dissabte, 13 de desembre de 2014

LA CRESTA DE LES AGULLES VERSIÓ FÀCIL.

Un desembre més anem a fer la tradicional travessa d'hivern de les Agulles de Santa Àgueda que fa el Centre Excursionista de Vila-real. Els altres anys fem dos grups: els que només pugen a l'Agullot i fan la volta a la resta d'agulles i els que passen per tota la cresta. Enguany però hem anat tots junts per dalt encara que amb diferents nivells de dificultat, aprofitant el senderol que passa just per sota la cresta però evitant els passos complicats.
Comencem la ruta al camí de Miravet, davant del mas de Dàvalos on hi ha una bella explanada on deixar els vehicles.
Des d'ací mateix mou una senda que enfila recte a l'Agulla Grossa o Agullot i que de seguida ens fa entrar en calor.
Senda a l'Agullot.
És esta la ruta més curta per pujar al cim, encara que també ens fa suar de valent per a arribar dalt, i això que anem per l'ombria i no fa gens de calor.
Primers passos complicats.
Conforme pugem anem trobant alguns passos complicats, però res que no es puga superar amb l'ajuda de les mans i sense massa tècnica d'escalada. Tothom amb un mínim de físic, tècnica i sense vertígen pot fer la pujada a l'Agullot, i la resta de la ruta que no és més complicada.
Arribant al cim.
Superem els dos últims passos, un equipat amb una corda i l'altre que l'any passat tenia una cadena però enguany algú se l'ha enduta i arribem al cim on aprofitem per fer un mos tot i què és encara pronte.
La Plana des de l'Agullot.
Les vistes des de l'Agullot no són massa bones doncs el dia està un poc emboirat i nuvolos i la visibilitat no és gens bona, llàstima.
Les agulles des de l'Agullot.
Comencem ara la ruta de veritat i ho fem desgrimpant la part final de la pujada de l'Agullot. Només baixar per la dreta hi ha un badall per on va la via "difícil" de travessa de les Agulles. La "fàcil" continua baixant i passada la corda cal baixar una pedra i seguir un senderol que travessa els alborcers i brucs fins a un collet.
Baixant de l'Agullot.
Tres fem camí per dalt mentre la resta continuen per baix i ens retrobem al collet.
Badall a la cara nord de l'Agullot.
Travessem el badall i una gran clapissa i baixem al collet. Esta és una de les parts més tècniques i espectaculars del recorregut, però com totes perfectament evitables.
Collet per on passa la ruta fàcil.
Retrobem els companys al collet i continuem per la senda enfitada amb fites abundants. Nosaltres anem buscant de tant en tant la part més aèria de la cresta mentre que ells segueixen les fites i l'eviten per la dreta.
Les Agulles.
A la part més baixa trobem una corda per on baixa una senda cap al barranc de les Agulles. Per ací vam baixar l'any passat per acurtar la ruta des del Pla del Salandó, i és una bona escapatòria en cas de necessitat (i l'única).
L'Agullot o Agulla Grossa.
Un poc més avant ens separem definitivament i uns pocs continuem per dalt mentre la resta continua per baix.
L'únic pas compicat el trobem al pujar a una coveta natural, formada per l'erosió de la roca.
Cova formada per l'erosió.
Dins la cova hi ha un xicotet betlem i fins i tot es pot travessar i eixir-ne per l'altra banda.
Belén dins la cova.
Passat açò evitem una nova agulla per l'esquerra i arribem a la part més aèria de la cresta on es troba el "trampolí".
Passos en adherència.
Cal fer alguns passos tècnicament més complicats però sense cap perill.
Pujant a la cresta.
Després de fer la volta a l'agulla pugem a la cresta, aèriea però fàcil que ens porta al trampolí.
La resta del grup als peus de les darreres Agulles.
Els que anaven per baix han pujat als peus de les darreres agulles i els animem a pujar fins al trampolí. Ben fàcil des d'on estan però no es fan l'ànim. L'any que ve serà.
El trampolí.
Nosaltres però no deixem escapar la foto més icònica de les agulles i després baixem fins a trobar-nos la resta de gent i amb ells baixar en alguns punts amb el cul a terra.
Tobogan natural.
Arribem al peu del forat que serveix per a superar un llarg ressalt. També es pot escalar per dalt però és amb passos de IVº i és millor portar corda.
Ací hi ha dos opcions igual de fàcils (o difícils) passar per dins del forat o passar per fora aprofitant un diedre. Optem per passar per fora i fiquem una corda per assegurar.
Passant per fora del forat.
La resta del grup des del forat ha continuat les fites que baixen prou més avall i fan la volta al ressalt i continuen recte cap al coll de les Agulles.
Tram final de la travessa.
Nosaltres continuem unes fites que mouen dalt del forat i que ens porten esquivant les parts altes cap al coll de les Agulles. Ací trobem algunes sureres. És el lloc del desert on més sureres hi ha encara que no arriben a formar cap bosc.
Arribem finalment al coll i ens reagrupem. Per ací passa el PR-CV-397 que fa la volta a les Agulles i el seguim uns metres però l'abandonem quan baixa a la dreta per la carrerassa del Reboll.
Carrerassa de les Torres.
Nosaltres no la seguim sinó que continuem recte, descartant la senda que per la dreta baixa per Santa Àgueda (o continua recte a Juvellús) i trenquem a l'esquerra per una senda que faldeja la continuació de les Agulles ja en terme Cabanes. Continuem per la mateixa via pecuària que puja pel barranc de les Agulles però que ara pren el nom de Carrerassa de les Torres (continuació del Reboll).
Portell de les Agulles.
Quan el rodeno deixa pas a la calcària trobem a l'esquerra un pas entre muntanyes. Es tracta del Portell de les Agulles i per ell baixa
Les Agulles des de la Font Tallada.
Baixem per la senda que travessa l'ampla clotada que queda als peus de les Agulles en la capçalera del barranc de Miravet, coberta d'una espessa i jove pinada. Ja vam passar per ací este estiu i ens va agradar el racó. Ara però el trobem molt més humit i fresc doncs al sol li costa salvar les Agulles ... i pot ser més xafat i enfitat.
Mas de Queralt.
El camí principal baixa cap al mas de Tacons, però a l'esquerra trobem un sender enfitat i el seguim. La senda baixa al barranc de Miravet, el travessa i puja pels bancals treballats sota el mas de Queralt.

El Portell i el coll de les Agulles des del camí de Miravet.
Continuem ara per un camí més ample que baixa als bancals fins que trobem una bassa gran i per la vora puja un vell caminal a enllaçar amb el camí de Miravet. Just davant nostre es troba l'entrador a la font de Roc, però ja hem allargat massa la ruta i toca tornar així que seguim el camí de Miravet amunt passant per la font Tallada fins que retornem al punt d'eixida.



Ací està el track de la variant "fàcil":


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

L'agullot des del Pla del Salandó
Agulla del Salandó i Agulles de Santa Àgueda
Rapelant a les Agulles de Santa Àgueda
Benicàssim de la mar a la muntanya: de Voramar a la font Tallà per Santa Àgueda i Cantallops
La Pobla a Benicàssim pel Bartolo

Més informació:
  • Cartoweb
  • Sos Baynat, Vicent El valle de Miravet y les Agulles de Santa Àgueda BSCC 1959 accessible a la web.
  • Web del parc natural del Desert de les Palmes
  • desertdelespalmes
  • Marco Moreno, F. i Mateo Font, I. (2002) Rutas circulares - paraje natural Desert de les Palmes Ed. Diputació de Castelló
  • Ajuntament de Benicàssim
  • (1909) Minuta del MTN de Benicasim IGN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada