DES D'ARAIA AL CABEÇO BLANC PEL BARRANC DEL LLOSAR

Hui tocava pujar al Cabeço Blanc, on hi ha un vèrtex geodèsic i unes magnífiques vistes de la Plana ... i molt més. Fins a dalt s'arriba fàcilment amb cotxe doncs està a pocs metres de la carretera d'Argelita a Llucena i una pista entra a la caseta de vigilància forestal bastida a la vora del vèrtex. Però calia buscar-li una ruta més atractiva per a pujar i, buscant tracks per a fer una ruta pel Salt del Cavall en vaig trobar un parell de gsda i de Onedim que juntant-los podien donar molt de joc, així que a partir d'eixos tracks he muntat la ruta de hui. La idea era mirar de fer la baixada pel Cabeço Roig si això era possible, però se'ns ha fet tard i ni ho hem intentat. Queda pendent per a una altra ocasió.
Amb la ruta muntada només calia esperar el dia per a fer-la ... i ha passat quasi un any fins que per fi l'hem anat a fer. Finalment només hem anat Àlvar i jo perquè li la tenia guardada doncs sé que és una ruta de les que li agraden: amb dificultat tècnica i d'orientació i un punt d'aventura.

Hem eixit d'Araia a punta de dia seguint el camí del mas de Marco per on també passa el PR-CV-120 o camí dels pelegrins de l'Alcora.

Araia.

El camí mou per dalt de les antigues escoles d'Araia ara reconvertides en Bar a falta de xiquets. Travessa un vell terrer i continua per un terreny argilós que l'ha desfet molt en esta primera part que fa costera.
El camí continua per la vora d'un barranc mantenint l'altura i passant per baix d'uns camps treballats abans d'arribar a dalt de tot d'una lloma per on passa el camí de la Palmosa. Ací el PR continua recte baixant a travessar el barranc del Salt del Cavall per anar al mas de Marco mentre que nosaltres girem a l'esquerra per l'ample camí que ressegueix un assagador.
El camí passa per la vora d'uns bancals treballats on hi ha també una quadra per a cavalls fins que arriba a un punt on la pista gira a la dreta mentre per l'esquerra baixa una senda al mas del Rogle. Aci seguim recte per un camí que es fa senda muntant un tossalet.

Assegador de la Palmosa.

El camí s'obre pas entre el pinar jove que creix per tot arreu. Quan arribem dalt ja veiem de l'altra banda el camí que ens espera: la Fos del mas de Gual que s'obre pas entre les Calçades i el Pinar de Lliberato.
Però encara no hem arribat així que continuem recte i el camí ens aboca a la pista del Salt del Cavall, traçada damunt l'antic camí de Llucena a Araia.
Arribem a un coll sota els Cauets, ja dins del terme de Llucena i on hi ha un encreuament de camins: per la dreta continua el camí a Llucena mentre per l'esquerra baixa una pista cap al mas de Gual travessant el barranc del Llosar. Nosaltres no seguirem ni l'un ni l'altre sinó que continuem recte per un camí de ferradura que puja cap al mas del Llosar per una antiga mina de ferro i dit per això camí de la Mina.

Camí de la Mina.

Quan portem ja un tros de camí i abans d'arribar a les faldes dels primers grans tossals ens desviem seguint unes fites que ens condueixen cap a la Fos del mas de Gual que s'obri entre nosaltres i el mas. Ací el barranc forma una gorja al travessar les muntanyes, igual que fa el barranc del Salt però molt menys espectacular. Un antic sender passa per la fos resseguint les parets del barranc a banda i banda i travessant-lo en la seua part més estreta salvant un pas que deguere tindre al seu temps algun pont de fusta. De l'altra banda trobem unes cabres que el segeuixen un tram i continuen costera amunt. D'esta l'aprofita el sender d'accés a la zona d'escalada d'Araia situada a les parets del migdia del barranc.

Zona d'escalada de les Calçades.

Passem sota les parets d'escalada, travessades per xapes i on hi ha alguna corda que s'han deixat els escaladors per no haver de tornar a passar-la i ens separem del senderol que baixa a travessar el barranc mentre nosaltres continuem sota les parets remuntant el barranc.

Passamà a les vies d'escalada.

A partir d'ací ens cal tirar mà del track d'una ruta feta per Pascual i on van participar Emilio i Casiaventurilla. Hui la seguirem un bon tros fins al mas de Gual.

Barranc del Llosar.

El track ens porta per la vora del barranc remuntant les parts més difícils fins que trobem un lloc on poder baixar i seguir remuntant-lo per dins.
Les cabres que havíem vist abans també van remuntant-lo però per fora i per dalt nostre.

Cabres.

Este tram de barranc és prou encaixat però no trobem cap ressalt insuperable i només cal posar les mans de tant en tant fins que arribem a un punt on hi ha un xicotet salt fàcilment evitable per la dreta. Dalt hi ha una reunió muntada per un grup de taleros aficionats a la muntanya fa uns anys per poder fer el descens del barranc.

Savines al barranc sec.

Superat el salt el barranc es fa menys estret i més obert encara que continua sent de pedra de manera que no hi ha quasi vegetació que dificulte el caminar fins que després de deixar un braç que ve del nord gira a ponent i passa a ser un barranc normal, tapat en part per la malea i sense massa desnivell.

Tram superior del barranc.

Seguim el barranc per la vora on hi ha traces de sender que ens porten a una pista que baixa des de la carretera d'Argelita. Uns centenars de metres barranc amunt queda el mas del Llosar que li dona nom on no és difícil arribar pels bancals treballats que encara hi ha.

Però nosaltres seguim la pista a l'esquerra passant sota un pinaret de pi rodeno que creix als vessants silicis que han substituït a la calcària en este tram, i travessant-lo arribem dalt d'una lloma calcària on el pinar quasi desapareix i la pedra torna a aflorar a la superfície no deixant crèixer més que al romer, coscoll i algunes argelagues.

Lloma dalt de les Calçades.

Seguint el track de la ruta de Pascual busquem una senda poc clara, amb una fita a l'entrada, que avança per dalt la lloma cap a llevant. Les vistes des d'este punt són impressionants i podem vore totes les muntanyes que s'estenen des de Penyagolosa a la mar.

Amb eixes vistes però sense perdre de vista el senderol que seguim continuem portant la mar davant fins que arribem a un punt on hi ha restes d'una antiga construcció. Ací trobem clarament les traces del camí de les Calçades.

Les Calçades.

El camí baixa ample i clar i amb molt poca pendent fent llaçades i llaçades cap al mas de Gual que queda baix nostre. Segurament d'este traçat deu derivar el nom de les Calçades, i deguere ser un camí important quan es va invertir tant d'esforç en la seua traça i acabat.

Revoltes del camí a les Calçades.

Tot i que no s'ha netejat es passa prou bé i podem seguir tot el vell camí llevat d'un punt on està totalment colgat per les argelagues i s'ha obert una traça alternativa.
Quan deixem enrere la lloma calcària i passem a un terreny més margós el camí es troba més malmés per l'erosió però és suficientment clar com per a seguir-lo sense problemes fins a l'era del mas de Gual.
Passem per davant del mas de Gual i continuem per la pista que hi puja fins que assolim un collet al Pla del Sabino. Per ací passa una pista que ve dels Cauets i nosaltres la seguim per la dreta cap al barranc d'Araia.

El Cabeço Blanc des del Pla de Sabino.

Com que se'ns fa tard fem la baixada a bon pas o corrents perquè encara hem de pujar al Cabeço, que per això hem vingut.

Baixant al barranc d'Araia.

La pista travessa el barranc i enllaça amb l'ampla pista que des d'Araia puja al mas del Moro. Esta la seguim a la dreta i amunt per la vora del barranc.
Passem sota el mas d'Aguilera que conserva els bancals treballats i travessem el barranc novament, ací anomenat barranc de la Solaneta per la partida de la vora.
Continuem un tros més per la pista fins que gira en una revolta tancada a la dreta. Ací seguim recte guiant-nos amb el track de gsda però evitant unes caixes d'abelles que hi ha just a la vora.
El track ens porta per la solana buscant les traces d'un vell camí que travessa novament el barranc i el remunta per l'altra banda fent algunes voltes i enfilant finalment cap a la Fos del mas del Moro, oberta pel barranc de la Solaneta.

Crestera de pujada al Cabeço.

Nosaltres ací ja no ens guiem pel track ni pel vell sender sinó que continuem recte per unes penyes i, més amunt anem buscant el millor pas seguint els camins oberts per les cabres.

Tram final de la pujada.

La vegetació, que consisteix bàsicament en ginebres i alguns romers acompanyats d'herbes, no ens dificulta gens el pas. No passa el mateix amb la pendent que puja de valent.
Per sort conforme anem pujant es va suavitzant la costera per donar pas a l'ampla lloma del Cabeço on destaca la taca més verda de la caseta dels forestals que ens serveix de guia.

Cim del Cabeço Blanc.

Arribem al cim i fem un mos que ja és hora, però no ens estem gens dalt i no podem disfrutar de les magnífiques vistes que ofereix.

Se'ns fa tard i encara ens queden quasi 7 km que hauriem de fer en menys d'una hora per anar bé, així que de seguida tirem cap avall.
Baixem al recte buscant l'assegador real d'Aragó i la pista que el segueix i ací trobem una rabera de cabres que s'estan prenent el sol al carasol del Cabeço i ens miren tranquilament.

Baixant al camí real.

La baixada resulta també molt més fàcil del que havíem pensat doncs les cabres han obert sendes per totes bandes i només ens cal anar seguint les que ens porten al Camí Real d'Aragó que segueix la ratlla de Llucena i Fanzara.
Arribem al camí real d'Aragó o assegador real d'Aragó per on passaven les raberes d'ovelles des de les terres altes d'Aragó a extremar a la Plana. Ara ja només passen alguns cotxes, pocs, algun ciclista i uns pocs senderistes com els que pugen des de Fanzara a Penyagolosa seguint-lo.

La Plana des del Camí Real d'Aragó.

El camí deixa a l'esquerra el Cabeço Roig i a la dreta el Cabezo Royo. Per al nom no es van calfar molt el cap doncs la pedra calcària ací pren un to més rogenc mentre que al Cabeço Blanc és més blanquinosa.
L'assegador baixa dret però nosaltres fem algunes de les revoltes que fa la pista que ens fan fer més camí però ens estalvien les punxades. Passem per davant del mas de Parra que no s'ha de confondre amb el mas de la Parra, també dins el terme de Llucena però prou més lluny.
Només passar el mas es troba la fita que parteix els termes de Llucena, l'Alcora i Fanzara i el Camí Real ara fa de límit entre l'Alcora i Fanzara.

Coll a la Balsa.

Baixem per un pinaret fins que eixim a uns bancals on es troba el corral de Brisca, dalt la partida de la Balsa de Fanzara. Ací abandonem el Camí Real i la pista i girem a l'esquerra per una vella pista que els regalls de l'aigua han convertit en senda i per on baixem cap al mas d'Antolino.

Camí al mas d'Antolino.

Baixant pel camí que un poc més avall es fa pista transitable per a cotxes arribem al mas d'Antolino, totalment assolat.
Per entre les cases del mas continua el vell camí que baixa entre els vells bancals d'oliveres a buscar un barranquet que travessa i continua per l'altra banda.

Camí del mas d'Antolino.

El camí aboca al pou de la Serra (que busquem i no trobem) i passa per dalt la Foieta la Serra. A partir d'ací ja entrem en una zona més humanitzada i comencen a haver bancals treballats que, quan enfilem les faldes de la Serra cap a Araia, deixen pas a una espècie d'urbanització amb xalets nous que envolten el vell mas dels Coixos.

Masos d'Araia.

Estem ja als masos d'Araia. Un conjunt de panyets de masos que s'escampen per tota la contornada del poblet. Tots els que anem trobant es troben en bon estat i encara en ús encara que no en tots s'hi visca tot l'any.
El camí ens baixa a la carretera que puja fins al mas de Batxero i per ella arribem al mas de Torner.
No seguim però la carretera sinó el vell camí que travessa recte entre les cases i ens baixa a la font del mas, amb llavador.

Araia.

Travessem la carretera i arribem a Araia travessant el poble per la plaça on s'alça l'ermita que fa d'església fins la font i llavador des d'on pugem a les escoles per acabar la ruta.



Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del camí:

XVII Pujada de Fanzara a Penyagolosa
Al Salt del Cavall per la Cova de l'Ocre i la Lloma de les Clapisses
Del mas del Rogle al Salt del Cavall pel molí del Ros i les Calçaes
Sant Pasqual - Llucena - Sant Joan

Més informació:

• Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau (2008) L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora. accessible a la web <http://www.lalcora.es/files005/images/mapaanvers.pdf>
• Muñoz Badía, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa. Ed. Antinea
• Cartoweb
• Ajuntament de l'Alcora
• (1920) Minutas del MTN del término municipal de Lucena del Cid. IGN
• Muncharaz Pou, Manuel (1984) Actas de clasificación de Lucena del Cid. Generalitat Valenciana.
• Escrig Fortanete, Joaquin (coord.) ( 2011) La Llucena masovera