DE GIRABA AL MAS DE LAS UMBRIAS PER CAMINS OBLIDATS

Actualitzat a 1 d'octubre del 2022.

 

La setmana passada vam estar caminant pel terme del Castillo i, com passa sovint, ens vam quedar en ganes d'allargar la ruta per la part sud del riu així que hui toca fer una ruta per eixa part. Per a fer-ho buscarem (i sortosament trobarem) els vells camins de ferradura que anaven de mas a mas i de poble a poble, i seguint-los completarem una circular més que interessant per terres del Castillo i Ludiente.

Comencem la ruta a la Giraba de Arriba, i quan encara no hem eixit del poble trobem una parella major prenent el sol a una era. Ens aturem a preguntar-los i ens estem una bona estona xarrant doncs ens expliquen el camí que hem de seguir cap al mas de Aguilar. També portem un track de Gemboi) però sempre és interessant parlar amb la gent que encara ha usat els camins per a treballar o, com és el cas, per a anar al bou a Zucaina. I és que el camí que seguirem és el camino viejo de Zucaina.
Ens despedim i comencem a caminar per la pista traçada sobre l'antic camí que remunta per entre les hortes que rega la Acequia Nueva, o no tan "nueva" perquè l'home amb qui hem parlat ens ha explicat que es va fer el 1918.
La pista enfila amunt i de seguida deixem enrere els bancals treballats pe rentra al pinar que creix sobre els bancals abandonats. Com ens han dit a Giraba, abans només hi havia alguns rodals de pins entre els bancals, ara totes les vessants de les muntanyes són un gran pinar amb alguns rodals de bancals cuidats.
Quan la pista gira a l'esquerra voltant per dalt d'un olivar, una fita a la mateixa revolta marca el punt on continua el camino del mas de Aguilar.

Bar de Giraba.

Giraba de arriba i la huerta de la Acequia Nueva.

Vessant de la Carrascosa cobert de pinar.

Pista traçada sobre l'antic camí de Zucaina.

Al principi el camí es veu un poc tapat d'argelagues i romer, però només ens fiquem sota els pins l'ombra del pinar no deixa crèixer massa la malea i el camí, tot i què no massa xafat, és fàcil de seguir encara que millor fer-ho amb pantaló llarg.
En els llocs on la traça del camí és menys evident unes fites de pedres (alçades per Julio i Albert) ens ajuden a no perdre'n el fil.
Passem sobre un primer mirador dalt d'una penya que mira al riu villahermosa, que corre al fons obrint-se pas entre la penya on estem i las Peñas de Castejón davant nostre. Un poc més avant abandonem el terme de Ludiente i entrem al del Castillo però el paisatge no canvia. Continuem sota l'ombra d'un pinar que s'estén per les vessants del riu Villahermosa de forma quasi continuada. Només alguns bancals d'oliveres mostren la mà de l'home entre el pinar que ha engolit els antics bancals que, no fa tans anys, eren el paisatge predominant a les dos vessants del riu.
Passem per dalt del Plano Perbalsa, un dels rodals encara treballats, i un poc més avant queda la Rinconada. Arribem ací a un rodal més ombrívol on el camí baixa a travessar un barranquís fugint de las Peñas de las Horas, que s'alcen dalt nostre tallant el pas.
Ací el camí es fa més difícil de seguir entre el marfullar que creix als voltants del barrancusset i quasi tapa el camí. Només passar el barranc trobem una bifurcació. Per l'esquerra una fita ens marca la continuació del camí mentre recte baixa un altre camí molt tapat, cap al riu.
El camí continua més o menys planer sota el pinar. Quan arribem a un morret ens acostem per a guaitar i entre els pins es distingeix el Castillo, davant nostre però de l'altra banda del riu.
Continuem camí avant fins que arribem a un punt on la traça del vell camí s'ha vist alterada per la construcció d'una pista forestal, tan abandonada que només queda un senderol obert entre el matollar abundant i espès que creix.
Seguim avant fins que, uns centenars de metres més avant, arribem a una pista més important i en bones condicions. Es tracta de la pista que, des da la Giraba, entra al mas d'Aguilar (però fent molta més volta que el camí vell).

Camino de Zucaina.

Revolta de la Acequia Nueva al riu.

Tram tapat pel marfull.

El Plano Perbalsa des de la Rinconada.

El Castillo de l'altra banda de riu.

Antiga pista per la falda del Morrón.

 Ara cal seguir la pista però abans no ens estem d'acostar-nos a la dreta al cim de la Peña del Buho que conforma un espectacular mirador sobre el riu. A sota nostre queda el molino Bayo, o millor dit les seues restes que s'esglaonen a la vora del riu al mateix punt on s'engrava el barranco del mas d'Aguilar. Davant nostre queda el Castillo. Avall queda el riu que s'encaixa per la vessant boscosa del qual hem pujat. Riu amunt només es veuen pinars que amaguen a la vista la carretera del Castillo a Zucaina. Més enrere queden les penyes per on es despenya el Chorrador del Villar.
Retornem a la pista i continuem ara pista dreta i avall per l'ombria de la Jara. Quan arribem al davant del mas de Aguilar la pista acaba a un replanell. Ací hi ha una caseta per a deixar atifells el veí del mas d'Aguilar i des d'ací mouen tres sendes. La senda de la dreta baixa a travessar el barranc i puja al mas d'Aguilar (i continua a Zucaina). La senda del mig baixa a buscar la font del mas. Nosaltres seguim la senda de l'esquerra que puja pel mas de Paco i el de las Peñas a las Umbrías.

El riu Villahermosa des de la Peña del Buho.

El barranco del Centenar.

Pista al mas de Aguilar.

El mas de Aguilar.

La senda puja un poc i travessa un rodal d'antics bancals on ara creixen els cirerers de pastor i, tota una raresa pel poc que es prodiga, el boix. Segurament en altres èpoques el boix era més habitual però ara només el trobem en alguns rodals dispersos de l'Alto Mijares, la seua capacitat d'expansió és limitada i això fa que li coste molt colonitzar el terreny perdut al llarg d'anys d'explotació humana.
Passem sota els cirerers i pomeres, que formen un racó frescal i amb vegetació densa i per l'altra banda enfilem un sender que puja al recte retallant les voltes de l'antic camí.
Anem seguint un assegador (el Paso de la Jara al Catalán) que deixa antics bancals a les dos bandes. Quan acaba la costera la senda planeja entre bancals fins que arriba al collet on s'alça el mas de Paco, en procés d'assolar-se.
Per davant del mas de Paco puja a la Jara el Paso de la Jara per on (m'informa Julio)  hi ha encara una senda per on es pot pujar al cim de la Jara. Fòra una possibilitat de retallar la ruta. Nosaltres continuem pel vell camí que planeja buscant el barranc que baixa de la Cortada.
Este tram és un dels més bonics de la ruta. Al fons del barranc creixen els cirerers de pastor, de l'altra banda s'alça el masico de las Peñas, dalt d'unes penyes, com no podia ser d'altra manera, i davant nostre es troba la Cortada, un gran cingle que fa ombra al barranc.
Travessem el barranquet i per l'altra banda la vegetació és fa més humida. Segurament hi havia alguna font doncs en una zona de joncs encara es veu una bassa mig tapada.
Des d'ací el camí puja en diagonal a buscar el masico de las Peñas. De les diferents cases del mas encara hi ha una en bon estat i arreglada i, on sembla que hi viu algú, encara que ara no trobem ningú. 

Tot este tram ha estat netejat el 2022 per tal de passar el Trail del Castillo, recuperant el traçat original del camí.

Tram tapat entre boixos i cirerers.

El mateix tram a l'octubre del 2022.

Seguint l'antic camí.

Mas de Paco.

Senda cap a la Cortada.

La mateixa senda a l'octubre del 2022.

Sotabosc de cirerers a la Cortada.

Masico de las Peñas.

Deixem enrere el masico de las Peñas pel camí empedrat que travessa els vells bancals deixats ermar. Seguint el camí passem per la fuente de las Umbrías. La font consta d'un pouet amb porta de fusta on hi ha una aigua clara que aboca en una bassa per a regar. A la vora del pou encara hi ha un poal amb atifells de cuina escurats que algú ha deixat.
Continuem camí i arribem a las Umbrías de Abajo. Fins ací entra pista i un cartell ens informa que ací encara viu gent tot i que nosaltres no hem vist ningú.
A l'era del mas hi ha dos cotxes i una moto desguassats i les dos cases es troben obertes i no massa ben cuidades encara que sembla que han estat vivint de fa poc.
Des d'ací seguim el camí que puja cap al mas de las Umbrías de Arriba i passem per l'antiga escola on anava la gent de tots els masos dels voltants. Consta de dos portes i dos cambres, per a xics i xiques, i com la resta es troba oberta i sembla que va estar ocupada en temps no massa llunyans. Ens sorprén trobar una banyera damunt la llar de foc.
Continuem pel camí empedrat que puja, fent algunes voltes, fins al mas de las Umbrías de Arriba on hi ha més cases que als anteriors encara que només un parell o tres es troben en bon estat. Ens acostem a vore i, sorpresa, ens trobem una persona.
Saludem l'únic veí del mas, un xic jove bielorrús que fa tres o quatre anys que viu amb altra gent que ara no hi són. Ens explica com pujar al mas de la Loma i també que hi ha un camí que va directe a Zucaina on ha d'anar quan vol comprar. Estem una bona estona enraonant però el cel s'ha anat fent negre i s'acosten nuvolades de tormenta així que ens despedim esperant ser més ràpids que la pluja.

Este tram també es va netejar el 2022 amb la idea de passar el Trail del Castillo, encara que finalment no passarà per ací.

Senda al masico de las Peñas.

El Morrón des de las Umbrías.

Fuente de las Umbrías.

Los Picayos.

Escola de las Umbrías.

Interior de l'escola.

Camí entre las Umbrías de Abajo i de Arriba.

Zucaina des del camí de las Umbrías de Arriba.

Umbrías de Arriba.

El camí que puja a la Loma es troba més xafat, no debades per ací passen les ovelles i, seguint-lo remuntem cap a la Loma Benachera. Arribem a un punt on es perd la traça del vell camí, han estat tallant pins i s'ha quedat tot net. Continuem pel carril per on han tret els pins que es dirigeix al mas de la Loma, però quan gira cap a ell l'abandonem i pugem al recte travessant bancals al mas del Corralico, que està ben a la vora.

Al recuperar el camí el 2022 es pot seguir sense dificultat cap a l'esquerra anant al mas de la Loma Benachera, des d'on hi ha l'entrador al mas del Corralico. És un poc més llarg però molt més fàcil i còmode.

Arribem al mas on encara hi ha una casa ben cuidada i conservada tot i què no viu ningú. Des d'ací enllacem amb el Paso de las Umbrías que, entre parets, ens portarà a dalt la Loma Benachera.
Arribem a la llarga Loma de Benachera que s'estira des del mas de la Loma a la Jara (a l'extrem nord). Per dalt passa la ratlla entre Ludiente i el Castillo, també un assegador i una pista, i per ací passa també la cursa de muntanya de Ludiente i, seguint-la, portem idea de baixar a Giraba.

Camino de la Benachera.

El mateix lloc a l'octubre del 2022.

Pinar tallat i aclarit.

Mas del Corralico.

Paso de las Umbrías a la Jara.

Continuem cap al nord per la pista que travessa el pinar de la Loma fins que arribem a un encreuament de camins. Ja fa uns anys que vaig passar per ací i la memòria falla així que dubte sobre quin és el camí a seguir.  La tronada ve darrere nostre i no ens fa gràcia que ens pille a dalt de tot així que el temps per a pensar no és molt. Finalment tirem per la primera pista però de seguida crec que l'hem errat, tot i això provem d'anar fins al final per si de cas i trobem unes fites que baixen. Hem encertat en seguir el Paso del Catalán que des d'ací dalt baixa a la Giraba.

El track del 2022 que s'adjunta al final segueix el mateix traçat de la carrera de Ludiente, assenyalat amb pals de fusta als punts problemàtics.

Baixem pel sender netejat que fa voltes i, uns metres més avall, enllacem amb el recorregut de la carrera que fa més volta. A partir d'ací seguim el camí que ha estat netejat fa ben poc i que baixa fent voltes la llarga pendent que ens separa del riu Villahermosa.
Només a un lloc abandonem el traçat de la carrera, allí on incomprensiblement s'ha optat per baixar bancals en conte de seguir pel pas, clar i prou net. Només són uns metres i de seguida es junten els dos camins per travessar la pista que entra al mas de Aguilar i continuar baixant.
Ací el terreny calar deixa pas als gresos grisos que afloren per sota, com correspon a la sèrie estratigràfica normal. Baixem pel camí que fa voltes entre les parets de l'assagador fins que, finalment arribem a la pista que baixa de la Benachera a la Giraba.

Pista de la Jara.

Paso del Catalán.

La Giraba des de la pista de Benachera.

 Ací la carrera segueix la pista cap a l'esquerra però nosaltres busquem (i trobem) just davant nostre el vell camí que continua pel pas cap a la Giraba. Ací baixa també una grossa goma que puja l'aigua des del riu a la Benachera i, pot ser al ficar-la, s'ha netejat el camí de manera que ara es passa bé tot i què sembla que no passa massa gent.
El camí continua fent voltes avall fins que arribem a una casa un poc separada de la Giraba de abajo. Continuem des d'ella pel camí encimentat que ens porta a la Giraba de Abajo i, seguint amunt, a la de Arriba des d'on hem començat a caminar des de davant del Centro Cultural. Acabem així una ruta tan interessant com poc concorreguda però no ens n'anem encara, ens acostem a l'era per on hem eixit este matí i trobem a la parella que ja hi era acompanyats de més gent, i xarrant xarrant acabem de passar la vesprada aprenent moltes més coses del poble i dels llocs per on hem caminat. 

El track del 2022 segueix el traçat de la carrera, un poc més llarg, però amb un manteniment constant.

Barranco de Simón.

Camino de la Benachera a Giraba.

Cal seguir les fites per no perdre el camí bo.

Arribant a Giraba de Abajo.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

 Com ja s'ha apuntat el primer d'octubre del 2022 vam repetir la ruta. No sol penjar cap track repetit, però en este cas a l'haver-se netejat les sendes per al Trail de Montaña del Castillo faré una excepció.

Cal dir que el track no segueix el traçat de la primera ruta sinó que fa un parell de variacions. La primera és al seguir el Paso de las Umbrías, que en conte de pujar directe al mas del Corralico, segueix el camino de las Umbrías al mas de la Loma Benachera, què és el tram que s'ha netejat (tot i què al final la carrera no passa per ací). Des d'ací hi ha un carril que entra al mas del Corralico però el track segueix un vell camí que puja al vèrtex de la Loma de Benachera per on passa la carrera de Montaña de Ludiente. La segona variació és que al baixar segueix íntegrament el recorregut de la carrera, més llarg però normalment més net.

 Ací està el track del 2022:

Powered by Wikiloc

 

I ací unes altres rutes que es poden combinar amb esta (actualitzades):

de Ludiente a Benachera i la Giraba

del Castillo a Zucaina per las Umbrías

Del Castillo a Zucaina pel mas de Aguilar i tornant per Cedraman

Més informació:

• Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
• Blog Ludiente activo 
• (1909) Minuta del término municipal de Ludiente Ed. IGN
• (1909) Minuta del término municipal de Castillo de Villamalefa Ed. IGN
• Muncharaz Pou, Manuel (1984) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Lucena del Cid  Generalitat Valenciana
• Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Castillo de Villamalefa  Generalitat Valenciana
• Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1988) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Ludiente  Generalitat Valenciana

CIRCULAR AL CASTILLO PEL MAS QUEMAO, LA GRANELLA I EL MOLINO BAJO

El mes passat la diputació de Castelló va publicar la Guia dels camins de Penyagolosa. per més que ho he intentat encara no l'he poguda aconsegur per tant desconec el contingut que, suposadament, explica cadascun dels deu camins que han seguit les pelegrinacions i romeries que s'han fet o encara es fan a l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa. Al mateix temps s'ha obert un conter de wikiloc on s'han anat pujant els tracks dels camins, i aprofitant-los hem anat al Castillo per a fer una volta seguint alguns dels camins tradicionals que feien antigament els romers a Sant Joan.
Aixi la idea era seguir el camí del Castillo fins al Mas Quemao on es junt amb el de Ludiente, seguint este cap a Ludiente fins a la Granella i retornar al Castillo completant la circular per les terres altes del Castillo, encara que finalment no ha estat exactament així.

A les deu tocades i tocant hem eixit des de la plaça de l'església del Castillo. Comencem passant sota un porxe que ens deixa a la culata de l'església i als afores del poble. Per ací mou l'antic camí de Llucena que corre paral·lel a la carretera fins al Colladico. Este primer tram de camí, ample i planer, travessa l'ombria del barranco del Colladico on creix un bonic bosquet d'orons, roures i carrasques en un racó frescal que conserva encara la humitat del poc que ha plogut esta primavera tan seca.
El camí ens porta a la carretera just on hi ha la casa de las Picas. De l'altra banda de la carretera queda la fuente de las Picas, emblanquinada i d'on sempre sol caure un rajolí d'aigua. D'esta banda l'aigua s'aprofita per a regar uns hortets.
No cal xafar la carretera perquè per la mateixa vora hi ha un senderol xafat, no debades per ací va passar fa unes setmanes la Gegant Small, carrera de btt que anirem trobant en diferents punts del recorregut.
Només passar el mas el camí torna a anar paral·lel a la carretera però baixant al barranc. Arribats al barranc el travessem i pugem per l'altra banda travessent la carretera de Villahermosa. Ens trobem al Colladico on encara queden alguns masos habitats.

Plaça major de Caudiel.

Eixint pel camino de Llucena.

Camí vell de Llucena.

El Castillo des de las Picas.

Fuente las Picas.

El Colladico.

El nostre camí continua recte a buscar l'antiga traça de la carretera i, seguint-la, arribem a la traça nova de la carretera de Llucena.
Travessem la carretera i seguim ara el barranco del Colladico per dins. Ací passava el camí vell però està mig esborrat, per sort encara passen les raberes d'ovelles que mantenen un pas acceptable.
Remuntem pels vells bancals on ara creix el pinar fins que eixim per l'esquerra travessant la carretera novament. Pugem un tros per pista cap al mas del Negre però de seguida trenquem a la dreta pel camí del Mas Quemao que corre entre bancals i es troba prou ben conservat.
El vell camí de ferradura travessa els erms bancals i enfila una costereta on creixen les carrasques abans d'arribar al pla on s'alça el mas de la Lobera. Ací enllaça amb la pista encimentada que entra al mas i que seguim a l'estar traçada damunt del camí vell.
Ací els camps d'ametlers i avellaners s'alternen amb les carrasques i el pinar en un paisatge en mosaic que ens acompanya fins al mas de la Lobera.

Travessant el Colladico.

Barranco del Colladico.

Camino del mas Quemao.

El camí entre bancals.

Travessant la Lobera cap al mas. Penyagolosa al fons.

Mas de la Lobera.

Al mas de la Lobera hi ha un bon grapat de cases, com sol ser habitual en tots els grans masos que anem trobant a les terres altes del Castillo; grans masades amb cases, pallisses, eres, corrals, ... que a vegades arriben a formar un parell de carrers. En este cas els edificis conformen una espècie de plaça al voltant de l'era. Ací ens ix un gos i un parell de gats. També hi ha gent però no guaiten el cap.
Ací retrobem les marques de la btt que puja per la fuente de la Ribera i que seguim ara per un carril que baixa a buscar la capçalera del barranco del Chorrillo . Quan la pista abandona el barranc nosaltres seguim recte buscant l'antic camí que continuava cap al Mas Quemao. A partir d'ací el camí, més bé senda, es troba prou perdut però encara es pot passar sense massa problemes. El camí remunta pel barranc entre carrasquissos i pins fins que arribem a l'encreuament amb el paso de la Loma del mas Quemao. A la nostra dreta queda un tancat de carrasques i roures i a l'esquerra un altre només de carrasques, tots dos voltats de parets de pedra i, entre parets, puja el camí en una suau diagonal que ens porta a les primeres cases del mas Quemao.
Arribem al mas pel carrer de baix i, ves per on, trobem gent. Hi ha una família que estan arreglant la teulada d'una  de les cases per a que no patisca la mateixa sort de les veïnes que, ja sense sostre, s'estant convertint ràpidament en un muntó de pedres.
Parlem amb la dona que ha nascut a este mateix carrer, dos cases més enllà, i ens explica que el fet de ser tan accessible va facilitar el pillatge i la destrucció del mas quan es va abandonar; fins i tot portes i finestres van furtar i, en algunes cases, també les teules.
El mas Quemao era lloc de pas i parada de les raberes que anaven a extrem i els veïns del mas havien de fer lloc als seus corrals als animals vinguts de fora, i a les seues cases deixaven dormir els pastors. Preguntem per l'aigua perquè en una masada tan gran (fins a una trentena de persones hi van viure) no s'hi veu cap font prop i ens expliquen que anaven a uns pous més amunt pel barranc, dins del terme de Llucena, i també a la font de l'Espigolar de camí al mas del Campo però no per l'assegador. Pot ser esta falta d'aigua siga també la culpable ue el mas continue abandonat i assolat al contrari del que passa a la gran majoria de masos del terme on s'han arreglat cases per a segona residència.
Ens despedim deixant-los adelantar faena i continuem pel Pas Real d'Aragó. per ací vam passar la setmana passada venint des de Llucena i ara ho fem seguint el mateix camí.
Al mas Quemao (mas Cremat a Llucena) es junten els camins de Ludiente i el Castillo cap a Penyagolosa que segueixen pel Pas Real, desviant-se d'aquest per a evitar la volta que fa buscant la Lloma Saltadora per pujar directes al Plano de la Cruz pel barranco de Juaneta. Este cam´i encara el fan avui dia els veïns de Fanzara cada febrer quan pugen a Penyagolosa.
Nosaltres a partir d'ara seguirem el camí de Ludiente a Penyagolosa però de retorn cap al poble de Ludiente.

Seguint el traçat del btt Small.

Camino del mas Quemao.

Bosquets de carrasques arribant al mas.

El mas Quemao.

Les cases del mas mirant cara el sol.

El mas Quemao des del pas Real d'Aragó.

Seguim el Pas Real deixant a la dreta el mas de la Lobera i el seu pla, per on hem passat abans. Un poc més avant el pas se'n separa de la pista i trenca a l'esquerra a buscar el Collao del Revolcador. Nosaltres seguim recte però en conte de fer-ho per la nova pista seguim la traça de l'antiga, més fidel al camí vell que ací coincideix també amb un altre assegador.
Arribem a la carretera de Llucena i la travessem. El camí continua planer per l'altra banda deixant a la dreta un camp d'ametlers i un ample descansador al Plano Royo.
Quan la pista traçada damunt el camí trenca a l'esquerra per a baixar al mas de Roque Chiva nosaltres seguim recte pel vell camí que corre entre parets i que ha estat desbrossat de fa poc.
El camí ens porta a una clotada cultivada als peus del mas del Prado. A l'esquerra on acaba el fondal hi ha el mas de Roque Chiva. El camino de Roque Chiva corre de l'altra banda per dalt d'un tancat on s'an plantat roures trufers. Ací hi ha un home treballant una horteta que se'n torna quan nosaltres passem. Li preguntem per la neteja de senders i ens diu que s'han netejat alguns més, entre d'altres el de la Granella. Se'n va i se'ns ha oblidat preguntar-li pel nom de la bonica  font que hi ha ací mateix, just a la vora del camino de Roque Chiva.
Deixem enrere el Prado i el camí puja un poc travessant un rodal on creixen carrasques i roures sobre sòls arenosos. És un dels al·licients de la ruta, els continus canvis de paisatge fruit de l'alternança de sòls silicis i calcaris, de terres cultes i incultes, de boscos i matollars, de paisatges humanitzats i aquells on la natura està recuperant el que al seu dia li va ser arrabassat.
El camí traspon una llometa suau i a la dreta deixem l'entrador al mas de la Loma. Un poc més avant tornem a veure la marca de btt de la Gegant de Pedra. Per ella venen uns ciclistes, les úniques persones que ens trobem voltant en tota la ruta. Nosaltres seguim recte per un assegador que baixa deixant a l'esquerra el barranco Hondo, que fa honor al seu nom, abans d'arribar a la Cruceta. Ací ha un encreuament de camins, per l'esquerra baixa la pista al mas del Barranco mentre que nosaltres seguim recte per la vora d'un bancal d'oliberes camí de la Granella.

La Lobera.

Traces del camí vell.

Travessant la carretera de Llucena.

Pas entre parets al mas del Prado.

Camí recentment desbrossat.

Bancals i font de Roque Chiva.

Fuente de Roque Chiva.

El mas de Roque Chiva.

Rourera al mas de la Loma.

Encreuament de camins i assegadors.

La Cruceta.

L'assegador passa entre parets i també hi han passat la desbrossadora eliminant els romers i les argelagues que molestaven al pas, malea que creix a les llomes dels voltants.
Trasponem un colladet i comencem a baixar cap a la Granella que s'alça a la vora d'una ampla clotada envoltada de tossalets. Si el mas Quemao és un dels grans masos del terme del Castillo la Granella és, sense dubte, el més gran. Fins a una cinquantena de persones va arribar a tindre, tantes com hi ha ara a tot el terme vivint tot l'any. Ací hi havia forn, trull, taverna, ... només li faltava l'església per a ser poble. Ara com al mas Quemao no queda cap casa en condicions de viure-hi tot i que no totes estan a terra. Ací també no veixem cap font prop i l'aigua s'hauria d'anar a buscar prou lluny.
La idea original era tornar enrere i pel mas del Pozo tornar al Castillo, un camí preciós i que, en part, s'ha netejat. Però com és encara pronte i les nuvolades que creixen sembla que no descarregaran aigua de moment decidim allargar la ruta baixant cap a la Giraba.

Paso de la Granella.

La Granella des del Cabezo.

Corrals de la Granella.

Passant entre les cases.

No és la primera vegada que fem este camí i no és fàcil perquè en part està prou tapat però paga la pena i, llevat de trams puntuals, se passa prou bé.
Només eixir del mas una fita marca el punt on cal desviar-se a la dreta a buscar el vell camí que s'endinsa al pinar i comença a baixar resseguint el Paso del Cabezudo. Allí on el pinar ha estat tocat pel foc els pinatells creixen espessos i les argelagues fan més difícil el pas, per sort conforme baixem anem trobant un pinar més madur sota el qual no creix pràcticament res o poca cosa de manera que és més fàcil avançar.
El camí ens baixa a la carretera i seguim per ella uns metres canviant d'assegador. Ara ja no seguirem el paso del Cabezudo sinó el del Hoyo que, llevat del començament, travessa un pinar prou net de sotabosc. Per ell hi ha traçada una vella senda que fa voltes per a facilitar el descens fins que arribem a un encreuament de camins, tots ells poc evidents per gens xafats. Cal seguir recte avall travessant el camí que ve per l'esquerra des de Ludiente i continua per la dreta cap al Castillo, i és que per ací passava el vell camí de ferradura que unia els dos pobles.
El camí ens aboca novament a la carretera i novament ens desviem per ella a la dreta per buscar un punt on baixar (el desmonte de la carretera ha tallat el pas) i fem un curt tram fins que tornem a trobar la carretera. Des d'ací un senderol baixa a buscar la Giraba però nosaltres per a retallar seguim una pista que entra als bancals treballats del Cabezudo per on es pot baixar al riu retallant la ruta i, sobretot, fent-la més còmoda.
La pista planeja un poc cap a las Peñas de Castejón que s'alcen davant nostre i, abans d'arribar a elles o al barranc del mateix nom (per on parteixen els termes de Ludiente i el Castillo), comença a baixar fent voltes entre bancals d'oliveres treballats que s'esglaonen fins al fons del riu.
Conforme baixem veiem que algunes garroferes acompanyen a les oliveres en este carasol que deu de ser més càlid que les terres veïnes, i sota d'una garrofera ens aturem a descansar i dinar amb el riu als nostres peus i la Rinconada al davant.
Quan acabem de dinar continuem ruta completant els metres que ens queden fins al llit del riu que ara se'ns presenta tan ample com sec.

Paso del Cabezudo.

Portell a la carretera que marca el paso del Hoyo.

Encreuament amb el camí vell de Ludiente al Castillo.

Baixant a la carretera.

Pista cap a las Peñas de Castejón.

Peñas de Castejón.

El riu Villahermosa entre las Peñas de Castejón i la Rinconada.

Per l'altra banda corre una pista que ve de la Giraba. Nosaltres la seguim a la dreta remuntant el riu mentre deixem dalt nostre la huerta de la Acequia Nueva, les restes de la qual anirem trobant mentre remuntem el riu.
Deixem enrere la vall on s'alça  Giraba i el riu travessa un interessant estret entre les estribacions de las Peñas de Castejón, a la nostra dreta, i el Catalan, a l'esquerra. Per eixa banda els cingles flanquegen el llit del riu. De dalt de les penyes baixa un gran doll d'aigua que forma una cascada temporal que cau d'un desaigue de la Acequia Nueva.
Continuem avançant i per la vora trobem altres parets per on suma l'aigua per la base fins que, finalment entrem a una raconada on s'obre un poc l'estret i que pren el nom apropiat de la Rinconada. A l'esquerra i dalt nostre queden els bancals treballats de l'horteta del Plano Perbalsa. Un poc més avant comencem a trobar l'obra de la acequia del Plano Perbalsa que és tota una obra d'enginyeria popular feta amb mamposteria de pedra que s'arrapa a les parets de la vora del riu i el travessa pel curiós pont penjant de la Canal, on ha desaparegut la canal però on encara queden els cables. Ací la sèquia canvia de vessant i la portarem sempre a vistes fins al molino de la Luz, cap a on ens dirigim.
A partir d'ací el riu comença a portar aigua, en part per culpa d'un nou desaigue de la sèquia que ix per la vora del riu. L'aigua cau de la muntanya i corre per la pista abans de juntar-se amb la que passa pel riu, molt més clara i no tan fresca.
La pista passa d'un costat a l'altre del riu fins que acaba a l'altura del molino de la Luz, anomenat així perquè  va funcionar com a central elèctrica per a proveir de llum a la Giraba. De fet este molí el van comprar els regants de la Giraba per a obtindre el dret de l'aigua (que estava en conflicte amb el seu dret de reg) i el van habilitar per a portar la llum a la Giraba.

Estrets del Villahermosa entrant al terme del Castillo.

Plano Perbalsa.

Aqüeducte de la sèquia de Perbalsa.

Restes de la sèquia del Plano Perbalsa.

Molino de la Luz.

 Arribats a les restes de l'antic molí hem de travessar el riu i buscar el vell camí de matxo que puja cap al Castillo, ben evident a l'haver estat desbrossat de fa poca.
El camí puja enfilant a uns corrals que es troben a un morret i, des d'ací, continua entre parets fins que arriba a uns bancals on enllaç amb una pista. El vell camí continuava recte amunt cap al poble però no s'ha desbrossat i cal continuar per la pista que fa molta més volta (i suavitza així la pujada) pel Parralet fins que, a las Tres Calejas, reprenem el camí vell que a partir d'ací s'ha recuperat.
El camí puja entre el pinar però de seguida n'ix travessant els bancals ermats i embardissats de la part baixa de l'horteta de los Olmos. Conforme pugem els bancals abandonats deixen pas als treballats que es reguen aprofitant l'aigua de la fuente de los Olmos que baixa pel reguer que corre vora el camí.
Arribem així a la font. Ací els bancals estan tots ben cuidats i l'aigua no s'aprofita només per a regar doncs se'n desvia una part a uns grans llavadors porxats i ben conservats, abans d'abocar a la bassa de reg d'on ix l'aigua per a les hortes. Estranya la poca aigua que sembla que raja per a tanta superfície d'horta però cal tindre en conter la llarga seca que patim.

Camino de los Olmos al molino la Luz.

El vell camí entre parets que delimitaven els bancals.

La nova pista que fa molta més volta.

El camí per dalt las tres Calejas.

Travessant la part baixa de l'horta de los Olmos.

Huerta de los Olmos.

El llavador vora la fuente de los Olmos.

Des d'ací cal continuar per la pista encimentada superposada al vell camí fins que, un centenar de metres més amunt, gira a l'esquerra. A partir d'ací el camí continua ample i empedrat remuntant una forta "rocha" que s'agarra. Este camí deguere ser molt transitat per a baixar a les hortes i llavadors i es nota el temps i esforços que s'han esmerçat en mantindre'l en bon estat fent voltes i empedrant tot el sòl.
El camí ens porta a unes eres i a una granja de porcs. Cal travessar-les pujant a la carretera de Zucaina. Per dalt d'ella continua el camí que ens portarà a entrar al poble pels nous llavadors i el carrer del Lavadero.
Seguim per les cases que miren al carasol, però hui no en fa. Darrere nostre unes negres nuvolades que venen per la Loma Benachera ens han fet apretar el pas per arribar abans que elles al poble i acabar ràpid una volta més que interessant per les terres altes i baixes del Castillo, terra de contrastos i de paisatges per descobrir.

Camí empedrat a los Lavaderos de los Olmos.

El Castillo al collet entre el castell i el calvari.

Entrant al poble per la calle del Lavadero.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

De Fanzara a Penyagolosa
Circular al Castillo passant pel Remolcaor, el Mas Quemao, Cedraman i el Chorrador
el Remolcaor - el Castillo - la Giraba - la Granella
el Castillo - la Granella - mas de Peris
Ludiente - la Granella - la Giraba
De la Venta Marieta al mas Cremat per la Mançanera i tornant pel roure de la Corralissa

Més informació:

• Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
•  Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Castillo de Villamalefa  Generalitat Valenciana
• (1909) Minuta del término municipal de Castillo de Villamalefa Ed. IGN
•  Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea