Hui tocava fer ruta amb els xiquets, que ja és hora i van demanant eixir a la muntanya, i després de les pluges del cap de setmana passat res millor que acostar-nos als dos barrancs més bonics d'Espadà, vells coneguts nostres, fent una ruta curta i senzilla.
Malauradament tot i les pluges els barrancs no baixen en massa aigua. A meitat setmana encara en duien prou però ara porten un cabal normal o inclús més baix, però no per això desmereix la ruta.
Hem començat com sol ser tradicional des de la fuente de la Calzada, per on passa el barranc de la Calzada que sí porta un bon cabal d'aigua vestit del color tardoral de les fulles caigudes dels xops.
 |
| Barranco de la Calzada. |
Pujant a los corrales de la Calzada entrem en calor després del fred de la fuente, on no entra el sol, encara que no apreta massa el fred i només trobem un poc de rosada en algun rodal, no com sovint passa a l'hivern que es troba tota l'ombria blanca de rosada.
 |
| Pujant a los Corrales de la Calzada. |
Al davant dels corrals ens estem una estona calfant-nos al sol i mirant els dos barrancs que tenim per davant. Pensem pujar pel barranco Malo i baixar pel del Agua Negra. No és la primera vegada que fem la ruta, ni serà l'última, però per als xiquets sí que ho és i es llancen amb deler senda avall a explorar el barranc desconegut.
Ens alcancen un parell de parelles de jòvens que també van a fer el barranc però no coneixen el camí i se'ns afegeixen, almenys fins el forcall de barrancs.
 |
| El barranco del Agua Negra. |
El barranco del Agua Negra com sol ser habitual porta ací un bon cabal d'aigua fosca i cal travessar-lo un parell de vegades cuidant que els menuts posen els peus dins doncs es dediquen a jugar a la vora.
 |
| Barranco del Agua Negra i Malo. |
Travessem el barranc i eixim per fora arribant al forcall de camins (i de barrancs) on se separen el del barranco Malo i el del Agua Negra. Ens despedim de les dos parelles de jòvens que continuen pel d'Agua Negra. Nosaltres per ahí si tot va bé baixarem, i continuem pel camí del barranco Malo, més dret i pendent.
 |
| Barranco Malo. |
El barranc baixa sec. Pot ser és una sort doncs quan baixa amb aigua hi ha trams que costen de passar sense banyar-se i igual els xiquets hagueren acabat tots xopats.
 |
| Remuntant el barranc. |
Com que caminem a un ritme molt més baix del que solem fer-ho podem aprofitar per anar observant les raconades i detalls del paisatge. Així ens sorprén la quantitat de bancals que hi ha a la vessant del Pico Royo, a la solana del barranc, construïts en llocs inversemblants i alguns d'ells amb terra només per a un arbre. Molta fam s'havia de tindre per a fer eixos bancals.
 |
| Camí del barranco Malo. |
Ara la major part de la vessant està coberta de noguerola que està perdent la fulla i li dona un toc de color al paisatge.
De l'altra banda el que trobem són carrasques menudes que formen part del Carrascal del Barranco Malo, que creix a l'ombria.
 |
| El barranc. |
Anem un tros per dins del barranc, envoltats de vegetació caducifòlia abans d'eixir per la solana. I quan arribem al sol ens aturem a esmorzar que ja teníem ganes però no era qüestió d'aturar-nos a l'ombra doncs el dia és més bé frescot sinó fred.
 |
| Senda per la Solana. |
Després de fer un bon tram al sol sota les carrasques ens endinsem al pinar entreverat de sureres que creix al Rincón de Osuna, partida que ocupa la part alta del barranc.
 |
| Tram final de senda. |
Tots els voltants es troben nets doncs fa dos anys es va fer una intensa aclarida al sotabosc, i fins i tot als pins més jòvens, com vam tindre ocasió de comprovar. Ara el bruc torna a crèixer amb força però el bosc encara es troba esclarissat, sobretot si ho comparem amb el tram anterior on no s'ha fet cap treball.
 |
| Pista que substitueix el camí. |
Ací la senda aboca definitivament a una pista que hem de seguir. Per la dreta puja una senda directament al corral de Juan Vicente però nosaltres anem en direcció contrària i seguim la pista fins que enllaça amb la pista d'Almedíjar que des de la fuente de la Parra i per Juan Vicente baixa a Almedíjar.
 |
| Caseta de Gonzalo de la Churra. |
Passem per la vora d'una caseta que deu ser la de Gonzalo de la Churra. Encara està en un estat acceptable tot i que la teulada es plou i un parell de revoltons estan malmesos. Llàstima del patrimoni etnològic que va desapareixent.
Estes casetes que s'escampen d'ací i d'allà per la serra; sovint d'una sola planta i de vegades de dos aprofitant el desnivell dels bancals responen a una senzilla tipologia. En este cas amb dos plantes: la inferior estable per al matxo i la superior una única peça que serveix de cuina i dormitori per a les persones. Eren usades temporalment per a sojornar en temps de collita o de treballs agrícoles.
 |
| Pic d'Espadà des del Collado de la Mina. |
Continuem pista amunt i a la vora trobem una bassa gelada. Els xiquets aprofiten per a trencar el gel i jugar amb ell.
Arribem així a un collet que segons el Catastro és el Collado de la Mina. Des d'ací mou un sender cap al collado de los Erizos i enllaça amb el Cullera. Nosaltres però hui no el farem encara que és una bona forma de completar la ruta.
Continuem per la pista que baixa per la Ombria de Jarque cap a la fuente de la Parra, però no hi arribem sinó que ens desviem a l'esquerra per un entrador que va a la caseta de los Poldos.
 |
| Bancals d'ametlers i caseta de los Poldos. |
La caseta de los Poldos està al capdavall d'una finca d'ametlers en forta pendent. Fins fa pocs anys encara es treballaven i es collia l'ametla però ara semblen ja abandonats. D'ací uns anys el bosc s'engolirà els bancals com ha fet amb tants d'altres que s'estenien per les vessants dels voltants.
Abans d'arribar als bancals i la caseta trenquem a la dreta per unes escales que baixen a trobar el camino del Agua Negra, que només ens cal seguir avall.
 |
| Camino del Agua Negra. |
Seguim ara el camí fressat del barranco del Agua Negra i ens anem trobant gent. Tota la que no hem vist al barranco Malo que sembla ser el germà pobre del de l'Agua Negra.
 |
| Barranco del Agua Negra. |
Pel barranc només corre un fil d'aigua, com sol ser habitual fins i tot a l'estiu, i en molts llocs ni això. De tota manera els xiquets s'ho passen d'allò més bé llençant pedres als tolls i corrent cara avall.
 |
| Tram final del camí. |
Com que van tan de pressa no disfrutem tant de la baixada com de la pujada pel barranco Malo doncs ens toca apretar el pas per a no perdre als menuts. La pròxima vegada que anem amb ells ens tocarà allargar la ruta per a què es cansen més.
 |
| Barranco del Agua Negra i al fons la Ràpita. |
Arribem novament al lloc on es divideixen els camins i els barrancs i a partir d'ací ja es tot camí conegut fins a la fuente la Calzada. Però encara aprofitem per trobar un geocache per la font. Dinar i de camí a casa visitar la Nevera d'Algimia i el parc d'Alcudia.
Ací està el track:
I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
De la fuente de la Calzada a la Peña Cullera
Tres barrancs d'Espadà: barranco Malo, la Rodana i el Agua Negra
Fuente de la Calzada al Pic d'Espadà
Barranco de Agua Negra per a xiquets
Més informació:
Estupenda ruta Xavier muy bonita los niños la habrán disfrutado.
ResponEliminaTendríais que haber añadido el pico espadan para que se quedaran bien agusto esas fieras jajaja
Saludos y feliz y montañoso año nuevo
Hola Jose:
EliminaEl pic d'Espadà haurà d'esperar a un altre dia. Amb els dos barrancs ja va haver prou per a alguns xiquets (d'altres ni es van enterar de la ruta). Però segur que caurà un dia o un altre.