diumenge, 21 de desembre de 2014

DE LA BARCELONETA AL TOSSAL DE GOÇALVO PER LES TRAUANTES

Després d'un parèntesi continuem fent rutes per a pujar als  vèrtex geodèsics que ens queden més prop de casa (i que encara no hem visitat). Esta vegada li ha tocat el torn a un gran desconegut: el tossal de Goçalvo, dins el terme de Llucena però més prop ja de les Useres o Figueroles. Així que hem començat la ruta des del terme de Figueroles aprofitant els camins i sendes que ja conexíem d'altres vegades.
Hem eixit des de la Barceloneta, just dalt de la font de Barceló i hem deixat el cotxe a la pista d'aterratge de parapent que hi ha preparada, mirant que no moleste per a qui vaja a aterrar. Ací conflueixen el camí de la Traguanta per on anirem i el de la Torreta per on tornarem.
La Penya Naram des de la Barceloneta.
El camí de la Traguanta continua recte cap a la Penya Naram, que queda just davant nostre i està inclós al traçat del PR-CV-341 o "ruta etnogràfica de l'alcalatén".
El topònim Naram, juntament amb la Traguanta (o Trauanta, tant si val) és un dels dos topònims més curiosos que trobem a l'Alcalatén i els lingüistes n'han escrit prou sobre el seu significat però encara no està gens clar.
La font de Barceló.
El camí baixa a travessar el barranc del Bosc que corre entre la penya Naram i la Torreta, i ací mateix es troba la font de Barceló, arreglada fa pocs anys. Ara la trobem quasi seca i només un fil d'aigua cau al bassi de pedra.
Boira al Pla del Vinyés des del camí de les Trahuantes.
El camí travessa el barranc i comença a pujar per l'altra banda. Una pista aprofita el traçat del camí per pujar a unes cases. Només és un tros i de seguida recuperem la traça del vell camí, molt malmesa pel pas del temps i de les motos com la majoria de camins del terme.
Figueroles des de les faldes de la Penya Naram.
Conforme guanyem altura les vistes sobre els plans que s'estenen entre Figueroles i la Foia milloren i podem observar la boira que queda enganxada a les parts més baixes on encara no ha tocat el sol mentre a nosaltres ens toca ja un solet ben bo que s'agraeix a estes hores del matí.
Arribant al bassot del Comte.
El camí passa sota la penya Naram i enfila al barranc de la Paridora on hi ha un cocó per recollir l'aigua i que ara es troba ple gràcies a les recents plogudes.
Des d'ací pugem cap a un bancal d'ametlers i per la vora arribem al bassot del Comte d'Aranda. Ací hi ha un panell del PR i abans de l'incendi hi havia un panell que explicava el seu ús, però es va cremar com tantes altres coses que es van destruir amb el gran incendi de l'Alcalatén de l'estiu del 2006. Ara passats uns anys el paisatge ja no és gris i negre però encara no té el verd que tenia abans de la crema.
Les Traguantes de Figueroles, la Torreta i Penyagolosa.
La mateixa foto de l'any 2005 abans de l'incendi.
Al bassot puja el camí de la Paridora i també enllacem amb una pista que entra al mas del Quadrat. Nosaltres la seguim cap a l'esquerra cap a les Trauantes de Figueroles. I és que les Trauantes o la Traguanta és el nom de la partida que s'escampa on conflueixen els termes de Figueroles, Llucena i les Useres. Ací hi ha un parell de grans masades, una al terme de Figueroles i l'altra al de Llucena però vora la ratlla de les Useres i per diferenciar-les cal posar-li cognoms.
Corral d'animals aprofitant la fusta cremada.
El camí passa entre una caseta arreglada i un corral d'animals fet amb les branques cremades dels pins. Ací hi ha coloms, galls, i d'altres animals que li donen un toc de vida a un paratge solitari i encara desolat a causa del foc.
Collet a la Bassa del Vaquero.
Arribem així a la bassa del Vaquero on el PR continua per la pista avall cap al barranc de les Olles.
Quan estem al coll arriba un cotxe (no en passen molts perquè la pista que entra té cadena) amb dos caçadors. Ens acostem per preguntar si fan batuda perquè no volem caure enmig d'una (enguany no n'hem trobat cap, sort) i ens expliquen que van a caçar cabres (amb permís) que pensen que estan baix al barranc del Bosc. Xerrant amb ells ens expliquen la manera de pujar al tossal de Goçalvo i com baixar per una travessa a la Tosquella, passant per un gorgontxo obert als cingles. Agraïnt-los-ho ens n'anem cadascú pel nostre camí.
Des de la bassa del Vaquero mou també una variant cap a la Penya Roja. Nosaltres hui no ens acostarem sinó que continuarem per la pista que puja cap a les Trauantes de Llucena.
Abans d'arribar passem pel que fou un intent de fer una cantera de pedra que ha donat com a resultat un gran tall a la muntanya i deixalles per tot arreu.
Des d'ací el camí vell pujava per retallar una volta que fa la pista, però la cantera es va menjar el seu inici així que més val continuar per la pista que ens deixa vore des de dalt el barranc del Bosc i davant nostre les Trauantes.
Les Trauantes de Llucena.
Les Trauantes el 2006. Abans de l'incendi. (vistes de l'altre costat)
Travessem les Trauantes passant per la vora de les cases, cada vegada més derruïdes i solitàries. Deixem a la dreta un vell aljub, ara d'aigua poc fiable doncs no es cuida ni neteja i, passades les cases deixem a l'esquerra la pista a la Tosquella traçada damunt del camí vell de Llucena a les Useres.
Ací trobem un cartell tombat que indica la continuació de la ruta de la Ponsa a la Penya Roja. Nosaltres la seguim uns metres i quan el camí de Llucena a les Useres gira a la dreta continuem recte el camí del mas de la Serra.
Camí del mas de la Serra.
El mateix camí 8 anys abans.
El camí passa sota el tossal del Castellet (o Castellet d'en Pineda) i va vorejant-lo buscant el barranc que baixa del mas de la Serra. És un camí vell però està molt deteriorat per solsides de bancals i tapat per la malea, de tota manera no és difícil de seguir i es passa bé, millor del que pot semblar en un principi.
A l'esquerra deixem un ramal, ara prou tapat, que baixa cap al mas de Donís i tot seguit el camí enfila el barranquet que baixa del mas i el segueix fins arribar al mas, ara per dins ara per la vora.
Camí de la Serra pujant al mas de la Serra.
El mas de la Serra s'alça quasi al capoll de la Serra. De fet hi ha dos masos amb el mateix nom; l'un en terme de Llucena que és el que tenim al davant, i l'altre en terme de les Useres que deixem a la dreta en un collet als peus del tossal del Castellet. Una pista els junta.
Mas de la Serra.
Nosaltres des del mas de la Serra girem a ponent a buscar la pista que des de les Useres puja a la Serra i la seguim cap al tossal de Goçalvo, que ja tenim més prop. La pista pega molta volta i pot ser fora millor buscar la manera de baixar més dret, però com ja tindrem prou aventura amb la pujada al tossal i la baixada pel gorgontxo continuem pista avall que és segur que va.
El tossal de Goçalvo i Penyagolosa.
Als peus del Tossal Redó i en una clapissa trobem una rabereta d'una dotzena llarga de cabres que fugen poc a poc cap al Tossal quan ens veuen. Els deixem fer i continuem per la pista que passa per on han estat fa un moment les cabres.
Cabres a la falda del Tossal Redó.
Quan enfilem ja el tossal de Goçalvo, i a pocs metres d'on hem vist la rabera de cabres ens apareix una altre ramat amb quasi dos dotzenes de cabres encapçalades per un mascle gran i vell, tan vell que al provar de pujar un bancal cau de tos.
Nosaltres ja tenim el cupo de cabres cobert, però els caçadors no les deuen haver trobades doncs ells les buscaven pels barrancs i les cabres han pujat buscant els carasols fugint del fred de l'hivern. I és llàstima perquè el mascle que hem vist de ben segur que seria un bon trofeu per a un caçador i per les traces segurament no arribarà a la primavera viu.
El Tossal de Goçalvo.
La pista ens porta als peus del tossal de Goçalvo i quan passem l'assegador de la Cova de la Cingla a la Tosquella pugem al recte guiant-nos per la paret de l'assegador que puja recte cap al cim. La pujada és fàcil però costeruda. Anem buscant el millor pas que és el que han fet les cabres per a pujar evitant així els llocs on les argelagues tapen el pas.
Assegador de pujada al tossal de Goçalvo.
L'assegador passa al costat del vèrtex i quan arribem dalt ens hem de desviar per accedir al vèrtex que queda fora del mateix. L'assegador continua per la part nord baixant cap al mas de Garcia però no els caçadors no ens han recomanat baixar doncs es troba molt més tapat de malea.
Cim del tossal.
Com sempre fem la foto de rigor al vèrtex i ens estem admirant les magnífiques vistes.
Vèrtex al cim.
Des de lluny el tossal no sembla gran cosa i de fet, no ho és, però les vistes que hi ha des del cim són realment espectaculars amb 360º de visual.

Després d'extasiar-nos amb les vistes comencem la baixada per la vessant sud, apuntant directament a una carrasca que creix a la vora d'uns cingles (que no es veuen) i que ens han assenyalat per trobar el punt de baixada.
Baixant del tossal.
Baixem al Pla del Volcador per on passa la pista que havíem deixat i continuem avall buscant la carrasca i evitant unes velles caixes d'abelles que no sabem si encara tindran eixams.
Per la dreta de la carrasca trobem el gorgontxo que s'obri enmig dels cingles. Gorgontxo és el nom que ens han dit i és el que d'altres dirien una "canaleta" o tall estret per on sense massa dificultat podem baixar.
Gorgontxo de baixada a la Tosquella.
La baixada ens deixa als peus dels cingles que separen el pla de dalt de les vessants de la Tosquella.  Just davall nostre passa la pista que ve des de les Trauantes i continua cap al Povill però un mar d'argelagues ens en separa. Al final decidim tirar recte seguint el que sembla un vell camí i per on les cabres han obert senderols però encara ens toca punxar-nos les cames un centenar de metres abans d'arribar a la pista.
Argilagar.
Uns ciclistes que passen ens miren i (supose) que pensen que hi ha gent amb molt poc de trellat per baixar per on ho hem fet ... i pot ser tinguen raó, però hem estalviat una hora de camí que és el que costa fer la volta per la Parra.
Arribats a la pista la seguim cap al mas de la Tosquella. Per la dreta corre el barranc del mateix nom on sentim la remor de l'aigua que naix sota els cingles i regava les hortes del mas. Ara ja no queden hortes i, d'ací poc ni mas doncs les parets van caent poc a poc.
Mas de Donís.
La pista ens porta cap a les Trauantes però no arribem. Abans trobem a la dreta el camí de la Torreta pel mas de Donís i per ell seguim passant per la vora del mas i baixant a travessar el barranc de la Volatera que ací baixa eixut.

Pujant a la Torreta.
Enfilem amunt per una senda més tapada d'argelagues que les altres que hem passat i arribem a la font de la Torreta. Un pouet blanc de calç que abocava l'aigua a unes piques. Fa uns anys encara estava mig cuidat però ara està totalment perdut, com el mas de la Torreta on ara ens acostem.
Font de la Torreta.
La senda que portem també ha patit el pas de les motos i són elles les que han fet una variant a modo de circumvalació al mas de la Torreta de manera que no cal passar pel mas sinó seguir recte per enllaçar amb el camí real de Xodos a l'Alcora que passa per ací.
Les Trahuantes des de la Torreta.
Nosaltres no anem per les travesses sinó que seguim el vell camí que puja a la Torreta i passegem entre els masos enderrocats i caiguts que s'alçaven al vessant del tossal. Només en resten un parell en bon estat, i només un sembla cuidat i ben mantingut quan passem pel davant amb la façana
Mas de la Torreta.
El camí fa un parell de voltes per salvar el màxim desnivell cap al barranc i després enfila cap a la Barceloneta baixant poc a poc per la vessant dreta del Bosc.
Camí real de la Torreta.
La baixada és còmoda, com correspon a un camí real per on hi havia un intens tràfec de persones i animals, i es troba empedrada en molts trams. Altres han desaparegut pel temps, l'aigua i les motos.
Arribant a la Barceloneta.
La darrera part del camí baixa recte com un fil apuntant a Figueroles. El camí de l'Alcora trenca un poc abans a l'esquerra travessant el pla del Vinyer per un ample camí formigonat. Nosaltres seguim recte fins arribar al mateix punt des d'on hem iniciat la ruta que ens ha deixat un bon regust malgrat els estralls del foc.


Ací està el track:



I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Costur - mas de la Lloma
la foia - les trauantes - la torreta
useres - les trauantes - la serra
figueroles - castellà - barceloneta - tossalet

Més informació:
  • Ajuntament de Figueroles
  • (1920) Minutas del MTN del término municipal de Lucena del Cid. IGN
  • Muncharaz Pou, Manuel (1984) Actas de clasificación de Lucena del Cid. Generalitat Valenciana.
  • Beltran Zaragozà, Andreu Arcaismes lèxics en la toponímia de Llucena (l'Alcalatén)  accessible a la web <http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/11_beltran.PDF>


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada