Un any més, i com ja en fa uns quants, ens acostem a primers de juny a la Salzadella per a disfrutar de les cireres. Cada any es fa ací una fira de la cirera però enguany, igual que l’any passat, no s’ha pogut fer. De tota manera nosaltres ens arrimem igual per a recórrer els camins i muntanyes dels voltants.
Fa uns quants anys vam voler pujar a la Talaia Grossa però finalment vam acabar pegant-li la volta sense trobar la manera de pujar. Hui, amb un track carregat al GPS que passa per dalt, anirem a pujar finalment al cim que dóna nom a les muntanyes que s’estenen entre la Salzadella i Alcalà.
Comencem a caminar des del Bovalar, terreny comunal propietat de l'ajuntament de la Salzadella que abans s'usava per a pastura dels animals de treball dels veïns (d'ací que estiga al costat del poble) i que ara s'ha convertit en un pinar de repoblació. Sota el pinar hi ha tot de senderes traçades per a un circuit de btt que baixa des de l'ermita de Sant Josep i per elles comencem a caminar passant per alguns punts on s’ha tret pedra que contrasten amb el relleu suau de la resta on el pinar, ja madur, només deixa créixer les herbes i poca cosa més.
Travessem el Bovalar i, després de travessar el barranc de la Font d’en Seguer, eixim pel cap de dalt que mira cap a les Sorts on el pinar deixa pas a un seguit de bancals d’oliveres, ametlers o cirerers, la major part abandonats i cap a on s’estén el pinar. Les Sorts és un topònim que sol estar relacionat amb antics terrenys comunals que es sortejaven per al seu conreu entre els habitants del poble i que amb la desamortització del segle XIX sovint van passar a mans (comprant-los) de qui les treballava. Així hui en dia les Sorts és una zona de conreus majoritàriament abandonats al ser xicotetes partetes que no mereix la pena treballar.
Travessem les Sorts seguint un sender traçat per a les bicicletes de muntanya, així conforme pugem i augmenta la pendent anem trobant terraplens per a saltar amb la bicicleta. Per sort per la vora es poden evitar. Conforme ens acostem a la falda de Sant Josep la pendent augmenta i ens toca fer més esforç per a pujar fins que arribem a una pista que corre transversalment. Cal travessar-la i continuar amunt per la senda que puja cap a l’ermita de Sant Josep entrant en un espès pinar que creix a l’ombria de Sant Josep.
La pujada és continua però constant i no presenta una pendent excessiva. Faldeja el tossal on s’alça l’ermita fins que arribem a un coll on enllaça amb el camí de Sant Josep, asfaltat, que puja des del collao per on passa el camí de Santa Malena. Des d’ací el camí asfaltat puja a l’ermita i també hi ha una drecera per senda. Nosaltres no hi pujarem sinó que continuem asfalt avall fins al collao que està ben a prop.
 |
| La Salzadella des del Bovalar. |
 |
| L'ermita de Sant Josep des de les Sorts. |
 |
| Circuit de descens en btt. |
 |
| Pujant per l'ombria de Sant Josep. |
 |
| La Talaia Grossa i les Estelades des de Sant Josep. |
Arribats al collao trobem un encreuament de camins. En primer lloc hi ha el camí veïnal asfaltat que des de la Salzadella va a Santa Malena. També arriba una senda que ve des de Serrancanes passant pel corral de la Porrona a més del camí que seguim. Nosaltres ara seguirem el camí de Santa Malena uns cent-cinquanta metres perquè de seguida girarem a la dreta per una ample camí que entra en un pinar de repoblació.
Al coll hem deixat enrere el terme de la Salzadella i ara estem dins del de Santa Malena, encara que el poble està ben lluny d’ací. Travessarem ara la partida de les Estelaes o Estalaes (possiblement corrupció de Les Talaes) que s’estén pràcticament fins als peus de la Talaia Grossa que queda davant nostre, alçant-se solitària, separada de la línia principal de tossals.
Seguim per l’ampla i recta pista fins que trobem a l’esquerra un senderol no massa xafat. Deixem ara l’ample camí i continuem pel sender que traspon un rellomet i baixa a travessar el barranc dels Blascos pujant per l’altra banda. Deixem enrere el camí ample però també el pinar, tot el que ens queda per davant, però també pels costats i el que anem deixant enrere és una gran malea formada per coscoll i llentiscle, acompanyat per romer, argelaga i margalló. Només alguns carrasquissos creixen ací i allà mostrant el què podria (i hauria) de ser un espès carrascar abans que el desboscament secular el fera retrocedir, i és que en este cas no han estat els incendis els responsables de la desaparició del bosc sinó la tala i el pasturatge intensiu a què han estat sotmeses estes terres, sobretot a partir del segle XIX, amb la privatització dels boscos. Mostra d’això encara són els nombrosos corrals que es troben, les úniques construccions humanes en un lloc on ni els bancals sovintegen, prova de què la terra no és gens agraïda.
La senda recorre les faldes de la Talaia Grossa fins que enfila la pujada per la cara nord on enllaça amb un sender més xafat que ve de la carretera de Santa Malena. Comencem així la segona pujada del dia (cap de les dos massa dura) que ens portarà a salvar un desnivell de 150 metres fins que arribem al colmo de la Talaia Grossa.
Des de dalt podem disfrutar d’unes vistes tan bones com el què promet el nom, i és que la Talaia Grossa és una immillorable talaia des d’on es domina tot el què queda de la serra d’Irta fins a Serrancanes, a més de vore tota la ribera de la mar entre Torre la Sal i el Montsià. Des d’ací es veu Cervera, Càlig, Santa Malena, Alcalà, Vinaròs, ... entre d’altres pobles, i això què el dia està boirós, en un dia clar i ventós se’n vorien molts més.
 |
| Camí dels Nàssios amb la Talaia Grossa al fons. |
 |
| Plans de les Estelades cap a la Talaia Grossa. |
 |
| Pujant a la Talaia. Al fons Sant Josep. |
 |
| El cim de la Talaia Grossa. |
 |
| El Montsià i la Plana de Vinaròs des de la Talaia Grossa. |
Després de descansar un poc disfrutant de les vistes continuem la ruta encetant la baixada per la cara sud. La senda baixa directa i amb una forta pendent cap al barranc dels Blascos. Cal estar atents per a no fer un mal pas, sobretot als primers metres. Baixem conforme hem pujat entre els coscollars que ocupen les vessants de la Talaia que ens acompanyen fins que arribem al camí de la Bagassa o de la Cova d’en Cubells, que puja des de la partida de la Cova d’en Cubells (i del corral de la Bagassa) a les Estalaes. Nosaltres el seguim amunt cap a les Estalaes. Uns metres més avant, passat un collaet, el camí es fa ample i en un centenar de metres enllaça amb el camí dels Nàssios, ampla pista forestal que ara seguirem a la dreta de retorn cap a la Salzadella. El camí dels Nàssios és el mateix que hem agafat a l’entrar al terme de Santa Malena però ara el fem en direcció contrària.
El camí travessa una sèrie de pinars de repoblació. Ací l’antic ICONA va expropiar terres ermes i va fer una tasca de repoblació amb pins. La gran majoria dels pins són pins blancs però també trobem altres classes de pins que no acabem d’identificar i, entre ells, creixen algunes carrasques i algun roure.
Però no seguim massa tros el camí dels Nàssios i de seguida trenquem avall per una pista que baixa a buscar el barranc del Pou del Roure, el travessa, i continua remuntant-lo per l’altra banda. Al barranc passem per una raconada on, pot ser, hi havia un pou per les restes que es veuen. El que sí hi ha són roures, no formen un bosc pròpiament dit però trobem exemplars adults que creixen a les parts més fresques.
Seguim la pista fins que acaba, just quan acaba el pinar de repoblació, als peus de la Serrancanes, la serra que separa els termes de Santa Malena (i Alcalà) del de la Salzadella, el punt més alt de la qual i d’on pren el nom és el Tossal d’en Canes. Tant esta com els tossals anteriors de les Talaies sovint a la cartografia oficial apareixen retolats com a «Serra de la Vall d’Àngel» (o Valdanxer en una transcripció corrupta de la mateixa), però la Vall d’Àngel pròpiament dita és la vall que hi ha entre la Serrancanes i les muntanyes de Murs, que la separen d’Alcalà.
Deixem enrere la pista i pugem per una senda que mou recte entre els pins alineats fins que deixem enrere el pina i eixim novament al coscollar que s’estén per tots els tossals que no han estat replantats de pinar. La senda ens puja a enllaçar amb la senda del mas de Fenàs que seguirem a la dreta obligatòriament perquè a l’esquerra, cap a lo Fenàs, es troba totalment tapada pel coscoll.
La senda ens puja a la divisòria d’aigües, en un colladet on enllaça el sender que ve des del Tossal d’en Canes pel Tossal Pelat i on puja també des de la Salzadella l’assagador Real que baixa pel costat del barranc de Coma Cabrera. El seu traçat s’ha netejat fa poc i una paleta convida a baixar però nosaltres seguirem el camí del Tossal Pelat cap al nord, també ample i recentment netejat.
Seguim el camí fins que ens trobem ja prop del corral de la Porrona. Ací deixem el camí principal, que segueix recte a enllaçar amb el camí asfaltat de Santa Malena, just al coll on hem passat abans, i trenquem a l’esquerra passant per davant de les parets del corral de la Porrona per a buscar el Carreró de la Canal. Un cartell ens ajuda a seguir en la direcció correcta.
 |
| Senda de baixada per la cara sud. |
 |
| Baixant cap a les Estalaes. |
 |
| Camí de la Cova d'en Cubells. |
 |
| Camí dels Nàssios. |
 |
| Pista del Pou del Roure. |
 |
| Pujant cap al Tossal Pelat amb la Talaia Grossa de fons. |
 |
| Senda del mas de Fenàs. |
 |
| Camí del Tossal Pelat. |
El sender que seguim fa la volta al tossal per ponent, deixant un senderol poc evident que baixa cap al pla, i enfila per dalt l’estret Carreró de la Canal.
Entrem així al Carreró de la Canal, una ampla obertura entre les penyes calcàries i on la dificultat d’accés i l’estar situat a la cara nord ha facilitat la conservació de la vegetació original. Així ací trobem un carrascar ben estructurat, format per carrasques grans amb tot l’acompanyament florístic característic dels carrascars termomediterranis com l’arítjol, la rogeta, l’alborcer, ... entre d’altres, però el fet de situar-se en una ombria fa que no aparega el margalló (present a la solana just abans d’entrar al Carreró), el romer o l’argelaga. D’altra banda trobem algunes espècies pròpies dels carrascars mesomediterranis com l’heura i lligabosc. Estem doncs en un paratge
especial que ens transporta a una altra època quan els carrascars cobrien totes les serres i terres que hem caminat.
Travessem el Carreró de cap a cap fins que acaba, dalt de la capçalera del barranc de la Fonteta. Hauríem de tornar enrere per a mirar de baixar per la senda que davalla a buscar l’Assagador Real però decidim baixar camp a través a buscar els bancals treballats que hi ha al pla, a la falda dels tossals doncs no sembla massa difícil ni massa tapat. Així que ens disposem a fer la part més aventurera de la ruta ara al final.
La baixada no és difícil però presenta algun pas complicat on cal posar les mans i despenjar-se. A més, fugint de la vegetació, optem per buscar les penyes i també optem per baixar per un pedregal que ens evita les punxades fins que ens trobem a la falda del tossal. Des d’ací ens queda només un curt tram per a arribar als primers bancals treballats i mirem d’arribar pel lloc on menys malea hi ha, i quasi ho aconseguim. Al final només ens haurem de punxar una vintena de metres per tal d’arribar al cap de dalt d’un bancal d’oliveres que hem de travessar del capçal al bassal per a arribar a l’entrador que li dóna accés i per on nosaltres continuarem.
 |
| Desviament al Carreró de la Canal. |
 |
| Senda al Carreró de la Canal amb la Salzadella de fons. |
 |
| Començament del Carreró de la Canal. |
 |
| El Carreró de la Canal. |
 |
| Baixada camp a través des del Carreró. |
 |
| Barranc de la Fonteta per on hem de baixar. |
 |
| Desgrimpant el barranc ... |
 |
| ... i baixant pedreres. |
 |
| Falda de la muntanya als peus del Carreró que queda dalt. |
 |
| Tros tapat de malea per a arribar als primers bancals. |
Seguim l’entrador que puja a la partida dels Reguers, on ens trobem, i que ens portarà a l’ample camí asfaltat de les Gatelleres per on hi ha traçat l’itinerari de la «Via Augusta», ara sense manteniment. Per ací també anava l’antic camí d’Alcalà que passa pels peus de la Serrancanes. Nosaltres el seguim cap a la Salzadella on arribem en poques passes després de travessar el barranc de la Font d’en Seguer on trobem alguns exemplars grans de carrasques i un rodal d’oms joves.
Entrem a la Salzadella i cal travessar el poble per a eixir-ne pel camí de Santa Malena o de les Estalaes. Eixim pel camí asfaltat fins que arribem a un peiró trencat on seguim a l’esquerra entre un camí vorejat d’arbres que ens porta al començament del Bovalar, des d’on hem començat a caminar.
Finalitzem així una ruta que ens ha sorprès gratament tant per les bones vistes de la Talaia Grossa com per l’espectacularitat del Carreró de la Canal.
 |
| Camí d'accés als Reguers. |
 |
| Camí vell d'Alcalà i "via Augusta". |
 |
| Entrant a la Salzadella. |
 |
| Camí de Santa Malena. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
Salzadella: volta a la Talaia Grossa
La Salzadella al Tossal d'en Canes
de la Salzadella als Revoltons i l'ermita de Sant Josep
Més informació:
- Ajuntament de la Salzadella
- Àlvaro Martí, Mª Teresa (2006) Toponímia dels pobles valencians: La Salzadella Ed. AVL accessible a la web.
- Muñoz Badía, Ricardo (1996) El Maestrazgo, L'Alcalatén, Ducado de Villahermosa. Ed. Antinea, Vinarós
- (1910) Minuta del MTN de Salzadella IGN
- (1938) Minuta del MTN de Salzadella IGN
- (1910) Minuta del MTN de Santa Magdalena de Pulpis IGN
