els antics bancals.
Després de passar
una caseta de pedra seca ben conservada i amb porta trobem una
bifurcació de camins. A l’esquerra puja la ruta de la Pedra en Sec
pel camí del mas de Tosca de Dalt que remunta la vessant fins al
canto de dalt on comença el bosc de Palomita. Nosaltres seguim recte
per les faldes cap a la font del Xarco.
No arribem però a
la fonteta tapada per una construcció de pedra en sec a manera de
pouet. Quan el camí gira a la dreta per a eixir del bosc (on està
la font) seguirem recte per un sender poc clar però on per sort ha
passat algú i s’hi poden seguir les traces a la neu. Anem així
per l’ombra dels pins on hi ha més neu i a més està gelada
facilitant-nos l’avanç.
Ací el carrascar ha
deixat pas a un pinar de repoblació que ens acompanya mentre
faldegem fins que arribem al final d’una pista que ve de la
carretera. De fet tota l’estona anem prop de la carretera de la
Iglesuela i, més tard, seguirem prop de la carretera de Mosquerola.
Hem dissenyat la ruta així perquè després de l’experiència de
la setmana passada millor tindre una escapatòria fàcil per si
trobem molt de toll de neu i les forces ens abandonen. Per sort hui
la neu està en molt bones condicions i no hem d’obrir traça doncs
en quasi totes les sendes ja està oberta de dies anteriors.
Arribats a la pista
seguim a l’esquerra per una senda que remunta cap a Palomita. No
està molt clara però per sort les traces que portem també la
segueixen així que no tenim problemes d’orientació. Pujant deixem
enrere el pinar de repoblació i entrem a una rourera jove que creix
a l’ombria dels cingles que ens separen de les altes llomes de
Palomita. Arribats ací la senda que volíem seguir continua per
l’esquerra però la traça oberta a la neu segueix recte. Després
d’uns moments de dubte decidim seguir la senda que hi ve marcada al
mapa que puja entre antics bancals a buscar l’assegador del mas de
Tosca encara que, com vorem, retrobarem la traça més amunt.
Pugem ara obrint
traça per la neu. Ací la neu està mig gelada i obrir traça és
fàcil, de fet en molts llocs ni cal i anem per dalt sense
estacar-nos. Arribem així al canto i pugem fins al camí del mas de
Tosca de Dalt. Arribem així a pocs metres d’on passa la ruta de la
Pedra en Sec on pujava el camí que hem deixat abans. Per ací es pot
retallar (molt) la ruta retornant a l’alberg, però nosaltres
seguirem el camí cap a la dreta cap al mas de Tosca de Dalt.
 |
Alberg de la Parreta.
|
 |
Camí del bosc de la Parreta.
|
 |
Entrant al bosc pel camí del mas de Tosca de Dalt.
|
 |
Una de tantes casetes de pedra del terme de Vilafranca.
|
 |
Faldejant per dins del bosc.
|
 |
Pujant per una rourera a l'ombria del Garró.
|
 |
L'Anglesola des del canto de Palomita.
|
Ací el paisatge canvia, hem eixit del carrascar que queda a la dreta
sota uns cingles i per l’esquerra s’estenen unes suaus llomes que
pugen cap als pinars de Palomita. Ací no hi ha un pinar pròpiament
dit sinó un paisatge més obert que els pins van colonitzant. A
l’estar més alts també comencem a tindre bones vistes de manera
que davant nostre veiem el poble de la Iglesuela (o l’Anglesola) i
si ens fixem bé fins i tot distingirem el castell de Morella.
El nostre camí, on
reapareixen la traça oberta a la neu, continua cap al mas de Tosca
de Dalt vorejant la capçalera del barranc del Garró (o del mas de
Tosca) i pujant cap al mas entre parets de pedra. De fet la pedra en
sec és la constant d’esta i de quasi totes les rutes que s’hi
poden fer per Vilafranca. Ací trobar-nos una caseta de pedra no és
una novetat sinó allò habitual, així com les parets, bancals,
pouets, ... i tot un seguit de formes constructives que hi pren la
pedra.
Arribem finalment al
mas de Tosca de Dalt, cuidat però no habitat. Passem per la vora i
continuem per la pista que li dóna accés fins que arribem a una
ampla collada on hi ha un ample descansador delimitat per parets de
pedra i on conflueixen tot de camins, assagadors i pistes. Per la
nostra dreta ve un camí que puja des de la carretera pel mas de
Tetuan. Recte continua el camí (i assagador) que puja des de la
Pobla del Bellestar al mas de Tosca per la font de la Formiga i que
continua per l’esquerra. Per ací hi havia traçat el PR-CV-1
ara descatalogat per falta de manteniment, i el SL-CV-18.2
que puja cap al Canto dels Perotos. També el IE-040
que en segueix la traça. Nosaltres també volem pujar al Canto dels
Perotos però ho farem fent més volta i per a això seguirem recte
la pista que baixa al barranc de la Font d’Horta seguint les velles
marques del PR. Baixant per la pista deixem el canto on està el
vèrtex dalt nostre i a l’esquerra. Entrem també al paratge
natural municipal de Palomita, un bosc ben conservat i amb gran
singularitat botànica.
La pista baixa recte
al barranc i, com anem per l’ombria, la neu es troba en molt bones
condicions, amb una capa de neu crosta que sovint no es trenca i
aguanta el nostre pes, i neu pols per sota. De fet la gosseta no
s’enfonsa gens a la neu i corre amunt i avall sense cap problema.
Avancem així sense cap dificultat disfrutant d’un paisatge més
propi de l’alta muntanya. El pinar madur de pi negre amb poc de
sotabosc.
La pista ens porta
al fons del barranc des d’on gira per remuntar per l’altra
vessant. Ací nosaltres seguirem barranc amunt per un entrador traçat
sobre un assagador per on va també el PR-CV-1 cap a la font d’Horta.
A l’ombria del barranc la neu no ha revingut i s’ha gelat i
continua sent pols de manera que està perfecta per a fer raquetes.
Disfrutem doncs d’este curt tram que ens porta a la font.
La font d’Horta
naix entre unes penyes. Ací hi ha unes tauletes que conviden a
descansar a l’ombra quan fa calor. Hui però fa més bé fred i per
això ens contentem en fer un glop d’aigua i continuar camí. Des
d’ací el PR remuntava el barranc fins al pi del Comunet (ja
desaparegut) i continuava per la pista de Palomita que passa per dalt
nostre. Són quasi dos quilòmetres per l’ombria però decidim
retallar-los pujant recte per la vessant a trobar la pista.
 |
Camí del mas de Tosca de Dalt.
|
 |
El mas de la Tosca de Dalt.
|
 |
La Peña del Morrón des del descansador de la Tosca de Dalt.
|
 |
Pista del mas de Tosca baixant al barranc de la Font d'Horta.
|
 |
Barranc de la Font d'Horta.
|
 |
La Font d'Horta, un bon lloc per a esmorzar un dia calorós d'estiu.
|
I dit i fet, enfilem amunt fent voltes entre el pinar. En esta part
més ombrívola sota el pinar creixen grèvols que destaquen pels
fruits rojos entre la blancor de la neu. Se n’han plantat alguns
més per tal de consolidar una població que en altres temps fou
major. No fem massa tros per la vessant que arribem a la pista que
seguirem a l’esquerra entre el pinar fins que arriba a un
barranquet on, la pista, enfila amunt per ell, mentre que nosaltres
seguirem a l’esquerra per una senda que va cap al Canto dels
Perotos. Ací no hi ha traça i cal estar atents al mapa per tal de
trobar-la.
Una vegada trobem la
senda seguir-la és ben fàcil passant per la part alta del pinar
madur de pi negre. Anem pujant suaument sota el pinar fins que
finalment assolim el capoll de la lloma. A l’arribar l’aspecte
del pinar canvia. El pinar madur sense sotabosc deixa pas a un
paisatge més obert on pins i ginebres creixen sobre antics bancals i
tancats de pastura. A la vegada que eixim del bosc ens entra el sol
que comença a calfar la neu que revé i es fa més tova i de més
mal caminar. De tota manera ja estem ben a prop del vèrtex on
arribem després d’un curt tram sense camí definit.
 |
Retallant al recte pel pinar.
|
 |
Inici del sender que travessa el bosc de Palomita.
|
 |
Pinar de pi negre de Palomita.
|
 |
Arribant al vèrtex del Canto dels Perotos.
|
 |
Canto dels Perotos.
|
Fem les fotos de rigor al vèrtex i aprofitem el solet per a
descansar i fer un mos abans de continuar camí. Continuem camí
recorrent els pocs metres que ens separen de l’assagador del mas de
Tosca de Baix que puja des dels Montllats fins a Palomita. Per ell
puja també el SL-CV-18.2 que havíem deixat abans i el seguirem ara
per la dreta seguint entre les parets que delimiten el pas ramader
que continua cap a llevant. Seguim per una zona més planera i amb un
bosc obert fins que arribem a un punt on l’assagador es fa ample.
Ací arriba un carril per la dreta per on continua l’itinerari
eqüestre (IE) a la Parreta però nosaltres hem de seguir recte pel
sender local que baixa també fent molta menys volta. A partir d’ací
el pinar s’esclareix molt, sobretot a l’assagador, i això
juntament amb l’altura a la qual ens trobem ens deixa disfrutar
d’unes vistes espectaculars de Vilafranca i de bona part de l’Alt
Maestrat i els Ports coberts per la neu.
Baixant per
l’assagador trobem un altre encreuament on hi ha un panell
explicatiu del paisatge. En este punt enllaça la ruta de la Pedra en
Sec que havíem seguit a l’inici de la ruta i que arriba ací des
del camí de la Tosca per l’assagador de la Tosca de Dalt. El
panell no el podem llegir perquè està cobert per la neu, però
explica els diferents usos que tenia la pedra en sec al bosc: casetes
de carboners, pouets, parets per a delimitar tancats, ...
Des d’ací només
ens queda baixar a la vall de la Parreta seguint tant l’itinerari
de la Pedra en Sec com el Sender Local. La baixada és suau al
principi però després de passar un aljub comença a fer-se més
costeruda. La neu després d’hores de sol està molt pesada i ens
enfonsem més que no voldríem en ella però com va de baixada no es
fa pesat. Ja ho havíem tingut en conter açò al dissenyar la ruta
per tal de tindre la millor neu el major temps possible.
Baixem pel camí que
puja des del mas de la Marina a Palomita, deixant a la dreta el mas
de Tejero, completament rehabilitat i, un poc més avall del mas,
deixem a la dreta el SL que pel mas de la Marina va a Vilafranca.
Nosaltres baixem recte cap a l’alberg i, després d’unes poques
voltes, arribem a la pista que baixa des del mas de la Marina passant
per davant de l’alberg. Estem a menys de cent metres de l’inici
de la ruta i ara ja ens toca llevar-nos les raquetes per a fer
l’últim tram pel formigó de la pista fins al punt d’inici on
trobem el pàrquing de l’alberg amb més cotxes que no quan hem
començat a caminar.
Finalment hem acabat
una ruta que ens ha deixat un gran sabor de boca, ideal per a fer amb
raquetes després d’una bona nevada, cada vegada menys habitual
però no excepcional ni poc freqüent en estes terres. A més tota la
zona de Palomita permet fer múltiples rutes en raquetes o, fins i
tot amb esquís, tal i com ens han mostrat la gran quantitat de
traces que hem anat trobant a la neu al llarg de la ruta. Caldrà
tornar a la propera nevada.
 |
Assagador del mas de Tosca de Baix.
|
 |
Vilafranca des de Palomita.
|
 |
L'alberg de la Parreta des del canto de Palomita.
|
 |
Baixant pel camí del mas de Tejero.
|
 |
Pista del mas de la Marina.
|
Ací està el track:
I ací un grapat de rutes que comparteixen part del traçat:
Curset
de GPS a la Parreta
Vilafranca
a la Pobleta pels Montllats
La
Pobla als Montllats
La
Parreta i el bosc de Palomita
La
Pobla – casetes de Calces – font de la Formiga
Més informació:
Tortosa,
Paco (2013) Vilafranca, un mar de pedra a mil
metres d'altitud Ed.
Ajuntament de Vilafranca
Ripollés
Vicente, Diego i Monfort Prats, Sergio (2001) Camins
i paisatges de Vilafranca Ed.
Grup Ecologista Vilafranca
Miralles, Francisco; Monfort, Julio i Marin, Margarita (2002)
Els homes i les pedres. La pedra seca a Vilafranca: un paisatge
humanitzat. Ed. Diputació de Castelló
