Des que l’any passat vam pujar a la Serratella des de la Torre dels Dumenges que teníem pendent tornar a fer una ruta per esta part de la serra d’en Galceran, i d’entre les diferents variants possibles al final ens hem decidit per seguir una part de la cursa de muntanya de les Coves que puja al Tossal Gros passant per la ratlla (sense entrar-hi) del terme de la Serratella. Això sí, per a no fer la ruta massa llarga l’hem retallada començant a caminar al mas de Tarragó.
Esta és doncs una bona ruta per a fer a l’hivern i en dies sense aire, quan fins i tot podem arribar a tindre calor. No és però massa recomanable per a l’estiu per la falta d’ombres, ni en dies d’aire que ací sol bufar molt fort de manera molesta.
Per començar la ruta ens hem acostat al mas de Tarragó, exactament hem aparcat a l’abandonat camp de motocross que hi ha situat al camí del mas de la Coloma, tot asfaltat, que entra des de la carretera de Sant Mateu a pocs quilòmetres de les Coves.
Des d’ací cal travessar l’ampla plana que s’estén al peu de les muntanyes entre el mas de Tarragó i el mas dels Arcs, per on puja el camí que seguir per a muntar al tossal Gros, baixant altra vegada fins ací. Per tant, i encara que semble un contrasentit, començarem la pujada al Tossal Gros baixant. I ho fem baixant per la vora del camp de Cross fins a les Foies que s’estenen al peu de les muntanyes. La partida de les Foies, com la resta que passarem al pla, està quasi completament plantada d’oliveres, algunes centenàries. Els camins que seguirem són també els que donen accés a les diferents finques.
Travessem les Foies fins al barranc de Palanques que haurem de remuntar buscant un lloc per a passar-lo. No és que es tracte d’un gran barranc sinó que està completament cobert de malea de manera que cal buscar un lloc on permeta el pas a l’altra banda i, ja de l’altre costat, buscar el millor camí per a continuar en la direcció correcta.
Fem un tros sense camí per uns camps abandonats que passen sota el collet de Milià, xicotet collet o tossalet que destaca entre la planúria, per enllaçar amb un altre entrador que ens portarà per les Miravetes a buscar el Pou de Cània. Es tracta este d’un pou obert a la vessant terrosa, amb una pica de pedra on abocar l’aigua que es pot traure mitjançant un pot de llanda nugat a un cordell. L’aprofitem per tal de donar a beure la gosseta abans de continuar camí travessant el camí i el barranc del Mas Vell i seguint novament un camí que travessa entre els bancals d’oliveres del Mas Vell on trobem un caçador que està a l’espera al tord. L’entrador ens porta entre uns bancals d’oliveres abandonats fins que enllacem amb el camí del mas dels Arcs que seguirem a l’esquerra per a pujar al mas (retallant un parell de revoltes).
El pla de les Coves que hem de travessar fins al mas dels Arcs. |
Les Coves des del camp de motocross del mas de Tarragó |
Baixant per la vora del camp de motocross. |
Olivars i ametlars a les Miravetes. |
Pou de Cània. |
Olivars al Mas Vell. |
Entrador perdut arribant al mas dels Arcs. |
El mas de Tarragó (al fons) des del mas dels Arcs. |
El mas dels Arcs. |
Al mas dels Arcs enllacem amb la ruta de la cursa de muntanya de les Coves, marcada ací com a sender local no homologat. El camí que ve des de les Coves continua per dalt del mas, ja de ferradura, pujant per un llarg llom on només creix un matollar de romer i coscoll que entapissa totes les muntanyes. El sol ens calfa mentre pugem i s’agraeix però segurament no és la millor ruta per a fer a l’estiu doncs el sol deu calfar de valent ja de bon matí i no hi ha cap ombra on amagar-se.
El camí puja cap al mas del Centener (o de la Garrotxa) situat a la vessant de la muntanya que mira al migdia. Conforme guanyem altura les vistes cap a llevant es van fent més impressionants i la mar apareix per darrere de les muntanyes de les Coves. A meitat pujada a l’esquerra queden les restes del mas del Centener, en un dels pocs llocs on es veuen restes de bancals. Ací la roca aflora en superfície i no afavoreix el cultiu i, el desboscament fruit del carboneig i la pastura han fet desaparèixer el bosc que va donar nom a la partida i el tossal que tenim al davant.
Seguint el camí passem per dalt del mas i fem una llarga diagonal cap a els Rasos on el terme de les Coves limita ja amb el de la Serratella. Per la nostra dreta queda el barranc Fondo i a la seua vora hi ha les restes del corral de les Bassetes.
Quan estem ja prop del cim dels Rasos trobem un desviament del vell camí. Per l’esquerra s’ha obert un sender improvisat que enllaça directament al Pla de la Mallada. S’ha fet per a evitar passar per un tancat ramader. Nosaltres però seguim pel camí vell, més còmode i més xafat, i camí públic al cap i a la fi. Pugem per ell a l’assagador del Carbó que continua a buscar la ratlla de la Serratella i, ja dins del seu terme. Arribem així a la part més alta de les llomes on apareix el Pla de la Mallada, no tan pla com indica el seu nom però més pla que el que portem pujat. Ací el sender més clar continua cap als Cormulls, punt culminant de la serra en este punt. Per la dreta a menys de 100 metres ens queda una pista que ens portaria cap a la Serratella però hui no toca.
Camí del mas dels Arcs. |
El Tossal Gros. |
Mas del Centenar. |
El camí del mas dels Arcs pujant al Pla de la Mallada. |
Les Coves, la serra de les Talaies i la Serra d'Irta des del Pla de la Mallada. |
Després d’aturar-nos a fer un mos disfrutant de les magnífiques vistes cap al nord, cap a llevant i fins i tot cap a ponent; seguim camí muntant la suau costera que ens porta cap als Cormulls. No arribarem al seu cim sinó que arribats a una grossa fita de terme el camí comença a baixar cap al Tossal Gros. Ací però a la dreta queda un camí que pel mas d’en Rasos porta a la Serratella.
Fins ací hem anat sempre de pujada i ara comença la llarga baixada que ens portarà al mas de Tarragó. El primer tram és suau i per la vora de l’enrunat mas de Sucaina enfilem el Tossal Gros que se’n separa de l’eix de la serra. Anem entre parets del que sembla un assagador fins que arribem a les restes del mas del Tossal Gros. Passem entre les runes del mas i un bassot que recull l’aigua, ara només aprofitada pels senglars i cabres. Ací el camí no està massa clar però només girem a migdia i comencem la baixada apareix clar i prou xafat mentre baixa fent voltes cap a les Xosses.
Deixem el cim del Tossal Gros a l’esquerra i encetem la llarga baixada cap al barranc del Llentisclar. Des d’ací les vistes cap a la mar són tan impressionants com a la pujada però estes les podem disfrutar més doncs anem de cara a elles. De tota manera també cal estar atents a la pedra solta que hi ha a la senda de baixada.
A meitat baixada passem pel conjunt de casalicis mig enfonsats que formen les Xosses. Ací és l’únic lloc on trobem algunes carrasques que s’agrupen al voltant del mas, segurament salvades de la destral per tal de fer ombra a l’estiu. Ens sorprèn també una palmera datilera que creix davant de la casa més avallera, plantada pels veïns. Per la vora hi ha tot de palmes margalloneres que no cal plantar per a què cresquen. Tota la vessant mira al sud i l’existència de margallons a quasi sis-cents metres d’altura i no massa prop de la mar mostra que ens trobem en una raconada molt arrecerada on no arriba el fred de l’hivern i sí la humitat de la marinada. De fet hui no fa gens de fred i fins i tot en algun moment hem passat «calor» (per ser desembre).
Arribant als Cormulls des del Pla de la Mallada. |
Les Coves des dels Cormulls. |
Fita de terme dalt de la Cova del Morral. |
El Tossal Gros des dels Cormulls. |
Mas de Sucaina. |
Mas del Tossal Gros. |
Camí de baixada del Tossal Gros. |
Les Xosses. |
Deixem enrere les Xosses i el camí continua baixant, més clar i ben fet, fins que enllaça amb el camí del Llentisclar que des de les Coves anava al mas del Llentisclar. Per la dreta continua el camí cap al mas que es veu sobre un morret que domina el barranc del què pren el nom. Nosaltres seguirem per l’esquerra per on van les marques del sender local que ens porten a baixar cap al corral de Vilaplana.
El camí ens porta a una pista on enllaça després de passar per la vora d’una bassa que recull l’aigua per a beure els animals. La pista continua recte cap al Pla dels Foguerals (i per allí anava el vell camí ara perdut) però nosaltres seguirem a la dreta, baixant a un estret pas entre el barranc de les Codines i el del Llentisclar que dóna pas a un ample tossalàs on s’alça el corral de Vilaplana. Ací retrobem els bancals d’ametlers i oliveres, la major part deixats ermar però on encara se’n treballa algun.
Enfilem el Pla del Corral de Vilaplana i passem pel costat del Corral que li dóna el nom i del mas construït posteriorment a la seua vora per tal d’aprofitar l’escassa terra bona que hi ha. De fet només en un parell de clotades hi ha bancals encara treballats. Deixant enrere el corral i el pla el camí enfila avall per una vessant abancalada on encara es treballen els bancals de garroferes. El camí baixa fent unes grans voltes per a passar pel pinar de Matxaca, l’únic que es conserva per ací i que presenta un canvi després de tot el dia al sol sense ombres. El pinar s’estén avall fins al mas de Matxaca però nosaltres el deixem enfilant recte cap al mas de Tarragó entre bancals d’oliveres, ametlers i, sobretot, garroferes. Deixem a la dreta nostra el mas del Coixo i passem pel costat de la bassa del mas de Tarragó quan el camí de terra esdevé en asfaltat.
Arribem així al mas de Tarragó, ben cuidat i on hem vist gent. El camí vell abans se’n desviava per l’esquerra abans de la casa per a baixar a les Foies i continuar cap a les Coves. Nosaltres seguim l’asfalt que ens portarà al camp de motocross deixant a la dreta un altre braç asfaltat que entra a la Coloma per on pujava l’antic camí real entre la Serratella i les Coves què ací coincideix amb el tros d’asfalt que xafem fins on tenim el cotxe (i que continua fins a la carretera).
Finalitzem així una ruta que a primera vista no té massa interès però que als dies assolellats de l’hivern ens permetrà de disfrutar del sol i d’unes immillorables vistes sobre bona part de les terres de l’antic Maestrat de Montesa.
El Tossal Gros des de Vilaplana. |
Mas i Corral de Vilaplana. |
La Serra d'Irta amb la mar al fons des del Pla del Corral de Vilaplana. |
Camí del Corral de Vilaplana. |
Mas de Tarragó. |
Ací està el track:
Més informació:
- Fuster Puig, Pau (2011) La Serratella. Mapa i guia excursionista. Ed. Eltossal cartografies
- Àlvaro i Martí, Mª Teresa (2006) Toponímia dels pobles valencians. La Serratella. Ed. AVL accessible a la web.
- Ajuntament de les Coves de Vinromà
- Guardiola Guardiola, Marc i Guardiola Noguera, Ferran (2020) Toponímia dels pobles valencians. Les Coves de Vinromà Ed. AVL accessible a la web.