Des de Freiburg hem estat visitant diversos racons de la Selva Negra: el Schlossberg del mateix Freiburg, la cascada de Todnau, considerada la més alta d'Alemanya, les cascades de Triberg, les més famoses i espectaculars de la Selva Negra, però encara no havíem fet cap ruta senderista per conèixer en profunditat el bosc més famós d'Alemanya.
A l'oficina de Freiburg ens van donar un llibret amb diferents rutes a peu i, d'entre elles, en vam
triar una que per desnivell i distància s'adequava al que pensàvem fer amb els xiquets. La ruta en qüestió recorre la
Rötenbachschlucht, des de Rötenbach fins al riu Wuttach i continua per la gorja del Wuttach fins a Räuberschlössle on eixim de la gorja cap a Göschweiler des d'on travessem els camps de cultiu i el Groswald abans de tornar a Rötenbach.
Comencem la ruta des del pàrquing de l'estació del tren des d'on en quatre passes ens plantem al centre de Rötenbach on, a l'oficina de turisme que hi ha als baixos de l'ajuntament demanem informació de la ruta però poca cosa ens diuen, només ens indiquen el lloc per on mou i les paletes que indiquen les rutes. I és que a tota la Selva Negra les rutes no estan marcades amb pintura sinó que anem trobant uns rombes grocs de continuïtat i als encreuaments, senyals que indiquen les distàncies als diferents llocs on anar.
 |
| Estació de Rötenbach. |
 |
| Rathaus. |
Eixim del poble per un camí asfaltat paral·lel al riu i de seguida deixem enrere les darreres cases de Rötenbach per endinsar-nos al bosc, ací alternat amb alguns prats i camps verds. De seguida ens envolten els alts avets que ens acompanyaran al llarg de bona part de la ruta.
Arribem a una pedrera de rodeno i ací trobem un cartell que ens indica que estem dins del paratge natural de les gorges del Wutach. Travessem el riu i avancem aigües avall per una estreta senda sempre prop de l'aigua.
La vegetació és exhuberant i verda i de les vessants regalima aigua en molts trams que no arriba a entollar-se.
Travessem una pista que travessa el riu pel Rossgrabenbrücke i continuem avançant riu avall mentre la gorja va estretant-se i fent-se més profunda. Passem pel costat d'una cabana de fusta, refugi precari en cas de mal temps, i travessem el riu unes quantes vegades per passeres de ferro prou altes per no arrossegar-les les riuades fins que, un poc més avant, el riu comença a saltar de pedra en pedra i ens deixa un bonic salt d'aigua. Estem en el tram més interessant de la gorja i ja molt a prop de la Rötenbachmündung on el riu Rötenbach engrava amb el Wutach.
Arribem al forcall dels rius on conflueixen també els camins que ressegueixen la vora dels rius i aprofitem per aturar-nos a dinar, que ja és hora.
El lloc és tranquil i agradable amb un aspecte salvatge i sembla que estem molt lluny de la civilització que està a tan sols un parell de quilòmetres.
Després de descansar i recuperar forces reprenem la ruta riu Wutach avall. Ens sorprén trobar una represa d'aigua on s'acumulen grans troncs d'avets caiguts i arrossegats per les riuades i és que un poc més avall trobem una central elèctrica, la llum d'Stallegg considerada com la tercera central hidroelèctrica més antiga d'Alemanya.
 |
| Rötenbachmündung. |
 |
| Presa de la central d'Stalleg. |
 |
| Central d'Stalleg. |
Continuem entre grans avets de més de 40 metres d'alt i més que centenaris de manera que el bosc sembla primitiu i salvatge seguint el caminal d'accés a la central fins que arribem al camí d'Stallegg, ací trobem un pont cobert de fusta, l'Stallegger brücke, i és que tota la zona pren el nom del poble d'Stallegg que es troba un poc per dalt nostre.
Arribem al pont d'Stallegger, pont nou que substitueix el vell però bastit amb les mateixes traces de l'antic i és que ací hi ha hagut un pont per travessar el riu des de l'edat mitjana.
Seguim avant per la vora del riu i una trossada més avant arribem al Räuberschlössles, on hi havia l'antic castell de Neu-Blumberg arrasat a la guerra dels camperols. D'ell només queda el penyal de rodeno on es va bastir i restes del basament d'algun mur. El lloc tot i així és un magnífic mirador de la gorja i del riu que corre unes desenes de metres més avall.
Retornats al camí de seguida trobem una bifurcació de senders i, deixant de banda els que continuen Wutach avall trenquem a l'esquerra per a eixir-ne de la gorja.
 |
| Pont d'Stallegger. |
 |
| Pont d'Stallegger |
 |
| Räuberschlössles |
 |
| Dalt del Räuberschlössles. |
 |
| Pal indicador a l'encreuament. |
El camí, ample, remunta el pendent deixant enrere l'avetosa i travessant un bosquet de caducifolis abans d'assolir l'altiplà cobert de camps cultivats.
El paisatge canvia radicalment i del bosc salvatge passem a les terres ordenades i repartides entre prats de tall i camps de cereals encara sense segar.
Travessem els camps per un camí de terra fins que eixim a un asfaltat que seguirem vora un quilòmetre per arribar a Göschweiler.
Arribem al poble i aprofitem per fer un glop i reomplir aigua a la font de la plaça des d'on mirem d'orientar-nos per a trobar el camí de retorn cap a Rötenbach, camí que de ben segur se'ns farà llarg doncs a la informació que portàvem la ruta és de 15 km i quasi els portem caminats.
 |
| Església romànica de Göschweiler. |
 |
| Eixida cap al Grosswald. |
Finalment travessem el poblet i eixim per la Waldstrasse cap al Grosswald. El camí, asfaltat i vorejat de tells, mou recte cap al bosc entre verds camps. Continuem avant en tranquil·la passejada fins al començament del bosc. Ací ens trobem un àrea de pic-nic amb jocs per a infants i taules preparades per a organitzar una festa i aprofitem per preguntar el camí que hem de seguir encara que està prou ben indicat.
 |
| Waldstrasse |
 |
| Ara de picnic. |
Encara ens queden uns quants quilòmetres però ara són per dins del bosc i el paisatge torna a canviar. Esta vegada el bosc d'avets ja no és tan "salvatge" sinó més humanitzat i explotat i arreu anem trobant troncs d'arbres tallats per a la fusta el que fa que el bosc siga significativament més jove. També de tant en tant aprop de les clarianes trobem "puestos" de cacera elevats i coberts.
El terra del bosc està més que humit i això fa que comencen a aparèixer mosquits que ens envolten buscant la sang així que apretem el pas per a travessar-lo el més ràpidament possible. I finalment eixim del Grosswald trobant-nos davant els camps que ens separen de Rötenbach.
El camí ací trenca a l'esquerra i fa una volta vorejant el bosc però nosaltres decidim anar més recte seguint a la dreta i eixint a la carretera.
 |
| Travessant el Grosswald. |
 |
| "Puesto" de caça. |
La carretera no té pràcticament trànsit i seguint-la retornem a Rötenbach i ens encaminem a l'estació de tren des d'on hem començat la ruta. Al final ens ha costat més del que pensàvem perquè els 15 km ressenyats se n'han convertit en 20 km al final.
 |
| Carretera de Rötenbach. |
Ací està el track:
Més informació:
