COSTUR - MAS DE LA LLOMA

Com cada any el Centre Excursionista de Vila-real ha realitzat la clàssica pujada des de Sant Pasqual a Sant Joan de Penyagolosa (i en van quinze).
Moltes coses han canviat des de la primera pujada però moltes més continuen sent iguals any rere any esdevenint una tradició que es repeteix cada mes de maig.
Enguany només he pogut fer un tram del segon dia, des de Costur fins al mas de la Lloma.
A les sis del matí ens esperava l'autobús per pujar a Costur a tots aquells que no havíem eixit caminant des de Sant Pasqual. A les set del campaneret de Costur tocades,  i junt a la gent que ha fet nit allí iniciem la marxa.
Seguim l'itinerari tradicional eixint del poble pel carrer de Llucena  i arribant als Pou del Poble, magnífic exemple d'aljub de grans dimensions on s'arreplega l'aigua de pluja. Encara manté el sistema tradicional de filtrat de l'aigua a base d'argelaga. El bancal annex fou repoblat després del greu incendi del 2007 pel Centre Excursionista de Vila-real, tal i com es recorda a una placa.

Pou del poble. 

Iniciem la pujada al Cabeço pel camí del Collao passant per davant d'unes granges i el camí ample desapareix continuant la senda de tota la vida que remunta la vessant est del Cabeço. Abans de l'incendi un matollar alt clapejat de carrasques i alguns pins ho cobria tot. Ara el coscoll i l'argelaga tornen a créixer amb força i les carrasques rebroten més a poc a poc, però els pocs pins que hi havien han desaparegut.

El Cabeço.

El dia és núvol i no fa massa calor però es nota que l'any ha sigut sec i l'herba, normalment verda, està ja prou seca.
Després de passar per l'ampla lloma del Cabeço passem per la vora d'un parany i del mas de Corones. Els arbres dels paranys que trobem s'han escapat de l'incendi i són els únics exemplars grans de carrasques que es conserven.
Baixem del Cabeço i travessem bancals d'ametlers fins arribar a uns vells corrals assolats. Es tracta del corral dels Coixos. Ací girem a migjorn per seguir un tros del camí rel de les Useres a l'Alcora fins al Collao on, l'abandonem per enfilar dret amunt cap al mas del Quadrat per un antic assegador que puja recte fins a unes torres de la llum per girar per dalt d'un vell corral assolat remuntant un ressalt per enllaçar amb el PR-CV-341 que seguirem fins al bassot del comte i tornem a trobar un poc més avant fins la bassa de Baquero. De tant en tant trobarem cartells que indiquen els usos antics de les basses, pous i altres elements etnogràfics que trobem pel camí.

Mas del Quadrat.

Arribem al mas del Quadrat des d'on es tenen unes vistes esplèndides del Pla del Vinyé, l'Alcora i, si el dia és clar, la Plana, Espadà, i molt més.
Fem una breu parada per agrupar el grup i continuem per una pista que fa la volta a la part alta de la Trauanta. Abans de l'incendi s'anava per un sender que travessava un pinar espès però el pinar ja no existeix.
Passem per dalt del Bassot del Comte d'Aranda i deixem a l'esquerra les Trauantes de Figueroles que s'han escapat del foc, arribant al coll i bassa del Baquero. Trobem ací un sender abalisat que ve de les Useres.
Continuem per pista cap a les Trauantes de Llucena i al poc trobem una pedrera nova, encara xicoteta, que comença a menjar-se la muntanya just on antigament es trobava el vell sender que anava directe a les Trauantes.

Pedrera al camí de les Trauantes.

Passem pel mig de la pedrera, que es troba dins del terme de Llucena però a la ratlla de Figueroles, i continuem per la pista que ens ofereix unes bones vistes del barranc de la Volatera allà al fons i del mas de la Torreta a l'altra banda.
Arribem al mas de la Trauanta de Llucena, just a la vora de la ratlla de les Useres de tal manera que els bancals del mas ja es troben al terme de les Useres.

Les Trauantes de Llucena.

Passem per la vora d'un aljub i travessem el mas deixant les cases a l'esquerra. Una vegada passat i a la vora d'una vinya continuem per pista descartan el sender que segueix per la dreta i retorna a les Useres pel camí vell que enllaçava este poble amb Llucena.
Continuem pel camí de Llucena que passa per la vora del pou de les Trauantes, mig tapat pels esbarzers i deixem a la dreta un senderol poc evident amb algunes fites que puja al mas i font de la Serra i, poc després, un sender a l'esquerra que puja al mas i font de la Torreta pel mas de Dionisio.
Al cap de poc arribem al mas de la Tosquella, mig enrunat, on antigament ens aturàvem a esmorzar. Després de l'incendi que es va endur per davant els pocs arbres que feien ombra ja no ho fem. Continuem camí travessant el barranquet del mateix nom on sempre raja un fil d'aigua que baixa dels cingles sota el tossal de Goçalvo.
Comencem una dura pujada, deixant a la dreta a una revolta del camí un senderol perdut que duu a la font de la Tosquella d'aigua clara que neix d'una penya. Quan la pujada deixa pas a un camí planer arribem al trencall del mas del Pubill on ens aturem per a esmorzar.
Els cotxes que ens donen suport al llarg de tota la ruta ja es troben ací amb aigua fresca, fruita i dolços. Comença a fer calor però no hi ha ombres així que cal buscar la cuneta de la pista per fugir del sol i fer un mos.

Esmorzant.

Després de menjar cal continuar el camí. Deixem enrere la zona cremada però el paisatge continua dominat pel matollar i d'ombres hi ha ben poques.
Passem per dalt del mas de la Parra i enllacem amb la pista que puja des de Llucena i per on puja el PR-CV326. La seguim una trossada fins al coll de la Creu on travessem la serra del mateix nom.
Des d'ací dalt seguim l'ample assegador de la Creu que travessa la serra cap a la Lloma, que ja apareix davant nostre.

Assegador de la Creu, Penyagolosa al fons.

El camí és planer i bo però tenim ben bé una hora llarga fins la venta Talladures i es fa llarg. La monotonia la trenquen les magnífiques vistes del pla d'Atzaneta, la serra d'Esparreguera, o la Serra d'en Galceran a la nostra dreta o les Picosses, el Cabeço Pelat i Penyagolosa a l'esquerra.
Ens desvíem de la pista continuant per l'assegador que travessa la lloma del Conill per baixar cap la casa de Nelo de Carrera i deixem a l'esquerra els masos de Campredó per arribar finalment al pla de Talladures (o de la Foseta) on es troba la venta de Talladures i on entronca el camí que puja des de Llucena pel barranc de Casotes i per on continua el PR.
Per ací passava antigament el camí real de Llucena a Atzaneta per les Torrocelles i des d'ací es desviava l'antic camí real de Xodos passant per dalt de la Lloma Bernat, què és el que seguirem nosaltres.

Pla de Talladures.

Continuem passant vora les Roquetes dels Flares, deixant a l'altra banda del barranc de la Vall la gran masada de la Fogenta.
Girem a la dreta resseguint la capçalera del barranc per arribar a la font de la Fogenta on ja tenim novament els cotxes d'assistència deixant el camí antic que puja recte, ara quasi perdut del tot.
Arribem a una revolta on s'estan els cotxes i ens reagrupem per encetar la pujada a la Lloma.

Font de la Fogenta.

Continuem per la senda que passa vora la font de la Fogenta i, travessant vells bancals, arriba a la pista del mas de Simó just a la vora d'una vella calera. Seguint la pista s'arriba i travessa la portera que marca el pas del camí vell i, tot seguit, travessant vells bancals vorejats de carrasques pugem al mas del Collet.
Per una pista pedregosa i amb forta pendent pugem cap al mas del Collet de Dalt i abans d'arribar agafem a l'esquerra el vell camí empedrat que remunta passant pel Molló del Comptador i les Voltes Roges munta a la Lloma Bernat.
El camí està traçat realment amb traça de manera que la pendent és mínima i constant i permet pujar sense gran esforç els 200 metres de desnivell de la Lloma. Però el sol de maig cau a plom a migdia i l'aire no corre així que per l'esquena deforestada de la Lloma la calor és qui fa pesat l'ascens.

Camí de la Lloma, al fons les Voltes Roges.

Tot i així arribem dalt sense massa esforç. Les caparres ens acacen just dalt on dormen les cabres així que de seguida continuem el camí de baixada cap al Mas de la Lloma.

Lloma de Dalt.

Dalt la Lloma abandonem la pista que baixa a buscar el camí dels Pelegrins per seguir el camí del Mas de la Lloma. Tots dos són antics camins reals per anar a Xodos. Cal parar atenció a les fites situades a cada tros doncs la traça de camí fa molt que es va perdre i la poca gent que hi passa no permet que es torne a fressar.
Fent alguna passa més de la necessària deixem enrere els ginebres de les parts altes per trobar-nos cada vegada més pins, que esdevenen un pinar a l'ombria de la Lloma de Dalt. Antigament tota la Lloma era coberta de pins però els incendis li han donat l'actual fesomia deforestada.
Baixem per la vora de la Crebada, maset arreglat on hi ha estadants de cap de setmana, i enllacem amb l'ampli pati de la Lloma que s'estén des del mas de Sergio fins a les cases del mas.

Mas de la Lloma.

Allí ens està esperant Lluís que, com cada any, ens convida a llavar-nos i fer un glop d'aigua fresca i a l'ombra de les carrasques fem un mos de pa i el mullaoret que ens han preparat els cuiners del centre.

El grup amb els cuiners al mas de la Lloma.
Foto de Xema Vilar.

La resta del grup va continuar la ruta per Xodos cap a Sant Joan de Penyagolosa, però després de l'abundant dinar caminar sempre és més dur.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

sant pasqual - sant joan 2008 per xodos crònica  ací
sant pasqual - sant joan 2002 per llucena
costur - sant joan  (sant pasqual - sant joan 2007)
costur - sant joan  (sant pasqual - sant joan 2010)
la foia - les trauantes - la torreta
les useres - trauantes - la serra - gr33

Més informació:

• Centre Excursionista de Vila-real
• Associació cultural la Fontanella de Costur
• Ajuntament de Figueroles
• Ajuntament de Xodos
• Terrasit
• Hotel Llucena
• Fuster Puig, Pau Xodos. Mapa del terme municipal Ed. Tossal Cartografies, 2008
• Roncero i Ventura, Enric et. al. Penyagolosa Ed. Alpina, 1998
• Roncero i Ventura Al voltant de Penyagolosa Ed. Tàndem de la terra, 2005
• Ribes Pallarés, Josep Miquel Toponímia dels pobles valencians: Costur Ed. AVL, 2006 accessible a la web.
• Bernat i Agut, Jesús Toponímia dels pobles valencians: Xodos Ed. AVL, 2004 accessible a la web.

DE VILAFRANCA A L'ESCOLA DEL CANTO PEL MOLÍ COLAU

Hui he pujat a Vilafranca per fer una ruta amb Juan Ramón. S'han afegit dos amics seus que també es dediquen a les carreres de muntanya així que hem fet una volta no molt llarga però si molt ràpida que, a mi, m'ha passat factura al final.

Hem eixit des de la plaça (d'en Blasco) baixant pel carrer Costeres Eres a buscar els llavadors que es troben al fons del barranc de la Teuleria, que haurem de travessar per pujar al pla del Mosorro.
Passem per la vora dels llavadors i descartem un camí que puja per la dreta al Peiró de la Trinitat (i retorna, abalisat com a SL-CV-18.3) continuant per l'esquerra per un ample camí que remunta en diagonal. Deixem a sota les vegues i a l'altra banda, Vilafranca que s'estira al llarg del barranc.

Vilafranca a l'altre costat de les vegues.

Arribem al pla i girem a la dreta seguint el vell camí de Vistabella que travessa el pla del Mosorro. Anem tota l'estona entreparets per un paisatge construït i humanitzat per l'home on ha alçat parets per tancar Serrades, aguantar bancals, recollir aigua a les basses, delimitar caletxes, assegadors i sendes, resguardar-se en casetes, etc.
Deixem a la dreta una caletxa per on continua el SL que fa la volta pel Peiró de la Trinitat i seguim el camí de l'Estrella, per on continua també el vell camí de Vistabella.

Entre parets.

Abandonem un poc més avant el camí de Vistabella per seguir una estreta caletxa que a voltes s'obri i que travessa el pla de dalt. Travessem el xicotet barranc de les Teixeres i enfilem per un ample pas baixant cap a la capçalera del barranc de les Coves del Forcall. Just ací trobem una cisterna vora la pista que puja des del camp de Tir al cim del Picaio.
Travessem la pista i passem pel corral del Peraire, nou i en perfecte estat. Enclavat dins d'una muntanya pública (MUP CS042 de l'Ajuntament de Vilafranca) que s'estén fins al cim del Picaio i ocupa bona part del pla de dalt.
Seguim sense sender enfilant al recte cap al corral del Malladar, per on baixava el camí del molí Colau passant per algunes boniques construccions de pedra en sec.

Paredons i caseta de pedra en sec al pla de dalt.

Trobem finalment rastres de senda amb algunes fites i, seguint-la, arribem a un corralet assolat vora el carril que baixa del Picaio cap al corral del Malladar. Segons els vells mapes el camí de baixada al molí feia la volta a la roca del Migdia des del corral. Nosaltres seguirem un camí més curt baixant una pronunciada canal amb saragalls de pedra solta que ens durà a la vella senda acurtant el camí però fent-lo més perillós.

Canal de la roca del Migdia.

Trobem algunes fites de pedres en la baixada que ens ajuden a seguir el camí correcte però tot i així ens ajudem del track i de la descripció que en fa Pablo d'una ruta que baixa per ací. Cal anar amb conte perquè hi ha un parell de fils d'aram que travessen el sargall i ens podem dur un bon esglai.

Baixant el sargallar.

A la banda de baix trobem les traces del vell camí i, seguint-los, fem cap a un mas abandonat. Ens queda el dubte de si és el mas del Sargallar (el té ben aprop) o duu un altre nom.
Seguim uns metres passant per un magnífic exemplar de carrasca i arribem a la font del mas de Forés amb bassi de pedra i llavador reformat el 1953 com resa una inscripció.

Font del mas de Forés.

A la banda de baix una bassa rega una xicoteta horta, encara cuidada, que creix a l'ombra de dos grans nogueres.
Refem el camí fins el mas del Sargallar i baixem a la pista que baixa al molí Colau. Deixem a la nostra esquerra dalt d'un tossalet el mas de Forés de Baix. Més amunt i encara ben cuidat es troba el mas de Forés de dalt o d'en Badenes, enmig d'uns camps treballats.
La pista passa sota d'un rodal de carrasques monumentals i poc després ja podem vore el llit eixut del riu de Montlleó on baixem fent revoltes.

El Montlleó al seu pas pel molí Colau.

Passem per la vora de la Caseta del molí de Dalt i baixem pels bancals treballats fins al riu, deixant a la dreta la Caseta del molí Colau i a l'esquerra el molí mateix.
Travessem el riu, ara sec i pugem per l'ombria de la Miraveta on creix un pinar amb destaquen els boixos al sotabosc.
Girem de seguida a l'esquerra per una vella pista que puja un poc i, després de transpondre un rellomet, que acaba a un morral continuem per una senda prou bona i enfitada.
Anem per dalt de les voltes del riu que s'encaixa al fons de la vall. Passem un collet on deixem a l'esquerra una senda al mas de la Foia Varea mentre que nosaltres fem la volta a la foia per dalt, buscant el peu de la gran penya dels Castellets.

Senda als peus dels Castellets. Culla al fons.

Fem la volta dels Castellets per dalt del molí de la Cova que resta baix al riu. La senda gira per la solana on el pinar deixa pas als ginebres i savines mentre baixa a travessar el barranc dels Castellets que travessa per pujar a la pista que entra al mas homònim.
Continuem pista avant, travessant el pinar, fins que eixim a la pista de l'Alfarder que puja des del riu al pla de Vistabella. Continuem planejant per la nova pista, més ampla. El pinar espès ens impedeix disfrutar totalment del fantàstic paisatge amb el riu al fons.
Després d'una revolta on se'ns obre la vista cap als plans on es troben el mas de Molló, el molí del Pas i el de la Vinya trobem una vella senda, poc xafada que baixa cap al mas de Molló pel racó del Forn.
La senda es troba xafada per les vaques i, seguint-les, abandonem el vell camí empedrat, totalment tapat per la vegetació per baixar a trobar la font de Molló d'aigua ben fresca.
Des de la font continua un camí que segueix una goma que porta l'aigua fins el mas de Molló que es troba voltat de bancals ermats, ara pastures, ja ben prop del riu.

Mas del Molló

Continuem cap al riu que ja és a tocar i provem de baixar pel vell camí que unia el mas al molí del Pas, però desistim i baixem pels bancals com fan les vaques.
Arribem al molí on encara hi ha uns bancals d'horta treballats que aprofiten l'aigua que abans molia les moles.
El molí del Pas és el molí més espectacular d'este tram de riu. No tant per l'estat de conservació de la maquinària (que és prou bo) sinó pel magnífic casalici que l'alberga, amb volta de canó apuntada de tradició medieval. És molí de dos rodets, un per a la mola catalana i l'altre per la "límpia" que servia per separar el segó del gra.
Ací teniu un vídeo que explica el funcionament dels molins fariners de roda horitzontals:

I ací un molí restaurat al Pirineu francés:

Tot i que el mecanisme d'aquest darrer és un poc diferent ja que a l'haver tanta aigua no conta amb bassa i cup com els de les nostres terres interiors.
Després de visitar el vell molí travessem el riu i agafem un ample camí que passa per la vora del Mas de les Voltes, on trobem ja les marques blanques i grogues del PR-CV-294 que discorre des de Benassal al molí del Pas seguint l'antic camí que unia Benassal amb Vistabella (seguint la pista de l'Alfarder). El pas, ara net, es manté a certa altura sobre el riu fins que arriba a les restes del llavador de la font de la Comuna. La font sembla completament tapada per la vegetació i el vell llavador enrunat. Just davant es troba el molí de la Vinya a la vora d'una ampla volta del riu.
A partir d'ací remuntem una forta costera fins al Canto. El vell camí remunta fent llaçades i mitigant la forta pendent. Passa per la vora del mas del Bitxo, per sota del mas de Pepo i arriba finalment al mas i escola del Canto.

Pujada al Canto.

Tot este tros es troba desarbrat fruit de vells incendis que van desboscar el pinar que ho cobria. El matollar s'ha regenerat però el pinar està molt lluny de tornar a fer seu el que li pertoca.
Arribem a l'escola del Canto i visitem la vella aula i la casa de la mestra, voltades per una paret a la manera de pati.
Construïda al començament de la II República va arribar a tindre 30 alumnes a la dècada dels quaranta que van anar baixant a partir dels 60 quan comencen a despoblar-se els masos. L'escola es va tancar a principis dels 70 quan la nova política educativa va obligar els fills dels masovers a anar a l'escola-llar de Benassal, afavorint així l'èxode rural. Venien ací els fills dels masovers del riu Montlleó, tant de la part de Benassal com de Vistabella, alguns de tan lluny com des del mas Cremat a quasi una hora de camí. Fins i tot feien festes a la mare de Déu dels Desamparats que tenia una capelleta i per Nadal.

Escola del Canto.

Ací es troben el PR-CV-1 que enllaça el GR-7 a Culla amb el GR-8 a Iglesuela, passant per Vilafranca i el PR-CV-294. Just on s'encreuen els antics camins de Culla a Vilafranca (i a Mosquerola) amb el de Benassal a Vistabella.
Continuem per un camí enclotat entre parets de pedra que remunta un collet per on passa un ample assegador i deixem el camí de Benassal girant a l'esquerra seguint el camí de Vilafranca per una forta costera.
A la nostra dreta apareix el mas del Coll de les Vistes, per on passa el camí de Benassal que es veu just per darrere a l'arribar al canto de la lloma del Bord. Ací enllaçava el vell camí de Culla que feia una pujada més suau a la Lloma directament des del Canto.
Continuem ara per un ample assegador que travessa la llarga lloma, travessant un paisatge feréstec on només el romer, les savines, els ginebres i algun pinet o carrasca creixen entre el rocam.

Lloma del Bord.

El camí s'enfila cap a la dreta del Picaio, per on hem de passar a Vilafranca. Conforme anem arrimant-nos al Picaio el camí va baixant un poc a buscar el barranc de les Pinaroses i els pins i, sobretot, les carrasques van fent-se més abundants fins que arriben a formar un espès carrascar.
El camí baixa al barranc i el remunta un bon tros fins que passa davant de la Teuleria, on encara es pot vore el forn per fer teules.
Ací teniu un parell de vídeos on s'explica com es feien:

Després d'açò només calia coure-ho al forn.
Passem per les basses velles i noves de la Teuleria que reben l'aigua de la font de l'Om i pugem a una pista que de seguida arriba a un encreuament.
A l'esquerra tornaríem a baixar al mas de Forés de dalt o d'en Badenes, a la dreta queda la pista que pel Coll d'Ivol baixa a Benassal seguint, en part, el vell camí de Vilafranca a Benassal. Seguirem recte remuntant el barranc de les Pinaroses i deixant a la dreta els bancals del coll d'Ivol.
La pista abandona el barranc i remunta una vall soma coberta de pinar. Pujant per ella arribem a la ratlla de Terme, ample coll on parteixen els termes de Benassal i Vilafranca.
Cal transpondre el coll i baixar per la pista que continua per l'altra vessant, per la vora dels bancals del Serro fins arribar a les Coves del Forcall i, des d'ací, encarar la darrera pujada a Vilafranca, bé pel vell camí o per la nova pista.
Però les meues cames no estan per a seguir el ritme dels corredors, així que mentre ells continuen ... corrent! a Vilafranca jo m'ature a descansar i reprenc forces per continuar el camí tot per pista. Hem quedat que vindran a per mi amb el cotxe per a que no es faça tan llarga la pujada final.
No caldrà que ho facen ja que un masover que torna del mas cap al poble té a bé de dur-me fins a la plaça mateix on, just fa un moment, han arribat els meus companys, estalviant-los a ells el tornar amb el cotxe i a mi un parell llarg de quilòmetres.

Bancals als Serros.

Finalitzem així una ruta que té tot allò que es pot demanar: paisatges, patrimoni etnogràfic, velles sendes, boniques vistes, ... Tan sols recomanar roba d'abric en cas d'anar a l'hivern i molta aigua per quan apreta la calor.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Més informació:

• terrasit
• Arasa i Gil, Ferran Toponímia dels pobles valencians: Vilafranca Ed. AVL, València, 2008 accessible a la web
• .Miralles, F. Monfort, J. Marin, M. Els homes i les pedres. La pedra seca a Vilafranca: un paisatge humanitzat Ed. Diputació de Castelló, Castelló, 2002
• Barberà Miralles, B. Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea, Vinaròs, 2002
• VV. AA. Sender de Petit recorregut PRV-1 Enllaç GR-7 - GR-8 Culla - Vilafranca - Iglesuela Ed. Centre Excursionista de Vilafranca, 1995
• Ripollés Vicente, D. Monfort Prats, S. Camins i paisatges de Vilafranca Ed. Grup Ecologista de Vilafranca, 2001
• Muñoz Badía, R. El Maestrazgo. L'Alcalatén. Ducado de Villahermosa Ed. Antinea, Vinaròs, 1996
• VV.AA. Els masos de Benassal Ed. Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal, 2011
• Fuster Puig, Pau Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. Ajuntament de Vistabella, 2010
• Web de l'ajuntament de Vilafranca
• Web de l'ajuntament de Benassal
• Web del club de muntanya de Benassal
• Blog senderisme a Vilafranca
• Alberg la Parreta
• La Pedra en Sec a Vilafranca
• Associació valenciana d'amics dels molins

DE L'ERMITA DE LA MADALENA AL CORMO DE LES CREUETES

Després de llegir les cròniques de Trotasendas i de Tiocanya fent la travessa de les Agulles de Santa Àgueda m'havien entrat ganes de grimpar un poc.
L'altre dia Dani va penjar una crònica on deixava pendent pujar al Cormo de les Creuetes i buscant, buscant vaig trobar un track de Tiocanya que hi pujava així que ja no teníem excusa per anar.
Hui havíem d'estar pronte a casa així que la ruta era curta, però intensa. Per completar la jornada grimpadora pensavem fer la cresta de les Serretes i pujar per la Parreta a les Creuetes i al Cormo, baixant pel mas de Xiva.
Al final la ruta ha eixit més interessant i divertida.
Hem eixit des del parking de l'ermita de la Madalena i ja des del primer moment hem anat al recte per les penyes cap a dalt. Hem fet el darrer tros pel camí de pujada per no contribuir a l'erosió de l'entorn arribant així a la porta de l'ermitori.
Ens hem fet una foto de record, més que res perquè hi havia uns quants que no havien pujat mai, per a un "castellonero de la soca" deu ser un sacrilegi (però com som de dellà lo riu de Millars...)

Ermita de la Madalena.

Passant per sota les runes del Castell vell hem arribat a un collet per on passa el camí que fa la volta al tossalet de la Madalena, i per on es pot baixar a la pedrera de les Serretes. Nosaltres hem seguit recte enfilant-nos al crestall de roca que s'alça just davant nostre.
La roca és molt bona, calcària fortament carstificada però que s'agafa molt bé. Per eixa mateixa raó (la qualitat de la roca) es va fer ací la pedrera per a extraure pedra per fer el port de Castelló. Encara està en funcionament la major part del tram de via fèrria que es va fer per a dur la pedra al port. Ara s'usa per a què els trens de mercaderies arriben al port.

Primer tram de la cresta.

Passem el primer tram de la cresta, el més espectacular i amb millor roca i trobem un senderol que puja des de la carretera del Desert. El caminoi puja al tossal de Ribalta, el nostre destí. en part per la cresta i en part pel costat.
Nosaltres optem per seguir la cresta sempre que podem però existeix l'opció d'anar per senda si hi ha algun tros que sembla complicat.

Tram falsament aeri.

Passem per la part més alta de la cresta on tenim les millors vistes. Tenim la sensació que anem per una cresta seriosa, encara que uns metres per baix passa un sender.
Baixem a un collet i abandonem la cresta per enfilar el tossal de Ribalta. Seguim per senda però la pendent no afluixa ans al contrari s'empina molt i arribem al tossal de Ribalta que ens falta l'alé.

Enfilant la darrera pujada.

La cara oest del tossal presenta un espadat considerable i és ací on hi ha oberta una via d'escalada clàssica. La banda est per on baixem és una ampla lloma. Per aquesta continua la senda.
Arribem a un ample coll que s'obre entre la roca de la Seda i un altre tossalet del qual no n'he trobat el nom.
A la roca de la Seda també hi ha una cresta interessant i possibilitat d'escalada clàssica. (ací hi ha un track que hi passa).

Pista prop del Mas del Bover. 

Baixem per un camí ample que es converteix en pista cap al mas del Bover, i abans d'arribar a les runes del mas girem a la dreta per un camí ample que baixa a la urbanització de Montornés.
Abandonem la pista per seguir una senda que enfila la part alta de la urbanització, però abans de travessar el barranc de les Apotecàries agafem una senda que remunta el barranc, entre el Cormo de les Creuetes i la carretera del Desert.

Senda al barranc de les Apotecàries.

Remuntem la barrancada per dins, fins que arribem a un punt on se'n fan dos. La més bona puja per l'esquerra a buscar el camí vell del Desert, ara senda, que passa per sota de la carretera i conflueix amb ella poc abans de les Creuetes. Nosaltres continuem per la menys evident que travessa el barranc i enfila una llarga pedrera que baixa des dels cormos.

Pujant la pedrera.

El pedregal de pedra solta ens fa patir de valent, mirant de no anar esvarant ni perdre passa. En poc de tros pugem quasi un centenar de metres i ens prometem que a l'altra farem la volta al revés per fer el pedregal de baixada.
Arribem al cim per on hi ha traces de sendes obertes pels porcs senglars (ens n'ixen un parell a la part alta) i seguim per un pas més fàcil però sense senda fins al Cormo.
Quan ja sembla que hem arribat ens trobem que només som a un fals cim, just abans del cim ver on hi ha clavada una creu pot ser per fer honor al seu nom. Ací es troben restes d'una construcció, pot ser alguna torre de vigilància relacionada amb el castell de Montornés que s'alça just davant.

Fals cim des del Cormo.

Baixem del fals cim i fem els metres finals fins al Cormo de les Creuetes. Les vistes són magnífiques però tenim pressa i no ens entretenim més que per a fer fotos. Hem de trobar el camí de baixada.

Cormo de les Creuetes.

El camí de baixada no és difícil. De tant en tant hi ha fites i també fletxes blanques que marquen el punt de pujada. El problema és que estan fetes per a indicar la pujada i no la baixada.

Baixant del Cormo de les Creuetes.

Només hi ha un tros de baixada complicada. Després de baixar uns quants escalons de roca arribem a una sendeta més clara que ens baixa al collet de les Creuetes, just on es junten el camí de la Parreta, el del mas de Xiva, l'entrada a la urbanització "El refugio" i la carretera.
Fem uns metres per carretera travessant el coll i agafem el camí del mas de Xiva a dretes. L'altra opció seria continuar un parell de centenars de metres i agafar el camí vell del Desert que baixa per l'esquerra de la carretera al mas del Bover.

El Cormo des del camí del mas de Xiva.

Fem la volta de la pista fins el mas de Xiva, passant per la font homònima i des del mas baixem a la Bassa per on agafem la senda que ens baixa al mas del Bover, tot travessant la carretera.
Pujant per la senda trobem un home que va tallant les branques que molesten els caminants amb un estrany falçó. És d'agrair esta faena desinteressada d'uns pocs netejant, obrint i enfitant sendes, que fa que la resta de caminants puguem disfrutar de la nostra afició.

Pinar del mas del Bover.

Arribem al planet on es troba el mas de Bover just davant del vell mas, ara assolat i del qual només en queden les parets.
Eixim al vell camí del Desert que seguim cap a la dreta. Per l'esquerra baixa des de les Creuetes. Passem només a pocs metres del nostre camí d'anada però ara seguim avall travessant el pinar per un camí ample cap al mas de Rambla.
Passem per davant del mas i al pinar s'obrin vells camps abandonats i alguns horts de tarongers.
Deixem a l'esquerra un senderol que puja a la roca de la Seda i arribem a la carretera travessant-la i baixant a creuar el barranc del mas de Xiva, que venim seguint des del seu naixement a la font del mas de Xiva.
Pugem per l'altre costat del barranc i enllacem amb el camí de l'Algepsar. Per ací passa ara el PR-CV-378 que enllaça l'ermita de la Madalena de Castelló i l'ermita de Sant Vicent de Borriol.
Anem vorejant el tossal de Raca i eixim a un camí asfaltat que travessa les finques de tarongers que s'arrapen a la muntanya.
Abandonem el camí asfaltat i el PR per travessar per un pinar, vora el barranc, ací anomenat ja de la Madalena.
Al arribar a l'escola de "la Magdalena" travessem el barranc i seguim per un camí paral·lel a la carretera fins al punt d'inici.

Arribant a la Madalena.

Abans d'arribar, vora la carretera, trobem un senyal indicatiu del Camí de Sant Jaume des de Castelló. El camí puja seguint la carretera del desert i passant per les Creuetes. És però més interessant, igual de fàcil i més curt pujar seguint el camí que hem fet de baixada (a l'inversa) o bé el vell camí del Desert des del mas del Bover.
Hem acabat la ruta però hui encara no hem acabat el patiment i ens queda el més dur del dia.

Sense paraules.

Ara ens queda menjar-nos un bon tros de carn per a recuperar forces. I una bona sobretaula.


Dificultat de la ruta segons l'escala MIDE:

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

la madalena - cresta les serretes - tossal ribalta - la mirona
la parreta - el racó de raca
convent - font salud - roca blanca
madalena - tossal de les gralles - coll del mancebo
mas de xiva - coll de la mola - la pobla

Més informació:

• terrasit
• Andreu Bellés, Joan Toponímia dels pobles valencians: Benicàssim Ed. AVL, València, 2010 accessible a la web
• Calculador del MIDE
• Asociación de amigos de la ruta jacobea Ultreia - Castellón
• Marco Moreno, F. Mateo Font, I. Rutas circulares. Desert de les Palmes Ed. Diputació de Castelló, 2002
• Vicente Queralt, Javier El Camino de Santiago de Castellón Ed. Diputació de Castelló, 2012