DE LES USERES A LA TRAUANTA PEL CASTELLET I LA PONÇA

Tornem a les Useres i esta vegada ho fem per a acostar-nos a la part oest del terme, la que mira cap a Llucena on confronten els termes al capdamunt de la serra de la Creu. Per a fer la ruta ens basem en dos rutes publicades a la web de l'ajuntament de les Useres i abalisades tot i què no de manera completa: la pujada al Castellet i la ruta de la Penyarroja que ens permetran fer una circular més que interessant.

Comencem a caminar des de la plaça del Loreto de les Useres i ho fem pel carrer de l'Alcora que ens porta als afores del poble i enllaça amb l'antic camí de l'Alcora (i de Llucena) que ara es troba totalment formigonat i ens portarà per la part de dalt de la séquia que rega les hortes de les Useres.
Seguint el camí hom s'adona del perquè de la situació del poble de les Useres, a la part més alta d'un tossalet que domina les hortes que rega l'aigua de la font. Una posició defensiva però a la vegada propera al principal sistema de regadiu del terme municipal alimentat per l'aigua de diverses fonts i molt especialment de la font de Més Amunt d'on ix la séquia mare que va paral·lela al camí, alimentant la bassa del Molí d'on prenia l'aigua el molí de la Vila.
Deixem enrere el molí de la Vila (o del comte que també era seu) on hi ha el Peiró del Molí que indicava al viatger que venia pel camí real l'arribada al poble de les Useres.
El camí ens porta a la font de Més Amunt, la principal font del terme amb un bon grapat de canyos que aboquen l'aigua en una llarga pica que se l'enduu per la séquia. En anys plovedors ix també l'Ullal de la font Jordana, situat un centenar de metres més amunt, passada la carretera. És esta l'aigua que ha donat vida tradicionalment al poble.
Nosaltres no arribem a la font pel camí sinó que ens desviem abans per seguir la séquia mare fins a la font on hi ha banquets i tauletes a més de paelleros en una bonica àrea recreativa.
Ací trobem també l'inici de la ruta de la font de la Ponça que seguirem a la tornada però ara hem de seguir recte pel camí vell de Llucena que passa per les Trahuantes. Este camí es troba net i molt xafat doncs per ací passa el Trail de les Useres que puja al Castellet.
Travessem per baix la carretera de Costur i abandonem el barranc de la Font de Més Amunt pujant recte cap a l'esquerra. En el primer tram de pujada el camí vell sembla que s'ha perdut i toca anar recte però més amunt ja el retrobem i la pujada se suavitza com és normal en un camí destinat a passar persones i animals amb càrrega.
Malauradament el paisatge que trobem és un matollar espès d'argilaga i romer amb alguns coscolls i carrasques que han rebrotat després del greu incendi de fa ja una dotzena d'anys. Alguns pinets que ja comencen a despuntar per damunt de la malea posen un punt d'esperança i promesa d'un futur bosc ... però això encara queda molt lluny. Este serà el paisatge dominant al llarg de tota la ruta que discorre en la seua totalitat per la zona afectada per l'incendi.
El tram pel vell camí de ferradura ens porta a la pista del mas de la Serra que ací està traçada per damunt del vell camí. Esta pista puja des del barranc de la font de Més Amunt fins al mas de la Serra, on també pujarem nosaltres però pel camí.
Seguim la pista que deixa a l'esquerra el mas de Platera o el que en queda d'ell travessant un grapat de bancals plantats d'ametlers i ben cuidats. Un poc més amunt abans d'arribar al mas del Retor ens hem de desviar seguint el vell camí de ferradura que travessa el conjunt de bancals treballats de davant el mas del Retor que pren el nom de la Retoria. Des d'ací el camí enfila avall cap al barranc de la Ponça per una vessant coberta d'un espès matollar entreverat de rebrots de carrasques.
Arribats al fons trobem altra vegada bancals treballats i entre ells travessem el barranc i fem cap a una pista que entra des de la carretera de Costur passant per la font de la Ponça. Nosaltres ara descartem la pista a l'esquerra que baixa a la font on anirem més tard i la travessem continuant pel vell camí que puja de l'altra banda entre bancals d'oliveres. El camí puja deixant a la dreta una comella plantada d'oliveres que, en bancals esglaonats, van baixant per la vessant. De l'altra banda puja una pista que passa pel mas de la Parreta i dóna accés als olivars i en un d'ells trobem gent plegant olives. Els saludem mentre passem i continuem amunt trasponent un collet i deixant enrere els olivars. Davant nostre tenim ja la Trahuanta i ara per l'esquerra portem el barranc de la Trahuanta que baixa des d'allí. El vell camí enfila recte cap al mas pujant continua però pausadament.
Quan ens trobem ja a un centenar de metres del mas a la dreta ens apareix el pujador del Castellet. Cal abandonar ací el vell camí que per la Trahuanta i la Parra continua cap a Llucena i seguir a la dreta per una senda nova, feta quasi al recte, que ens pujarà al tossal del Castellet.

Plaça del Loreto.

Les Useres des del Peiró del Molí.

Bassa del Molí.

Séquia de la font de Més Amunt.

Font de Més Amunt.

Inici del camí de Llucena.

Les Useres des del camí de Llucena.

Enllaç amb la pista del mas de la Serra.

Arribant a la Retoria.

El Castellet i el mas de la Serra.

Baixant al barranc de la Ponça.

El camí de Llucena als bancals de la Parreta.

Plegant olives al mas de la Parreta.

Barranc de la Trahuanta i el mas de la Trahuanta al fons.

Comencem a pujar canviant el ritme perquè la pendent també canvia, i molt. El primer tram és el més costerut i quan deixem enrere els antics bancals coberts de malea i arribem a unes clapisses de roca la pendent se suavitza. Cal travessar un rascler que ocupa la vessant est del Castellet abans d'arribar al cim del Castellet d'en Pineda, ampla plataforma encastellada i voltada de parets de pedra seca que té tota la pinta de ser un antic assentament del bronze o ibèric encara que no ens aturem massa temps com per a buscar restes ceràmiques.
A la part més alta del Castellet hi ha un alt molló que marca la divisòria entre els termes de Llucena i les Useres. Ens estem una estona dalt  admirant les vistes que ens ofereix un dia especialment clar. Davant nostre tenim el tossal de Gossalvo amb el barranc de la Volatera als seus peus. Més enrere destaca, omnipresent, Penyagolosa. Girant la vista cap a l'altra banda veiem la Plana tancada per la Serra d'Espadà i la serra de Borriol. I més prop les Trahuantes de Llucena i Figueroles, la Penya Naram i, també l'Alcora i Figueroles.
Continuem camí baixant per la banda de Llucena cap al mas de la Serra que està als peus del tossal del Castellet. Arribats davant del pany de cases del mas de la Serra que està just a la ratlla entre Llucena i les Useres. Des d'ací seguim un carril que entra al mas des de la pista de la Serra (on hi ha un altre pany de masos, ja totalment dins del terme de Llucena). Baixem a travessar un barranquet per on passa un ample assagador i a l'arribar a la part més baixa abandonem el carril seguint barranc avall el traçat del pas.
Anem per l'esquerra del barranc. A la dreta queda la font de la Serra, tapada per les argelagues que creixen als llocs més humits. Nosaltres anem seguint el vell camí molt tapat per les argelagues encara que per l'esquerra es poden esquivar.
Fem un primer tram més tapat i finalment trobem la traça del vell camí que, abandonant el pas que continua avall cap a la Torreta del Campiello, va girant a l'esquerra sempre per baix dels cingles que queden dalt nostre.
El camí ací està un poc més clar però poc. No està gens xafat i si no fora perquè hem passat altres vegades no ens atreviríem a seguir-lo. Per sort el tram que ens queda fins a la Trahuanta no és molt llarg i de seguida veiem els masos davant nostre.
Arribem a la Trahuanta de Llucena, un gran casalici on van arribar a haver quasi una desena de cases. El camí que seguim va per la partició de termes entre Llucena i les Useres i totes les cases menys una estan dins del terme de Llucena, encara que  els millors bancals estan a les Useres.
Uns metres abans d'arribar trobem el camí de les Useres a Llucena que ve per la nostra esquerra i continua per la dreta, ara més ample per una pista que es va perdent del poc ús que segueix cap a la Tosquella i el mas del Pubill. Estem en un lloc conegut perquè des de fa anys que per ací pugem a Penyagolosa amb el Centre Excursionista de Vila-real.
Deixem enrere els masos assolats i ens aturem dalt de l'aljub que hi ha davant l'única casa més ben conservada que està dins de les Useres. Fa molts anys els vells masovers que se n'havien baixat a les Useres encara pujaven de tant en tant i mantenien net l'aljub, ara ja no sembla que s'acoste ningú.
Descansem un poc i fem un mos al davant del mas abans de continuar camí cap a la Trahuanta de Figueroles, perquè la Trahuanta o Traguanta és un topònim que s'estén entre els termes de Figueroles, Llucena i les Useres, i amb eixe nom trobarem masos i partides als tres termes.

Desviament al Castellet.

Senda obeta per a pujar la carrera.

Tram sobre el rascler.

Arribant al cim del Castellet coronat pel Molló.

Les Trahuantes en primer pla i al fons la Serra d'Espadà.

El Molló del Castellet.

El mas de la Serra.

Les Useres des del mas de la Serra.

Penyagolosa trau el cap per dalt la Serra.

Tram més tapat d'argelagues...

... que els valents passen en pantaló curt.

Camí de la Serra a la Trahuanta entre els antics bancals.

Arribant al mas de la Trahuanta.

Mas de la Trahuanta.

Deixem enrere la Traguanta i continuem per la pista que hi arriba. Quan la pista fa una volta després de passar un barranquís el vell camí se'n separa i traspon la llometa mentre que la pista pega la volta. Ara però el camí vell està impracticable i, a més, al punt on tornava a trobar la pista es va obrir una pedrera que l'ha fet desaparèixer completament. Una pedrera il·legal que va ser clausurada però que ha deixat una ferida més perdurable a la muntanya que la nul·la sanció econòmica que va tindre l'autor.
Deixant enrere la pedrera arribem a la bassa del Baquero on hi ha un encreuament de pistes. Per la nostra esquerra puja la pista que dóna accés motoritzat a les Traguantes des de la carretera de Costur. Per la dreta continua una pista que porta a la Trauanta de Figueroles i a la bassa del Comte. Per ací passa també la ruta etnogràfica de l'Alcalatén que ve des de Figueroles i està abalisat com a PR-CV-341. Des d'ací mateix hi ha una variant que puja a la Penya Roja que marca el límit entre Llucena, les Useres i Figueroles. El PR continua per la mateixa pista que seguim nosaltres, avall cap al barranc de les Olles seguint també la ruta de la Penya Roja que ve des de les Useres per la font de la Ponça i què ara seguirem de retorn al poble.
Baixem per pista deixant a la dreta el barranc de les Olles i a l'esquerra els cingles de la Penya Roja. Just dalt nostre queda l'abric de la Penya Roja o cova de la Traguanta, adequat com a corral per tancar ovelles. Al davant de la cova hi ha un gran rodal de bancals d'ametler ben treballats que baixen pel barranc formant una mena de circ.  A les vores encara podem vore alguns pinars i grups de carrasques ja que la capçalera del barranc de les Olles es va salvar del foc del gran incendi de l'Alcalatén que va arrasar la resta de terres que passem.
Entrem novament en la zona cremada on creixen pinets per tot arreu mostrant la regeneració natural (i descontrolada) de l'antic pinar que ocupava les faldes de la Penya Roja. Nosaltres seguim recte per la pista fins que arribem a una bifurcació. Ací cal seguir per l'esquerra per on ve la ruta de la Penya Roja (tot i què les indicacions estan només en sentit d'anada i nosaltres ara ho fem de retorn). Ací mateix se'n desvia per la dreta el PR-CV-341 que baixa a buscar el barranc de les Olles abans de tornar a Figueroles pel bassot del Comte.
Seguim per la pista que travessa la falda de la Penya Roja que destaca amb el seu cingle roig dalt nostre fins que acaba. Passem per dalt una ampla lloma i quan la pista amorra a uns bancals trobarem a la dreta unes fites que marquen la continuació de la ruta, ara per senda.
La senda que seguim baixa cap a l'esquerra per una lloma fins que enllaça amb l'antic camí de ferradura de la Penya Roja que puja des de la font de la Ponça als bancals que hi ha a la falda de la penya. De seguida notem la diferència entre la senda que passa al recte entre les penyes i el camí que baixa fent voltes i ben traçat (allà on no s'ha perdut) a buscar el fons del barranc.
El camí ens porta a una pista que passa pel costat del barranc, la mateixa que hem travessat d'anada a la Trahuanta mig quilòmetre barranc amunt. Ara la seguim a la dreta barranc avall i en poc més de cent metres arribem a la font de la Ponça que es troba a la dreta del barranc a qui dóna nom. Entrem a la font a fer un bon glop de l'aigua fresca que hi raja i ens assentem una estona a fer un mos i descansar a una tauleta ficada a l'ombra dels xops, bé a l'ombra que fan els xops a l'estiu perquè ara a l'hivern ens trobem sota un solet que s'agraeix.

Intent de fer una cantera de pedra.

Bassa del Vaquer.

Cova de la Trahuanta o abric de la Penya Roja.

Encruemant de rutes: a la dreta baixa la ruta etnogràfica de l'Alcalatén de Figueroles i recte continua la ruta de la Penya Roja de les Useres.

La Penya Roja.

Inici de la senda de baixada a la font de la Ponça.

Camí de la Penya Roja. Al fons entre la serra d'En Galzeran i la serra d'Esparraguera destaca el Montegordo d'Albocàsser.

La font de la Ponça.

Amb tauletes per a descansar.

Després d'un breu descans continuem camí cap a les Useres. I tan fàcil com és ens costa una bona estona trobar-lo perquè equivoquem el camí i pugem per una senda que mou davant de la font i ens porta a un maset on, per sort, hi ha gent i podem preguntar per on mou el camí bo. El camí a seguir mou per la pista asfaltada que entra a la font, però no fem massa tros que de seguida mou a l'esquerra el camí de la font de la Ponça que ens portarà de retorn a les Useres.
El camí va guanyant altura sobre el barranc deixant a baix la pista que ve des de la carretera de Costur. Continuem pel camí que ara circula uns metres per dalt la carretera i paral·lel a ella fins que finalment aboca a la carretera que cal seguir un tros abans de desviar-nos a la dreta a enllaçar amb el camí vell de les Useres a Costur per on hi ha traçades les marques d'elcamí. Nosaltres seguirem el camí a l'esquerra cap a les Useres, l'altre que va a Costur ja el vam fer fa uns mesos.
A l'esquerra i dalt la carretera queda el mas del Castanyol però nosaltres baixem pel camí vell cap a l'Hortal, partida que queda davant nostre. La baixada és un dels trams més bonics de la ruta doncs este barranc es va escapar també de l'incendi i conserva un pinar madur que ha crescut sobre els antics bancals de garroferes.
Baixem a l'ombra dels pins fins que arribem al barranc de la Font de Més Amunt, just davant la font on a estes hores trobem ja alguna gent agafant aigua.
A partir d'ara el camí ja és conegut, només hem de seguir el què hem fet a l'anada així que seguim la séquia mare per a retallar un tram del camí vell que passa per dalt la font i quan enllacem amb ell enfilem cap al poble passant pel peiró del Molí i entrant al poble pels llavadors. Però esta vegada no ens quedem a la plaça del Loreto sinó que travessem tot el poble fins a la Plaça on hi ha l'ajuntament i també un parell de bars per a descansar davant d'una cervesa fresca o un got de llet calenta que hi ha per a tots els gustos.

Continuació de la ruta pel camí de la Ponça.

Camí de la font de la Ponça.

Caminant per la vora de la carretera de Costur.

Mas del Castanyol.

Camí real de Costur.

Camí de Costur (i l'Alcora).

Les Useres des del camí de Costur.

Font de Més Amunt més concurrida que a primer hora.

Camí real, séquia mare i les Useres al fons.

Els llavadors.

Recuperant energia a la plaça.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

La Foia, la Parra i les Useres pels camins antics de l'Alcalatén
De la Barceloneta al Tossal de Goçalvo
Costur - mas de la Lloma
La Foia - les Trauantes - la Torreta
les Useres - Trauantes - la Serra - GR33

Més informació:

• Ajuntament de les Useres
• Beltran Zaragozà, Andreu i Rubio Miguel, José (2010) Estudi de la toponímia històrica i actual de les Useres (l'Alcalatén) Ed. Butlletí de la societat d'onomàstica. Accessible a la web.